Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

 a partir//

Uns #personatgesbrossians que diuen poesia!

Ja tenim a punt la quarta proposta de cocreació poètica a Twitter que tindrà lloc entre el 30 desembre de 2016 i el 19 de gener de 2017. Aquesta vegada la dedicarem a la poesia quotidiana i als poemes objecte de Joan Brossa que representen personatges. Així doncs, la proposta se centrarà a retre homenatge al dia a dia, a humanitzar la paraula poètica.

I com ho farem? Cada dia a les 9h., la Fundació penjarà un personatge brossià a Twitter. A partir de llavors, aquest personatge prendrà la paraula, parlarà sobre allò que veu i que sent, sobre allò que el preocupa o que s’estima, sobre allò que l’envolta. Vint-i-un personatges i vint-i-un dies en què els usuaris de Twitter faran poesia quotidiana prenent personalitats múltiples: unes vegades serem animals, d’altres representarem un determinat ofici o, fins i tot, esdevindrem lletres o llibres.

I què significa fer poesia quotidiana? Una de les característiques més destacades de la poesia escrita de Brossa és la simplicitat, la utilització del llenguatge col·loquial. Molts poemes de l’autor tenen com a font d’inspiració la realitat, estan fets a partir de converses de carrer, de retalls de diari, de rètols, etc. El llibre Em va fer Joan Brossa de 1950 donà un gir cap a la realitat i la temàtica quotidiana i social.

El poeta exposa:

“Jo crec que una de les aportacions de la poesia literària actual –actual no solament per la cronologia- és la utilització de l’axioma que, en art, menys és més. S’intenta de superar la prosa tot extremant-la fins al seu límit, o sigui expressant els dalts pels baixos o, si voleu, filtrant la subjectivitat a través de l’objectivitat. Es tracta de poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l’efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament. O bé invertint la jerarquia de les coses, de manera que els fets mínims, els objectes intranscendents, apareguin a primer terme. O també fent ús d’un llenguatge purament administratiu, o de frases fetes, per relacionar-se amb la pròpia experiència. En resum, tota una altra òptica, més enllà del postsimbolisme i del realisme històric”. [1]

Des de la Fundació Joan Brossa us encoratgem durant tres setmanes a fer poesia sense rima, sense mètrica, sense estrofes. Us animem a fer poemes breus, senzills, que parlin amb el llenguatge del carrer. Us proposem de crear des del context quotidià, a generar poesia des dels textos, les imatges i les paraules que ens envolten.

poemes

Joan Brossa considerava que la poesia havia de ser una eina de transformació social que ens fes veure el món d’una altra manera, que ens fes pensar sobre el món en què vivim. Preparats?

[1] Fragment extret de la presentació per al llibre Poemas de Joan Brossa (Antología), edició bilingüe, traducció al castellà d’Andrés Sánchez Robayna i Mireia Mur, 1986. Publicat a Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013, p. 509-510.

//

Llegir des de la virtualitat

Tal com us vàrem avançar, entre el 14 i el 20 de març i amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, va tenir lloc el nostre primer club de lectura en línia amb el suport de Què Llegeixes? dedicat al poemari de Joan Brossa El dia a dia. Per a nosaltres suposava un autèntic repte atès que combinava l’experiència que tenim en la dinamització de clubs de lectura amb la voluntat de generar contingut a la xarxa d’una forma dinàmica i participativa.

La lectura compartida sobre Joan Brossa havia generat força expectativa. De tota manera, l’Ester F. Matalí ja ens va avançar que la poesia sempre costa i, de fet, dels 33 inscrits a la lectura, només hi varen participar 10. Això sí: d’una forma constant i molt activa.

La primera part de la lectura va servir per introduir-nos a l’univers del poeta a partir del visionat d’una interessant entrevista que va fer-li Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo. Aquesta entrevista ens havia d’ajudar a comprendre el significat que la poesia tenia per a Brossa i per què era necessari obrir la poesia a altres mitjans d’expressió. Per tal de generar debat, vàrem proposar als lectors que escollissin la frase que millor resumís el contingut de l’entrevista. Aquestes eren les opcions que els vàrem proporcionar:

  • “Veo la poesía o el arte como una aventura. Son un salto al vacío.”
  • “Detesto la fantasía. Lo que me interesa es la imaginación que es el desdoblamiento de la realidad.”
  • “Las diferentes expresiones artísticas de una época son diferentes partes de una pirámide que en el punto más alto se juntan.”
  • “El pedestal son los zapatos.”
  • “El alma del teatro es el carnaval.”
  • “La inspiración llega trabajando. Hay que forzar la situación y no repetirse.”

A més, a través d’un Storify realitzat per Què Llegeixes? es van recollir els moments més destacats.

Durant la segona sessió ens vàrem centrar en el contingut general del llibre: el títol, la disposició dels poemes dintre del recull i l’estructura de cada poema. A través de diferents preguntes els usuaris anaven donant la seva opinió. Des de la Fundació es mirava d’enriquir el contingut proporcionat amb altres poemes de Brossa que hi tinguessin relació, sempre combinant la paraula i la imatge.

L’Albert Carol sintetitzava el contingut del poemari amb el vers “M’assec en un balancí i miro per la finestra”, l’Ester F. Matalí optava per “No tinc temps per perdre” i “Continuo escrivint”, mentre que la Dolors Vergaray n’escullia “El mirall a la pista”. Maria Clara Camps ens proposava, fins i tot, un nou títol: “Contemplo la vida així que me n’allunyo”.

image008

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1985. Fotògraf: Colita

Reflexionàvem plegats sobre el cicle vital i sobre la importancia de saber mirar. Imaginàvem també com seria el procés creatiu del poeta. L’Albert Carol el veia així:

El poeta seu al balancí, davant d’ell una finestra, a les mans un diari per fullejar, unes tisores per retallar. A més té la seva imaginació. Amb només això en fa prou i de sobres.

A la tercera sessió plantejàvem analitzar el contingut específic dels poemes a partir de les diferents temàtiques que es tracten: notícies d’actualitat, crítica a la societat, l’ofici d’escriptor, el valor de les lletres i del llenguatge i el pas del temps. El diàleg generat ens permetia parlar sobre la llengua catalana, sobre l’actitud activa del lector, sobre el paper de l’educació i de la religió a la nostra societat, sobre el capitalisme i el consumisme, sobre la lletra A. Alguns dels versos que van destacar els nostres lectors són:

Som una societat endarrerida que només es posa al dia en els símbols externs. Maria Clara Camps

La competició, moda salvatge, veu com un dòlar més la humanitat. Maria Jesús

Voldria fer poemes que no generessin / llenguatge sinó que en suprimissin. Albert Carol

Arribats a aquest punt, els lectors interactuaven cada vegada més. Els seus comentaris enriquien els nostres, havien perdut la por. I és que com diu l’Albert Carol, Brossa: “Com a lectors no ens vol com a simples espectadors, ens vol fer reflexionar i prendre part”.

Lletra-ull

També començàvem a fer reflexions molt interessant com aquesta de la Maria Jesús arran del poema visual “Lletra-ull” que apareix al llibre:

La poesia visual no té una funció representativa tradicional, sinó més aviat connotativa. Com diu Brossa, la A deslligada de la paraula és el principi de l’alfabet, la porta d’entrada a la literatura, però si la girem, es converteix en un bou que és el símbol en totes les religions de la vitalitat, de la mateixa manera que l’ull en el cristianisme és la mirada de Déu Pare que tot ho veu i, en canvi, a Egipte l’ull d’Horus simbolitza la salut, la prosperitat, la capacitat de renéixer. Com a curiositat també vull remarcar que el van ferir en ull a la guerra i per aquest motiu no va tornar al front i va passar la resta de la guerra a l’hospital i a la rereguarda. No sé si algun d’aquests fets tenen relació amb aquesta poesia visual. Si renéixer de la guerra i recuperar la salut li van permetre submergir-se en la literatura i en l’Art.

A mi em suggereix la mirada, el punt de vista de l’espectador sobre la literatura, sobre el principi del coneixement.

La Maria Clara Camps concloïa aquesta part:

Tot escriptor i poeta vol comunicar-se amb el lector. I Brossa va més enllà, ja que la seva comunicació és reversible. Davant d’un poema, sigui escrit o visual, nosaltres com a lectors reaccionem, ens divertim, pensem en el que vol dir, ens enfadem o riem o ens entristim, o tot alhora. Brossa provoca amb dolenteria i amb frescor. Ens ofereix la seva mirada envers tot el que l’envolta: política, societat, sentiments, vida i mort perquè la compartim o la rebutgem, però perquè hi reflexionem, hi reaccionem i no quedem impassibles, que és el pitjor que podem fer. La seva actualitat ens demostra que hem canviat ben poc.

I després de reflexionar, tocava crear. Aquest era el propòsit de la darrera sessió. Així doncs, es proposava als usuaris que creessin a la manera de Brossa tot fent poemes escrits que generessin una imatge mental, un aspecte que apareix en el poemari. Aquí teniu les creacions de l’Albert Carol, l’Ester F. Matalí i la Maria Jesús.

 

En paral·lel a totes aquestes creacions, durant el Dia Mundial de la Poesia, vàrem piular versos incomplets d’El dia a dia a Twitter per tal que els usuaris els completessin amb les seves paraules. 19 usuaris van generar 72 nous poemes gràcies a la participació de la plataforma Vull Escriure.

I per acabar aquesta lectura compartida, una trobada amb la Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes ben poètica, dolça i brossiana.

Un plaer poder dinamitzar la xarxa amb lectures brossianes i amb la participació d’uns lectors 2.0 fantàstics!

//

El dia a dia de Joan Brossa

Des del Servei Educatiu de la Fundació continuem apostant pel desenvolupament d’iniciatives de dinamització cultural a la xarxa. És per això que, a partir de dilluns 14 de març, podreu participar en el club de lectura en línia que hem organitzat al Què Llegeixes?, el fòrum de lectors de la Institució de les Lletres Catalanes, dedicat al poemari El dia a dia de Joan Brossa. Per tal de participar-hi, caldrà que us hi inscriviu prèviament.

Brossa-Marti-Gasull-ACN-Gassull_655744527_17736873_1000x1298

Joan Brossa escrivint algunes notes l’any 1998. Fotògraf: Martí Gasull

Aquesta lectura compartida serà dinamitzada per Judith Barnés, gestora cultural i coordinadora del projecte educatiu de la Fundació, i finalitzarà diumenge 20 de març. Durant aquests dies s’aniran penjant diferents temes de discussió i activitats que ens permetran interpretar plegats la poesia brossiana. La Fundació Joan Brossa ha dinamitzat diferents clubs de lectura a biblioteques del país però aquesta serà la primera vegada que ho farà des de la virtualitat. De tota manera, dimecres 23 de març a les 19h tindrà lloc una tertúlia a la seu de la Institució de Lletres Catalanes conduïda per Glòria Bordons, directora de la Fundació i gran especialista en l’obra del poeta, per tal de concloure la lectura del poemari.

Bibliografia6

Poema objecte “Lectura”, 1989

Amb El dia a dia el poeta inicia una etapa marcada per l’escepticisme i la introspecció sense abandonar els tocs d’humor habituals en la seva producció. Algunes de les temàtiques més comunes d’aquests poemes són la societat, la vida i l’ofici d’escriure. Les crítiques a la publicitat, al capitalisme o a la política també són ben habituals. Amb poemes que esdevenen sentències, Brossa és conscient d’estar al final de la seva vida i deixa testimoni de la seva especial mirada sobre la vida i l’univers.

20080515-El dia a dia

Si voleu començar a introduir-vos en la matèria, podeu llegir la biografia de Joan Brossa o bé veure algunes dels vídeos que tenim penjats a Youtube. Altrament, també un podeu descarregar la selecció de poemes del poemari que hem escollit per a l’ocasió.

A banda de la dinamització d’aquest club de lectura i coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), la plataforma Què Llegeixes? ha plantejat una mena de qüestionari de preguntes relacionat amb l’autor (la pregunta del dia) que podreu anar responent durant tot el mes de març al web. Entre tots els qui participeu es sortejarà un llibre de poesia de Joan Brossa i un facsímil amb un poema visual.

I ja per acabar, us informem que dilluns 21 de març durem a terme una iniciativa des del Twitter de la Fundació amb la participació de Vull Escriure. La proposta que us fem és la de completar versos brossians que figuren al poemari El dia a dia. Així doncs, des de les 9 fins a les 21h, anirem publicant versos inacabats que hauran de completar-se amb les vostres paraules emprant les etiquetes #Eldiaadia i #Tweetrelat. Els millors versos seran impresos i enganxats en el mural que penjarem al Bar L’Horiginal amb motiu de la marató de poesia brossiana que hem preparat allí per homenatjar el poeta en el Dia Mundial de la Poesia.

Cartell_participants

Poesia, molta poesia, ens espera aquest mes de març!

//

#relatBrossa. Un escenari, un microrelat

Per a la Fundació Joan Brossa ja s’ha convertit en un clàssic el fet de commemorar la mort i el naixement del poeta a Twitter. És per això que, després de la gran participació obtinguda amb les iniciatives dels acròstics i dels haikús que han tingut lloc en els dos darrers anys, us proposem un nou repte: crear microrelats brossians a partir d’instal·lacions del poeta.

Així doncs, la iniciativa començarà el 30 de desembre de 2015 (dia en què es compliran disset anys de la mort del poeta) i acabarà el 19 de gener de 2016 (dia en què Brossa celebraria el noranta-setè aniversari). Com hem anat realitzant en les anteriors edicions, cada dia a les 9h., la Fundació publicarà una instal·lació del poeta a Twitter. A partir de llavors, tots aquells que vulgueu participar-hi, podreu publicar un microrelat que tingui lloc a l’escenari que us hem proposat. Per tant, nosaltres us donarem el títol del microrelat (que serà el títol de la instal·lació brossiana) i el lloc en què succeeix la història i vosaltres hi afegireu el contingut. L’etiqueta amb què haureu d’acompanyar els vostres microrelats serà #relatBrossa. Altrament, en aquesta edició comptem amb la participació especial de la plataforma Vull escriure. És per això que els vostres microrelats també poden anar acompanyants amb l’etiqueta #tweetrelat.

E130

Joan Brossa amb la instal•lació “Lot de lletres”, 1994. Fotògraf: Antonio Nodar

Les instal·lacions del poeta que publicarem durant la iniciativa varen ser realitzades durant els anys 90. De fet, una de les exposicions més interessants dedicada a l’obra de Brossa va ser “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”, que va tenir lloc a Barcelona, concretament al Palau de la Virreina, l’any 1994, i que estava formada per un total de vint-i-dues peces de gran format. La creació d’instal·lacions per part de Brossa a partir dels 90 és absolutament coherent amb la producció dels poemes urbans de grans dimensions que havia començat a desenvolupar a principis dels 80 amb la voluntat del poeta de dialogar amb els espais,  i l’entorn. Les instal·lacions de Brossa tenen un component escenogràfic que ens remet també a la seva incursió en el món del teatre. Pilar Palomer constata que:

“Brossa tracta l’espai com un espai escènic, complementari a l’objecte. Fa l’efecte d’una caixa espacial que tanca la generació del poema, és a dir, l’espai enclou els objectes i el públic es mou i dóna vida a la peça [1]”.

En aquest nou format poètic són molt presents les lletres i els insectes. La temàtica de la mort també n’és una constant. Brossa executa unes peces dures, crítiques, contundents, però no deixa d’afegir-hi l’humor, la ironia i el joc que el caracteritzen.

brossacoses_coberta_baixa

Catàleg de l’exposició “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”

Amb #relatBrossa volem treballar el gènere narratiu tot explorant la poètica dels espais i establint connexions entre les paraules i els escenaris des d’un plantejament sintètic i contundent. D’aquesta manera volem continuar alimentant la nostra comunitat virtual amb noves propostes creatives de cocreació literària.

Esperem que hi torneu a participar amb energia i entusiasme.

Ens veiem a la xarxa!

[1] Extret del catàleg “Joan Brossa, entre les coses i la lectura” editat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Ministeri d’Afers Socials i Cultura del Govern d’Andorra l’any 1994, p. 23.

//

Una lletra, un poema visual

Si l’any passat us proposàvem que us féssiu una selfie a diversos poemes urbans que Joan Brossa va realitzar a Barcelona, ara us plantegem que passegeu pels carrers de la ciutat i que fotografieu aquelles lletres que us transportin a l’imaginari visual del poeta barceloní. I és que aquest imaginari és més present del que ens pensem. Les formes dels arbres, dels núvols o, per què no, dels objectes quotidians, poden esdevenir lletres si aprenem a mirar-les d’una altra manera.

De fet, Brossa, poeta però també prestidigitador, jugava amb la realitat, transformava l’entorn tot atorgant-li un nou significat, una nova mirada. En un procés d’anàlisi i de síntesi, el poeta evidencia com les lletres, més enllà de lletres, són signes que generen nous significats mitjançant la seva forma.

Indubtablement, les lletres esdevenen l’essència de molts poemes brossians; i no només parlem dels poemes visuals sinó també dels poemes escrits, dels corporis o, fins i tot, d’algunes accions-espectacle.

RETRAT LITERARI

La lletra A té dos traços rectes i inclinats que, partint

del punt més alt de la lletra, es dirigeixen

als extrems de la base; un petit traç horitzontal

completa el dibuix d’aquest signe.

Joan Brossa, Passat festes, 1993-1995

No cal dir que la protagonista indiscutible és la A, la porta d’entrada al coneixement segons els poeta. També la resta de vocals tenen cert protagonisme atès que sense elles no ens podríem comunicar i només podríem construir onomatopeies. Entre les consonants, destacaríem la B, la F, la M, la S, la T o la X.

Aquest exercici de despullament que fa el poeta demostra les infinites possibilitats que ens ofereix el fet de jugar amb les lletres, una forma de comunicació, en definitiva, que esdevé universal i, per tant, arriba a tothom.

Amb la voluntat, doncs, de jugar, de comunicar-nos, de crear noves realitats, de construir possibles significats, us proposem que durant la setmana Barcelona Poesia 2015, entre dimarts 12 i dilluns 18 de maig fotografieu aquelles lletres que trobeu a la ciutat i que us evoquin altres idees i/o conceptes. Si voleu, podeu posar un títol a les vostres creacions. Per tal de compartir-les amb nosaltres, publiqueu-les a Twitter o a Instagram emprant l’etiqueta #lletresbrossianes. El resultat de les vostres creacions serà compartit a la xarxa.

Joan Brossa amb el cartell de l'exposició realitzada a Céret, 1990

Obriu bé els ulls, prepareu els vostres mòbils, sigueu imaginatius, jugueu sense por i transformeu la realitat a la manera de Brossa. Omplim les xarxes de poesia brossiana!

//

 

Arbust Brossa. Llegir i mirar Joan Brossa

Amb la voluntat d’acostar la poesia brossiana als futurs mestres del país i d’explorar-ne les il·limitades possibilitats educatives que ofereix, la Fundació Joan Brossa va organitzar l’exposició “Arbust Brossa. Llegir i mirar Joan Brossa”, comissariada per Glòria Bordons i Judith Barnés, a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València en el marc del XV Congrés Internacional de la Sociedad Española de la Didáctica de la Lengua y la Literatura que va tenir lloc entre el 19 i el 21 de novembre del 2014.

Aquesta mostra, que es va poder visitar des del 18 de novembre fins al 20 de desembre, estava formada per cartells i poemes escrits del poeta que s’agrupaven en parelles per tal d’establir un diàleg o bé generar alguna connexió entre la imatge i la paraula. Amb aquest joc de correspondències es manifesta que visió i llenguatge són inseparables a l’hora d’interpretar el missatge que volia transmetre el poeta. A la vegada, l’exposició s’articulava en nou eixos temàtics que permetien comprendre la particular visió que el poeta tenia de la vida i de la creació poètica.

L’esperit inquiet i compromès de Joan Brossa fa que l’espectador i el lector prenguin un protagonisme molt especial a l’hora de donar sentit als poemes. És per això que la mostra va voler generar un alt grau d’interacció amb els visitants. En un faristol gegant la pregunta “Joan Brossa és…?” interrogava els assistents tot permetent-los respondre a la qüestió. Altrament, es podien fer piulades a Twitter amb l’etiqueta #ArbustBrossa per tal de reflexionar entorn al contingut de la mostra.

#ArbustBrossa

Allò que voldríem destacar especialment d’aquesta experiència expositiva fou la gran col·laboració dels alumnes de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera i l’Escola Gavina de Picanya. Durant el temps que va durar la mostra, vàrem penjar a Twitter cinc dels cartells que s’hi exposaven per tal que els estudiants compartissin amb nosaltres les seves impressions.

#ArbustBrossa1

Aquí us en deixem els enllaços per tal que pugueu copsar les interessants reflexions i l’important treball que varen desenvolupar a l’escola:

A tots ells, MOLTES GRÀCIES!

//

Un Haiku aniversari…

D’ençà que va acabar la iniciativa #Brossa95 sou molts els qui ens heu manifestat que trobeu a faltar els acròstics brossians que durant pràcticament tres setmanes varen revolucionar Twitter. És per això que estem preparant una iniciativa similar que tindrà lloc entre els dies 30 de desembre de 2014 (dia en què es compliran setze anys de la mort del poeta) i 19 de gener de 2015 (dia en què se celebraria el seu noranta-sisè aniversari).

Cadascun d’aquests dies, a les 9h. del matí, la Fundació publicarà un poema visual de Brossa a Twitter. A partir de llavors, tots aquells usuaris que vulgueu participar, haureu de piular un haiku que s’inspiri en el poema escollit. En aquest cas l’etiqueta que farem servir serà #HaikuBrossa.

Us donem les instruccions que haureu de seguir a l’hora de crear els vostres haikus:

  • Els haikus són poemes molt breus d’origen japonès. En general tenen disset síl·labes distribuïdes en tres versos de cinc, set i cinc síl·labes cadascun.
  • Els haikus han de ser senzills, clars, com si fossin la fotografia d’un instant.
  • Els haikus conviden a imaginar allò que s’explica, ens encurioseixen, ens fan veure el món d’una altra manera.

Us proporcionem un exemple a partir del poema visual de Joan Brossa “O amb gruta” de 1970-1975:

O amb gruta. 1970-1975

   L’inconegut món

  concentrat en un punt viu.

  Silenci en blau.

  #HaikuBrossa

Matsuo Basho fou un dels impulsors d’aquesta fórmula poètica. De fet, Joan Brossa coneixia i admirava l’obra d’aquest poeta i fins i tot creà formes molt semblants a la del haiku caracteritzades per la simplicitat i la condensació d’elements:

Muntanyes de llibres

   Papers per terra

Passa un home amb un barret negre.

<<Vint-i-set poemes>> (1956), dins Cappare, 1973

En paraules de Pere Gimferrer:

Com en la poesia xinesa de l’època Tang o en el Hai-ku japonès […], Brossa actua per condensació i eliminació d’elements: per concentració d’intensitat, en darrer terme. Cap transcendentalització i, alhora, la transcendentalització màxima: l’instant fugitiu es fa immòbil, el fet quotidià esdevé misteriós o màgic en isolar-lo i unes simples paraules de joia substitueixen odes i invocacions. El do metafòric de Brossa obre el ventall de les lletanies amatòries; satíric, el veiem confrontar la trivialitat amb el sublim, i semblant més que mai a Basho o Buson, els vells mestres nipons, coneix el valor taumatúrgic dels mots més senzills i la faç enigmàtica d’allò que, al profà, no li sembla que demani pas cap exegesi [1].

Amb aquesta iniciativa volem treballar el llenguatge, la imaginació, la concreció i la puresa creativa. Esperem que, com l’experiència passada, el #HaikuBrossa sigui tot un èxit!

[1] Pere Guiferrer explica la connexió existent entre la poesia escrita de Joan Brossa i els haikus al pròleg del llibre Cappare de Joan Brossa.

//

Fem una #SelfieBrossa?

S’ACOSTA LA SETMANA BARCELONA POESIA 2014!

És per això que la Fundació Joan Brossa us proposa un nou repte a assolir durant aquests dies a Twitter: donar a conèixer a tothom la poesia urbana de Joan Brossa. El poeta, molt interessat a fer-nos veure el món d’una altra manera, va sortir dels llibres i va traslladar la poesia al carrer. Trencant amb totes les fronteres possibles i fent evolucionar la pròpia creació, la poesia brossiana té una funció clarament social, humana.

Què us proposem?

Barcelona és plena de poemes corporis de Joan Brossa. Malgrat tot, molts són els qui encara desconeixen l’autoria d’unes obres que formen part del paisatge urbà de la ciutat.

Així doncs, volem que us acosteu a aquests poemes i que us els apropieu. Durant la setmana Barcelona Poesia (del 14 de maig al 20 de maig) publicarem, cada dia a primera hora del matí, una imatge del poema urbà del dia. El que pretenem és que, a partir de llavors, publiqueu una fotografia que plasmi la vostra particular mirada envers el poema. La fotografia pot ser poètica, suggeridora, evocadora, directa, realista, etc, podeu manipular el poema, fer un fotomuntatge si voleu, o bé representar l’emoció que us generi. Us deixem total llibertat de creació. Això sí: el poema urbà en qüestió i vosaltres mateixos hi heu d’aparèixer d’alguna manera. Volem posar-li cara als nostres seguidors més fidels!

Quan publiqueu la fotografia, podeu afegir-hi la informació o el text que vulgueu. No us oblideu, però, de mencionar la Fundació (@fundaciobrossa) ni d’emprar el l’etiqueta #SelfieBrossa.

Aquí en teniu un exemple: Bàrcino, 1994

“La poesia és fonamental i, entre la mentida i l’engany, ella esdevé el sol, el vent, la vida”. @fundaciobrossa #SelfieBrossa

Quin és el calendari de poemes previst?

Per tal de facilitar-vos la tasca, aquí teniu el calendari amb els poemes urbans protagonistes de cada dia. Així podreu planificar les vostres agendes per tal de fer tantes #SelfieBrossa com sigui possible.

  • Dimecres 14. “Homenatge al llibre”, 1994. Passeig de Gràcia.
  • Dijous 15. “Premi FAD Sebastià Gasch”, 1991. La Rambla.
  • Divendres 16. “Lletres gimnastes”, 1997. Botiga “El Ingenio” – Carrer d’en Rauric, 6.
  • Dissabte 17. “Faune” (poema visual de 1988), 2004. Interior d’illa Joan Brossa – C/ de Rosselló, 191.
  • Diumenge 18. “Poema visual transitable en tres temps”, 1983-1984. Velòdrom d’Horta.
  • Dilluns 19. “El llagost”, 1993. Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona – Carrer del Bon Pastor, 5.
  • Dimarts 20. “Bàrcino”, 1994. Plaça Nova.

Quin és el nostre objectiu?

Com comentàvem més amunt, volem acostar-nos a la poesia urbana de Joan Brossa, donar-la a conèixer. D’altra banda, pretenem interactuar amb totes aquelles persones que s’estimen l’obra del poeta, que l’admiren, crear una comunitat en xarxa.

Durant els dies que duri la iniciativa, anirem piulant algunes de les vostres fotografies i al final en farem un recull.

Esperem que sigueu ben actius a la xarxa i que feu difusió de la iniciativa. Ens veiem a la xarxa!

//

#Brossa95, un aniversari poc convencional

Segur que molts de vosaltres heu gaudit creant acròstics durant aquest mes de gener i ja els trobeu a faltar. La veritat és que n’hem rebut una infinitat durant les quasi bé tres setmanes que ha durat la iniciativa. Aquests dies ens hem encarregat de recollir totes les piulades que portaven l’etiqueta #Brossa95 i hem fet una selecció dels millors acròstics. La tasca no ha estat gens fàcil ja que hem rebut més de 1.800 piulades. Sense cap mena de dubte els resultats són increïbles. És per això que volem explicar-vos quin ha estat el desenvolupament de la iniciativa.

Com neix la iniciativa?

La proposta #Brossa95 neix amb motiu de la celebració del noranta-cinquè aniversari de Joan Brossa i amb la finalitat de dinamitzar, d’una forma interactiva i original, el Twitter de la Fundació. Les persones que han encapçalat la iniciativa han estat Judith Barnés, coordinadora de les activitats i de la comunicació de l’entitat, i Laura Mureddu, becària del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona.

La Laura, provinent de Sardenya i llicenciada en Literatura Moderna, va proposar de fer quelcom diferent relacionat amb un projecte italià batejat amb el nom de Twitteratura i concebut per @piervaccaneo, director de la Fundazione Cesare Pavese; @paolocosta, professor de la Universidad de Pavia; i @TorinoAnni10, expert en comunicació. A través d’aquest projecte es pretén estimular la lectura mitjançant elements que avui dia tots tenim al nostre abast: un llibre, una tauleta, un ordinador, internet i un perfil a Twitter. «La “twitteratura” no existeix. Però existeix la possibilitat de divulgar grans continguts aprofitant el potencial de Twitter i de la literatura: immediatesa, rapidesa, síntesi» expliquen els autors.

Quina era la nostra proposta?

A partir d’aquesta idea vam proposar un experiment poètic que segurament hagués agradat al poeta. A través de #Brossa95 us hem convidat a jugar creant acròstics a partir de dinou paraules brossianes. Tots vosaltres heu donat nous significats a les paraules, heu transformat les lletres en conceptes, us heu convertit en poetes durant dinou dies i heu pogut expressar-vos amb llibertat i creativitat. Així doncs, heu aconseguit potenciar la poesia i fer-la brillar. «La poesia és fonamental i, entre la mentida i l’engany, ella esdevé el sol, el vent, la vida», va dir Joan Brossa l’any 1961.

D’altra banda, però, #Brossa95 no ha estat únicament un joc sinó un exercici literari que us convidés a pensar, a recuperar lèxic oblidat, a compartir pensaments i a relacionar-vos d’una manera diferent a través de les xarxes socials.

Quina han estat els resultats?

Com us hem avançat al començament, hem rebut més de 1.800 piulades l’evolució de les quals queda plasmada en aquesta gràfica.

#Brossa95 a Twitter

La gran participació obtinguda ha estat una gran sorpresa atès que no teníem molts seguidors a Twitter i era la primera vegada que fèiem una proposta d’aquestes característiques. Un dels aspectes que més ens ha sorprès ha estat la diversitat d’idiomes amb què heu escrit els acròstics: català, castellà, italià, francès, anglès, portuguès, romanès i fins i tot llatí! També cal destacar la participació de dues escoles, una catalana i una italiana: l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera i l’Escola Randaccio de Cagliari. Pel que fa als adults, també trobem una gran diversitat de perfils: des d’estudiants fins a persones grans, treballadors de diversos àmbits i algunes institucions com la Universitat de Barcelona des del Twitter del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural, la plataforma educativa del CCCB, el Museu Picasso de Barcelona i l’Institut Cervantes. La novetat i l’impacte que ha generat aquesta iniciativa ha fet que la periodista Victòria Miró escrigui una crònica al digital de cultura Núvol i que la plataforma Tweeteratura ens faci una entrevista.

Per tal de compartir aquesta experiència i amb la finalitat de deixar-ne testimoni hem creat aquest llibre amb una selecció dels millors acròstics. Des de la Fundació Joan Brossa us agraïm la vostra participació i esperem que ben aviat endeguem un nou projecte amb una nova etiqueta!

//