Uns #personatgesbrossians que diuen poesia!

Ja tenim a punt la quarta proposta de cocreació poètica a Twitter que tindrà lloc entre el 30 desembre de 2016 i el 19 de gener de 2017. Aquesta vegada la dedicarem a la poesia quotidiana i als poemes objecte de Joan Brossa que representen personatges. Així doncs, la proposta se centrarà a retre homenatge al dia a dia, a humanitzar la paraula poètica.

I com ho farem? Cada dia a les 9h., la Fundació penjarà un personatge brossià a Twitter. A partir de llavors, aquest personatge prendrà la paraula, parlarà sobre allò que veu i que sent, sobre allò que el preocupa o que s’estima, sobre allò que l’envolta. Vint-i-un personatges i vint-i-un dies en què els usuaris de Twitter faran poesia quotidiana prenent personalitats múltiples: unes vegades serem animals, d’altres representarem un determinat ofici o, fins i tot, esdevindrem lletres o llibres.

I què significa fer poesia quotidiana? Una de les característiques més destacades de la poesia escrita de Brossa és la simplicitat, la utilització del llenguatge col·loquial. Molts poemes de l’autor tenen com a font d’inspiració la realitat, estan fets a partir de converses de carrer, de retalls de diari, de rètols, etc. El llibre Em va fer Joan Brossa de 1950 donà un gir cap a la realitat i la temàtica quotidiana i social.

El poeta exposa:

“Jo crec que una de les aportacions de la poesia literària actual –actual no solament per la cronologia- és la utilització de l’axioma que, en art, menys és més. S’intenta de superar la prosa tot extremant-la fins al seu límit, o sigui expressant els dalts pels baixos o, si voleu, filtrant la subjectivitat a través de l’objectivitat. Es tracta de poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l’efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament. O bé invertint la jerarquia de les coses, de manera que els fets mínims, els objectes intranscendents, apareguin a primer terme. O també fent ús d’un llenguatge purament administratiu, o de frases fetes, per relacionar-se amb la pròpia experiència. En resum, tota una altra òptica, més enllà del postsimbolisme i del realisme històric”. [1]

Des de la Fundació Joan Brossa us encoratgem durant tres setmanes a fer poesia sense rima, sense mètrica, sense estrofes. Us animem a fer poemes breus, senzills, que parlin amb el llenguatge del carrer. Us proposem de crear des del context quotidià, a generar poesia des dels textos, les imatges i les paraules que ens envolten.

poemes

Joan Brossa considerava que la poesia havia de ser una eina de transformació social que ens fes veure el món d’una altra manera, que ens fes pensar sobre el món en què vivim. Preparats?

[1] Fragment extret de la presentació per al llibre Poemas de Joan Brossa (Antología), edició bilingüe, traducció al castellà d’Andrés Sánchez Robayna i Mireia Mur, 1986. Publicat a Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013, p. 509-510.

//

#relatBrossa. Un escenari, un microrelat

Per a la Fundació Joan Brossa ja s’ha convertit en un clàssic el fet de commemorar la mort i el naixement del poeta a Twitter. És per això que, després de la gran participació obtinguda amb les iniciatives dels acròstics i dels haikús que han tingut lloc en els dos darrers anys, us proposem un nou repte: crear microrelats brossians a partir d’instal·lacions del poeta.

Així doncs, la iniciativa començarà el 30 de desembre de 2015 (dia en què es compliran disset anys de la mort del poeta) i acabarà el 19 de gener de 2016 (dia en què Brossa celebraria el noranta-setè aniversari). Com hem anat realitzant en les anteriors edicions, cada dia a les 9h., la Fundació publicarà una instal·lació del poeta a Twitter. A partir de llavors, tots aquells que vulgueu participar-hi, podreu publicar un microrelat que tingui lloc a l’escenari que us hem proposat. Per tant, nosaltres us donarem el títol del microrelat (que serà el títol de la instal·lació brossiana) i el lloc en què succeeix la història i vosaltres hi afegireu el contingut. L’etiqueta amb què haureu d’acompanyar els vostres microrelats serà #relatBrossa. Altrament, en aquesta edició comptem amb la participació especial de la plataforma Vull escriure. És per això que els vostres microrelats també poden anar acompanyants amb l’etiqueta #tweetrelat.

E130

Joan Brossa amb la instal•lació “Lot de lletres”, 1994. Fotògraf: Antonio Nodar

Les instal·lacions del poeta que publicarem durant la iniciativa varen ser realitzades durant els anys 90. De fet, una de les exposicions més interessants dedicada a l’obra de Brossa va ser “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”, que va tenir lloc a Barcelona, concretament al Palau de la Virreina, l’any 1994, i que estava formada per un total de vint-i-dues peces de gran format. La creació d’instal·lacions per part de Brossa a partir dels 90 és absolutament coherent amb la producció dels poemes urbans de grans dimensions que havia començat a desenvolupar a principis dels 80 amb la voluntat del poeta de dialogar amb els espais,  i l’entorn. Les instal·lacions de Brossa tenen un component escenogràfic que ens remet també a la seva incursió en el món del teatre. Pilar Palomer constata que:

“Brossa tracta l’espai com un espai escènic, complementari a l’objecte. Fa l’efecte d’una caixa espacial que tanca la generació del poema, és a dir, l’espai enclou els objectes i el públic es mou i dóna vida a la peça [1]”.

En aquest nou format poètic són molt presents les lletres i els insectes. La temàtica de la mort també n’és una constant. Brossa executa unes peces dures, crítiques, contundents, però no deixa d’afegir-hi l’humor, la ironia i el joc que el caracteritzen.

brossacoses_coberta_baixa

Catàleg de l’exposició “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”

Amb #relatBrossa volem treballar el gènere narratiu tot explorant la poètica dels espais i establint connexions entre les paraules i els escenaris des d’un plantejament sintètic i contundent. D’aquesta manera volem continuar alimentant la nostra comunitat virtual amb noves propostes creatives de cocreació literària.

Esperem que hi torneu a participar amb energia i entusiasme.

Ens veiem a la xarxa!

[1] Extret del catàleg “Joan Brossa, entre les coses i la lectura” editat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Ministeri d’Afers Socials i Cultura del Govern d’Andorra l’any 1994, p. 23.

//

Un Haiku aniversari…

D’ençà que va acabar la iniciativa #Brossa95 sou molts els qui ens heu manifestat que trobeu a faltar els acròstics brossians que durant pràcticament tres setmanes varen revolucionar Twitter. És per això que estem preparant una iniciativa similar que tindrà lloc entre els dies 30 de desembre de 2014 (dia en què es compliran setze anys de la mort del poeta) i 19 de gener de 2015 (dia en què se celebraria el seu noranta-sisè aniversari).

Cadascun d’aquests dies, a les 9h. del matí, la Fundació publicarà un poema visual de Brossa a Twitter. A partir de llavors, tots aquells usuaris que vulgueu participar, haureu de piular un haiku que s’inspiri en el poema escollit. En aquest cas l’etiqueta que farem servir serà #HaikuBrossa.

Us donem les instruccions que haureu de seguir a l’hora de crear els vostres haikus:

  • Els haikus són poemes molt breus d’origen japonès. En general tenen disset síl·labes distribuïdes en tres versos de cinc, set i cinc síl·labes cadascun.
  • Els haikus han de ser senzills, clars, com si fossin la fotografia d’un instant.
  • Els haikus conviden a imaginar allò que s’explica, ens encurioseixen, ens fan veure el món d’una altra manera.

Us proporcionem un exemple a partir del poema visual de Joan Brossa “O amb gruta” de 1970-1975:

O amb gruta. 1970-1975

   L’inconegut món

  concentrat en un punt viu.

  Silenci en blau.

  #HaikuBrossa

Matsuo Basho fou un dels impulsors d’aquesta fórmula poètica. De fet, Joan Brossa coneixia i admirava l’obra d’aquest poeta i fins i tot creà formes molt semblants a la del haiku caracteritzades per la simplicitat i la condensació d’elements:

Muntanyes de llibres

   Papers per terra

Passa un home amb un barret negre.

<<Vint-i-set poemes>> (1956), dins Cappare, 1973

En paraules de Pere Gimferrer:

Com en la poesia xinesa de l’època Tang o en el Hai-ku japonès […], Brossa actua per condensació i eliminació d’elements: per concentració d’intensitat, en darrer terme. Cap transcendentalització i, alhora, la transcendentalització màxima: l’instant fugitiu es fa immòbil, el fet quotidià esdevé misteriós o màgic en isolar-lo i unes simples paraules de joia substitueixen odes i invocacions. El do metafòric de Brossa obre el ventall de les lletanies amatòries; satíric, el veiem confrontar la trivialitat amb el sublim, i semblant més que mai a Basho o Buson, els vells mestres nipons, coneix el valor taumatúrgic dels mots més senzills i la faç enigmàtica d’allò que, al profà, no li sembla que demani pas cap exegesi [1].

Amb aquesta iniciativa volem treballar el llenguatge, la imaginació, la concreció i la puresa creativa. Esperem que, com l’experiència passada, el #HaikuBrossa sigui tot un èxit!

[1] Pere Guiferrer explica la connexió existent entre la poesia escrita de Joan Brossa i els haikus al pròleg del llibre Cappare de Joan Brossa.

//

#Brossa95, un aniversari poc convencional

Segur que molts de vosaltres heu gaudit creant acròstics durant aquest mes de gener i ja els trobeu a faltar. La veritat és que n’hem rebut una infinitat durant les quasi bé tres setmanes que ha durat la iniciativa. Aquests dies ens hem encarregat de recollir totes les piulades que portaven l’etiqueta #Brossa95 i hem fet una selecció dels millors acròstics. La tasca no ha estat gens fàcil ja que hem rebut més de 1.800 piulades. Sense cap mena de dubte els resultats són increïbles. És per això que volem explicar-vos quin ha estat el desenvolupament de la iniciativa.

Com neix la iniciativa?

La proposta #Brossa95 neix amb motiu de la celebració del noranta-cinquè aniversari de Joan Brossa i amb la finalitat de dinamitzar, d’una forma interactiva i original, el Twitter de la Fundació. Les persones que han encapçalat la iniciativa han estat Judith Barnés, coordinadora de les activitats i de la comunicació de l’entitat, i Laura Mureddu, becària del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona.

La Laura, provinent de Sardenya i llicenciada en Literatura Moderna, va proposar de fer quelcom diferent relacionat amb un projecte italià batejat amb el nom de Twitteratura i concebut per @piervaccaneo, director de la Fundazione Cesare Pavese; @paolocosta, professor de la Universidad de Pavia; i @TorinoAnni10, expert en comunicació. A través d’aquest projecte es pretén estimular la lectura mitjançant elements que avui dia tots tenim al nostre abast: un llibre, una tauleta, un ordinador, internet i un perfil a Twitter. «La “twitteratura” no existeix. Però existeix la possibilitat de divulgar grans continguts aprofitant el potencial de Twitter i de la literatura: immediatesa, rapidesa, síntesi» expliquen els autors.

Quina era la nostra proposta?

A partir d’aquesta idea vam proposar un experiment poètic que segurament hagués agradat al poeta. A través de #Brossa95 us hem convidat a jugar creant acròstics a partir de dinou paraules brossianes. Tots vosaltres heu donat nous significats a les paraules, heu transformat les lletres en conceptes, us heu convertit en poetes durant dinou dies i heu pogut expressar-vos amb llibertat i creativitat. Així doncs, heu aconseguit potenciar la poesia i fer-la brillar. «La poesia és fonamental i, entre la mentida i l’engany, ella esdevé el sol, el vent, la vida», va dir Joan Brossa l’any 1961.

D’altra banda, però, #Brossa95 no ha estat únicament un joc sinó un exercici literari que us convidés a pensar, a recuperar lèxic oblidat, a compartir pensaments i a relacionar-vos d’una manera diferent a través de les xarxes socials.

Quina han estat els resultats?

Com us hem avançat al començament, hem rebut més de 1.800 piulades l’evolució de les quals queda plasmada en aquesta gràfica.

#Brossa95 a Twitter

La gran participació obtinguda ha estat una gran sorpresa atès que no teníem molts seguidors a Twitter i era la primera vegada que fèiem una proposta d’aquestes característiques. Un dels aspectes que més ens ha sorprès ha estat la diversitat d’idiomes amb què heu escrit els acròstics: català, castellà, italià, francès, anglès, portuguès, romanès i fins i tot llatí! També cal destacar la participació de dues escoles, una catalana i una italiana: l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera i l’Escola Randaccio de Cagliari. Pel que fa als adults, també trobem una gran diversitat de perfils: des d’estudiants fins a persones grans, treballadors de diversos àmbits i algunes institucions com la Universitat de Barcelona des del Twitter del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural, la plataforma educativa del CCCB, el Museu Picasso de Barcelona i l’Institut Cervantes. La novetat i l’impacte que ha generat aquesta iniciativa ha fet que la periodista Victòria Miró escrigui una crònica al digital de cultura Núvol i que la plataforma Tweeteratura ens faci una entrevista.

Per tal de compartir aquesta experiència i amb la finalitat de deixar-ne testimoni hem creat aquest llibre amb una selecció dels millors acròstics. Des de la Fundació Joan Brossa us agraïm la vostra participació i esperem que ben aviat endeguem un nou projecte amb una nova etiqueta!

//

Celebrem el 95è aniversari de Joan Brossa!

Per celebrar el 95è aniversari del naixement de Joan Brossa, us proposem de jugar amb les paraules i crear poemes a través de Twitter entre els dies 1 i 19 de gener de 2014, data de l’aniversari del poeta.

El joc consisteix a escriure un acròstic cada dia usant la paraula brossiana escollida per la Fundació. Aquí teniu el calendari amb les paraules clau:

  • 1 de gener: Poesia
  • 2 de gener: Lletra
  • 3 de gener: Catalunya
  • 4 de gener: Imaginació
  • 5 de gener: Màgia
  • 6 de gener: Joc
  • 7 de gener: Absurd
  • 8 de gener: Balancí
  • 9 de gener: Teatre
  • 10 de gener: Lliure
  • 11 de gener: Clau
  • 12 de gener: Llibre
  • 13 de gener: Ironia
  • 14 de gener: Alfabet
  • 15 de gener: Oníric
  • 16 de gener: Transformació
  • 17 de gener: Mirada
  • 18 de gener: Antifaç
  • 19 de gener: Brossa

A partir de les 9 hores, la Fundació publicarà cada dia una targeta a Twitter que donarà el tret de sortida a la paraula clau. A partir d’aquell moment podreu piular les vostres creacions. No us oblideu de publicar l’acròstic emprant l’etiqueta que hem creat per a l’ocasió: #Brossa95. Els millors acròstics que es facin durant aquest temps seran agrupats i publicats en aquest bloc una vegada finalitzi l’activitat.

Aquí teniu un possible acròstic realitzat pel mateix Joan Brossa:

JÚLIA

La jota és la jota de juny.

La u és la u d’Urània.

La ela és la ela de lila.

La i és la i d’imanta.

La a és la a d’aurora.

I no m’arrencareu d’aquesta base.

[Cant, 1954]

I aquest és un exemple que hem preparat nosaltres i que s’ajusta als paràmetres que demanem:

Jocs Onírics Arrosseguen Núvols, Ballen, Riuen, Obliden Ser Signes Alfabètics.

#Brossa95

Esperem que participeu en aquesta iniciativa i que pugueu gaudir-hi!

//