Orientacions didàctiques: Primària

A l’hora de plantejar un treball a l’entorn de Joan Brossa a primària és important que els professionals que hagin de portar a terme aquesta tasca restin oberts a la creació de tots els espais possibles per a la sorpresa. Els mestres s’han de deixar sorprendre i han d’estar disposats a deixar-se impregnar pel joc intel·lectual i emotiu que els pot aportar el descobriment d’aquest autor. Aquest és un pas previ a la presentació de la proposta didàctica als nens i nenes. La motivació d’aquests en sortirà reforçada si es creen unes expectatives de descoberta conjunta, de quelcom especial,  de misteri.

Els mestres haurien d’adoptar un paper de guiatge i acompanyament de les idees que els nens i nenes facin créixer. Cal tenir en compte que entrar en el joc que ens proposa Joan Brossa suposa d’alguna manera fer-se més preguntes que respostes. Les respostes clares i explícites ens deixarien sense la màgia i el misteri d’aquest camí tan motivador que l’autor ens proposa.

Quant a la feina concreta a realitzar, presentem uns possibles procediments per llegir comprensivament els poemes i per crear-ne:

  • En primer lloc gairebé sempre es pot procedir a fer una descripció oral a primera vista d’allò que es veu o es llegeix. Aquesta tasca es pot fer en petits grups o bé de forma col·lectiva. En qualsevol cas, és interessant prendre nota de les aportacions inicials per assegurar-ne una bona comprensió. D’altra banda, cal propiciar una actitud oberta, imaginativa i creativa, perquè la sorpresa en els nens serà evident.
  • En segon lloc, es pot procedir a la recerca de possibles significats que poden anar des d’idees més concretes a reflexions cada cop més allunyades de les descripcions inicials. Cal incentivar els nens a no quedar-se amb el que han vist en el primer moment i a pensar-hi una mica més, a demanar perquès, tot provocant-los la curiositat, despertant-los la sensibilitat i fent-los adonar de l’enriquiment que els aporta el diàleg. És important en aquest punt de tenir en compte la individualitat de cada nen i, per tant, acceptar que cadascú extraurà de la lectura dels poemes una interpretació diferent i que això enriquirà tot el col·lectiu: tenir clar que cada nou descobriment significa obrir un nou camí.
  • En tercer lloc, es pot proposar un espai de reflexió entorn al títol de l’obra per situar totes les aportacions que s’hagin pogut fer. El títol acostuma a ser molt significatiu de la idea que ens vol expressar l’autor. Per això és molt important en aquest punt la discussió dialogada.
  • Un quart pas ens ha de permetre anar més enllà a partir de la reflexió que ens proposa l’autor. Aquest és el lloc per a les lliures interpretacions i aportacions més personals, de la relació del poema amb les pròpies vivències, la sensibilitat de cadascú i les diferents realitats.

A partir de la interpretació, cal fer un pas més i anar a la creació de poemes, per a la qual es poden tenir en compte els procediments següents:

  • El primer pas és trobar una idea. Per això cal buscar un objecte o un tema que es vulgui explicar o representar. Es pot recomanar de pensar en situacions properes a la realitat de l’alumne. Una altra possibilitat és proposar la transformació d’alguna lletra o un objecte  determinat.
  • En segon lloc, cal incentivar els infants a trobar comparances o semblances: amb quines coses es pot relacionar aquell objecte o idea. Les relacions i les hipòtesis que es poden formular en aquest primer moment són el punt de partida de la creació. Es poden anar apuntant les idees que van sorgint i descartar-ne aquelles que semblin poc adequades o atractives. També es pot fer servir l’atzar per ajudar a la recerca de noves associacions.
  • En tercer lloc, cal ordenar les idees desplegades i buscar les paraules més adients o els objectes que puguin servir millor per expressar la idea. També es poden provocar situacions de joc per ajudar a convertir les idees en coses concretes o a transformar els objectes mitjançant l’afegit d’altres objectes nous. En cas que es vulgui fer un poema visual, cal remarcar que l’ús de l’espai és un element molt important per transmetre millor el sentit d’una paraula. I que per expressar-se poden fer servir paraules, lletres, però també il·lustracions antigues, documents autèntics, retalls de diaris, dibuixos, números o cartes, tal com fa Brossa.
  • Un últim pas és el de posar títol al treball perquè els companys i companyes que el llegeixin o vegin tinguin pistes i idees per comprendre allò que s’ha volgut dir. Cal advertir als alumnes que no s’ha de posar molt fàcil perquè el que pretenem és fer rumiar a aquells que s’ho mirin o llegeixin.

//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s