LA REVOLUCIÓ BROSSIANA A LES AULES

Des del passat mes d’octubre fins al mes de gener d’enguany la Fundació Joan Brossa va realitzar una formació dividida en quatre sessions adreçada a docents de cicle infantil i de primària que tinguessin un interès especial per la  figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes.

Així doncs, “Univers Brossa. El potencial educatiu d’un poeta polièdric” tenia com a objectiu principal posar en valor la creació artística a través del procés creatiu i de l’experiència individual i col·lectiva. Per aquest motiu, la metodologia es va articular prenent com a punt de partida la seva obra amb la voluntat i el desig d’obrir nous territoris creatius que defugissin de l’acostament superficial i simplista de la poesia brossiana en benefici de la sorpresa i de l’experimentació.

Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, van presentar la producció artística del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes creatius a l’aula. Cada una de les sessions va tractar un gènere creatiu practicat pel poeta des d’una perspectiva multidisciplinar tot combinant teoria i pràctica per tal de fomentar l’aprenentatge, la recerca i la reflexió, i alhora o justament a partir, del moviment, la sensibilitat i l’experiència. Aquesta obertura en les formes de relacionar-nos i d’expressar-nos és part inseparable del recorregut a transitar per comprendre, d’una banda, el procés creatiu de Joan Brossa i, de l’altra, per apropiar-nos-el i transformar-lo en una forma creativa pròpia.

La primera sessió va començar trencant amb la idea d’aula tot proposant fer un itinerari per Ciutat Vella i descobrir la poesia urbana que el poeta va deixar a Barcelona. La segona sessió combinava una primera part de visita a l’arxiu personal del poeta que es conserva al MACBA i una segona dedicada a materialitzar i fer quelcom corpori amb els coneixements i les eines adquirides. La tercera sessió tenia com a objectiu experimentar amb les diferents formes de la creació poètica (literària, visual i objectual) tot posant-les en relació i difuminant-ne les fronteres. La darrera sessió fou la més oberta i performativa, ja que després de veure la pel·lícula Foc al càntir, el guió de la qual va ser escrit per Brossa, es proposava experimentar amb la quarta dimensió del poema i produir, en format audiovisual, una creació col·lectiva.

Aquestes sessions van generar una onada expansiva que va arribar a les escoles dels docents que van realitzar aquesta formació. Ells, que són la clau amb la qual podem obrir nous mons a les aules, han sabut articular un projecte multidisciplinar fent ús de totes les eines de què disposaven per fer ballar la ment i les mans dels alumnes. I és que com deia el poeta, les disciplines artístiques són “cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt”.

Aquí teniu les diferents unitats didàctiques generades per alguns dels docents que van participar en el curs:

Les docents de l’Escola Voramar ha aplicat els coneixements adquirits a l’aula. Els resultats són un exemple magnífic sobre la importància que tenen els docents en la recerca i la creació de nous escenaris d’aprenentatge i experimentació.

//

JORNADA PEDAGÒGICA JOAN BROSSA

El passat 21 de maig la Fundació Joan Brossa va acollir una jornada adreçada a personal docent i organitzada des del Departament d’Educació en el marc de l’Any Joan Brossa. Aquesta sessió volia ser un punt de trobada entre docents que han desenvolupat projectes educatius amb els alumnes dedicats al poeta i, a la vegada, mostrar noves formes d’experimentar amb la poesia brossiana.

Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa, va fer la conferència ‘Joan Brossa o la fugida de la sordesa dels laberints’. Bordons va explicar de quina manera Brossa concebia el sistema educatiu. El poeta considerava que a la vida s’aprèn però no s’ensenya, que l’escola no hauria de transmetre coneixements sinó més aviat contribuir a ser persona, que s’haurien de canviar les dinàmiques i les rutines i que el mestre hauria de despertar interès entre els alumnes i hauria de ser el portador del fanal tot implicant-se en el projecte i participant en els processos d’aprenentatge per tal de crear una comunitat d’interpretació. La poesia de Brossa, crítica, quotidiana i irònica, hauria, doncs, de fomentar el diàleg, la reflexió, la creació, la recerca i, sobretot, la capacitat d’emocionar-se. També hauria d’explorar nous llenguatges comunicatius i introduir les xarxes socials amb la voluntat de posar l’estudiant en el centre. Bordons parlava de la necessitat de generar un aprenentatge significatiu, que vagi més enllà, amb aules vives i despertes. Finalment, Bordons va destacar que Brossa era poeta i que, per tant, tant important és la poesia visual com la poesia literària a l’hora de treballar-lo a l’aula.

Després d’aquesta conferència, diferents docents i alumnes van presentar experiències desenvolupades en els centres educatius:

Algunes d’aquestes experiències posaven de manifest la necessitat d’introduir les noves tecnologies a les aules, la importància d’implicar i fer emocionar els alumnes i les possibilitats que ofereix Brossa en clau interdisciplinar. Un aspecte a destacar fou el fet que el poeta esdevé un punt de partida per explorar el món que ens envolta.

Per acabar, Judith Barnés explicà de quina manera s’està treballant a la Fundació Joan Brossa amb els centres educatius. En destacà la necessitat de generar projectes de llarga durada amb les escoles, de formar els docents en matèria poètica i brossiana i de defugir de les unitats didàctiques per generar projectes experimentals. Per la seva banda, Laia Torrents, del col·lectiu Cabosanroque, presenta la guia educativa que acompanya la instal·lació visual i sonora ‘No em va fer Joan Brossa’.

//

V Jornada Educativa Joan Brossa

Enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Brossa i són molts els centres educatius que han treballat la poesia brossiana amb els alumnes. El servei educatiu de la Fundació va iniciar el curs amb la voluntat de proposar un programa més reflexiu, que propiciés el diàleg i la participació activa entre els docents i els educadors, entre Brossa i els alumnes. Des de la Fundació s’ha volgut posar de manifest que treballar Brossa a les aules és possible i que, a més, és necessari anar més enllà de la repetició de models. El poeta planteja noves maneres de relacionar-se amb els espais, d’entendre la creació poètica, de mirar el món.

La V Jornada Educativa Joan Brossa vol ser un espai participatiu on poder compartir experiències i donar veu als docents amb els quals hem treballat durant el curs. Durant la sessió es presentaran diferents projectes d’interès i programes de llarga durada que ajudaran a construir nous relats a les aules i noves maneres de relacionar-se amb la poesia brossiana. A més, presentarem la nova proposta educativa vinculada a l’espai: el Gabinet Brossa.

PROGRAMA

8.45h. Rebuda dels assistents.

9h. Presentació de la jornada ‘La clau de la clau’ amb Judith Barnés, responsable del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa.

9.15h. ‘Variacions’. Creació de noves rutes literàries amb alumnes d’infantil i de primaria amb Cloe Masotta, educadora de la Fundació Joan Brossa; Carla Boza, docent de l’Escola Isabel de Villena (Esplugues de Llobregat); i Teresa Aparici i Maribel Cervilla, docents de l’Escola Mas Rampinyo (Montcada i Reixac).

10h. ‘L’art és vida i la vida transformació’. De les càpsules formatives a la implementació a l’aula amb Bàrbara Bayarri, educadora de la Fundació Joan Brossa; Marco Fragoso, docent de l’Escola Camins (Franqueses del Vallès); i Caterina Clos, Neus Medina i Marisol Toledo, docents de l’Escola Voramar (Barcelona).

10.30h. ‘Brossart’ Accions situades entre Joan Brossa, l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART amb Experimentem amb l’ART; i Glòria Fernàndez i Núria Salvatella, docents a l’Escola de Bordils (Bordils).

11h. Pausa

11.30h. ‘Bigotis’. Un projecte singular a l’escola bressol amb Carol Besserer, Míriam Comino i Luz Recio, docents de l’Escola bressol La Rosa dels Vents (Cornellà de Llobregat).

12h. ‘Brossam’. Territori, cultura i educació amb Anna Mas, tècnica de cultura de l’Ajuntament de Granollers; Carles Masjuan, mestre de l’Escola Salvador Llobet (Granollers); Bàrbara Partegàs, artista i fundadora de Can Xic (La Garriga); i Martí Pujadas, Associació Cultural de Granollers.

12.30h. ‘Gabinet Brossa’ Visita performàtica a l’espai expositiu amb Jordi Ferreiro, artista i educador independent.

13.45. Cloenda de la jornada amb Cèlia Nolla, poeta i docent.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Data: Dimecres, 10 de juliol del 2019, de 9 a 14h.

Lloc: Seu de la Fundació Joan Brossa C/ La Seca, 2, baixos 08003 Barcelona

Inscripció: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

El període d’inscripció clourà divendres 5 de juliol.

Preu: gratuït les places són limitades

Destinataris: Docents de tots els nivells educatius, educadors, dinamitzadors culturals, creadors i persones interessades o vinculades a la innovació educativa. S’entregarà un certificat a tots els assistents.

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//

III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//

MIRADES. 2017-2018

Des del servei educatiu de la Fundació continuem apostant pels projectes de curs. És per això que, per tercer any consecutiu, impulsem una nova proposta per tal que els centres educatius es submergeixin en l’univers brossià. El títol de la proposta del curs 2017-2018 és “Mirades” i es centra a explorar la poesia objectual.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia eren eines al servei de la comunicació que ens havien d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. Els poemes objecte de Brossa són metàfores quotidianes tridimensionals que provenen de la realitat més propera i tangible; objectes senzills, despullats, que, en un joc d’unió i aparellament, generen altres significats. Així doncs, el poeta tendeix a unir elements inconnexos tot transformant la realitat i generant una de nova en un acte d’eixamplar la nostra mirada,.

El significat d’aquests tipus de poemes és ben divers: n’hi ha de crítics, d’irònics, de juganers, de lírics, etc. De vegades, els títols poden ser simplement una descripció, d’altres poden esdevenir autèntics poemes i, en molts casos, el títol “Poema objecte” fa que el poeta interpel·li l’espectador per tal que en completi el significat. Aquí l’espectador és un executant, participa de l’obra i la completa.

El procés creatiu esdevé clau a l’hora de comprendre la manera de procedir del poeta. Brossa descriu aquest procés des de la recerca, però també des de l’atzar i, fins i tot, des del somni. En tots els casos, però, no es tracta d’una associació banal sinó d’un treball reflexiu, d’anàlisi, de perfeccionament, que dóna lloc al poema. Aquesta manera de treballar s’haurà de tenir molt present a l’hora de desenvolupar el projecte “Mirades” a l’aula. Us hi apunteu?

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

Escacs, animals i colors

Som a punt d’acabar el curs 2016-2017 i ja tenim els guanyadors del projecte de curs “El meu llibre d’artista”. Un jurat format per Judith Barnés, coordinadora del servei educatiu de la Fundació, les educadores de l’entitat, Sandra Anitua, Bàrbara Bayarri i Ariadna Caballero, i Esther Vilà, coordinadora de la Galeria Esther Montoriol, han atorgat la següent puntuació:

  • “Ets un peó” d’Arnau Espona i Joel Juvany del Col·legi Sant Miquel dels Sants (25 punts).
  • “Història dels animals” de Maria Cormand de l’INS Euclides (17 punts).
  • “La vida, mil colors” de Marina Simón de l’Escola Cooperativa El Puig (12 punts).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La qualitat dels treballs presentats i la dificultat que ha tingut el jurat a l’hora de seleccionar-ne les peces guanyadores, ha fet que també s’hagi reconegut el resultat de les següents propostes:

  • “A poc a poc la vida va encaixant” de Marc París de l’Escola Cooperativa El Puig.
  • “Refugi” de Cesc Hernández de l’INS Euclides.
  • “Licem u lice” de Núria Colomer, Adina Elina i Alba Ribé del Col·legi Sant Miquel dels Sants.
  • “Fènix” d’Aida Mas i Clàudia Valls del Col·legi Sant Miquel dels Sants.
  • Mirant el passat i pensant en el futur” de Mireia Serradó de l’Escola Cooperativa El Puig.

Quatre han estat les escoles que han participat enguany en aquest projecte:

  • Els alumnes de cinquè de primària de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera). Hi han presentat 28 propostes.
  • Els alumnes de primer d’ESO de les Escoles Joaquim Rosselló del Col·legi Sagrats Cors (Sóller). Hi han presentat 3 propostes.
  • Els alumnes de primer de batxillerat de l’INS Euclides de Pineda de Mar. Hi han presentat 11 propostes.
  • Els alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. Hi han presentat 7 propostes.

La totalitat d’obres guanyadores i seleccionades seran exposades el 26 d’octubre a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. Els protagonistes del projecte ens explicaran, de primera mà, els resultats de l’experiència. Des del servei educatiu aprofitarem l’ocasió per presentar el projecte de curs 2017-2018 “Mirades”. Hi esteu tots convidats!

//

CAMINS AL PRIORAT

Un dels objectius del servei educatiu de la Fundació és el d’arribar a les escoles de tot el territori català i difondre l’obra de Brossa. És per això que ara fa quasi bé un any l’entitat va organitzar una trobada al Centre Quim Soler (El Molar) amb diferents docents vinculats al projecte educatiu de la Fundació per tal de conceptualitzar una proposta adreçada als professors del Priorat que pugui ser aplicada a l’aula. Patrici Batalla (Escola Cooperativa El Puig, Esparreguera), Jordi Clopés (Institut Euclides, Pineda de Mar), Glòria Jové (Universitat de Lleida), Enric Llevat (Institut Joan Amigó i Callau, L’Espluga de Francolí), Joan Marc Ramos (Institut Premià de Mar) i Olga Rodríguez i Raúl García (La Miranda School, Sant Just Desvern) van partir de la idea brossiana del camí per entrar en contacte amb el territori i explorar-ne les possibilitats poètiques que la temàtica ofereix.

Cartell

El proper 17 de juny tindrà lloc una jornada pedagògica a Addend (La Morera de Montsant) per tal de presentar el potencial educatiu de Joan Brossa i el blog de la Fundació. També es mostraran els continguts del projecte “Camins” i les dinàmiques de treball proposades per als diferents nivells educatius. La darrera part de la sessió estarà destinada a l’experimentació per part del professorat amb l’objectiu d’obtenir idees i recursos que els permeti desenvolupar el projecte de forma autònoma. Aquesta sessió formativa serà realitzada amb el suport del grup de recerca Poció. Poesia i Educació.

Esperem que l’experiència doni els seus fruits a partir del curs vinent…

//

III JORNADA EDUCATIVA. TRANSVERS-ARTS

Des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa volem anar més enllà de la rima i de la mètrica per ampliar els límits de la paraula “poesia”. És per això que, sense oblidar la paraula escrita, ens endinsem en el món de la reflexió i de la síntesi des de l’experimentació poètica en diferents formats.

Amb la finalitat d’incorporar metodologies a l’aula que permetin eliminar fronteres entre continguts i matèries i promoure el treball creatiu per projectes, us proposem una jornada educativa en què diferents professionals vinculats a la docència, a la formació, a l’art, a la literatura, a la dansa, a la música, al cinema, a la performance, al teatre, etc., ens explicaran la seva experiència.

Aquesta III Jornada Educativa s’adreça a docents de tots els nivells educatius, educadors, dinamitzadors culturals, creadors i persones interessades o vinculades a la innovació educativa. S’entregarà un certificat a tots els assistents.

DADES PRÀCTIQUES:

  • Data: dilluns 10 de juliol del 2017
  • Horari: de 9 a 15h.
  • Lloc: Auditori del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA.
  • Inscripció: fins al 6 de juliol. Inscripció obligatòria. Places limitades
  • Preu: 12€ per assistent
  • Contacte: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

Entrem al laberint!

Per entrar dins del màgic i fascinant món de Joan Brossa, cal estar ben preparat. És per això que des del nostre Servei Educatiu sempre aconsellem als docents que presentin l’autor a l’aula abans de realitzar alguna de les nostres activitats. Així els alumnes van escalfant els motors i podem treure més suc a l’experiència educativa que els hem preparat.

A continuació us proposem diferents propostes per tal de descobrir el poeta amb els vostres alumnes. Si en completar-les, sou capaços de respondre les preguntes “qui era Joan Brossa?”, “en quin context històric va viure?” i “quin tipus de poesia va fer?”, estareu preparats per emprendre un viatge poètic amb nosaltres. Endavant!

//

TwitteraBrossa. Creació poètica a Twitter

“TwitteraBrossa” és una unitat didàctica concebuda per Judith Barnés que té com a objectius principals practicar l’escriptura des d’una perspectiva creativa i convertir Twitter en una eina de cocreació poètica. L’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) esdevindrà l’eix que articularà aquesta proposta atès que una de les característiques més destacables dels seus poemes és la recerca constant de la síntesi. Així doncs, malgrat que el poeta va escriure una infinitat de sextines, sonets, odes, etc. hi ha poemes que no arriben als 140 caràcters. Talment com si fossin sentències o aforismes, Brossa és capaç de dir molt amb poques paraules.

D’altra banda, el tarannà experimentador del poeta i la relació que estableix entre la paraula i la imatge converteixen Twitter en una eina ideal per generar poesia a la manera de l’escriptor. Cal tenir present que Brossa va crear la primera sextina cibernètica (o “poema proveta” en paraules del poeta) l’any 1977 i que defensava la poesia experimental: “Sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”[1].

sonet

“Sonet” dins Sonets de vaitot, 1965-1966

Amb la voluntat d’interactuar amb la poesia des d’una altra perspectiva i d’incorporar a l’aula noves plataformes d’experimentació, “TwitteraBrossa” esdevé una proposta dinàmica i juganera adreçada especialment a segon cicle d’ESO i batxillerat que vol posar de manifest que la poesia, més enllà de la rima, és una eina al servei de la comunicació. Així doncs, des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es vol promoure la interacció i el diàleg poètic a través de les xarxes socials i acostar-se a les noves generacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

[1] Fragment extret del text “La poesia en present”, discurs pronunciat per Joan Brossa als Jocs Florals de Barcelona de 1985. BORDONS, GLÒRIA (2013). Joan Brossa. Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA /La Magrana, pàgs. 555-562