Uns #personatgesbrossians que diuen poesia!

Ja tenim a punt la quarta proposta de cocreació poètica a Twitter que tindrà lloc entre el 30 desembre de 2016 i el 19 de gener de 2017. Aquesta vegada la dedicarem a la poesia quotidiana i als poemes objecte de Joan Brossa que representen personatges. Així doncs, la proposta se centrarà a retre homenatge al dia a dia, a humanitzar la paraula poètica.

I com ho farem? Cada dia a les 9h., la Fundació penjarà un personatge brossià a Twitter. A partir de llavors, aquest personatge prendrà la paraula, parlarà sobre allò que veu i que sent, sobre allò que el preocupa o que s’estima, sobre allò que l’envolta. Vint-i-un personatges i vint-i-un dies en què els usuaris de Twitter faran poesia quotidiana prenent personalitats múltiples: unes vegades serem animals, d’altres representarem un determinat ofici o, fins i tot, esdevindrem lletres o llibres.

I què significa fer poesia quotidiana? Una de les característiques més destacades de la poesia escrita de Brossa és la simplicitat, la utilització del llenguatge col·loquial. Molts poemes de l’autor tenen com a font d’inspiració la realitat, estan fets a partir de converses de carrer, de retalls de diari, de rètols, etc. El llibre Em va fer Joan Brossa de 1950 donà un gir cap a la realitat i la temàtica quotidiana i social.

El poeta exposa:

“Jo crec que una de les aportacions de la poesia literària actual –actual no solament per la cronologia- és la utilització de l’axioma que, en art, menys és més. S’intenta de superar la prosa tot extremant-la fins al seu límit, o sigui expressant els dalts pels baixos o, si voleu, filtrant la subjectivitat a través de l’objectivitat. Es tracta de poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l’efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament. O bé invertint la jerarquia de les coses, de manera que els fets mínims, els objectes intranscendents, apareguin a primer terme. O també fent ús d’un llenguatge purament administratiu, o de frases fetes, per relacionar-se amb la pròpia experiència. En resum, tota una altra òptica, més enllà del postsimbolisme i del realisme històric”. [1]

Des de la Fundació Joan Brossa us encoratgem durant tres setmanes a fer poesia sense rima, sense mètrica, sense estrofes. Us animem a fer poemes breus, senzills, que parlin amb el llenguatge del carrer. Us proposem de crear des del context quotidià, a generar poesia des dels textos, les imatges i les paraules que ens envolten.

poemes

Joan Brossa considerava que la poesia havia de ser una eina de transformació social que ens fes veure el món d’una altra manera, que ens fes pensar sobre el món en què vivim. Preparats?

[1] Fragment extret de la presentació per al llibre Poemas de Joan Brossa (Antología), edició bilingüe, traducció al castellà d’Andrés Sánchez Robayna i Mireia Mur, 1986. Publicat a Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013, p. 509-510.

//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s