Setmana literària Joan Brossa

Si fa uns dies presentàvem el projecte de l’Escola Pública Els Pinetons com una proposta estrella del curs 2017-2018, el projecte de l’Escola Font del Roure de Masquefa no es queda enrere. És un exemple de cohesió social i d’implicació de tota la comunitat educativa fora d’ordre. Aquesta escola va decidir dedicar la Setmana literària del curs a Joan Brossa i a la poesia visual i per això durant la setmana del mes d’abril que coincideix amb Sant Jordi va desplegar un seguit d’activitats a les aules, al conjunt dels espais de l’escola i amb les famílies.

La Setmana literària es va obrir amb l’espectacle “Amb B de Brossa” a càrrec del Teatre Aula. A partir d’aquí es va proposar a les famílies de participar a la VI marató de poesia i al VI concurs fotogràfic “Poesia visual. La màgia de les lletres” amb tres categories de participació diferents; a l’escola es va preparar una audició especial per indicar les entrades i sortides de l’aula o de l’escola amb poemes d’autors catalans musicats (Brossa hi figurava en tres moments amb els poemes “Apartat de la fila”, “Petita oda en dijous” i “Bufador de núvols”), es va organitzar una asseguda literària al pati de l’escola amb padrins lectors dels cursos superiors que ajuden i acompanyen els més petits, es va muntar un mercat d’intercanvi de llibres i es va fer un taller intercicle de creació de punts de llibre. Fins i tot els mestres van organitzar un amic invisible literari.

Pel que fa a les propostes poètiques desenvolupades a l’aula, el grup d’infantil va fer collage a partir de les inicials dels noms dels nens; primer, segon i tercer de primària van experimentar amb la transformació de les lletres; i, quart, cinquè i sisè es van atrevir a descontextualitzar lletres i objectes quotidians. Els treballs van ser exposats al vestíbul de l’escola tot creant una mena de quiosc on cada diari presentava el treball desenvolupat per una aula. També s’hi van exposar les fotografies presentades per les famílies al concurs en forma de postals, que, també varen ser premiades durant l’acte d’entrega dels premis dels Jocs Florals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’altra banda, els treballs poètics dels alumnes es van presentar a la setena edició del Premi Pissiganya de Poesia Escolar, un guardó en el qual també participa la Fundació Joan Brossa i que s’integra dintre de la Festa d’El Tinter de les lletres catalanes. Enguany s’hi varen presentar un total de 211 centres educatius i més de 18.000 alumnes. El Nil Esquivel de quart  va obtenir el primer premi amb el poema visual “Claustrofòbia” i l’Albert Amer de cinquè en va ser finalista amb la creació “Tresors de la butxaca”. Tot un gran reconeixement!

Per acabar, l’escola va apostar per sortir al carrer, tot escampant la poesia pel municipi, i va muntar una exposició a la capella del Roser formada per un cub de mirades que volia representar la importància del sentit de la vista a l’hora d’interactuar amb el món i comprendre l’entorn en què vivim.

//

Una tonteria molt Brossa

“Una tonteria molt Brossa” fou una proposta que s’emmarcà com a projecte d’investigació basada en les arts a l’assignatura ‘Expressions de la Cultura Contemporània’ de segon curs del Grau d’Arts Escèniques de l’escola Universitària ERAMescola Universitària ERAM (centre adscrit a la Universitat de Girona), a cura de la docent Judit Vidiella. L’assignatura s’inicià al setembre i finalitzà a inicis de febrer.

Coincidint amb l’Epicentre Brossa, organitzat per la Fundació Joan Brossa, i amb l’exposició Poesia Brossa al MACBA vam poder indagar en l’univers Brossa en la seva complexitat tot organitzant comissions de treball que recercarien la seva obra: posteatre, poesia, poemes objecte, peces musicals, ballets i òperes, fregolismes, estriptease i teatre irregular, normes de mascarada, etc. La visita a la botiga El Ingenio, ara ja tancada, així com també a l’arxiu del poeta i a l’exposició al MACBA, van acabar d’enriquir-nos de referents. També va ser molt interessant convidar a classe la historiadora de l’art i docent Pilar Bonet, especialitzada en l’obra de la Pepeta Tolrà, de qui Brossa tenia una estima especial. Un especial agraïment també a Glòria Bordons i Judith Barnés de la Fundació pels diversos feedbacks al llarg del procés, facilitant material i suggeriments.

Amb tot aquest material la idea era generar una sèrie d’accions performàtiques pròpies que, tot i partir de la inspiracció i de l’esperit Brossa, no necessàriament reproduïssin la seva obra però sí que tinguessin punts de contacte, almenys amb els elements que havíem vist: acotacions com la dramatúrgia de l’acció, hibridacions entre poesia objecte i estriptease, jocs de paraules, simbologia dels colors, etc. Així, abans de Nadal vam començar un procés de pluja d’idees per tal de començar amb el procés de creació col·lectiva de les accions que, gràcies a Tonina Cerdà i a la comissària Teresa Grandas, vam poder realitzar públicament el 5 de febrer a les 17h. com a cloenda de l’assignatura a l’Espai Torre del MACBA.

unnamed (5)

Amb el títol ‘Una tonteria molt Brossa’ vam presentar dinou accions. Entre les diverses idees sorgides destacarem l’acció 1 “contrACTE”, a càrrec d’Aram Pou, que llegeix el contracte de compromís que vam fer a l’inici de curs on cadascú escrivia les clàusules de compromís que volia en relació a tres elements:

  • Què espero? (de l’assignatura, de la docent, dels companys/es, etc.)
  • A què em comprometo?
  • Què puc aportar?

També l’acció musical número 3 titulada “Il·luminats” que parteix d’un fragment del text “De la sordesa del laberint” de Joan Brossa en el qual reflexiona sobre l’educació i que l’alumne Marc Ambite va adaptar i versionar a un tema de rap. I finalment, l’acció 15 “Poema Freestyle” amb poemes creats per l’estudiant Adrià Masbernat.

Judit Vidiella

//

Pinetons & Brossa

L’Escola Pública Els Pinetons de Ripollet ha fet un treball excepcional al voltant de la figura i de l’obra de Joan Brossa. Ens atreviríem a dir que ha estat la proposta estrella del curs 2017-2018. Després de realitzar diferents sortides amb el nostre servei educatiu, de visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA i d’organitzar una sessió formativa adreçada als docents i organitzada des de la Fundació, l’Escola va preparar una jornada de portes obertes per tal de compartir els resultats del projecte artístic de caire transversal desenvolupat durant el curs.

Aquell dia l’escola va esdevenir una galeria d’art composta per una trentena de propostes i/o instal·lacions artístiques desenvolupades per tota la comunitat educativa i per l’exposició temporal de la Fundació “En els seus tretze són tretze” al vestíbul de l’edifici d’educació primària, una exposició composta per tretze poemes visuals, en format facsímil, i per tretze poemes escrits de Brossa que dialoguen amb les imatges. En conjunt, el projecte va mostrar un fort interès pel vessant reivindicatiu, combatent del poeta, però  també per la faceta de prestidigitador, de mag transformador de la realitat que juga amb les paraules.

El desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques neix de la proposta educativa “En vers” impulsada en el seu moment des de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet. La proposta consistia a ocupar els espais públics del poble propers a les escoles i fer una mostra de treballs i propostes que s’havien elaborat amb els infants. Aquesta mostra abraçava diferents llenguatges expressius. Malauradament, per raons pressupostàries, l’Ajuntament va deixar de donar suport al projecte i l’Escola Els Pinetons va decidir assumir la continuïtat del projecte dins de l’àmbit de l’escola, tot donant-li un caire més transversal.

Així doncs, el treball que es planteja anualment l’Escola és el d’elaborar una instal·lació com a manifestació i expressió artística, lingüística i/o literària que es presenta i s’exposa al conjunt de la comunitat educativa en una data propera a la celebració de Sant Jordi i que pretén afavorir la participació de les famílies. L’Escola valora molt positivament el fet que aquest projecte visualitzi i consolidi el treball de llengua i literatura amb els infants de l’escola.

En general, els fonaments que articulen aquest projecte són: la transversalitat, amb la voluntat de participar de forma conjunta en la construcció i elaboració de les diferents propostes com a forma d’aprenentatge i de creació artística; la flexibilitat, per tal de concretar cada proposta de forma lliure i oberta; la interacció entre disciplines, amb l’objectiu de combinar expressions estètiques, artístiques, lingüístiques i literàries que consolidin aprenentatges essencials; la descoberta d’un artista, d’un museu o d’una proposta cultural concreta, per fomentar l’activació d’emocions, sentiments, observacions, etc; i la implicació de les famílies, amb la voluntat de generar espais de relació entre els alumnes, els docents i les famílies.

En definitiva, Els Pinetons parteixen de la mirada i de la perspectiva artística per comprendre el món en què vivim. Joan Brossa ha estat el motor d’aquest curs, la llavoreta que els ha activat les antenes per desvetllar-los una nova realitat.

Us seguirem de ben a prop!

//

III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//

MIRADES. 2017-2018

Des del servei educatiu de la Fundació continuem apostant pels projectes de curs. És per això que, per tercer any consecutiu, impulsem una nova proposta per tal que els centres educatius es submergeixin en l’univers brossià. El títol de la proposta del curs 2017-2018 és “Mirades” i es centra a explorar la poesia objectual.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia eren eines al servei de la comunicació que ens havien d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. Els poemes objecte de Brossa són metàfores quotidianes tridimensionals que provenen de la realitat més propera i tangible; objectes senzills, despullats, que, en un joc d’unió i aparellament, generen altres significats. Així doncs, el poeta tendeix a unir elements inconnexos tot transformant la realitat i generant una de nova en un acte d’eixamplar la nostra mirada,.

El significat d’aquests tipus de poemes és ben divers: n’hi ha de crítics, d’irònics, de juganers, de lírics, etc. De vegades, els títols poden ser simplement una descripció, d’altres poden esdevenir autèntics poemes i, en molts casos, el títol “Poema objecte” fa que el poeta interpel·li l’espectador per tal que en completi el significat. Aquí l’espectador és un executant, participa de l’obra i la completa.

El procés creatiu esdevé clau a l’hora de comprendre la manera de procedir del poeta. Brossa descriu aquest procés des de la recerca, però també des de l’atzar i, fins i tot, des del somni. En tots els casos, però, no es tracta d’una associació banal sinó d’un treball reflexiu, d’anàlisi, de perfeccionament, que dóna lloc al poema. Aquesta manera de treballar s’haurà de tenir molt present a l’hora de desenvolupar el projecte “Mirades” a l’aula. Us hi apunteu?

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

Escacs, animals i colors

Som a punt d’acabar el curs 2016-2017 i ja tenim els guanyadors del projecte de curs “El meu llibre d’artista”. Un jurat format per Judith Barnés, coordinadora del servei educatiu de la Fundació, les educadores de l’entitat, Sandra Anitua, Bàrbara Bayarri i Ariadna Caballero, i Esther Vilà, coordinadora de la Galeria Esther Montoriol, han atorgat la següent puntuació:

  • “Ets un peó” d’Arnau Espona i Joel Juvany del Col·legi Sant Miquel dels Sants (25 punts).
  • “Història dels animals” de Maria Cormand de l’INS Euclides (17 punts).
  • “La vida, mil colors” de Marina Simón de l’Escola Cooperativa El Puig (12 punts).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La qualitat dels treballs presentats i la dificultat que ha tingut el jurat a l’hora de seleccionar-ne les peces guanyadores, ha fet que també s’hagi reconegut el resultat de les següents propostes:

  • “A poc a poc la vida va encaixant” de Marc París de l’Escola Cooperativa El Puig.
  • “Refugi” de Cesc Hernández de l’INS Euclides.
  • “Licem u lice” de Núria Colomer, Adina Elina i Alba Ribé del Col·legi Sant Miquel dels Sants.
  • “Fènix” d’Aida Mas i Clàudia Valls del Col·legi Sant Miquel dels Sants.
  • Mirant el passat i pensant en el futur” de Mireia Serradó de l’Escola Cooperativa El Puig.

Quatre han estat les escoles que han participat enguany en aquest projecte:

  • Els alumnes de cinquè de primària de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera). Hi han presentat 28 propostes.
  • Els alumnes de primer d’ESO de les Escoles Joaquim Rosselló del Col·legi Sagrats Cors (Sóller). Hi han presentat 3 propostes.
  • Els alumnes de primer de batxillerat de l’INS Euclides de Pineda de Mar. Hi han presentat 11 propostes.
  • Els alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. Hi han presentat 7 propostes.

La totalitat d’obres guanyadores i seleccionades seran exposades el 26 d’octubre a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. Els protagonistes del projecte ens explicaran, de primera mà, els resultats de l’experiència. Des del servei educatiu aprofitarem l’ocasió per presentar el projecte de curs 2017-2018 “Mirades”. Hi esteu tots convidats!

//

El llibre objecte

La Gemma Paricio, professora de secundària de l’Institut Euclides de Pineda de Mar, també ens ha fet arribar els treballs desenvolupats per l’alumnat de volum de primer de batxillerat artístic a partir del projecte de curs que vàrem proposar El meu llibre d’artista.

El projecte els ha donat l’oportunitat de desenvolupar les capacitats que proposa el currículum de la matèria de volum: cercar, per part de l’alumnat, una plasmació original d’emocions, obrir nous camins d’experimentació que estimulin la creativitat, i dirigir les nostres propostes de treball a l’entorn cultural, social i públic al qual pertanyem a partir de l’elaboració d’un objecte artístic.

El treball desenvolupat posa l’èmfasi en l’aprenentatge procedimental, sense obviar la teoria i la conceptualització.  S’han treballat conceptes relacionats amb l’experimentació de tècniques i mitjans expressius no convencionals com perforar, foradar, retallar, dibuixar, pintar a través del collage, decollage, assemblatge, ready-made, etc. i altres continguts relacionats amb la observació i la recerca com són la reflexió sobre els referents que condicionen el procés i el resultat que han estat les bases teòriques de l’exercici desenvolupat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A més, el projecte “El llibre objecte” els ha permès treballar diferents competències educatives específiques de volum com són:

  • La competència en el domini teoricopràctic de les tècniques i els procediments de la producció artística que incorpora un seguit d’actituds com la recerca, l’organització, l’anàlisi de la informació, el rigor, la destresa, la perseverança, la disciplina i el sentit crític.
  • La competència en la sensibilitat estètica per percebre i reconèixer les qualitats plàstiques de les formes de l’entorn per tal d’expressar-les i la poètica que inspiren les obres artístiques de diferents moviments, estils i èpoques.
  • La competència en la creativitat artística  que es manifesta en la recerca per part de l’alumnat d’una plasmació original dels propis pensaments i emocions.
  • La competència cultural artística per la capacitat de comprendre i saber analitzar des del seu context social i cultural, obres tridimensionals a partir del diferents codis artístics.

El contingut d’aquesta proposta s’ha treballat a partir de l’obra de diversos referents en el món de les arts visuals com són Munari, Zush, Dettmer o Brossa que treballen amb aquest suport (el llibre com a objecte artístic) descontextualitzat del seu origen primari, tenint en compte que allò que ens interessa d’aquestes creacions és la seva dimensió volumètrica i els lligams que puguem establir entre les seves implicacions estètiques i socials.  Per tal de desenvolupar aquest projecte, la seqüència de treball ha estat la següent:

  • Activitats dirigides al coneixement del llibre d’artista com a objecte artístic acompanyades de l’observació d’exemples d’obres de Brossa, Barceló, Zush, Dettmer, Laramee, etc.
  • El comentari d’obres i la recerca d’informació a partir del exemples exposats i d’altres nous aportats pels alumnes a partir de la idea de llibre d’artista.
  • Realització d’un o més treballs de creació i experimentació a partir de la realització de diversos esbossos previs i proves.
  • Activitats de presentació i avaluació en grup sobre els resultats dels treballs realitzats.

Els resultats finals, d’una delicadesa extraordinària, es van exposar del 10 al 27 de març a la Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar. L’enhorabona a tots els qui l’heu fet possible!

Cartell

//

//

EN TRANSFORMACIÓ

L’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera tampoc no ens podia fallar enguany. Els alumnes de 10 anys de la classe del Bruixot, en el marc del projecte “En transformació” i amb la passió del mestre Patrici Batalla, han experimentat amb el format del llibre d’artista per posar de manifest que la vida va canviant i es va generant talment com si fos un llibre. Així doncs, a través del llibre d’artista, els alumnes han pogut explicar els seus viatges vitals des de la plàstica i la literatura.

Per tal d’entrar en matèria, i tenint en compte que els alumnes no havien vist mai un llibre d’artista, l’Escola va convidar l’Adela de Bara. Amb ella van poder comprendre la importància que té la conceptualització d’un llibre-art: la definició del format, els materials necessaris i el contingut a transmetre.

En una segona sessió, els alumnes van analitzar algunes imatges de llibres transformats que havien estat exposats a l’Arts Libris 2017. Amb tota aquesta informació, els alumnes estaven preparats per iniciar el viatge:

  • Encara que costi, és una bona idea.
  • És molt divertit fer això perquè els llibres són importants.
  • Quan ho anàvem veient, ja he apuntat idees.
  • Serà com una nova experiència.

I aquí en teniu alguns dels resultats. N’estem molt satisfets!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

De Fit a Fit: Brossa – Gromača

El col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic no deixa de sorprendre’ns any rere any. Si el projecte BrossAlícia va causar força rebombori a les xarxes socials ara fa dos anys, enguany la Sílvia Caballeria i la Carme Codina, unes professores emprenedores i apassionades, s’han proposat el repte de vehicular la vida de dos poetes aparentment llunyans, Joan Brossa i la croata Tatjana Gromača, a partir d’un fet traumàtic com és l’experiència de la guerra.

Així doncs, els alumnes de primer de batxillerat han conegut la vida i l’obra dels dos creadors i s’han centrat en el vessant més combatiu i compromès de la seva poesia. A partir d’aquí han fet confluir la paraula escrita i l’expressió plàstica amb la creació de llibres d’artista que vehiculen les veus dels dos poetes.

Els alumnes van muntar una exposició a l’escola amb els resultats que va ser inaugurada el 18 de març. Atès que la iniciativa s’emmarca en el projecte europeu “The Iugoslav War’s. Another face of European civilisation?”, una comissió va assistir a la inauguració. Caballeria destaca que la participació en aquesta iniciativa ha permès que la poesia de Brossa sigui coneguda en altres països. A més, el centre es va posar en contacte amb Gromača per tal d’explicar-li la iniciativa i aquesta es mostrà sorpresa de saber que uns alumnes de Catalunya llegien els seus versos a banda de manifestar interès per conèixer l’obra de Brossa.

Gràcies per la feina i l’entusiasme!

//

El mag de la paraula!

Els nens d’infantil de l’Escola Solc de Barcelona han treballat de valent  la poesia de Joan Brossa. Al mes de gener les nostres educadores, Sandra Anitua i Ariadna Caballero, varen visitar el centre i els alumnes van descobrir la poesia visual i objectual, van jugar amb les lletres i les paraules i van descobrir què era un llibre visual.

A partir d’aquesta activitat, els mestres han fomentat la creativitat dels alumnes i han explorat la forma de les lletres i fins i tot han estat capaços de crear històries a partir de les vocals. Tampoc no han faltat les noves tecnologies, els jocs de paraules, l’exploració del cos a partir de les ombres, etc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I tot plegat ha acabat amb un espai Brossa a l’escola i amb la creació d’un tapís en homenatge al poeta.

Una gran feinada i uns boníssims resultats. L’enhorabona petits brossians!

//