Pinetons & Brossa

L’Escola Pública Els Pinetons de Ripollet ha fet un treball excepcional al voltant de la figura i de l’obra de Joan Brossa. Ens atreviríem a dir que ha estat la proposta estrella del curs 2017-2018. Després de realitzar diferents sortides amb el nostre servei educatiu, de visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA i d’organitzar una sessió formativa adreçada als docents i organitzada des de la Fundació, l’Escola va preparar una jornada de portes obertes per tal de compartir els resultats del projecte artístic de caire transversal desenvolupat durant el curs.

Aquell dia l’escola va esdevenir una galeria d’art composta per una trentena de propostes i/o instal·lacions artístiques desenvolupades per tota la comunitat educativa i per l’exposició temporal de la Fundació “En els seus tretze són tretze” al vestíbul de l’edifici d’educació primària, una exposició composta per tretze poemes visuals, en format facsímil, i per tretze poemes escrits de Brossa que dialoguen amb les imatges. En conjunt, el projecte va mostrar un fort interès pel vessant reivindicatiu, combatent del poeta, però  també per la faceta de prestidigitador, de mag transformador de la realitat que juga amb les paraules.

El desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques neix de la proposta educativa “En vers” impulsada en el seu moment des de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet. La proposta consistia a ocupar els espais públics del poble propers a les escoles i fer una mostra de treballs i propostes que s’havien elaborat amb els infants. Aquesta mostra abraçava diferents llenguatges expressius. Malauradament, per raons pressupostàries, l’Ajuntament va deixar de donar suport al projecte i l’Escola Els Pinetons va decidir assumir la continuïtat del projecte dins de l’àmbit de l’escola, tot donant-li un caire més transversal.

Així doncs, el treball que es planteja anualment l’Escola és el d’elaborar una instal·lació com a manifestació i expressió artística, lingüística i/o literària que es presenta i s’exposa al conjunt de la comunitat educativa en una data propera a la celebració de Sant Jordi i que pretén afavorir la participació de les famílies. L’Escola valora molt positivament el fet que aquest projecte visualitzi i consolidi el treball de llengua i literatura amb els infants de l’escola.

En general, els fonaments que articulen aquest projecte són: la transversalitat, amb la voluntat de participar de forma conjunta en la construcció i elaboració de les diferents propostes com a forma d’aprenentatge i de creació artística; la flexibilitat, per tal de concretar cada proposta de forma lliure i oberta; la interacció entre disciplines, amb l’objectiu de combinar expressions estètiques, artístiques, lingüístiques i literàries que consolidin aprenentatges essencials; la descoberta d’un artista, d’un museu o d’una proposta cultural concreta, per fomentar l’activació d’emocions, sentiments, observacions, etc; i la implicació de les famílies, amb la voluntat de generar espais de relació entre els alumnes, els docents i les famílies.

En definitiva, Els Pinetons parteixen de la mirada i de la perspectiva artística per comprendre el món en què vivim. Joan Brossa ha estat el motor d’aquest curs, la llavoreta que els ha activat les antenes per desvetllar-los una nova realitat.

Us seguirem de ben a prop!

//

L’Escola Jacint Verdaguer ens apadrina

Per segon any consecutiu el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa participa en el programa “Apadrina el teu equipament”, dirigit des de l’entitat Tot Raval. Enguany hem repetit l’experiència amb les mateixes mestres, l’Anna Pérez i la Núria Cervera, però canviant d’escola i de barri: hem treballat amb els alumnes de cinquè i de sisè de primària de l’Escola Jacint Verdaguer del Poble Sec.

La primer part del projecte va consistir a presentar el poeta als alumnes. Per fer-ho, vàrem organitzar una gimcana lúdica als Jardins Joan Brossa per tal de descobrir els diferents gèneres creatius que va practicar el poeta: la poesia escrita, la poesia visual, la poesia objectual i la poesia escènica. A partir de diferents dinàmiques i de poemes brossians, els alumnes varen construir un dòmino de paraules, varen representar un pallasso trist en un plat, varen crear un diàleg surrealista entre un mico i una bruixa i varen crear un poema visual a partir de la lletra A.

La segona part va consistir a dedicar una setmana del programa escolar a aprofundir en l’univers creatiu brossià. La dinàmica va consistir a barrejar els alumnes de cinquè i sisè de primària i a organitzar tres tallers simultanis pels quals tots els alumnes havien de passar: un de poesia objectual a partir d’objectes quotidians, un de poesia visual tot transformant algunes paraules (en aquest cas fins i tot van crear poemes visuals en anglès i fent ús de l’ordinador) i un de poesia escrita en què els alumnes varen compondre cal·ligrames i acròstics. Els resultats de l’experiència es van exposar al passadís de l’escola per tal que tota la comunitat educativa en pogués gaudir.

Per concloure el projecte, l’Escola va convidar la Judith Barnés, coordinadora del Servei Educatiu de la Fundació, i quatre alumnes, la Gemma Vaca, Ilías Dokkali, Nitai Benavides i Aya El Kajouai, van explicar-li els resultats del treball a l’aula. Les mestres van quedar fascinades amb els resultats de l’experiència i amb la creativitat que Joan Brossa desperta en els alumnes. Ara caldrà veure què farem l’any vinent…

//

////

 

Collage amb objectes

En el marc del programa “En Residència” A Bao A Qu ens ha explicat que l’Institut Costa i Llobera també ha treballat Joan Brossa a l’aula gràcies a la presència del creador Antonio R. Montesinos.

En aquest cas la proposta se centrava a descobrir el collage amb objectes per tal d’entrar en el procés creatiu de Montesinos. Montesinos volia crear una peça amb els alumnes a partir de l’addició d’elements i el treball de Brossa és perfecte per comprendre aquesta manera de treballar. És per això que al desembre l’Institut va visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA, una experiència que quedà resumida en tres paraules per part dels alumnes. Aquí en teniu alguns exemples:

LLIBERTAT, VIDA I REPETICIÓ

La llibertat l’he representada mitjançant el lleó ja que vol sortir del mur que significa la repetició, la rutina… Pel que fa a la vida està representada amb els animals, sobretot amb la papallona.

Llibertat, vida i repetició

ORIGINALITAT, GUERRA I IMAGINACIÓ

Jo crec que el meu collage és original i imaginatiu ja que es veuen 5 persones esquiant d’una manera molt peculiar. Sols una persona és normal la resta apareixen amb caps desproporcionats, sobretot destaquen el cap de robot i el que és exageradament gran que recorda la cara d’Adolf Hitler.

A sota he posat un mapa del món amb les banderes dels països que delimiten les seves fronteres, a vegades mitjançant les guerres, i un taüt que representa la postguerra.

Originalitat, guerra i inspiració

REBEL·LIÓ, VIOLÈNCIA I CÀSTIG

La rebel·lió l’he representat amb un llop rodejat de foc, perquè està molt enfadat, en canvi, la violència està representada amb trossos de papers tallats en tires els quals no representen les paraules sinó les accions violentes. Per últim, el càstig el simbolitza l’home que està assenyalant ja que representa la llei, la qual ha de tenir sempre la raó.

Rebel·lió, violència i càstig

DOBLE SENTIT, IMAGINACIÓ I CREACIÓ

El doble sentit ho identifico amb la paraula «JAY-JAY», la imaginació són les caixes amb cares i la creació ho representa el piano perquè pots crear amb ell, en aquest cas música.

Doble sentit, imaginació i creació

7 BELLES ARTS, JOC I IMAGINACIÓ

El meu collage representa bé les 7 belles arts perquè es veu molta llibertat, igual que en l’art. També representa el joc ja que semblen peces que puguis encaixar de formes molt diferents segons la teva imaginació.

Belles arts, joc i imafginació

TEMPS, VIDA I REPETICIÓ

Temps i vida ho he relacionat amb la nena, ja que representa les etapes per les quals passa una persona en la vida. La repetició ho simbolitza les diferents O.

Temps, vida i repetició

Arran de la visita a l’exposició, i una vegada els estudiants havien escollit un objecte personal, es van crear històries col·lectives d’objectes. I aquests en són els resultats:

Hi havia un gos que li van regalar una pilota de bàsquet pel seu aniversari. Estava corrent amb la pilota a la mà, la va tirar a la cistella i, justament quan l’estava llençant, va veure un avió blanc i blau. Va decidir dibuixar l’avió. I quan va començar a dibuixar-lo, va mirar cap al cel i va veure que al cel no hi havia res, ja no estava, però encara se’n recordava i el va dibuixar “perfecte”. De gran es va dedicar a ser pilot d’avió.

Gos

La història de l’escultura parla del nadal del 2010 en el qual una nena molt presumida celebrava el seu sisè aniversari. La seva mare va decidir regalar-li un gos, amb arracades perquè la nena era molt presumida. Aprofitant que era nadal, va deixar el gos a baix de l’arbre de nadal i perquè fos més sorpresa va embolicar-lo de manera delicada per no ofegar al pobre gos. Quan eren les 9 de la nit, un cop ja sopats, la mare es va disposar a donar-li el regal.

Quan va veure aquell peluix li va encantar potser fins i tot massa perquè va començar a agafar una obsessió amb el gos, tant que va deixar de menjar, i això va anar cada vegada a pitjor. Com que no va menjar durant molt de temps va emmalaltir i el 29 de febrer del 2010 es va morir.

Nadal

Hi havia una vegada un lluitador de lluita lliure que havia d’anar al ring que estava situat a l’altre costat del pont. Aquest combat era de vida o mort!

També hi havia un diable que havia d’anar a fer un correfoc urgentment. Els dos es van trobar creuant el pont el qual estava format per una garrofa flamboyant i dos guants de futbol. Baix del pont hi havia a una banda aigua (representada amb la cartolina blava) i a l’altra banda hi havia lava (la samarreta vermella).

Els dos volien passar perquè tenien coses a fer a l’altra banda però no ho podien fer al mateix temps ja que si un caminava l’altre queia a la lava. Malgrat això, van acordar creuar alhora amb tan mala sort per al lluitador de lluita lliure que es va desestabilitzar i va caure a la lava. El diable, en canvi, va seguir en el pont i va aconseguir arribar a l’altra banda on va poder arribar a temps per fer el seu correfoc tan important.

Lluitadir

Nosaltres hem fet una fotografia amb els quatre objectes inspirats en un moment de la pel·lícula de Ratatouille.

El moment exacte és quan l’avia esta perseguint al ratolí (el nostre cotxe) amb una escopeta, el ratolí agafa el llibre del seu cuiner preferit per fugir i utilitzar-lo com a barca (el nostre llibre). Haurà d’utilitzar una cullera (la nostra sabata) per remar en una claveguera per poder fugir de la senyora gran (el pint-art) que el vol matar.

Ratatouille

//

 

Antenes d’artista

“Antenes d’artista” és una proposta de visual i plàstica que ha tingut lloc a les aules de tercer i quart de primària de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt. En Dimas Fàbregas va decidir presentar Joan Brossa als alumnes amb reflexió següent: “El que diferencia els artistes de la gent comú és que els artistes van pel món amb antenes”. Els nens van reflexionar sobre aquest pensament, en petits grups de treball i després de forma conjunta, mentre el mestre construïa un mapa conceptual a partir de les idees que anaven sorgint. Aquest mapa seria present durant tot el procés de creació.

Conversa_Mapa_conceptual

El taller d’art s’inicià amb aquesta pregunta: “Com serien unes antenes d’artista?”. A partir d’aquí es proposà la idea de dissenyar-ne unes. Cadascú les seves, amb llibertat absoluta tant pel que fa al disseny com als materials utilitzats però ressaltant la importància d’elaborar una bona planificació. Els resultats foren molt rics i variats. La idea de les antenes d’artista, en sentit figurat, els va fer pensar que els artistes tenen una mirada diferent envers la realitat. I va ser aleshores quan, mitjançant una presentació de diapositives, es presentà Joan Brossa, tot destacant-ne la poesia visual. Es mostrà també un exemplar de la revista Cavall Fort que li dedicava un monogràfic i la presència d’una exposició sobre el poeta al MACBA.

La segona part del taller creatiu va tenir les lletres com a protagonistes. La idea que la lletra, un element tan familiar a l’escola, pogués entrar en un joc poètic diferent i creatiu va ser molt atractiva per als infants. De seguida hi van connectar. La proposta concreta fou la de crear poemes visuals a partir de les lletres de l’alfabet. Es tornà a destacar la importància de fer una bona planificació i el fet de pensar bé les idees per desenvolupar-les el millor possible. Així doncs, es van preparar diferents esbossos previs a la creació de l’obra definitiva. Els poemes visuals dels alumnes van ser exposats per tal que tota l’escola i les famílies poguessin gaudir-ne.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

Codis de comunicació gràfica

Un altre institut que ha treballat aquest curs l’obra de Joan Brossa és l’IES La Bastida de Santa Coloma de Gramenet. Els alumnes de segon d’ESO, en el marc d’una optativa d’Educació Visual i Plàstica, varen treballar els codis de comunicació gràfica amb la Maria Paczkowski. Joan Brossa, Antoni Tàpies i Sophie Calle varen ser els creadors de referència durant quatre sessions en què diversos processos participatius van contribuir al desenvolupament de la capacitat de resoldre situacions de forma creativa. L’objectiu principal de l’experiència era el d’aprendre codis de comunicació gràfica mitjançant les paraules i els creadors escollits així com incorporar fonts metodològiques per a la creació i promoure la participació i la reflexió de l’experiència grupal.

En primer lloc, l’aproximació a l’obra dels creadors varen generar les primeres reflexions al voltant de la possibilitat d’incorporar lletres en les obres plàstiques i de la capacitat del llenguatge artístic per expressar significats poètics i creatius. El treball en grup i les metodologies inclusives varen fomentar la participació i l’aprenentatge vital. En una segona fase, i amb el suport de la maleta pedagògica del MACBA, es va gamificar l’experiència, tot debatent, compartint experiències, dialogant i establint consensos. La tria d’un objecte per part de cada alumne va donar lloc a la tercera fase del projecte que consistia a reflexionar sobre el perquè d’aquella elecció i a construir una imatge creativa a partir de la inicial de la lletra de l’objecte seleccionat. Així doncs, calia representar la idea que despertava l’objecte de manera visual i poètica. Per acabar, cada estudiant va explicar la seva creació tot contribuint a treballar l’autoconfiança i a reforçar els vincles comunitaris.

//

Res és el que sembla

La classe dels Vampirs de L’Escola Cooperativa El Puig ha estat treballant el projecte de curs 2017-2018 “Mirades”. Enguany proposàvem que els alumnes de primària fossin capaços de trobar lirisme en els objectes més quotidians, que poguessin convertir alguns elements simples, banals, en quelcom de poètic.

Així doncs, els alumnes de 6è de primària han sabut generar narratives lliures, flexibles i obertes, han concebut creacions evocadores a partir del diàleg, la reflexió i la imaginació. Els títols que han donat als poemes objectuals generats activen una realitat poètica plena de significats. El fet que poguessin visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA ha contribuït a crear autèntiques meravelles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquí en teniu alguns exemples!

//

#Brossa2017

La presència de l’exposició Poesia Brossa al MACBA entre el setembre del 2017 i el febrer del 2018 ha fet que moltes escoles descobreixin l’autor i s’interessin per una manera de fer poesia més oberta, lliure i flexible. El cas del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic és una mica diferent perquè la Sílvia Caballeria i la Carme Codina són una autèntiques seguidores del nostre poeta estimat. Així doncs, si ja és habitual que cada curs realitzin una visita pels diferents poemes urbans que Brossa va concebre al carrer, enguany la visita al MACBA ha servit per descobrir, en viu, l’ingent procés creatiu del poeta en tots els seus vessants.

IMG_3866.JPG

Mitjançant les xarxes socials i diferents aplicacions, els alumnes de primer de batxillerat han entrat a l’univers brossià, tot recollint impressions, idees, etc. de forma visual i creativa. I aquest recull ha estat la base per crear un poema corpori i visual que reflexionés sobre el món en què vivim.

Aquí en teniu els resultats. Com sempre bona feina!

1R A PRESENTORALResultats projectes

//

Embrossats amb les TAC

A l’escola Thau Sant Cugat es plantegen l’adquisició de les competències digitals al llarg de l’etapa d’Educació Primària a través de la creació de projectes. Segons Pepa Jiménez, mestra i pedagoga de l’escola Thau Sant Cugat, les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) “permeten fer un treball globalitzador i relacionat amb altres àrees, alhora que amplifiquen i redimensionen l’aprenentatge amb una mirada multimèdia.”

Enguany han decidit dedicar aquest treball per projectes a Joan Brossa, la seva vida i la seva obra. En aquest article, Embrossats amb les TAC, de Pepa Jiménez, hi podreu llegir tota l’experiència que aquí resumim.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Joan Brossa va ser un poeta i, per tant, allò que des de l’escola Thau han escollit per treballar amb alumnes de segon de Primària ha estat tot allò vinculat amb la paraula, entesa com un joc. Joan Brossa considerava que “el poema no queda complert si el lector o espectador no realitza la seva part, completant el significat”. Brossa, per tant, convida a mirar, pensar i participar de la seva obra. I així ho han fet a l’escola.

Brossa escrivint

La primera activitat ha estat la creació d’un abecedari brossià: cada nen o nena ha triat una lletra i l’ha transformat a través del programa de dibuix Paint. “El fet que la lletra A, un cop girada, es pugui convertir en un cap de bou va ser un estímul per deixar lliure la imaginació i crear lletres ben originals. (…).  Les lletres com a símbols ens permeten imaginar, crear i expressar. Les lletres com a element de joc fomenten la creativitat i la comunicació, mentre que la força del llenguatge manifesta el seu simbolisme”, afirma Pepa Jiménez.

El següent repte que s’han proposat ha estat la creació de poemes visuals. Aquesta segona activitat ha tingut dues parts: una primera d’aproximació a la poesia visual i objectual i una segona de creació.

La primera part l’han feta veient, comentant i analitzant poemes visuals i objectuals de Joan Brossa. “Els poemes visuals són una magnífica oportunitat per expressar el que cadascú veu, creu i interpreta. D’aquesta manera s’accepten les diferents opinions com un enriquiment, ja que per a cada poema hi ha més d’una resposta o interpretació”. Màquines d’escriure, ulleres, escales, bombetes, plats o serpentines de colors prenen, per tant, una significació més enllà de l’objecte. Aquest és el terreny de la màgia o la poesia.

cap2 77

Han utilitzat l’aplicació Joan Brossa per a tauletes, que ha servit per començar a jugar amb la composició, l’associació d’objectes i significats.

Finalment, han creat poemes visuals. Per parelles han buscat connexions noves entre objectes quotidians posats en relació. Després del disseny, han hagut de crear aquests poemes visuals a través del Paint, una eina digital al servei de la poesia visual!

 

D’un poema visual, un conte

En el marc de l’assignatura “Llengua catalana per a l’ensenyament” de la doble titulació de mestre de la Universitat de Barcelona, els alumnes de primer curs van haver de superar un repte: escriure un conte creatiu a partir de poemes visuals de Joan Brossa.

La responsable d’aquesta proposta fou la Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa. Bordons va plantejar als alumnes que desenvolupessin la creativitat a partir de la reflexió i que inventessin un conte creatiu a partir d’un estímul plàstic i d’un indret concret o inventat. Per tal de posar en marxar la creativitat, va definir les característiques d’un conte, l’organització del text en diferents paràgrafs i la importància de connectar les idees per donar coherència i cohesió a l’escrit. A la vegada, va analitzar diferents textos narratius i va reflexionar sobre la creativitat i els elements que la integren.

I aquí teniu alguns dels resultats més destacats que en van sorgir:

  • Història dins d’una carpeta de la Mireia Terol i el Bernat Soler que explica el viatge d’un llapis cap a un món en què tot es transforma i cobra vida.
  • Sever del Jan Cabarrocas, la Clara Guasch i el Pau Reig en què es relata la història d’una cova misteriosa en què una A capgirada és la protagonista.
  • El misteri del far de l’Andrea Gasulla, l’Anna Moncunill i l’Amma Mulet que descriu la història del faroner de Sant Salvador.
  • L’empremta de sabó de la Clàudia Estruch, la Marta Mateo, la Clara Pardos i la Marina Poza en què una nena és absorbida per un sabó maligne.

Els alumnes van haver d’explicar oralment, i de manera semiespontània, els contes, tot mirant de captar l’atenció de l’audiència a partir d’una posada en escena dinàmica i juganera. També van haver de desenvolupar l’hàbit de revisar l’expressió oral i escrita i saber-ne valorar els diferents aspectes que hi intervenen. Per acabar, va haver de coavaluar-se.

Esperem que aquestes petites creacions hagin inspirat el futur professional d’aquests joves!

//

Brossa al Raval!

Durant el curs acadèmic 2016-2017 el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa ha format part, per primera vegada, del conjunt d’equipaments culturals que participen en el projecte educatiu “Apadrina el teu equipament” impulsat des de la Fundació Tot Raval. Així doncs, els alumnes de 5è de primària de l’Escola Collaso i Gil ens han apadrinat durant tot el curs i la Núria Cervera i l’Anna Pérez, a les quals vàrem conèixer a les II Jornada Educativa Joan Brossa, han estat les responsables de fer possible la col·laboració.

Per tal de començar a prendre contacte amb la matèria, els alumnes van fer una visita a la Judith Barnés, coordinadora de la Fundació. La Judith els va rebre al vestíbul del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA, els va presentar Joan Brossa, els va explicar a què es dedica la Fundació i quins espais poden trobar al MACBA: un museu, un arxiu i una biblioteca. Unes setmanes més tard, vàrem organitzar un itinerari per Ciutat Vella, dinamitzat per la Sandra Anitua i l’Ariadna Caballero, per tal que els alumnes descobrissin la poesia urbana del poeta i els espais més brossians del centre de la ciutat. Durant el recorregut els alumnes varen interactuar amb les lletres que conformen el poema corpori “Bàrcino”, van visitar la botiga El Ingenio, van gaudir d’una petita exhibició de màgia a El Rei de la Màgia, van fer mímica amb el cos i van escriure acròstics a l’antic espai escènic Joan Brossa.

A partir d’aquestes sortides, i ara des de l’aula, la Núria i l’Anna van proposar diverses activitats als alumnes: fer una línia del temps que inclogui els moments més importants de la vida del poeta, llegir i comentar alguns poemes de l’autor, buscar lletres a l’entorn quotidià, fer composicions visuals amb lletres i fer cal·ligrames i poemes visuals. Tots els treballs desenvolupats pels alumnes es poden consultar al web. A més, les mestres han publicat una guia didàctica que explica la metodologia i el sistema d’avaluació que han seguit.

Els resultats del curs van ser compartits a la jornada de cloenda que la Fundació Tot Raval va organitzar el 28 d’abril a l’Arts Santa Mònica. Allí varen estar exposats durant alguns dies va feina feta pels alumnes del Collaso!

//