Llegir des de la virtualitat

Tal com us vàrem avançar, entre el 14 i el 20 de març i amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, va tenir lloc el nostre primer club de lectura en línia amb el suport de Què Llegeixes? dedicat al poemari de Joan Brossa El dia a dia. Per a nosaltres suposava un autèntic repte atès que combinava l’experiència que tenim en la dinamització de clubs de lectura amb la voluntat de generar contingut a la xarxa d’una forma dinàmica i participativa.

La lectura compartida sobre Joan Brossa havia generat força expectativa. De tota manera, l’Ester F. Matalí ja ens va avançar que la poesia sempre costa i, de fet, dels 33 inscrits a la lectura, només hi varen participar 10. Això sí: d’una forma constant i molt activa.

La primera part de la lectura va servir per introduir-nos a l’univers del poeta a partir del visionat d’una interessant entrevista que va fer-li Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo. Aquesta entrevista ens havia d’ajudar a comprendre el significat que la poesia tenia per a Brossa i per què era necessari obrir la poesia a altres mitjans d’expressió. Per tal de generar debat, vàrem proposar als lectors que escollissin la frase que millor resumís el contingut de l’entrevista. Aquestes eren les opcions que els vàrem proporcionar:

  • “Veo la poesía o el arte como una aventura. Son un salto al vacío.”
  • “Detesto la fantasía. Lo que me interesa es la imaginación que es el desdoblamiento de la realidad.”
  • “Las diferentes expresiones artísticas de una época son diferentes partes de una pirámide que en el punto más alto se juntan.”
  • “El pedestal son los zapatos.”
  • “El alma del teatro es el carnaval.”
  • “La inspiración llega trabajando. Hay que forzar la situación y no repetirse.”

A més, a través d’un Storify realitzat per Què Llegeixes? es van recollir els moments més destacats.

Durant la segona sessió ens vàrem centrar en el contingut general del llibre: el títol, la disposició dels poemes dintre del recull i l’estructura de cada poema. A través de diferents preguntes els usuaris anaven donant la seva opinió. Des de la Fundació es mirava d’enriquir el contingut proporcionat amb altres poemes de Brossa que hi tinguessin relació, sempre combinant la paraula i la imatge.

L’Albert Carol sintetitzava el contingut del poemari amb el vers “M’assec en un balancí i miro per la finestra”, l’Ester F. Matalí optava per “No tinc temps per perdre” i “Continuo escrivint”, mentre que la Dolors Vergaray n’escullia “El mirall a la pista”. Maria Clara Camps ens proposava, fins i tot, un nou títol: “Contemplo la vida així que me n’allunyo”.

image008

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1985. Fotògraf: Colita

Reflexionàvem plegats sobre el cicle vital i sobre la importancia de saber mirar. Imaginàvem també com seria el procés creatiu del poeta. L’Albert Carol el veia així:

El poeta seu al balancí, davant d’ell una finestra, a les mans un diari per fullejar, unes tisores per retallar. A més té la seva imaginació. Amb només això en fa prou i de sobres.

A la tercera sessió plantejàvem analitzar el contingut específic dels poemes a partir de les diferents temàtiques que es tracten: notícies d’actualitat, crítica a la societat, l’ofici d’escriptor, el valor de les lletres i del llenguatge i el pas del temps. El diàleg generat ens permetia parlar sobre la llengua catalana, sobre l’actitud activa del lector, sobre el paper de l’educació i de la religió a la nostra societat, sobre el capitalisme i el consumisme, sobre la lletra A. Alguns dels versos que van destacar els nostres lectors són:

Som una societat endarrerida que només es posa al dia en els símbols externs. Maria Clara Camps

La competició, moda salvatge, veu com un dòlar més la humanitat. Maria Jesús

Voldria fer poemes que no generessin / llenguatge sinó que en suprimissin. Albert Carol

Arribats a aquest punt, els lectors interactuaven cada vegada més. Els seus comentaris enriquien els nostres, havien perdut la por. I és que com diu l’Albert Carol, Brossa: “Com a lectors no ens vol com a simples espectadors, ens vol fer reflexionar i prendre part”.

Lletra-ull

També començàvem a fer reflexions molt interessant com aquesta de la Maria Jesús arran del poema visual “Lletra-ull” que apareix al llibre:

La poesia visual no té una funció representativa tradicional, sinó més aviat connotativa. Com diu Brossa, la A deslligada de la paraula és el principi de l’alfabet, la porta d’entrada a la literatura, però si la girem, es converteix en un bou que és el símbol en totes les religions de la vitalitat, de la mateixa manera que l’ull en el cristianisme és la mirada de Déu Pare que tot ho veu i, en canvi, a Egipte l’ull d’Horus simbolitza la salut, la prosperitat, la capacitat de renéixer. Com a curiositat també vull remarcar que el van ferir en ull a la guerra i per aquest motiu no va tornar al front i va passar la resta de la guerra a l’hospital i a la rereguarda. No sé si algun d’aquests fets tenen relació amb aquesta poesia visual. Si renéixer de la guerra i recuperar la salut li van permetre submergir-se en la literatura i en l’Art.

A mi em suggereix la mirada, el punt de vista de l’espectador sobre la literatura, sobre el principi del coneixement.

La Maria Clara Camps concloïa aquesta part:

Tot escriptor i poeta vol comunicar-se amb el lector. I Brossa va més enllà, ja que la seva comunicació és reversible. Davant d’un poema, sigui escrit o visual, nosaltres com a lectors reaccionem, ens divertim, pensem en el que vol dir, ens enfadem o riem o ens entristim, o tot alhora. Brossa provoca amb dolenteria i amb frescor. Ens ofereix la seva mirada envers tot el que l’envolta: política, societat, sentiments, vida i mort perquè la compartim o la rebutgem, però perquè hi reflexionem, hi reaccionem i no quedem impassibles, que és el pitjor que podem fer. La seva actualitat ens demostra que hem canviat ben poc.

I després de reflexionar, tocava crear. Aquest era el propòsit de la darrera sessió. Així doncs, es proposava als usuaris que creessin a la manera de Brossa tot fent poemes escrits que generessin una imatge mental, un aspecte que apareix en el poemari. Aquí teniu les creacions de l’Albert Carol, l’Ester F. Matalí i la Maria Jesús.

 

En paral·lel a totes aquestes creacions, durant el Dia Mundial de la Poesia, vàrem piular versos incomplets d’El dia a dia a Twitter per tal que els usuaris els completessin amb les seves paraules. 19 usuaris van generar 72 nous poemes gràcies a la participació de la plataforma Vull Escriure.

I per acabar aquesta lectura compartida, una trobada amb la Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes ben poètica, dolça i brossiana.

Un plaer poder dinamitzar la xarxa amb lectures brossianes i amb la participació d’uns lectors 2.0 fantàstics!

//

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s