Imatges que són poemes, poemes que són imatges

Com ja sabeu, Brossa és un poeta que dilueix les fronteres entre les arts i entre els diferents gèneres artístics. Per a ell, la poesia és una eina al servei de la comunicació i, per tant, qualsevol mitjà expressiu és vàlid per externalitzar una idea, un concepte, un sentiment. L’autor va demostrar una capacitat molt gran pel que fa al domini de la mètrica. Seguint els consells de J.V.Foix va començar a escriure poemes tot practicant el sonet. Però de seguida es va adonar que la mètrica i la rima generaven certa rigidesa expressiva. Mancava llibertat. De mica en mica, va ampliar els límits de la paraula poesia fins a arribar a crear poemes d’un sol vers, poemes sense cap tipus de rima o poemes fets amb imatges o objectes. Això no implicava, però, l’eliminació definitiva de les estructures poètiques més tradicionals. Brossa és un poeta que mai no exclou sinó que suma. Així doncs, continuà fent sonets, odes i sextines en el mateix moment que creava poemes visuals, poemes objecte, instal·lacions i poemes urbans.

Una altra de les característiques més destacades de l’obra brossiana és la tendència a la interdisciplinarietat, la voluntat de compartir, d’intercanviar i de col·laborar.  En aquest sentit, destaca la producció de llibres d’artista amb figures com Joan Miró, Antoni Tàpies o Eduardo Chillida. En aquests casos, Brossa expressa amb paraules allò que els seus col·laboradors comuniquen mitjançant un gest. La col·laboració amb Chema Madoz és un cas a part. Quan Brossa va descobrir les imatges en blanc i negre del fotògraf madrileny va afirmar que havia trigar setanta anys a conèixer el seu germà petit. Fruit d’aquesta descoberta va néixer el Fotopoemario, un diàleg deliciós entre la imatge i la paraula per part dels dos creadors.

Brossa_chema3_P

Seguint amb la nostra tradició de cocreació poètica a Twitter, enguany us proposem crear des de la imatge i des de la paraula. D’aquesta manera, entre el 30 de desembre del 2019 i el 19 de gener del 2020, la Fundació penjarà a Twitter, cada dia a les 9h. i en dies alterns, uns versos de Joan Brossa perquè els convertiu en imatge i unes imatges del creador visual Jordi Larroch (a qui agraïm enormement el fet de donar suport a aquesta iniciativa) perquè les convertiu en versos. Seguint amb el paral·lelisme esmentat anteriorment, Larroch podria ésser considerat un net de Brossa.

Tot traslladant el Fotopoemario al segle XXI, els usuaris, durant aquestes tres setmanes, experimentareu amb diferents registres expressius, captareu moments poètics, instants plens de poesia. Ja tenim ganes de veure com s’activa aquesta comunitat brossiana virtual que ens sorprèn any rere any. Preparats? Ens veiem a partir del 30 de desembre amb l’etiqueta #Fotopoemari.

//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s