Entre teatres, pilotes i estris quotidians!

Donem per tancat el curs escolar 2015-2016 orgullosos de la nostra trajectòria. I és que el número d’alumnes que hem tingut enguany, ha crescut exponencialment respecte els cursos anteriors i el Centre de Coordinació Pedagògica de Barcelona ens ha atorgat el segell de qualitat per la qualitat educativa de la nostra programació.

El curs s’engegava amb una nova proposta educativa, el projecte de curs, amb la finalitat de donar continuïtat a l’estudi de l’obra de Joan Brossa més enllà de les activitats que els centres educatius volguessin fer amb nosaltres. Enguany la temàtica proposada era la transformació.

Un total de set centres educatius han presentat diferents projectes relacionats amb la proposta:

  • 5 projectes de segon d’ESO de l’Institut Joan Fuster de Barcelona
  • 1 projecte de p5 de l’Escola Coves d’en Cimany de Barcelona
  • 3 projectes de quart d’ESO de la Institució familiar La Vall de Sant Cugat del Vallès
  • 4 projectes de quart de primària de l’Escola Ribatallada de Sabadell
  • 25 projectes de sisè de primària de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera
  • 5 projectes de sisè de primària del Liceu francès de Barcelona
  • 3 projectes de tercer d’ESO de la Institució Montserrat de Barcelona

Un jurat format per Glòria Bordons (directora de la Fundació Joan Brossa), Judith Barnés (coordinadora del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa), Sandra Anitua, Ariadna Caballero, Héctor Mellinas i  Anna Solé (educadors de la Fundació Joan Brossa) i Martha Zimmermann (directora de la galeria Plom Gallery) han decidit que els guanyadors siguin, en aquest ordre:

  • “Teatre” d’Helena Romero, Martina Andrés, Pol Serrallonga, David Contreras, Alexander Nicolás, Lluís Corcuera de l’Escola Ribatallada (22 punts)
  • “Allibera-pilota” de Núria Colás de l’Institut Joan Fuster (17 punts)
  • “Paraigua i olla impossibles” d’Elena Esteban de la Institució familiar La Vall (15 punts)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquestes obres seran presentades pels guanyadors dijous 29 de setembre a la Plom Gallery i durant alguns dies es podran veure exposades juntament amb una peça de Joan Brossa.

Gràcies a tots els qui heu participat (alumnes i professors) i bon estiu!

//

L’Hemisferi Dret i Joan Brossa

El Servei Educatiu del MACBA ha concebut una capsula formativa monogràfica dedicada a Joan Brossa per tal de treballar la transversalitat de la seva obra i la rellevància del fons documental del poeta que es troba al Centre d’Estudis i Documentació del museu.

L’experiència que ens proposen s’adreça a alumnes de secundària i és un recurs transversal a tot el currículum escolar que pretén convertir la vivència artística en una eina de reflexió sobre el món en què vivim.

El projecte s’articula en dues fases: la primera té lloc a l’aula i la segona al museu. El Servei Educatiu ha preparat una guia didàctica de suport per tal que el professorat pugui dur a terme la primera fase. També ha concebut una peça audiovisual per presentar el poeta d’una forma atractiva i suggerent i un joc de cartes per dinamitzar una activitat dialògica i interactiva a l’aula. Aquesta part no implica gaire preparació per part dels docents i pot realitzar-se durant l’hora destinada a tutoria.

La segona etapa del projecte, en canvi, es desenvoluparà a les sales del museu. En aquest cas, els joves, acompanyats d’un educador, es confrontaran directament amb les obres de la col·lecció per tal d’aproximar-se a la pràctica contemporània des de la vivència directa. D’aquesta manera, s’acostaran a l’art des d’un posicionament compromès que els permetrà donar sentit a dubtes, preocupacions, etc.

Si esteu interessats a dur a terme aquesta experiència amb els vostres alumnes o voleu rebre més informació, no dubteu a enviar un correu a educacio@macba.cat.

//

Poeta líquid, lector lliure, fundació didàctica

Joan Brossa, en tant que artista sintètic i poeta líquid, ofereix una infinitat de possibilitats pedagògiques a tots els nivells: des de la grandesa còsmica taoista, per exemple, a l’esforç de reproducció d’un gènere ja perdut per manca d’intèrprets capacitats com és el cas dels monòlegs de transformació. Ara bé, el poeta ens possibilita l’accés a la seva obra i al seu procés reflexiu d’una manera absoluta; això és, permetent la lliure interpretació del lector. És llavors que entra en joc la tasca didàctica de la Fundació.

El Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es basa en el profund coneixement de l’obra i el procés de creació poètica de Brossa. Però alhora, té ben presents les necessitats del públic (a fe que n’hi ha molts!) al qual s’adreça. I és que no podem pretendre que nens de cinc anys processin la identificació del poeta amb el Wotan wagnerià, de la mateixa manera que no tractarem de simplificar el deix existencialista del Poema visual transitable en tres temps per als adults.

El resultat d’aquesta combinació són un seguit de tallers, d’activitats dins i fora de l’aula, que emfasitzen un tipus de poesia brossiana concret en funció de l’edat dels alumnes però amb un eix comú, la clau perquè els estudiants (i, per tant, la següent generació) comprenguin la grandesa del poeta: l’homogeni procés reflexiu que el porta a la creació de l’obra en qüestió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Treballar Brossa amb nens (posem de 4 a 12 anys) és absolutament enriquidor i ho és per un motiu tan senzill com la fe: els nens creuen en la màgia, són impulsius, juguen. I és aquesta la raó per la qual estableixen una connexió instantània amb el món poètic de Joan Brossa; mentre els adults ens trenquem les banyes per tractar d’entendre racionalment la juxtaposició poètica d’elements, els nens es deixen endur i comprenen què és allò que vol dir l’obra poètica.

Ara bé, descobrir el poeta als adolescents té quelcom d’insòlit. En primer lloc perquè, per més que cridin i se’t rifin, se’ls cau la baba davant d’un pot ple de ceres de colors. I en segon lloc, perquè, si bé ja no connecten immediatament amb la poesia, sí que són capaços de sorprendre’s obertament un cop comprenen el sentit de la peça, que no deixa de ser l’efecte que el poeta desitjava.

Potser, de l’extensa oferta educativa de la Fundació, només per simple estima personal, destacaria el taller que parteix d’un quasi filosòfic llibre de poesia visual —Els etcèteres— així com l’activitat que, en col·laboració amb el Servei Educatiu de la Filmoteca de Catalunya, mostra el cinema hipnagògic que Brossa imaginà i que, malauradament, ningú ens ha ensenyat a valorar, encara.

És tota una art, l’educació. I sense pretendre de canviar un sistema acadèmic advers, el que proposa la Fundació Joan Brossa és plantar la llavor poètica de la revolta en aquells que, ben aviat, hauran de triar un seguit de models referencials en tots els àmbits. Cal comprendre i interioritzar l’obra brossiana per, aleshores, reproduir en qualsevol àmbit els valors humans que impregnaven la seva poesia. I la tasca de la Fundació és ajudar-hi. Ara només ens cal deixar-nos salvar.

Héctor Mellinas

Antic practicant i educador de la Fundació Joan Brossa

RR