Una experiència sensorial

La visita adaptada a l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”, que vam poder realitzar el proppassat dia 23 de març, palesa la decidida voluntat de la Fundació Joan Brossa per fer arribar tota la força que contenen les imatges del poeta als discapacitats visuals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els poemes em semblen una estructura ferma d’idees damunt de la qual cal recolzar les reflexions que a cadascú li suggereixen. Plasmar aquestes idees en imatges tàctils no és gens fàcil però, malgrat aquesta dificultat, crec que es va assolir plenament. Jo en ressaltaria molt especialment el tipus de materials emprats. El denominador comú és la senzillesa. Són objectes d’ús quotidià, que tots coneixem i que ens remeten directament al pensament del poeta. A mi em va causar un impacte notable la paret esquitxada d’insectes i em va sobtar, per la seva subtilesa, la imatge del rosari sostingut per agulles de cap.

Vam poder gaudir i viure amb plenitud aquesta exposició i, per part meva, encoratjo la Fundació a continuar treballant per fer accessible una realitat tan complexa com aquesta.

Francesc Vila

Partipant de l’experiència

//

Joc, màgia, creació i transformació

Dimarts 12 de març, un grup de vint-i-cinc alumnes de 1r de primària de l’Escola Orlandai va visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”. Era un grup despert, curiós, i que s’havia informat sobre el poeta i les seves creacions poètiques.

Explorant poemes brossians

Explorant poemes brossians

El recorregut va començar al vestíbul de La Seca, on vaig rebre el grup davant del cartell de l’exposició, i els vaig fer algunes preguntes sobre la figura de Brossa. Les respostes del grup em van sorprendre i desconcertar una mica, ja que superaven força les expectatives que m’havia fet mentre preparava les activitats per a la visita. Tot seguit, els vaig fer observar el poema visual que mostra un antifaç amb totes les lletres de l’alfabet, davant del qual els vaig formular una pregunta que no haurien de respondre fins al final de la visita: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?”

L'empleat, 1989

“L’empleat”, 1989

Al primer replà, davant la instal·lació “L’empleat”, em van tornar a deixar bocabadada, ja que en reconeixien tots els elements; i de l’americana s’adonen que, enlloc de mans, té estreps. Vam continuar pujant i ens vam aturar a la instal·lació “Despullament”, en la qual van respondre, sense dubtar-ho ni un segon, que és un balancí, però que li’n falten parts. Em va fascinar especialment el comentari d’un nen que va dir: “És com si fos un arbre però com un balancí”, perquè va saber interrelacionar les fulles d’arbre de terra amb les parts que faltaven al balancí. També va afegir que el balancí estava despullat com un arbre sense fulles.

A la sala d’exposició, asseguts davant de la primera foto de Joan Brossa, la mateixa del cartell, a partir del barret que duia el poeta –era un barret de copa– vaig introduir un tret característic: la seva fascinació pel món de la màgia. I amb una foto de Brossa de quan era petit, els vaig parlar d’una altra afició del poeta que perduraria durant tota la seva vida: les joguines.

Explicant l'interès que Brossa tenia per la màgia.

Brossa i la màgia

Seguidament, vam anar descobrint alguns poemes objecte, visuals i escrits de Brossa:

  • Poemes objecte: “Senyor” i “L’ou del caos”, que els van meravellar, i els van suscitar comentaris com: El senyor que es posa el barret seria com un ninot, es mouria com les joguines de corda, no pensaria,... membre l’ou s’obriria i en sortirien unes potes de pollet, després de donar-li corda explotaria, caminaria amb les potes, no passaria res, l’ou és buit, etc.
  • Poemes visuals: la S en forma de pentagrama, la S en forma de peix i el poema “Lunar” posen l’èmfasi en com el poeta transforma les lletres en altres coses.
  • Poemes escrits: el poema “Guants”, el vam representar de manera conjunta amb uns guants invisibles per descobrir com juga el poeta amb les paraules i els números per tal d’arribar finalment a un engany com si fos un truc de màgia

La part més interessant de la visita, segons les valoracions del grup, va ser l’activitat de creació d’un poema a partir d’una lletra o d’un objecte. Per dur-la a terme, es va dividir el grup en dos subgrups i a cadascun se li va donar materials i instruccions perquè fessin un poema objecte o un poema visual. Un cop feta l’activitat, es va agrupar tot l’alumnat. Llavors, cada parella mostrava el seu poema visual o objecte a la resta del grup i els preguntava com el titularien. La seva imaginació es va disparar i van crear poemes realment impressionants. En canvi, els va costar una mica endevinar els títols de les peces creades pels seus companys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De camí a la sortida de la sala, a partir del comentari sobre sobre alguns poemes visuals més reflexius sobre el tema de l’alfabet, vam recordar conceptes treballats durant el recorregut: com Joan Brossa transformava les lletres, girant-les, afegint-hi elements, canviant colors; quin tipus de poemes feia (visual, escrita i objectual); quines aficions tenia el poeta (la màgia i les joguines, entre d’altres) i com aquests trets tan característics del poeta es podien observar en les  seves obres.

Vam acabar la vista on l’havíem començada, al vestíbul. Novament, davant del poema visual de l’antifaç, van respondre la pregunta: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?” Aquestes són algunes de les respostes que van donar: perquè Brossa feia poemes amb les lletres, perquè deia que l’abecedari era molt important, perquè la lletra més important per a ell era la A. També vam parlar del carnaval, on la gent es posava màscares i antifaços per convertir-se en altres personatges; del teatre, on els actors es transformaven; i dels espectacles de màgia, on els mags transformaven la realitat com Brossa ho feia amb les lletres. Aleshores em vaig girar per posar-me l’antifaç i jo també em vaig transformar en un personatge apassionat per la poesia que els convidava a seguir treballant el món de Joan Brossa.

Sorpresa i transformació a mode de cloenda!

Sorpresa i transformació a mode de cloenda

Va ser una experiència molt enriquidora fer la visita guiada a un grup d’alumnes de 1r de primària observadors, participatius, curiosos i desperts, que entenen a la perfecció conceptes propis de nivells més alts i que havien fet una preparació a la visita molt encertada tant a l’escola com amb els pares.

Cristina Vinagre

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//

Uns escarabats ben virtuosos!

Els alumnes de tercer i quart de primària de l’Escola Teresa Claramunt de Sabadell van visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” els dies 19 i 20 de març.

A banda de conèixer qui fou Joan Brossa i quina era la seva professió, van descobrir l’obra del poeta mitjançant unes ruletes amb diferents endevinalles que estaven relacionades amb els poemes de la mostra. La Laia Serrano, durant la realització de les seves pràctiques a la Fundació, va fer-nos aquesta proposta i es va encarregar de dissenyar tres ruletes: una per cada àmbit temàtic de l’exposició. Aquest recurs va resultar fantàstic. Tots els alumnes volien fer girar la ruleta i ser els primers a trobar els poemes. Si bé és cert que si tocaven sempre poemes escrits podia resultar una mica feixuc, en general la dinàmica plantejada va funcionar prou bé.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després d’aquesta descoberta, els alumnes havien d’assumir un repte molt important dividits en petits grups de treball: els escarabats de la instal·lació “El Planeta de la virtut” (1994) tenien diferents problemes i els alumnes havien de buscar-hi una solució, escriure un breu relat i compartir-lo amb la resta de companys. La seva mestra, la Dolors Moles, ens ha fet arribar tots els relats creats. Aquí en teniu alguns.

1. Els escarabats que perden la clau – Marc, Jordina, Pau, Maria i Victòria

Hi havia una vegada uns escarabats que estaven treballant. En tornar cap a casa se’ls va caure la clau en el cau d’un conill. Quan estaven a la porta de casa, es van adonar que no tenien la clau i es van posar a buscar-la. Finalment, van trobar la clau en el cau d’un conill, li van canviar per una pastanaga i van poder entrar a casa.

2. Un barret gran per a tots els escarabats! – Anna, Lua, Bru i Berta

Els escarabats han anat a comprar-se un barret de copa però a la botiga els han dit que no hi havia tants barrets per a tothom. Els escarabats, incansables, continuen la recerca dels barrets, tot i que a totes les botigues els diuen el mateix: “No hi ha tants barrets per a tothom”. Els escarabats, disposats a tenir cadascú un barret, ho consulten amb l’escarabat savi, que tot seguit digué: “Si voleu tenir un barret cadascú, repartiu-vos en uns quants grups i que cadascun dels grups agafi la punta del barret”. I així ho varen fer. Entraren en una botiga i demanaren un barret per a tothom.

3. La independència dels escarabats – Jarno, Joan, Òscar, Roger i Biel

Cinc escarabats perduts que es diuen Roger, Joan, Jarno, Òscar i Biel han sortit a manifestar-se contra l’ús d’insecticides però no saben on és la manifestació. Llavors es troben al Joan Brossa, que és l’única persona que pot parlar amb ells, i li diuen:

– Ei senyor Joan! On és la manifestació?

– Ja s’ha acabat.

Llavors els escarabats se’n van tornar cap a casa seva.

“El planeta de la virtut” (1994) a l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”.

//

El Liceu Francès explora l’obra de Brossa

Durant el mes de febrer tres grups de 4t d’ESO de l’Escola Liceu Francès de Barcelona van visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” acompanyats de la Júlia Ferrer, una professora molt brossiana que ens va ajudar a conceptualitzar les propostes educatives de la mostra.

Les nostres educadores van realitzar una visita-taller amb els diferents grups. De fet, la Laia fa un parell de setmanes ens va explicar com havia anat aquesta experiència. Ara donem la paraula als alumnes.

QUÈ VAM APRENDRE?

El dia 19 de febrer, amb la classe, vam visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” a la Fundació Joan Brossa, que es situa al teatre La Seca Espai Brossa, l’antiga fàbrica de moneda de la Corona d’Aragó. Joan Brossa era un poeta i dramaturg del segle XX  per al qual no existien fronteres entre els gèneres. Deia que “tots eren un costat de la mateixa piràmide”.

A l’exposició hem vist alguns exemples dels diferents tipus d’obra que feia: poemes escrits, poemes visuals, poemes objecte, instal·lacions i cartells. El que ens ha agradat més de l’obra de Brossa és el seu sentit de l’humor i veure la seva opinió reflectida en l’art que produïa.

Els alumnes reflexionen entorn a la instal·lació

Els alumnes reflexionen entorn a la instal·lació “Despullament”.

Hem trobat, per exemple, que la instal·lació “Despullament”, un balancí buit amb les fulles mortes a terra, estava molt ben pensada: transmetia una simbologia estranya, la de la mort, la solitud, etc. També hem apreciat el “Poema visual” que representava una balança amb les lletres de l’alfabet. Del costat més lleuger hi havia les vint-i-una consonants i de l’altre, les cinc vocals. Aquest poema ens va sorprendre perquè ens va fer valorar el gran paper de les vocals a la nostra llengua.

“Poema visual”, 1988.

No s’ha d’oblidar que Brossa, a part de ser un gran artista, també era un apassionat de la màgia. En el fons, percebem que les seves obres sempre contenen un toc de màgia, com si cada una fos un enigma que el públic ha de desxifrar. Un altre aspecte a destacar de l’obra de Brossa és que donava molta importància a l’alfabet, sobretot a la lletra A, per ser la primera i la que dóna accés al llenguatge.

Joan Brossa a l'estudi de Balmes l'any 1974. Fotògraf: Pau Barceló / Joan Brossa amb un barret de copa l'any 1977. Fotògraf: Antoni Bernad.

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1974. Fotògraf: Pau Barceló.            Joan Brossa amb un barret de copa l’any 1977. Fotògraf: Antoni Bernad.

Personalment, vam valorar molt l’exposició perquè ens va fer reflexionar sobre moltes coses de la vida diària que mai no ens havíem qüestionat. A més, ens va agradar molt l’estil de l’autor per la barreja de senzillesa i complexitat de les seves creacions artístiques.

Clea i Clara  (4t ESO-7)

Alumnes del Liceu Francès

COM VAM TREBALLAR?

El dia 19 de febrer vam fer una sortida a la Fundació Joan Brossa, a Barcelona. En aquesta exposició hi podíem trobar moltes obres d’aquest artista. La Cèlia, la nostra educadora, ens va ajudar a interpretar cadascuna de les obres. Després vam fer dues activitats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En la primera, ens van donar un full amb una sèrie de preguntes sobre una obra que nosaltres mateixos havíem de triar. Calia, especialment, explicar la interpretació que nosaltres li donàvem,  ja que cada persona podia tenir la seva.

En la segona activitat, ens van donar la possibilitat de crear una obra visual a l’estil de Brossa, d’aquestes que, a primera vista, potser no els trobes el significat, però que si t’hi pares a pensar, en poden tenir molt.

Els diferents grups de la classe van tractar diferents temes com ara l’homosexualitat, la llibertat, la igualtat entre l’home i la dona i molts altres temes d’actualitat. Algunes de les obres realitzades han estat penjades al bloc educatiu de la Fundació i al Facebook, d’aquesta manera les podem compartir amb tota la gent que visiti aquest web.

Aquestes activitats em van semblar molt interessants i trobo que ens van fer treballar d’una manera divertida i creativa. Va ser una sortida molt interessant i vam aprendre moltes coses sobre l’art d’en Joan Brossa i sobre la seva vida.

 Blanca (4t ESO-7)

Alumna del Liceu Francès

Després d’aquesta experiència,  els alumnes van muntar una petita exposició a la biblioteca que recollia poemes de Brossa acompanyats dels poemes visuals creats pels alumnes.

Mostra de l'exposició realitzada a la biblioteca de l'escola.

Mostra de l’exposició realitzada a la biblioteca de l’escola.

//

Records de Brossa

Ara que ja hem arribat al final de l’exposició, ja puc parlar de les persones que hi han passat, de les converses que han omplert les sales, dels sentiments i idees que han despertat les visites guiades i els tallers, etc. i de les descobertes que ha generat l’obra del poeta. I és que parlar de Brossa sempre és inquietant i sacseja els pensaments.

A l’exposició “Joan Brossa. Escolteu aquest silenci” ha vingut gent de tot tipus: persones amants de l’obra de Brossa –fins i tot algunes n’eren amigues!-, gent que el coneixia una mica a partir dels poemes urbans i de la poesia visual, d’altres a qui tan sols els sonava el nom, i alguns que no n’havien sentit a parlar mai, com ara algun turista despistat que de tant en tant queia per allà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tots ells, després de veure les seves obres, n’han tret alguna cosa. Brossa no deixa indiferent a ningú, i aconsegueix arribar a tothom perquè o bé utilitza objectes i símbols de valor quasi universal, o són els seus poemes escrits els que reflecteixen aquestes idees, reflexions i preguntes que la humanitat, sigui d’on sigui, ha tingut i encara té.

Explorant el Brossa cartellista.

Explorant el Brossa cartellista.

A partir d’aquesta mostra, els que el coneixien tornaven a recordar la seva gran personalitat senzilla i humil però que no passava desapercebuda, i explicaven als seus acompanyants petites anècdotes. Els que no el coneixien tant, s’adonaven de la immensitat de l’artista i de tots els formats que treballava: poesia visual, cartells, poemes objecte, instal·lacions i sobretot els poemes escrits. I els que no sabien qui era s’adonaven que aquest personatge era un avançat en el seu temps ja que reivindicava temes socials que actualment són de plena vigència.

Tots han entès que Brossa era POETA, i que aquest era el seu ofici. Que tenia clars uns ideals de llibertat i compromís en els quals creia i sempre ben arrelat dins el territori i la societat catalana.

Amb totes les seves obres Joan Brossa ens volia fer reflexionar, pensar, qüestionar-nos la realitat tal i com ens la fan entendre i fer-nos veure que el nostre pensament i la nostra voluntat són el nostre vehicle i l’hem de cultivar i saber fer créixer. I per això cal llegir, llegir molt!

Poesia i filosofia, reflexió i agitació, llibertat d’expressió i imaginació, paraules, teatre, ideals i màgia. Tot això, i molt més, és Joan Brossa.

 Cèlia Nolla

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//

Joan Brossa: fent volar la imaginació…

El 26 de febrer, quan tot just feia un mes que l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” s’havia inaugurat, m’estrenava com a educadora de la Fundació Joan Brossa amb una visita-taller adreçada a un grup de 4rt d’ESO de l’Escola Liceu Francès de Barcelona. El principal dubte que se’m plantejava era: “Si mai no ha estat de fàcil transmetre interès per la poesia a nois i noies adolescents, avui dia, amb l’era virtual, on res sembla que pugui existir sense tenir una pantalla al davant, deu ser impossible!”. Captar la seva atenció, doncs, se’m presentava difícil…

La meva sorpresa va ser veure com el caràcter juganer i desconcertant de la poesia de Brossa va enganxar, des del primer moment, els nois i noies que ja coneixien una mica l’obra del poeta. No els va costar gaire captar el doble sentit de la poesia de Joan Brossa, així com traslladar al camp més quotidià les interpretacions d’algunes obres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Certament, com més et submergeixes en l’univers brossià, més te n’adones de com els nois i noies en poden dir infinitat de coses, només cal fer-los creure en fer volar la imaginació i convèncer-los que tot el que puguin aportar de nou pot ser vàlid, ja que el poeta ens volia fer-nos pensar. Poc a poc, van veient com la vessant reivindicativa de Brossa encaixa amb la seva manera de protestar sobre les coses que no els agrada i veuen en ell un referent per fer les seves pròpies creacions.

Poema visual “Covardia” realitzat per una parella d’alumnes.

Creacions molt suggerents que demostren que l’enginy ben dirigit dels nois i noies d’aquesta edat pot donar grans resultats. Voldria destacar, per exemple, dos creacions fetes a partir de la lletra “C”.  La d’un grup de tres nois que la van convertir en el símbol de l’euro per parlar de la corrupció a través de noms com Bárcenas, Rajoy i l’alcalde de Sabadell, entre d’altres, i la d’un noi i una noia que, molt interessats pel llibre d’artista “El Bosc a casa”, la van fer destacar de la paraula covardia per reflexionar sobre la por de la gent a l’hora d’escollir els camins compromesos de la vida.

Les aportacions que van fer aquests nois i noies em van fer veure que tot és novament reinterpretable per les noves generacions sense que se’n perdi necessàriament el sentit original. Per exemple, em va fer especial gràcia la reflexió que alguns nois van fer del “Poema visual” amb el segell de Franco el qual deien que tenia una X a sota perquè Brossa volia mostrar que era tòxic, o bé el poema objecte “L’ou del caos” en què van justificar que es podia dir així perquè si l’ou es trenca, derivat de la clau que hi té encastada, hi podia sortir el rovell i crear un autèntic caos.

Algunes de les obres comentades durant la visita.

Algunes de les obres brossianes comentades durant la visita.

La veritat és que ha estat una gran experiència poder transmetre Joan Brossa, el millor que he sabut a tota la gent que ha visitat l’exposició, però especialment escoltar les reaccions dels diferents col·lectius d’edats. Reconforta pensar que encara hi ha interès per la poesia i per posicionar-se davant de qüestions que no ens semblen justes. Brossa ens pot ajudar a ser més crítics i despertar-nos davant una societat que no va per bon camí de la mateixa manera que succeïa seixanta anys enrere.

Laia Serrano

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//

El Casal de Calassanç escolta aquest silenci

El passat dimarts 26 de febrer, el grup d’alumnes de les classes de Literatura Catalana que tenen lloc al Casal Calassanç de Barcelona, encapçalades per la nostra professora Rosa Maria Herèdia i Lladó, vam fer una visita a l’exposició “Joan Brossa. Escolteu aquest silenci”, a La Seca Espai Brossa.

Totes nosaltres coneixem l’artista i, amb l’explicació que ens va fer la Cèlia, vam copsar molt més els detalls “brossians” i la intenció de l’artista en totes les obres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Van ser molt interessants les interpretacions diverses i els comentaris que vam anar fent cadascuna de nosaltres, a partir de les preguntes que ens formulava la Cèlia. Si observes individualment l’obra, en cada element veus la idea de l’artista, o potser en veus unes altres i això és el que pretenia l’autor: volia que l’espectador fes múltiples observacions, totes elles vàlides i autèntiques.

Un altre aspecte que ens va cridar l’atenció va ser que encara que fa anys que l’artista va crear les obres, el seu pensament és totalment actual. Així doncs, malgrat que els anys hagin passat, no hem avançat gaire en les llibertats de la nostra nació: Catalunya. Sense treure mèrit a cap de les obres exposades, la paret plena d’escarabats, ens va causar un fort impacte i l’explicació de: “la merda sempre ve de la dreta…” és una realitat palpable i actualitzada al dia d’avui.

El grup emocionat i sorprès davant la instal·lació “El planeta de la virtut”.

Quant a la Fundació Joan Brossa, estem al corrent de la seva funció i objectius. La nostra professora i algunes alumnes estan inscrites al grup “Amics del Brossa” i, assíduament van als actes que programa aquest col·lectiu. Donem la nostra més cordial enhorabona als creadors de l’exposició pel seu encert en la selecció de les obres i, encoratgem a les persones que no l’hagin visitat, a anar-hi. Els assegurem una bona estona contemplant el sempre actual missatge d’en Joan Brossa.

Maria Rosa Cases

Alumna de les classes de Literatura Catalana del Casal Calassanç

//

Una mirada pedagògica a l’obra de Joan Brossa

La contemporaneïtat de Joan Brossa possibilita un acostament de les noves generacions a la seva obra, gràcies a referències temàtiques i iconogràfiques properes en el temps. L’ús de la imatge o la grafia per expressar idees és proper al món actual, presidit pel missatge mediàtic, però a més, l’obra de Brossa força a la reflexió, perquè posa l’èmfasi en allò que hi ha al darrere del més evident.

La poesia visual de Joan Brossa camina cap a l’abstracció deixant de banda tot allò que és superflu per tal de comunicar els conceptes de la manera més pura possible. Aquest alliberament fa que els seus poemes visuals provoquin un fort impacte i reclamin el diàleg amb el receptor perquè és aquest qui acaba de donar sentit al poema. Per aquest motiu, treballar Joan Brossa a l’aula, tant a partir dels poemes de text com dels visuals o els objectes s’ha de convertir en una oportunitat de diàleg amb l’alumnat. Cadascú, des de les seves vivències, hi veurà un sentit o un altre: “El diàleg es desplega en mil plans diferents. Traieu-ne vosaltres mateixos el que més us plagui”[1]. Brossa ens regala la llibertat d’interpretar de la mateixa manera que ell crea en llibertat: “Entenc que l’art, en general, és un acte de llibertat”[2]. Per això mateix, interpretar poemes de Brossa o crear-ne a partir del que ell ha fet, no pot ser mai una imposició, sinó un exercici de la mateixa llibertat creadora.

D’altra banda, Brossa fa poesia a través del joc, l’atzar, la ironia i l’humor. D’aquesta manera va presentant sota una nova mirada la realitat i ens invita a reflexionar-hi. La feina del professor, doncs, serà la de conduir l’alumne a través d’aquesta reflexió, perquè, tot seguint Brossa: “No es pot ensenyar com fer coses interessants. Per això el vertader professor és el que ensenya l’alumne a ésser ell mateix”[3]. La primera orientació bàsica, doncs, és “cedir” la paraula a l’alumne i acompanyar-lo en la tasca d’interpretació i creació dels poemes.

En un segon estadi, caldria anar més enllà del sentit estricte del poema. El poema és el punt de partida per descobrir altres coses: qüestions socials, polítiques, històriques, aspectes de la quotidianitat, reflexions sobre l’acte de creació, la ciència o naturalesa, referents cinematogràfics, artístics, etc. El professorat ha d’aprofitar els temes i al·lusions dels poemes per convertir-los en una autèntica escola d’aprenentatge de la vida, de la història,  de la llengua i de l’art i per afinar el sentit crític davant el que ens envolta. Brossa era un apassionat de la llengua i sempre la treballà amb rigor. Però, a més, reflectí en la seva obra una gran reflexió sobre el significat de les paraules. Usà a bastament el diccionari i, per aquest motiu, el treball dels poemes a l’aula hauria d’anar acompanyat de la consulta freqüent al diccionari. Així mateix, la passió per la llengua el portà a recollir en la seva obra una gran quantitat d’expressions populars, refranys, girs, etc. Sempre que el poema s’hi presti, cal formular propostes que explotin aquest tresor patrimonial que avui dia lamentablement s’està perdent.

L’amplitud de temes i mecanismes que l’obra brossiana posa en joc permet connectar amb els gustos de l’alumnat i amb els objectius pedagògics de qualsevol dels nivells educatius. En qualsevol cas, creiem que el que no es pot perdre mai de vista en el treball amb poesia de Joan Brossa és l’aspecte lúdic i reflexiu alhora, que abraça la seva obra. El joc és un element fonamental per motivar l’alumnat, però sense oblidar mai l’altra faceta reflexiva, que ens permetrà fer créixer “intel·ligentment” el nostre alumnat.

[1] Presentació per a l’estrena d’Or i Sal al Palau de la Música Catalana, el 18 de març de 1961. Reproduïda a Vivàrium, Barcelona: Ed.62, 1972, p.34.

[2] Entrevista de M.Forasté: “Joan Brossa. Un poeta amb límits però sense dimensions”, El món núm.234 (17-10-1986).

[3] Declaracions al Diario de Mallorca (24-2-1994).

//