Entrem al laberint!

Per entrar dins del màgic i fascinant món de Joan Brossa, cal estar ben preparat. És per això que des del nostre Servei Educatiu sempre aconsellem als docents que presentin l’autor a l’aula abans de realitzar alguna de les nostres activitats. Així els alumnes van escalfant els motors i podem treure més suc a l’experiència educativa que els hem preparat.

A continuació us proposem diferents propostes per tal de descobrir el poeta amb els vostres alumnes. Si en completar-les, sou capaços de respondre les preguntes “qui era Joan Brossa?”, “en quin context històric va viure?” i “quin tipus de poesia va fer?”, estareu preparats per emprendre un viatge poètic amb nosaltres. Endavant!

//

Sortim del laberint!

De la mateixa manera que hi hem entrat, caldrà sortir-hi. L’obra de Joan Brossa és infinita i no deixa indiferent a ningú. Gràcies a ella dialoguem, reflexionem, observem, creem i comprenem una mica més el món en què vivim.

És per això que, després de realitzar algunes de les nostres activitats, us encoratgem a continuar indagant sobre l’obra polièdrica i transformadora del poeta a través d’alguna d’aquestes propostes:

Aquest blog és un altaveu de projectes que posa en valor la potencialitat educativa de Brossa. No us oblideu de compartir les vostres experiències educatives amb nosaltres!

//

 

Les fases de la lluna

“Les fases de la lluna” és una unitat didàctica conceptualitzada per Mercè Sagrera i adreçada a alumnes del Centre de Normalització Lingüística. La proposta pretén: promoure la poesia en general i la visual i objectual en particular; conèixer la creació poètica de Joan Brossa; treballar aspectes meteorològics i més concretament les fases lunars; fomentar l’ús del català en la interrelació de l’alumnat; i treballar algunes categories gramaticals.

El desenvolupament de la sessió constarà de tres fases: la primera consistirà a reflexionar sobre les fases de la lluna, sobre el pas del temps i sobre els canvis meteorològics a partir del poema visual “Lunar” de Joan Brossa; la segona se centrarà en la creació de poemes visuals o objectuals dedicats a la lluna; en la darrera fase els alumnes reflexionaran sobre les diferents creacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

//

Orientacions didàctiques: Adults

El treball amb la poesia de Brossa no s’acaba amb els nivells reglats d’ensenyament sinó que es pot perllongar al llarg de tota la vida. De fet, la presència del poeta als currículums acadèmics és molt mínima. És per això que recomanem treballar l’obra de Brossa amb persones adultes que estiguin aprenent o perfeccionant l’idioma.

L’obra de Brossa és molt extensa i polièdrica. Podem trobar des d’odes, sonets i sextines fins a poemes breus i senzills. A més, la paraula, la imatge i l’acció es fusionen i eliminen qualsevol tipus de frontera. És aquí quan la poesia brossiana esdevé universal.

Amb la poesia de Joan Brossa es pot practicar l’entonació o la pronunciació de la llengua, perfeccionar funcions lingüístiques més bàsiques (donar instruccions o definir un objecte o concepte) o bé aprendre lèxic comú. D’altra banda, la implicació per part dels aprenents està garantida atès que Brossa exigeix la participació del receptor en la construcció del significat del poema. Així doncs, la poesia brossiana fomenta la reflexió, el diàleg i la llibertat de pensament. La poesia esdevé individual i intransferible. Som nosaltres els qui li donem sentit. A més, molts dels poemes de l’autor parlen sobre la vida, sobre el dia a dia, sobre la quotidianitat. Alguns, fins i tot, esdevenen màximes o sentències que poden fomentar debats o diàlegs a l’aula.

//

Una experiència sensorial

La visita adaptada a l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”, que vam poder realitzar el proppassat dia 23 de març, palesa la decidida voluntat de la Fundació Joan Brossa per fer arribar tota la força que contenen les imatges del poeta als discapacitats visuals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els poemes em semblen una estructura ferma d’idees damunt de la qual cal recolzar les reflexions que a cadascú li suggereixen. Plasmar aquestes idees en imatges tàctils no és gens fàcil però, malgrat aquesta dificultat, crec que es va assolir plenament. Jo en ressaltaria molt especialment el tipus de materials emprats. El denominador comú és la senzillesa. Són objectes d’ús quotidià, que tots coneixem i que ens remeten directament al pensament del poeta. A mi em va causar un impacte notable la paret esquitxada d’insectes i em va sobtar, per la seva subtilesa, la imatge del rosari sostingut per agulles de cap.

Vam poder gaudir i viure amb plenitud aquesta exposició i, per part meva, encoratjo la Fundació a continuar treballant per fer accessible una realitat tan complexa com aquesta.

Francesc Vila

Partipant de l’experiència

//

El Casal de Calassanç escolta aquest silenci

El passat dimarts 26 de febrer, el grup d’alumnes de les classes de Literatura Catalana que tenen lloc al Casal Calassanç de Barcelona, encapçalades per la nostra professora Rosa Maria Herèdia i Lladó, vam fer una visita a l’exposició “Joan Brossa. Escolteu aquest silenci”, a La Seca Espai Brossa.

Totes nosaltres coneixem l’artista i, amb l’explicació que ens va fer la Cèlia, vam copsar molt més els detalls “brossians” i la intenció de l’artista en totes les obres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Van ser molt interessants les interpretacions diverses i els comentaris que vam anar fent cadascuna de nosaltres, a partir de les preguntes que ens formulava la Cèlia. Si observes individualment l’obra, en cada element veus la idea de l’artista, o potser en veus unes altres i això és el que pretenia l’autor: volia que l’espectador fes múltiples observacions, totes elles vàlides i autèntiques.

Un altre aspecte que ens va cridar l’atenció va ser que encara que fa anys que l’artista va crear les obres, el seu pensament és totalment actual. Així doncs, malgrat que els anys hagin passat, no hem avançat gaire en les llibertats de la nostra nació: Catalunya. Sense treure mèrit a cap de les obres exposades, la paret plena d’escarabats, ens va causar un fort impacte i l’explicació de: “la merda sempre ve de la dreta…” és una realitat palpable i actualitzada al dia d’avui.

El grup emocionat i sorprès davant la instal·lació “El planeta de la virtut”.

Quant a la Fundació Joan Brossa, estem al corrent de la seva funció i objectius. La nostra professora i algunes alumnes estan inscrites al grup “Amics del Brossa” i, assíduament van als actes que programa aquest col·lectiu. Donem la nostra més cordial enhorabona als creadors de l’exposició pel seu encert en la selecció de les obres i, encoratgem a les persones que no l’hagin visitat, a anar-hi. Els assegurem una bona estona contemplant el sempre actual missatge d’en Joan Brossa.

Maria Rosa Cases

Alumna de les classes de Literatura Catalana del Casal Calassanç

//

Una mirada pedagògica a l’obra de Joan Brossa

La contemporaneïtat de Joan Brossa possibilita un acostament de les noves generacions a la seva obra, gràcies a referències temàtiques i iconogràfiques properes en el temps. L’ús de la imatge o la grafia per expressar idees és proper al món actual, presidit pel missatge mediàtic, però a més, l’obra de Brossa força a la reflexió, perquè posa l’èmfasi en allò que hi ha al darrere del més evident.

La poesia visual de Joan Brossa camina cap a l’abstracció deixant de banda tot allò que és superflu per tal de comunicar els conceptes de la manera més pura possible. Aquest alliberament fa que els seus poemes visuals provoquin un fort impacte i reclamin el diàleg amb el receptor perquè és aquest qui acaba de donar sentit al poema. Per aquest motiu, treballar Joan Brossa a l’aula, tant a partir dels poemes de text com dels visuals o els objectes s’ha de convertir en una oportunitat de diàleg amb l’alumnat. Cadascú, des de les seves vivències, hi veurà un sentit o un altre: “El diàleg es desplega en mil plans diferents. Traieu-ne vosaltres mateixos el que més us plagui”[1]. Brossa ens regala la llibertat d’interpretar de la mateixa manera que ell crea en llibertat: “Entenc que l’art, en general, és un acte de llibertat”[2]. Per això mateix, interpretar poemes de Brossa o crear-ne a partir del que ell ha fet, no pot ser mai una imposició, sinó un exercici de la mateixa llibertat creadora.

D’altra banda, Brossa fa poesia a través del joc, l’atzar, la ironia i l’humor. D’aquesta manera va presentant sota una nova mirada la realitat i ens invita a reflexionar-hi. La feina del professor, doncs, serà la de conduir l’alumne a través d’aquesta reflexió, perquè, tot seguint Brossa: “No es pot ensenyar com fer coses interessants. Per això el vertader professor és el que ensenya l’alumne a ésser ell mateix”[3]. La primera orientació bàsica, doncs, és “cedir” la paraula a l’alumne i acompanyar-lo en la tasca d’interpretació i creació dels poemes.

En un segon estadi, caldria anar més enllà del sentit estricte del poema. El poema és el punt de partida per descobrir altres coses: qüestions socials, polítiques, històriques, aspectes de la quotidianitat, reflexions sobre l’acte de creació, la ciència o naturalesa, referents cinematogràfics, artístics, etc. El professorat ha d’aprofitar els temes i al·lusions dels poemes per convertir-los en una autèntica escola d’aprenentatge de la vida, de la història,  de la llengua i de l’art i per afinar el sentit crític davant el que ens envolta. Brossa era un apassionat de la llengua i sempre la treballà amb rigor. Però, a més, reflectí en la seva obra una gran reflexió sobre el significat de les paraules. Usà a bastament el diccionari i, per aquest motiu, el treball dels poemes a l’aula hauria d’anar acompanyat de la consulta freqüent al diccionari. Així mateix, la passió per la llengua el portà a recollir en la seva obra una gran quantitat d’expressions populars, refranys, girs, etc. Sempre que el poema s’hi presti, cal formular propostes que explotin aquest tresor patrimonial que avui dia lamentablement s’està perdent.

L’amplitud de temes i mecanismes que l’obra brossiana posa en joc permet connectar amb els gustos de l’alumnat i amb els objectius pedagògics de qualsevol dels nivells educatius. En qualsevol cas, creiem que el que no es pot perdre mai de vista en el treball amb poesia de Joan Brossa és l’aspecte lúdic i reflexiu alhora, que abraça la seva obra. El joc és un element fonamental per motivar l’alumnat, però sense oblidar mai l’altra faceta reflexiva, que ens permetrà fer créixer “intel·ligentment” el nostre alumnat.

[1] Presentació per a l’estrena d’Or i Sal al Palau de la Música Catalana, el 18 de març de 1961. Reproduïda a Vivàrium, Barcelona: Ed.62, 1972, p.34.

[2] Entrevista de M.Forasté: “Joan Brossa. Un poeta amb límits però sense dimensions”, El món núm.234 (17-10-1986).

[3] Declaracions al Diario de Mallorca (24-2-1994).

//