L’APOTEOSI DE LA PARAULA

“L’apoteosi de la paraula” és el títol de l’espectacle que vam crear per celebrar el primer centenari del naixement de Joan Brossa a la nostra escola, La Salle Bonanova. Ens va semblar oportú que el dia de Sant Jordi fos el moment decisiu per fer sortir a l’escenari tota la feina creada per l’alumnat d’ESO durant les setmanes prèvies. No obstant, si volíem fer un espectacle per homenatjar a Joan Brossa no podia ser pas un espectacle convencional, i aquí ve el repte: pensar-ne la forma teatral avantguardista, irreverent, provocadora i digna per celebrar la figura d’aquest poeta polièdric.

Així doncs, vam pensar que els alumnes haurien d’intervenir en la creació. Cada curs, des de 1r fins a 4t d’ESO treballaria la figura de Brossa i l’aspecte de la seva literatura que més encaixés dins el currículum oficial (adaptant-ho en cada curs, és clar). Per tant, després de recuperar les obres del poeta i experimentà els processos creatius de l’avantguarda, configurarien plegats un petit espectacle d’univers brossià; cada curs hi participava amb la creació d’una escena-gag propi.

Així doncs, 1r d’ESO va treballar les característiques principals de l’obra de Brossa. A partir d’escenes amb una estructura molt simple, semblants al conte popular, donaven un “ensenyament” com la necessitat de cultivar la creativitat o bé ser capaç de tenir una altra mirada del món.

2n d’ESO s’hi va afegir amb una “batalla de galls” molt particular, ja que enlloc de poetes, qui competien per obtenir la màxima aclamació amb els seus versos eren els elements químics de la taula periòdica (i és que se’n celebra també aquest any el centenari!).

D’altra banda, 3r d’ESO va crear sonets per tal d’explicar la importància cabdal que va tenir aquesta forma en l’obra de Brossa; ara bé, per interpretar-ho únicament van fer de rapsodes dels millors sonets que havien escrit ells dins l’aula.

Els més grans de l’ESO van treballar la síntesi a través de la poesia visual i dels microrelats; és a dir, com explicar molt amb molt poc, paraula i imatge. I van configurar un “fotopoemari”: cada microrelat escrit a partir de la tècnica del “binomi fantàstic” i per parelles esdevenia un punt de partida per tal que una altra parella de la classe en fes una interpretació fins a generar-ne un poema visual com a resposta. El resultat va ser espectacular i com si d’unes fitxes de dominó es tractés, vam utilitzar-les com a projeccions durant l’obra de teatre que seria el fil conductor.

La Salle 1La Salle 2La Salle 3La Salle 4

I finalment, tot això va ser possible pel lideratge i implicació de la Comissió de Sant Jordi; un grup molt significatiu de 4t van presentar-se de forma voluntària per a esgarrapar hores i ser guionistes, vestuari, tècnics de so, etc. Durant les classes de català havíem treballat poesia visual, objecte i escènica, per tant, ja coneixien com calia ser Brossa damunt l’escenari (o al pati de butaques, clar!). Els vaig escriure l’argument i la primera escena, i a partir d’aquí van continuar ells escrivint i desenvolupant el fil conductor de l’obra. L’argument és el següent: els dos personatges principals, PARAULA i IMATGE, han de créixer i retrobar-se per tal d’esdevenir poesia, ara bé tot dependrà de si ART, ajudant qui representa la creativitat i també l’essència del poeta Brossa, i ADDICCIÓ, antagonista qui representa els estereotips i les convencions, estimularan o per contra evitaran que sigui possible aquest retrobament entre PARAULA I IMATGE. A més, els personatges d’ART i IMATGE també s’expressen musicalment.

És així com l’espectacle “L’apoteosi de la paraula” s’emergeix com una obra molt brossiana: incorpora el gag de “L’inrevés” del propi Brossa, és gairebé parateatral (hi intervenen la música en directe, les projeccions audiovisuals, el ball i la literatura) i vol ser teatre que mostra com fer-ne perquè explicava la història d’un director de teatre que vol fer una obra per celebrar l’aniversari del centenari del naixement de Joan Brossa. Ara bé, els propis personatges s’apropien del text fins a protagonitzar-ne un final sonat.

L’experiència ha valgut la pena i els personatges encara corren per les aules, doncs els propis alumnes no se’n volen desfer. Podríem dir doncs que el discurs ha calat fins al moll de l’os. Brossa hi és present i “l’altra mirada” ja la practiquen pel seu compte, l’experiència els ha transformat.

Anna Guim

Docent a La Salle Bonanova

//

Bigotis

Visitar l’Escola Bressol Municipal La Rosa dels Vents de Cornellà de Llobregat és d’aquelles experiències que reconforten. Sempre hem encoratjat els docents a treballar Joan Brossa a tots els nivells educatius, a llegir l’obra del poeta a l’aula, a sensibilitzar els alumnes a partir de la poesia, a convidar-los a gaudir-ne sense replicar models.

Allò que no hauríem imaginat mai, però, és que un equip docent valent, compromès, motivat i voluntariós es veuria en cor de desenvolupar un projecte amb infants d’un i de dos anys a partir de l’univers creatiu de Joan Brossa. I és que La Rosa dels Vents creu en la importància de promoure la sensibilitat artística dels infants a partir del desenvolupament de projectes culturals. Així doncs, si varen començar amb la maleta pedagògica Expressart del MACBA, ara s’atreveixen amb l’obra de Brossa i, fins i tot, amb la poesia de Federico García Lorca.

Les docents expliquen que la clau de l’èxit consisteix a no generar gran expectatives atès que els infants sempre sorprenen. Tampoc no es marquen uns objectius específics. Es tracta de treballar la lliure associació d’idees i d’implicar a les famílies en els projectes seguint el ritme evolutiu dels nens. Evidentment, dur a terme aquest tipus de propostes requereix moltes hores de preparació i d’estudi. Les docents insisteixen que un dels problemes principals que van tenir amb Brossa va ser l’extensió de la seva obra i el fet de no saber per on començar.

El projecte cultural dedicat al poeta s’ha realitzat dues vegades: durant el curs 2015-2016 i durant el 2017-2018. De fet, la segona vegada va servir per millorar algunes dinàmiques i per reduir el número de materials que havien generat en el primer projecte. També van visitar l’exposició temporal Poesia Brossa per inspirar-se i poder agafar noves idees. Diuen que van quedar meravellades amb la instal·lació El planeta de la virtut, per exemple. Es van arribar a plantejar, fins i tot, visitar el MACBA amb els alumnes però el discurs expositiu i la manera com estaven disposades les peces no ajudava a la participació dels més petits.

L’eix que va articular el projecte al centre va ser el bigoti. Amb aquest element van generar diferents dinàmiques com, per exemple, fer que els nens es posin i es treguin un bigoti mentre es miren en un mirall. Es va intentar fer el mateix amb un antifaç però no funcionava igual perquè resulta més incòmode d’interactuar-hi. Per tal de desenvolupar el projecte Brossa es va crear una capsa brossiana de la qual s’extreien tots els materials amb els quals poder treballar: cada vegada que els alumnes veien la capsa, sabien que alguna cosa brossiana estava a punt de passar. Aquesta capsa tenia un bigoti a la tapa. El bigoti i Brossa van passar a formar part de la realitat quotidiana dels alumnes durant un curs.

Les dinàmiques brossianes podien o bé ser activitats puntuals o bé formes d’introduir algun concepte o idea de treball. En general, es pretén fomentar la manipulació i l’aspecte plàstic. Brossa s’integra en les dinàmiques del centre i no a la inversa. En cap cas es tracta de fer una setmana dedicada al poeta sinó més aviat fer que durant un curs sencer el currículum respiri Brossa. Plantejar dinàmiques que permetin jugar amb la forma de les lletres, treballar les parts del cos a partir de poemes objectuals, llegir poemes de Brossa amb un bombí al cap, etc. són algunes de les propostes plantejades. En aquest sentit, cal destacar la importància que donen a la lectura en el marc del projecte. Les docents llegien o cantaven poemes de Brossa sense esperar res a canvi, sense haver d’explicar què deia el poeta en aquells versos. En molts casos, la lectura d’un poema permetia introduir un tema o una activitat creativa però en cap cas es tractava d’intentar comprendre o crear a la manera del poeta.

La importància d’aquest projecte transversal i de llarga durada fa que l’equip docent expliqui el projecte a les famílies a l’inici de curs per tal d’involucrar-les al màxim en les propostes. A més, aprofiten el projectes per fer venir al centre experts amb els quals poder treballar altres disciplines. En aquest cas es va convidar la Mariona Trench per gaudir d’un contacontes brossià i a la il·lustradora Mercè Galí per crear un mural plàstic col·laboratiu amb els peus.

El més bonic de tot plegat és veure que, quan acaba un projecte, alguns elements queden instaurats per sempre més al centre fent que els creadors que els han inspirat passin a forma part de l’escola. El vell de Joan Brossa ens saluda des del lavabo de La Rosa dels Vents.

 

Vell, 1988

//

Brossa Art

El projecte educatiu “Brossa Art”, realitzat amb els alumnes de l’Escola Ponent de Terrassa i conduït per la Alba Garcia i Puig, està format per tretze propostes que parteixen de la màxima del transformista italià Leopold Frègoli “L’art és vida i la vida és transformació” que Brossa va apropiar-se i que va projectar en tota la seva trajectòria artística.

Aquestes són les tretze propostes de treball:

  1. AUTORETRAT BROSSIÀ
  2. MAPA CONCEPTUAL
  3. MURAL-HOMENATGE
  4. LLETRES BARCINO
  5. JOC de LLETRES
  6. BROSSA in English
  7. PERSONATGE BROSSIÀ
  8. BOSSA-BROSSA
  9. POESIA VISUAL
  10. RECORREGUT BROSSA
  11. RELACIÓ ALTRES ARTISTES
  12. RECOMANACIONS

Com podeu comprovar, cada exercici és una proposta creativa per tal que els nens posin en pràctica alguns coneixements brossians i n’adquireixin de nous a través del recorregut plàstic que planteja el projecte. Així, per exemple, la segona proposta incentiva els alumnes a la creació d’un autoretrat a partir d’elements brossians tot fent ús de la tècnica de la fotografia i del collage.

Un altre exemple destacat és la realització d’un mapa conceptual a partir del qual recollir conceptes rellevants i establir-hi relacions entre ells. Aquesta idea duta a terme amb una mirada diferent dóna com a resultat un homenatge a la figura del poeta que combina conceptes clau amb poemes visuals creats pels alumnes.

Les propostes de treball estan dirigides a alumnes de diferents nivells. Per aquest motiu, el grau de complexitat varia en funció de l’edat. D’aquesta manera, trobem propostes ben diferents com, d’una banda, documentar, analitzar i interpretar el poema urbà ‘Bàrcino’ creat per Joan Brossa l’any 1994 i, de l’altra, la proposta de jugar amb les lletres i crear personatges, animals, menjars, etc.

Una activitat que ha ajudat a completar aquest projecte és la realització de la ruta literària “L’esperit del carnaval” que els alumnes de quart de primària van fer amb la Bárbara Bayarri i l’Anna Solé, educadores de la Fundació Joan Brossa, per Ciutat Vella.

Gràcies per compartir amb nosaltres el vostre projecte!

//

Joan Brossa, poeta

A partir de diversos materials que vàrem proposar a l’Escola Jovellanos de Barcelona (El llapis màgic de Joan Brossa, Aprendre amb Joan Brossa, un recull de poemes escrits i làmines plastificades amb poemes visuals, poemes objecte i fotografies del poeta), el conjunt del centre educatiu ha dut a terme un projecte artístic durant el curs 2017-2018 que ha tingut com a resultat una exposició en què cada curs presentava la seva proposta:

  • 5è i 6è de primària: han fet poemes visuals i objecte lliures. Els de 5è s’han organitzat per parelles i els de sisè ho han fet de manera individual.
  • 4t de primària: han creat un llibre d’artista de tema lliure inspirat en el llibre “Pluja” de Joan Brossa. De manera individual cada alumne ha pensat i confeccionat el seu propi llibre.
  • 3r de primària: han preparat un monogràfic sobre màgia. Els alumnes han dut a terme trucs de màgia i han disfressat cartes de la baralla espanyola.
  • 2n de primària: a partir del poema escrit “Júlia” de Joan Brossa han elaborat acròstics a partir del nom dels alumnes.
  • 1r de primària: inspirats en els poemes visuals de Joan Brossa han concebut creacions a partir de la mà i de paraules que comencen amb la lletra M.
  • P5: han treballat la lletra A en volum utilitzant diferents materials.
  • P4: han realitzat un mural de peixos acolorits inspirat en el poema de Joan Brossa “Petita oda en dijous” en què el protagonista és un peix acolorit i brillant.
  • P3: han muntat una instal·lació al sostre del vestíbul titulada “Un mar de lletres”.

Per completar aquests treballs, la comissió artística formada per les mestres Cristina Cerrada, Gemma Portella i Olga Gil va elaborar un mural amb apunts biogràfics, cites i fotografies de diferents èpoques del poeta acompanyades de poemes visuals i objecte. La mostra va estar exposada al vestíbul de l’escola des del 2 fins al 23 de març.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El centre educatiu ha volgut compartir amb nosaltres, a banda del projecte, aquests power points (infantil i cicle inicial de primària i cicle mitjà i cicle superior de primària) que van fer servir com material de suport per presentar el poeta a l’aula i que segur que poden ésser de gran utilitat per a altres escoles. Mil gràcies!

//

 

Setmana literària Joan Brossa

Si fa uns dies presentàvem el projecte de l’Escola Pública Els Pinetons com una proposta estrella del curs 2017-2018, el projecte de l’Escola Font del Roure de Masquefa no es queda enrere. És un exemple de cohesió social i d’implicació de tota la comunitat educativa fora d’ordre. Aquesta escola va decidir dedicar la Setmana literària del curs a Joan Brossa i a la poesia visual i per això durant la setmana del mes d’abril que coincideix amb Sant Jordi va desplegar un seguit d’activitats a les aules, al conjunt dels espais de l’escola i amb les famílies.

La Setmana literària es va obrir amb l’espectacle “Amb B de Brossa” a càrrec del Teatre Aula. A partir d’aquí es va proposar a les famílies de participar a la VI marató de poesia i al VI concurs fotogràfic “Poesia visual. La màgia de les lletres” amb tres categories de participació diferents; a l’escola es va preparar una audició especial per indicar les entrades i sortides de l’aula o de l’escola amb poemes d’autors catalans musicats (Brossa hi figurava en tres moments amb els poemes “Apartat de la fila”, “Petita oda en dijous” i “Bufador de núvols”), es va organitzar una asseguda literària al pati de l’escola amb padrins lectors dels cursos superiors que ajuden i acompanyen els més petits, es va muntar un mercat d’intercanvi de llibres i es va fer un taller intercicle de creació de punts de llibre. Fins i tot els mestres van organitzar un amic invisible literari.

Pel que fa a les propostes poètiques desenvolupades a l’aula, el grup d’infantil va fer collage a partir de les inicials dels noms dels nens; primer, segon i tercer de primària van experimentar amb la transformació de les lletres; i, quart, cinquè i sisè es van atrevir a descontextualitzar lletres i objectes quotidians. Els treballs van ser exposats al vestíbul de l’escola tot creant una mena de quiosc on cada diari presentava el treball desenvolupat per una aula. També s’hi van exposar les fotografies presentades per les famílies al concurs en forma de postals, que, també varen ser premiades durant l’acte d’entrega dels premis dels Jocs Florals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’altra banda, els treballs poètics dels alumnes es van presentar a la setena edició del Premi Pissiganya de Poesia Escolar, un guardó en el qual també participa la Fundació Joan Brossa i que s’integra dintre de la Festa d’El Tinter de les lletres catalanes. Enguany s’hi varen presentar un total de 211 centres educatius i més de 18.000 alumnes. El Nil Esquivel de quart  va obtenir el primer premi amb el poema visual “Claustrofòbia” i l’Albert Amer de cinquè en va ser finalista amb la creació “Tresors de la butxaca”. Tot un gran reconeixement!

Per acabar, l’escola va apostar per sortir al carrer, tot escampant la poesia pel municipi, i va muntar una exposició a la capella del Roser formada per un cub de mirades que volia representar la importància del sentit de la vista a l’hora d’interactuar amb el món i comprendre l’entorn en què vivim.

//

Una tonteria molt Brossa

“Una tonteria molt Brossa” fou una proposta que s’emmarcà com a projecte d’investigació basada en les arts a l’assignatura ‘Expressions de la Cultura Contemporània’ de segon curs del Grau d’Arts Escèniques de l’escola Universitària ERAMescola Universitària ERAM (centre adscrit a la Universitat de Girona), a cura de la docent Judit Vidiella. L’assignatura s’inicià al setembre i finalitzà a inicis de febrer.

Coincidint amb l’Epicentre Brossa, organitzat per la Fundació Joan Brossa, i amb l’exposició Poesia Brossa al MACBA vam poder indagar en l’univers Brossa en la seva complexitat tot organitzant comissions de treball que recercarien la seva obra: posteatre, poesia, poemes objecte, peces musicals, ballets i òperes, fregolismes, estriptease i teatre irregular, normes de mascarada, etc. La visita a la botiga El Ingenio, ara ja tancada, així com també a l’arxiu del poeta i a l’exposició al MACBA, van acabar d’enriquir-nos de referents. També va ser molt interessant convidar a classe la historiadora de l’art i docent Pilar Bonet, especialitzada en l’obra de la Pepeta Tolrà, de qui Brossa tenia una estima especial. Un especial agraïment també a Glòria Bordons i Judith Barnés de la Fundació pels diversos feedbacks al llarg del procés, facilitant material i suggeriments.

Amb tot aquest material la idea era generar una sèrie d’accions performàtiques pròpies que, tot i partir de la inspiracció i de l’esperit Brossa, no necessàriament reproduïssin la seva obra però sí que tinguessin punts de contacte, almenys amb els elements que havíem vist: acotacions com la dramatúrgia de l’acció, hibridacions entre poesia objecte i estriptease, jocs de paraules, simbologia dels colors, etc. Així, abans de Nadal vam començar un procés de pluja d’idees per tal de començar amb el procés de creació col·lectiva de les accions que, gràcies a Tonina Cerdà i a la comissària Teresa Grandas, vam poder realitzar públicament el 5 de febrer a les 17h. com a cloenda de l’assignatura a l’Espai Torre del MACBA.

unnamed (5)

Amb el títol ‘Una tonteria molt Brossa’ vam presentar dinou accions. Entre les diverses idees sorgides destacarem l’acció 1 “contrACTE”, a càrrec d’Aram Pou, que llegeix el contracte de compromís que vam fer a l’inici de curs on cadascú escrivia les clàusules de compromís que volia en relació a tres elements:

  • Què espero? (de l’assignatura, de la docent, dels companys/es, etc.)
  • A què em comprometo?
  • Què puc aportar?

També l’acció musical número 3 titulada “Il·luminats” que parteix d’un fragment del text “De la sordesa del laberint” de Joan Brossa en el qual reflexiona sobre l’educació i que l’alumne Marc Ambite va adaptar i versionar a un tema de rap. I finalment, l’acció 15 “Poema Freestyle” amb poemes creats per l’estudiant Adrià Masbernat.

Judit Vidiella

//

Pinetons & Brossa

L’Escola Pública Els Pinetons de Ripollet ha fet un treball excepcional al voltant de la figura i de l’obra de Joan Brossa. Ens atreviríem a dir que ha estat la proposta estrella del curs 2017-2018. Després de realitzar diferents sortides amb el nostre servei educatiu, de visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA i d’organitzar una sessió formativa adreçada als docents i organitzada des de la Fundació, l’Escola va preparar una jornada de portes obertes per tal de compartir els resultats del projecte artístic de caire transversal desenvolupat durant el curs.

Aquell dia l’escola va esdevenir una galeria d’art composta per una trentena de propostes i/o instal·lacions artístiques desenvolupades per tota la comunitat educativa i per l’exposició temporal de la Fundació “En els seus tretze són tretze” al vestíbul de l’edifici d’educació primària, una exposició composta per tretze poemes visuals, en format facsímil, i per tretze poemes escrits de Brossa que dialoguen amb les imatges. En conjunt, el projecte va mostrar un fort interès pel vessant reivindicatiu, combatent del poeta, però  també per la faceta de prestidigitador, de mag transformador de la realitat que juga amb les paraules.

El desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques neix de la proposta educativa “En vers” impulsada en el seu moment des de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet. La proposta consistia a ocupar els espais públics del poble propers a les escoles i fer una mostra de treballs i propostes que s’havien elaborat amb els infants. Aquesta mostra abraçava diferents llenguatges expressius. Malauradament, per raons pressupostàries, l’Ajuntament va deixar de donar suport al projecte i l’Escola Els Pinetons va decidir assumir la continuïtat del projecte dins de l’àmbit de l’escola, tot donant-li un caire més transversal.

Així doncs, el treball que es planteja anualment l’Escola és el d’elaborar una instal·lació com a manifestació i expressió artística, lingüística i/o literària que es presenta i s’exposa al conjunt de la comunitat educativa en una data propera a la celebració de Sant Jordi i que pretén afavorir la participació de les famílies. L’Escola valora molt positivament el fet que aquest projecte visualitzi i consolidi el treball de llengua i literatura amb els infants de l’escola.

En general, els fonaments que articulen aquest projecte són: la transversalitat, amb la voluntat de participar de forma conjunta en la construcció i elaboració de les diferents propostes com a forma d’aprenentatge i de creació artística; la flexibilitat, per tal de concretar cada proposta de forma lliure i oberta; la interacció entre disciplines, amb l’objectiu de combinar expressions estètiques, artístiques, lingüístiques i literàries que consolidin aprenentatges essencials; la descoberta d’un artista, d’un museu o d’una proposta cultural concreta, per fomentar l’activació d’emocions, sentiments, observacions, etc; i la implicació de les famílies, amb la voluntat de generar espais de relació entre els alumnes, els docents i les famílies.

En definitiva, Els Pinetons parteixen de la mirada i de la perspectiva artística per comprendre el món en què vivim. Joan Brossa ha estat el motor d’aquest curs, la llavoreta que els ha activat les antenes per desvetllar-los una nova realitat.

Us seguirem de ben a prop!

//

L’Escola Jacint Verdaguer ens apadrina

Per segon any consecutiu el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa participa en el programa “Apadrina el teu equipament”, dirigit des de l’entitat Tot Raval. Enguany hem repetit l’experiència amb les mateixes mestres, l’Anna Pérez i la Núria Cervera, però canviant d’escola i de barri: hem treballat amb els alumnes de cinquè i de sisè de primària de l’Escola Jacint Verdaguer del Poble Sec.

La primer part del projecte va consistir a presentar el poeta als alumnes. Per fer-ho, vàrem organitzar una gimcana lúdica als Jardins Joan Brossa per tal de descobrir els diferents gèneres creatius que va practicar el poeta: la poesia escrita, la poesia visual, la poesia objectual i la poesia escènica. A partir de diferents dinàmiques i de poemes brossians, els alumnes varen construir un dòmino de paraules, varen representar un pallasso trist en un plat, varen crear un diàleg surrealista entre un mico i una bruixa i varen crear un poema visual a partir de la lletra A.

La segona part va consistir a dedicar una setmana del programa escolar a aprofundir en l’univers creatiu brossià. La dinàmica va consistir a barrejar els alumnes de cinquè i sisè de primària i a organitzar tres tallers simultanis pels quals tots els alumnes havien de passar: un de poesia objectual a partir d’objectes quotidians, un de poesia visual tot transformant algunes paraules (en aquest cas fins i tot van crear poemes visuals en anglès i fent ús de l’ordinador) i un de poesia escrita en què els alumnes varen compondre cal·ligrames i acròstics. Els resultats de l’experiència es van exposar al passadís de l’escola per tal que tota la comunitat educativa en pogués gaudir.

Per concloure el projecte, l’Escola va convidar la Judith Barnés, coordinadora del Servei Educatiu de la Fundació, i quatre alumnes, la Gemma Vaca, Ilías Dokkali, Nitai Benavides i Aya El Kajouai, van explicar-li els resultats del treball a l’aula. Les mestres van quedar fascinades amb els resultats de l’experiència i amb la creativitat que Joan Brossa desperta en els alumnes. Ara caldrà veure què farem l’any vinent…

//

////

 

Collage amb objectes

En el marc del programa “En Residència” A Bao A Qu ens ha explicat que l’Institut Costa i Llobera també ha treballat Joan Brossa a l’aula gràcies a la presència del creador Antonio R. Montesinos.

En aquest cas la proposta se centrava a descobrir el collage amb objectes per tal d’entrar en el procés creatiu de Montesinos. Montesinos volia crear una peça amb els alumnes a partir de l’addició d’elements i el treball de Brossa és perfecte per comprendre aquesta manera de treballar. És per això que al desembre l’Institut va visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA, una experiència que quedà resumida en tres paraules per part dels alumnes. Aquí en teniu alguns exemples:

LLIBERTAT, VIDA I REPETICIÓ

La llibertat l’he representada mitjançant el lleó ja que vol sortir del mur que significa la repetició, la rutina… Pel que fa a la vida està representada amb els animals, sobretot amb la papallona.

Llibertat, vida i repetició

ORIGINALITAT, GUERRA I IMAGINACIÓ

Jo crec que el meu collage és original i imaginatiu ja que es veuen 5 persones esquiant d’una manera molt peculiar. Sols una persona és normal la resta apareixen amb caps desproporcionats, sobretot destaquen el cap de robot i el que és exageradament gran que recorda la cara d’Adolf Hitler.

A sota he posat un mapa del món amb les banderes dels països que delimiten les seves fronteres, a vegades mitjançant les guerres, i un taüt que representa la postguerra.

Originalitat, guerra i inspiració

REBEL·LIÓ, VIOLÈNCIA I CÀSTIG

La rebel·lió l’he representat amb un llop rodejat de foc, perquè està molt enfadat, en canvi, la violència està representada amb trossos de papers tallats en tires els quals no representen les paraules sinó les accions violentes. Per últim, el càstig el simbolitza l’home que està assenyalant ja que representa la llei, la qual ha de tenir sempre la raó.

Rebel·lió, violència i càstig

DOBLE SENTIT, IMAGINACIÓ I CREACIÓ

El doble sentit ho identifico amb la paraula «JAY-JAY», la imaginació són les caixes amb cares i la creació ho representa el piano perquè pots crear amb ell, en aquest cas música.

Doble sentit, imaginació i creació

7 BELLES ARTS, JOC I IMAGINACIÓ

El meu collage representa bé les 7 belles arts perquè es veu molta llibertat, igual que en l’art. També representa el joc ja que semblen peces que puguis encaixar de formes molt diferents segons la teva imaginació.

Belles arts, joc i imafginació

TEMPS, VIDA I REPETICIÓ

Temps i vida ho he relacionat amb la nena, ja que representa les etapes per les quals passa una persona en la vida. La repetició ho simbolitza les diferents O.

Temps, vida i repetició

Arran de la visita a l’exposició, i una vegada els estudiants havien escollit un objecte personal, es van crear històries col·lectives d’objectes. I aquests en són els resultats:

Hi havia un gos que li van regalar una pilota de bàsquet pel seu aniversari. Estava corrent amb la pilota a la mà, la va tirar a la cistella i, justament quan l’estava llençant, va veure un avió blanc i blau. Va decidir dibuixar l’avió. I quan va començar a dibuixar-lo, va mirar cap al cel i va veure que al cel no hi havia res, ja no estava, però encara se’n recordava i el va dibuixar “perfecte”. De gran es va dedicar a ser pilot d’avió.

Gos

La història de l’escultura parla del nadal del 2010 en el qual una nena molt presumida celebrava el seu sisè aniversari. La seva mare va decidir regalar-li un gos, amb arracades perquè la nena era molt presumida. Aprofitant que era nadal, va deixar el gos a baix de l’arbre de nadal i perquè fos més sorpresa va embolicar-lo de manera delicada per no ofegar al pobre gos. Quan eren les 9 de la nit, un cop ja sopats, la mare es va disposar a donar-li el regal.

Quan va veure aquell peluix li va encantar potser fins i tot massa perquè va començar a agafar una obsessió amb el gos, tant que va deixar de menjar, i això va anar cada vegada a pitjor. Com que no va menjar durant molt de temps va emmalaltir i el 29 de febrer del 2010 es va morir.

Nadal

Hi havia una vegada un lluitador de lluita lliure que havia d’anar al ring que estava situat a l’altre costat del pont. Aquest combat era de vida o mort!

També hi havia un diable que havia d’anar a fer un correfoc urgentment. Els dos es van trobar creuant el pont el qual estava format per una garrofa flamboyant i dos guants de futbol. Baix del pont hi havia a una banda aigua (representada amb la cartolina blava) i a l’altra banda hi havia lava (la samarreta vermella).

Els dos volien passar perquè tenien coses a fer a l’altra banda però no ho podien fer al mateix temps ja que si un caminava l’altre queia a la lava. Malgrat això, van acordar creuar alhora amb tan mala sort per al lluitador de lluita lliure que es va desestabilitzar i va caure a la lava. El diable, en canvi, va seguir en el pont i va aconseguir arribar a l’altra banda on va poder arribar a temps per fer el seu correfoc tan important.

Lluitadir

Nosaltres hem fet una fotografia amb els quatre objectes inspirats en un moment de la pel·lícula de Ratatouille.

El moment exacte és quan l’avia esta perseguint al ratolí (el nostre cotxe) amb una escopeta, el ratolí agafa el llibre del seu cuiner preferit per fugir i utilitzar-lo com a barca (el nostre llibre). Haurà d’utilitzar una cullera (la nostra sabata) per remar en una claveguera per poder fugir de la senyora gran (el pint-art) que el vol matar.

Ratatouille

//

 

Antenes d’artista

“Antenes d’artista” és una proposta de visual i plàstica que ha tingut lloc a les aules de tercer i quart de primària de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt. En Dimas Fàbregas va decidir presentar Joan Brossa als alumnes amb reflexió següent: “El que diferencia els artistes de la gent comú és que els artistes van pel món amb antenes”. Els nens van reflexionar sobre aquest pensament, en petits grups de treball i després de forma conjunta, mentre el mestre construïa un mapa conceptual a partir de les idees que anaven sorgint. Aquest mapa seria present durant tot el procés de creació.

Conversa_Mapa_conceptual

El taller d’art s’inicià amb aquesta pregunta: “Com serien unes antenes d’artista?”. A partir d’aquí es proposà la idea de dissenyar-ne unes. Cadascú les seves, amb llibertat absoluta tant pel que fa al disseny com als materials utilitzats però ressaltant la importància d’elaborar una bona planificació. Els resultats foren molt rics i variats. La idea de les antenes d’artista, en sentit figurat, els va fer pensar que els artistes tenen una mirada diferent envers la realitat. I va ser aleshores quan, mitjançant una presentació de diapositives, es presentà Joan Brossa, tot destacant-ne la poesia visual. Es mostrà també un exemplar de la revista Cavall Fort que li dedicava un monogràfic i la presència d’una exposició sobre el poeta al MACBA.

La segona part del taller creatiu va tenir les lletres com a protagonistes. La idea que la lletra, un element tan familiar a l’escola, pogués entrar en un joc poètic diferent i creatiu va ser molt atractiva per als infants. De seguida hi van connectar. La proposta concreta fou la de crear poemes visuals a partir de les lletres de l’alfabet. Es tornà a destacar la importància de fer una bona planificació i el fet de pensar bé les idees per desenvolupar-les el millor possible. Així doncs, es van preparar diferents esbossos previs a la creació de l’obra definitiva. Els poemes visuals dels alumnes van ser exposats per tal que tota l’escola i les famílies poguessin gaudir-ne.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//