Les fases de la lluna

“Les fases de la lluna” és una unitat didàctica conceptualitzada per Mercè Sagrera i adreçada a alumne del Centre de Normalització Lingüística. La proposta pretén: promoure la poesia en general i la visual i objectual en particular; conèixer la creació poètica de Joan Brossa; treballar aspectes meteorològics i més concretament les fases lunars; fomentar l’ús del català en la interrelació de l’alumnat; i treballar algunes categories gramaticals.

El desenvolupament de la sessió constarà de tres fases: la primera consistirà a reflexionar sobre les fases de la lluna, sobre el pas del temps i sobre els canvis meteorològics a partir del poema visual “Lunar” de Joan Brossa; la segona se centrarà en la creació de poemes visuals o objectuals dedicats a la lluna; en la darrera fase els alumnes reflexionaran sobre les diferents creacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

//

Advertisements

3 pensaments sobre “Les fases de la lluna

  1. Aida diu:

    Penso que aquesta unitat didàctica és molt interessant per diversos motius.

    En primer lloc perquè, igual que totes les activitats relacionades amb l’obra de Joan Brossa, és una bona dinàmica per treballar amb els alumnes la poesia de forma creativa i a través de l’experimentació. És un bon camí perquè la puguin interioritzar i apreciar més.

    En segon lloc em sembla molt interessant que els alumnes tinguin l’oportunitat de reflexionar sobre el pas del temps i els canvis (de la lluna, meteorològics…), ja que de petits els nens no tenen tant present la noció del canvi i a vegades quan ens fem grans ens costa afrontar els canvis que ens aporta la vida. Així que penso que està molt bé introduir aquest concepte ja des de petits. A més, aprofitar l’ocasió per introduir expressions, refranys i dites genuïnes de la llengua catalana és un exercici molt bo per a potenciar que les noves generacions els segueixin tinguent presents i utilitzant.

    En tercer lloc m’agradaria remarcar la importància de la segona fase d’aquesta unitat didàctica, ja que és on els alumnes tenen l’oportunitat de crear, de desenvolupar la seva creativitat i de poder posar-se en certa manera a la pell de Brossa sent ells mateixos els qui han de fer un poema visual. Jo, personalment, defenso la necessitat que els alumnes puguin viure allò que els han d’aprendre per tal d’entendre-ho molt millor i penso que en aquesta activitat això està molt ben aconseguit.

    Finalment també vull destacar la cloenda imprescindible en la qual tots els grups exposen el seu treball i acaben d’interioritzar els conceptes que han anat sortint durant l’activitat i tenen l’oportunitat de comparar i veure els treballs dels companys. Amb aquesta activitat podran adonar-se que amb la imaginació cada persona pot crear una obra d’art completament diferent encara que sigui partint d’un mateix tema i aprendran a acceptar i valorar la manera d’expressar-se de cada un d’ells.

  2. Cristina diu:

    Estic d’acord amb tot el que l’Aida ha comentat sobre aquesta unitat didàctica. Des de l’inici, a mi també m’ha fascinat. Trobo que la incorporació de refranys, expressions i dites és la que proporciona aquest toc interesant i diferent a la unitat, ja que atén a una mancança molt actual. Només cal parar una miqueta d’atenció per notar que, tristament, l’ús d’aquestes tradicions lingüístiques s’està perdent. Actualment, els joves no utilitzem ni coneixem, per exemple, gaires frases fetes i fins i tot, almenys aquí a Barcelona, les traduïm literalment del castellà.
    D’acord amb la meva experiència, fins que no vaig arribar a Batxillerat, no vaig tenir gaires oportunitats d’aprendre expressions catalanes. Quan vaig arribar a segon, sota la pressió de la Selectivitat, vaig haver d’estudiar, sense tenir temps a interioritzar, un llistat interminable de frases fetes i refranys. Sincerament, avui dia no en recordo gaires. Ara bé, trobo que en recordaria més si els hagués aprés d’aquesta manera tan divertida i els hagués treballat de més petita.
    Per aquest i molts altres motius, trobo que aquesta unitat didàctica és positiva, ja que atén a les necessitats dels nens (el pas del temps, els astres…) i, pretén solucionar un problema que molts joves d’avui dia tenen, que no coneixen el català de tota la vida.

  3. Marina Serra Boldú diu:

    Aquesta unitat didàctica va adreçada a adults que formen part d’un Centre de Normalització Lingüística, per tant, les activitats i els seus resultats seran una mica diferents a les dels nens. La finalitat és que a través de Joan Brossa treballin aspectes de la llengua catalana, per això, a partir dels seus poemes es treballen aspectes concrets de la gramàtica i el lèxic, com ara les conjuncions, els pronoms o els verbs. Tot i que estigui destinada a adults, crec que aquesta unitat didàctica podria ser aplicada amb adolescents i fins i tot amb infants s’hi s’adapten alguns objectius específics.

    En primer lloc, trobo molt encertat escollir un poeta o un escriptor, com és Joan Brossa, per ensenyar català. Malgrat que és un recurs fàcil i molts professors utilitzen les obres i la figura d’un artista per explicar els continguts de les seves assignatures, crec que és enriquidor en dos sentits: per una banda, perquè s’aprèn llengua i també literatura alhora, i d’altra banda, perquè els escriptors tenen uns coneixements de llengua elevats i per tant, els seus escrits són uns exemples magnífics.

    Com hem pogut veure, Joan Brossa és un poeta versàtil i se’l pot vincular amb multitud de temàtiques diferents. En aquest cas, la finalitat és aprendre qüestions gramaticals del català concretes i expressions noves (refranys, frases fetes…) a través del món lunar.

    Pel que fa el plantejament de la proposta didàctica, conté tota la informació necessària per dur a terme les activitats, és a dir, des dels objectius fins a les preguntes de reflexió de cada apartat. El punt de connexió entre Joan Brossa i el cicle lunar és el poema visual Lunar (1970-1975), que també esdevé la fase d’introducció de l’activitat. A partir d’aquí es va desenvolupant el tema i treballant aspectes més concrets de la llengua.

    El que potser canviaria del plantejament de la unitat didàctica és que deixa poc temps per la reflexió, és a dir, hi ha moltes preguntes per iniciar el debat a l’aula i poder això no deixa massa temps per parlar. Penso que el paper del professor no ha de ser incitar-los a participar (ja que segurament ja ho faran pel seu propi peu) sinó que hauria de deixar més marge perquè els alumnes expressessin, parlessin i, en definitiva, practiquessin el català. Així doncs, el professor hauria d’adoptar un paper més de moderador.

    Per últim, m’agradaria destacar el fet de treballar la llengua a través de la temàtica del cicle lunar. Crec que aprendre a partir d’un eix temàtic és més enriquidor que no pas fer una classe teòrica, pel simple motiu que a través de temes interessants es pot implicar els alumnes amb la classe. És important que els alumnes s’impliquin i s’interessin pel se procés d’aprenentatge i a través d’un tema atractiu pot ser el camí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s