Paraulejant entre Joan Brossa, l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART

Després d’aquella trobada culinària a l’espai d’Experimentem amb l’ART (EART) aquell juny del 2019, entre gener i febrer d’enguany comencem a donar resposta a aquell I ara què serà de nosaltres? continuant la proposta ‘Brossart’ del projecte educatiu de la Fundació Joan Brossa, que vam iniciar el curs passat entre les mestres de l’Escola de Bordils i EART. Però ara, expandint-la a l’alumnat i famílies.

Retrobada de coneixença a l’Escola de Bordils entre mestres, Fundació Joan Brossa i EART (gener)

Reactivem el procés compartint com ens imaginem el projecte, situant l’interès a explorar la part relacional entre escola, famílies, habitants i entitats del poble de Bordils, emmarcant un projecte entre l’art i l’educació en un context comunitari, i treballant amb la vessant més social de Joan Brossa per tal de desbordar-lo cap a una pràctica de creació col·lectiva.

Construïm un mapa conceptual on situar possibles participants (grup motor), conceptes (retrat col·lectiu, sabers del col·lectiu, territori, usos de l’espai públic, Brossa, paraules, poesia civil, acció, transformació, quotidianitat, cos, dins / fora) processos (arxiu col·laboratiu, site specific, art relacional, joc, memòria sensitiva, acció / performance, cuinar / menjar) i formats (transformació, col·lectiu, ocupar espais públics, arxivar sonoritat de les paraules, arxiu d’elements i relats, retrat col·lectiu, intercanvi de jocs) obrint debats, posant en comú i organitzant plegades calendari, pla de treball i futures accions.

EART1EART2

Pensar en les participants ens porta a definir un grup motor integrat per alumnes, mestres i famílies. I és just en aquest moment quan ens preguntem I si són les alumnes qui decideixen formar part del grup motor? Aquesta qüestió esdevé la llavor de la propera acció.

Tastet d’accions a l’Escola de Bordils entre mestres, alumnes i EART (febrer)

Durant un matí de febrer, despleguem una jornada a mode de Tastet d’accions entre l’alumnat del cicle mitjà i superior de primària (des de 3r fins a 6è), mestres de tots els cicles i EART.

La intenció és compartir les idees principals del projecte des del fer, des de l’acció, i possibilitar a les i els alumnes l’opció de triar qui vulgui formar part del grup motor o qui vulgui unir-se al projecte des d’un altre lloc. El treball col·lectiu, elements creatius brossians com l’absurd, la paraula, el joc i l’acció, i els sabers del grup són alguns dels aspectes que es posen en joc.

Amb la complicitat de les mestres i organitzats en grups barrejant cursos i cicles, grans i petits, compartim l’acollida presentant-nos des del cos, explicant un menjar o aliment que ens agrada, i generem dos arxius, un de paraules vinculades amb el treball d’en Joan Brossa, i un altre de paraules importants per a nosaltres.

EART3EART4EART5

En el segon acte, quatre accions en quatre espais diferents però alhora propers, en el pati de l’Escola, continuen la jornada. Joc de paraules, Sons de paraules, Relats i Poemes, i Instal·lacions deconstrueixen i ressituen en altres llocs l’arxiu de paraules del primer acte, desplegant processos creatius on la paraula habita en el centre.

Com el confinament ha afectat al projecte i com ens imaginem continuïtats

L’estat d’alarma i el confinament suposa un trencament absolut en el nostre dia a dia i el projecte no se n’escapa, queda parat temporalment. Després de la primera sotragada que ens exigeix ressituar-nos, engeguem nous i desconeguts escenaris educatius, espais de trobada virtuals amb els nostres infants i llavors, Brossart reapareix en el pensament. Recordem l’arxiu de paraules importants que vam crear aquell matí del 28 de febrer en el pati de l’escola, i ens preguntem si després d’aquest capítol de vivència confinada les paraules que, en el seu moment vam determinar com a importants, han canviat. A través dels portafolis virtuals d’aula, convidem als infants a començar una nova capsa, una capsa de paraules que ens parlin d’aquests dies que no hem pogut anar a l’escola, que hem deixat de fer coses que ens agraden i necessitàvem fer, però que també ens ha donat la oportunitat de fer-ne de noves, paraules que ara han agafat importància. La proposta es fa extensiva a tota la comunitat educativa, infants des de P3 fins a sisè, famílies i mestres, i busca documentar aquest moment històric i com l’hem viscut cada una de nosaltres. Conscients dels matisos en els que pot derivar una mateixa paraula, els convidem a acompanyar-la d’altres que hi tenen relació, que hi van de bracet, que ajuden a explicar-la o a entendre’n el significat. La voluntat de crear un arxiu de paraules en temps de confinament es materialitza en els diferents espais virtuals d’aula, en alguns d’ells es mostren, en d’altres es comptabilitzen, en d’altres es comparteixen i s’expliquen, en d’altres s’il·lustren, …

BORDILS 2BORDILS 3BORDILS 4BORDILS 5BORDILS 6BORDILS1

Les paraules es troben – virtualment! – i juntes fan créixer l’arxiu de l’escola. Un recull que dona identitat al que som i que ha de reflectir qui som i com ens ha afectat la vivència del confinament. Paraules que recullen el moment que vivim, que ajuden a prendre consciència del que ens ha passat a totes, grans i petites, i que reflecteixen la identitat de l’escola. Paraules que tenen la intenció de recordar-nos, en un temps futur, què hem viscut, on érem, com ens hem sentit, què ha estat essencial, què hem desitjat. Paraules que configuraran la memòria col·lectiva d’aquelles persones que avui ens hem aturat a reflexionar sobre aquests darrers dies en confinament. Paraules que, de ben segur, s’hauran transformat en relació a aquelles paraules importants que vam recollir abans del confinament, perquè nosaltres i les nostres vivències eren unes altres.

Brossa diu:  “Aquest poema és una empremta del meu pas”  Askatasuna, 1969-1970

La voluntat d’aquest arxiu de paraules també té la intencionalitat de deixar empremta d’aquest moment existencial que hem compartit com a societat -així com el poeta ho feia a través dels seus poemes-, de documentar aquest episodi a través del testimoni d’unes paraules que escollim com a rellevants pel significat que han tingut en les nostres vides aquests darrers mesos.

La presència d’Experimentem amb l’ART, així com l’acompanyament d’artistes en el marc escolar és indispensable, l’escola ha de nodrir-se d’aquestes disciplines artístiques perquè és des d’aquí que els nostres infants valoraran l’art com a mitjà d’expressió i transformació, l’art com a llenguatge que apropa i crea vincles en i entre la comunitat.  Teixir complicitats entre aquests col·lectius, així com amb les entitats que els representen, apareix no només com una oportunitat sinó com una prioritat, imaginem continuïtats en la cerca del teixit associatiu, d’entorn i artístic que contempli l’acompanyament dels nostres infants des de l’art.

BORDIL 7

Article escrit entre l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART

//

EL POTENCIAL EDUCATIU D’UN POETA POLIÈDRIC EN TEMPS DE CONFINAMENT

Des del mes de gener la Fundació Joan Brossa ha realitzat, com cada any, la formació adreçada a docents de cicle infantil, primària i secundària amb un interès especial per la figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes. Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, pretenen presentar l’univers creatiu del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes transversals a l’aula. La formació consta de quatre sessions presencials que es duen a terme entre els carrers del centre, l’arxiu del MACBA i la seu de la Fundació. Aquesta edició, però, no s’ha pogut dur a terme tal com estava pensada, ja que poc després de l’inici es va decretar l’estat d’alarma sanitària. Tot i estar confinades, continuàvem en actiu i amb l’inesperat repte de traslladar el contingut de la formació al format digital.

La primera sessió, ‘Pels camins de Joan Brossa. Itinerari per Ciutat Vella’, va funcionar amb normalitat. El punt de trobada va ser la Plaça dels Àngels, a la porta del Centre d’Estudis i de Documentació del MACBA. El recorregut per Ciutat Vella presenta el poeta i les diferents maneres en què creava poesia, tot posant de manifest el vincle que tenia amb indrets com ‘El Teatre Poliorama’ o la botiga ‘El Rei de la màgia’. L’última parada va ser l’Antic Espai Escènic Joan Brossa on vàrem aprofitar l’escenari públic que hi ha al carrer Allada Vermell per representar alguns poemes escènics brossians. Marc Magrinyà, docent de l’Institut Ernest Lluch de Barcelona i alumne nostre, va traslladar el recorregut al format digital i en obert, de forma voluntària. Així doncs, ara l’itinerari es pot seguir des de casa a partir d’aquesta ruta virtual.

dav

Uns dies més tard va començar el confinament. Primer ens vàrem dedicar a pensar com podíem continuar la formació a distància sense perdre ni la proximitat ni la qualitat dels continguts i de les dinàmiques creatives. Com que no esperàvem aquesta situació, vàrem crear una nova proposta que no estava inclosa en la formació i que vàrem titular ‘Entre sessions’. La idea era establir diàlegs poètics entre Joan Brossa i altres creadors contemporanis com Jordi Larroch o Chema Madoz. Amb els diàlegs que van crear els docents vàrem pensar que podíem donar una volta al retorn clàssic de resposta mitjançant un correu electrònic. I va ser com, després de valorar alternatives diverses, vàrem optar per maquetar els diàlegs tot creant punts de llibre. Com que Sant Jordi estava a prop, els vàrem compartir aquell dia amb els docents i ells amb tothom gràcies a les xarxes socials.

Amb els dies extra de marge que ens va donar la proposta ‘Entre sessions’, vàrem actualitzar la formació per continuar-la des de casa. Així doncs, vàrem prendre la decisió d’ajornar la segona sessió, ‘Arbust Brossa. Visita a l’arxiu del poeta’, atès que consistia en una visita al l’arxiu personal de poeta dipositat en el MACBA, a la qual la Glòria Bordons (vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa) mostra i explica com eren els processos creatius de Brossa. Veure de prop els escrits i altres documents de Brossa és quelcom insubstituïble. Cal afegir-hi que aquesta sessió finalitza amb un taller creatiu. Per aquest motiu, la sessió tindrà lloc quan sigui possible accedir a les instal·lacions de l’arxiu, a mode de cloenda d’aquest procés col·lectiu d’aprenentatge.

La tercera i la quarta sessió, ‘El poeta de la paraula i de la imatge’ i ‘La quarta dimensió de Joan Brossa’, van ser dutes a terme en línia. Per compartir tot el contingut i per rebre les creacions dels docents vàrem habilitar un Google Drive compartit. Tot i perdre la posada en comú en viu, el fet de compartir els treballs ha donat accés a la feina dels companys i a poder-la consultar en qualsevol moment. Aquest avantatge ens ha fet reflexionar sobre si pot ser enriquidor per a edicions futures crear novament un espai digital on compartir contingut i creacions. Per dinamitzar els continguts de les dues sessions hem tractat de generar propostes diverses com gravacions de veu properes al podcast, retorns creatius de la feina feta pels docents o eines de maquetació per fer més atractiva i clara la informació escrita. D’aquesta manera, el retorn de la tercera sessió, dedicada a la paraula i a la imatge, l’hem fet creant una constel·lació poètica amb el Canva en què cada estel vermell dona lloc a la creació d’un dels docents. Una part de l’esforç que hem fet ha estat destinada a buscar vies de connexió, és a dir, a fer que tothom sentís que a l’altra banda de la pantalla hi ha algú que l’escolta i que l’acompanya amb cura i atenció. A la darrera sessió, alguns docents van realitzar videocreacions a partir d’algunes escenes de la pel·lícula ‘Foc al càntir’, d’altres van donar vida a alguna de les seves escenes o, fins i tot, n’hi ha que van fer la seva pròpia adaptació.

Contel·lació poètica

Finalment, la darrera entrega de la formació consisteix a la crear una unitat didàctica aplicada a l’aula a partir de l’experiència viscuda. En aquest cas, el canvi ha estat mínim, atès que és una part pensada per fer-se de forma individual i no presencial. La Lídia Llorca de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona i la Marga Araguas de l’Escola Octavio Paz, també de Barcelona, presentaran les unitats didàctiques generades, titulades ‘M’agrada la A’ i ‘Una capsa de Joan Brossa’ respectivament, a la VI Jornada Educativa Joan Brossa ‘A partir del silenci’ que celebrarà la Fundació el 2 i 3 de juliol, de forma virtual.

Aquesta etapa ens ha impulsat a reinventar-nos, ens hem vist avocats a pensar fora de la capsa. Pel camí, hem fet ús d’eines digitals que coneixíem i d’altres que hem descobert i que ens han permès de generar altres maneres d’aprendre i de compartir. Ara hem de continuar reflexionant sobre de quina manera afectarà aquesta experiència a les edicions formatives futures i què podem incorporar a la formació presencial per fer-la, encara, més enriquidora. Els interrogants s’obren pas i, amb ells, altres formes de creativitat possibles.

//

ACCIONS SITUADES ENTRE BROSSA, BORDILS I EXPERIMENTEM

Enguany, entre els mesos d’abril i juny, Experimentem amb l’ART (EART), que treballa en l’àmbit de l’art contemporani i dels processos creatius entesos com a acció educativa, ha desplegat sessions de treball amb el claustre de mestres de l’Escola de Bordils, per compartir i posar en comú maneres de fer entre art i educació, posant en joc necessitats, interessos i preocupacions tant de les mestres com les de l’entitat, prenent com punt de partida el treball previ i els materials realitzats per l’Escola entorn a la figura de Joan Brossa.

Les experiències i les relacions generades s’emmarquen en la proposta Brossart del projecte educatiu de la Fundació Joan Brossa, i han sorgit entre un Itinerari, trobades de coneixença i laboratoris.

Itinerari poètic Brossa a Bordils (26 d’abril)

Aquesta és la sisena vegada que l’Escola ha organitzat un passeig carregat de poesia amb la intenció d’apropar poetes catalans a l’alumnat. En aquesta ocasió, el poeta compartit ha estat Brossa i el recorregut ha passat per diferents espais del poble de Bordils.

És en aquesta acció quan es produeix la cita a cegues entre l’Escola de Bordils i EART, després que mestres i alumnes de l’Escola convidessin i acollissin a les col·laboradores d’Experimentem.

Trobada de coneixença a l’Escola de Bordils (6 de maig)

Dies més tard, els dos col·lectius es van retrobar per conèixer-se una mica més després de les primeres converses i intentar donar resposta a la pregunta: Com ens imaginem el projecte? És a dir, compartir idea, estructura, fases, accions i dinàmiques del pla de treball a l’entorn del projecte.

En aquesta trobada també es van situar preguntes que ens van ajudar a posar en comú interessos i necessitats: Què hem treballat a l’entorn de Joan Brossa i què ens agradaria continuar treballant? Com hem treballat i com ens agradaria continuar treballant? Quines necessitats hem tingut i com les hem afrontat? Quins imprevistos han sorgit?

Sin título

Laboratoris entre cicles (27 de maig) i (31 de maig)

Després d’escoltar les veus durant la trobada de coneixença, i prenent com a material de treball les respostes a les preguntes formulades, es van desplegar dues sessions de treball en forma de laboratori per continuar treballant sobre metodologies d’una manera més situada, és a dir, atenent a interessos i necessitats més específics.

El primer laboratori es va realitzar amb mestres de cicle infantil i de cicle inicial i el segon amb mestres de cicle mitjà i cicle superior. En ambdós casos, l’estructura va ser molt semblant. Una primera part on es van compartir alguns exemples de pràctiques artístiques contemporànies ressituant aspectes de Joan Brossa al segle XXI (quotidianitat, crítica social, performativitat, cos, transformació, travestisme, recorregut, etc.), i una segona part on va reflexionar sobre maneres de fer a partir de les preguntes: Com entenem nosaltres l’art i l’educació? I la seva relació? On ens situem en el marc de processos creatius? Quin és el nostre paper en aquests processos i com les/els/ens acompanyem?

Sin título 2

Trobada de coneixença a EART Espai d’educació artística i creació contemporània (14 de juny)

En aquesta última trobada, les mestres de l’Escola van visitar l’espai d’EART i van ser acollides per les persones de l’equip que col·laboren en aquest projecte.

En aquest cas, es van compartir alguns projectes desplegats per l’entitat situant alguns aspectes vinculats a maneres de fer, a partir dels eixos establerts en les preguntes compartides en els laboratoris. La trobada va acabar compartint un berenar i preguntant-se I ara què serà de nosaltres?, evidenciant moltíssimes ganes de continuar explorant, reflexionant, aterrant i duent a la pràctica conjuntament aspectes analitzats durant aquest breu però intens procés d’aprenentatge.

//

LA REVOLUCIÓ BROSSIANA A LES AULES

Des del passat mes d’octubre fins al mes de gener d’enguany la Fundació Joan Brossa va realitzar una formació dividida en quatre sessions adreçada a docents de cicle infantil i de primària que tinguessin un interès especial per la  figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes.

Així doncs, “Univers Brossa. El potencial educatiu d’un poeta polièdric” tenia com a objectiu principal posar en valor la creació artística a través del procés creatiu i de l’experiència individual i col·lectiva. Per aquest motiu, la metodologia es va articular prenent com a punt de partida la seva obra amb la voluntat i el desig d’obrir nous territoris creatius que defugissin de l’acostament superficial i simplista de la poesia brossiana en benefici de la sorpresa i de l’experimentació.

Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, van presentar la producció artística del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes creatius a l’aula. Cada una de les sessions va tractar un gènere creatiu practicat pel poeta des d’una perspectiva multidisciplinar tot combinant teoria i pràctica per tal de fomentar l’aprenentatge, la recerca i la reflexió, i alhora o justament a partir, del moviment, la sensibilitat i l’experiència. Aquesta obertura en les formes de relacionar-nos i d’expressar-nos és part inseparable del recorregut a transitar per comprendre, d’una banda, el procés creatiu de Joan Brossa i, de l’altra, per apropiar-nos-el i transformar-lo en una forma creativa pròpia.

La primera sessió va començar trencant amb la idea d’aula tot proposant fer un itinerari per Ciutat Vella i descobrir la poesia urbana que el poeta va deixar a Barcelona. La segona sessió combinava una primera part de visita a l’arxiu personal del poeta que es conserva al MACBA i una segona dedicada a materialitzar i fer quelcom corpori amb els coneixements i les eines adquirides. La tercera sessió tenia com a objectiu experimentar amb les diferents formes de la creació poètica (literària, visual i objectual) tot posant-les en relació i difuminant-ne les fronteres. La darrera sessió fou la més oberta i performativa, ja que després de veure la pel·lícula Foc al càntir, el guió de la qual va ser escrit per Brossa, es proposava experimentar amb la quarta dimensió del poema i produir, en format audiovisual, una creació col·lectiva.

Aquestes sessions van generar una onada expansiva que va arribar a les escoles dels docents que van realitzar aquesta formació. Ells, que són la clau amb la qual podem obrir nous mons a les aules, han sabut articular un projecte multidisciplinar fent ús de totes les eines de què disposaven per fer ballar la ment i les mans dels alumnes. I és que com deia el poeta, les disciplines artístiques són “cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt”.

Aquí teniu les diferents unitats didàctiques generades per alguns dels docents que van participar en el curs:

Les docents de l’Escola Voramar ha aplicat els coneixements adquirits a l’aula. Els resultats són un exemple magnífic sobre la importància que tenen els docents en la recerca i la creació de nous escenaris d’aprenentatge i experimentació.

//

Bigotis

Visitar l’Escola Bressol Municipal La Rosa dels Vents de Cornellà de Llobregat és d’aquelles experiències que reconforten. Sempre hem encoratjat els docents a treballar Joan Brossa a tots els nivells educatius, a llegir l’obra del poeta a l’aula, a sensibilitzar els alumnes a partir de la poesia, a convidar-los a gaudir-ne sense replicar models.

Allò que no hauríem imaginat mai, però, és que un equip docent valent, compromès, motivat i voluntariós es veuria en cor de desenvolupar un projecte amb infants d’un i de dos anys a partir de l’univers creatiu de Joan Brossa. I és que La Rosa dels Vents creu en la importància de promoure la sensibilitat artística dels infants a partir del desenvolupament de projectes culturals. Així doncs, si varen començar amb la maleta pedagògica Expressart del MACBA, ara s’atreveixen amb l’obra de Brossa i, fins i tot, amb la poesia de Federico García Lorca.

Les docents expliquen que la clau de l’èxit consisteix a no generar gran expectatives atès que els infants sempre sorprenen. Tampoc no es marquen uns objectius específics. Es tracta de treballar la lliure associació d’idees i d’implicar a les famílies en els projectes seguint el ritme evolutiu dels nens. Evidentment, dur a terme aquest tipus de propostes requereix moltes hores de preparació i d’estudi. Les docents insisteixen que un dels problemes principals que van tenir amb Brossa va ser l’extensió de la seva obra i el fet de no saber per on començar.

El projecte cultural dedicat al poeta s’ha realitzat dues vegades: durant el curs 2015-2016 i durant el 2017-2018. De fet, la segona vegada va servir per millorar algunes dinàmiques i per reduir el número de materials que havien generat en el primer projecte. També van visitar l’exposició temporal Poesia Brossa per inspirar-se i poder agafar noves idees. Diuen que van quedar meravellades amb la instal·lació El planeta de la virtut, per exemple. Es van arribar a plantejar, fins i tot, visitar el MACBA amb els alumnes però el discurs expositiu i la manera com estaven disposades les peces no ajudava a la participació dels més petits.

L’eix que va articular el projecte al centre va ser el bigoti. Amb aquest element van generar diferents dinàmiques com, per exemple, fer que els nens es posin i es treguin un bigoti mentre es miren en un mirall. Es va intentar fer el mateix amb un antifaç però no funcionava igual perquè resulta més incòmode d’interactuar-hi. Per tal de desenvolupar el projecte Brossa es va crear una capsa brossiana de la qual s’extreien tots els materials amb els quals poder treballar: cada vegada que els alumnes veien la capsa, sabien que alguna cosa brossiana estava a punt de passar. Aquesta capsa tenia un bigoti a la tapa. El bigoti i Brossa van passar a formar part de la realitat quotidiana dels alumnes durant un curs.

Les dinàmiques brossianes podien o bé ser activitats puntuals o bé formes d’introduir algun concepte o idea de treball. En general, es pretén fomentar la manipulació i l’aspecte plàstic. Brossa s’integra en les dinàmiques del centre i no a la inversa. En cap cas es tracta de fer una setmana dedicada al poeta sinó més aviat fer que durant un curs sencer el currículum respiri Brossa. Plantejar dinàmiques que permetin jugar amb la forma de les lletres, treballar les parts del cos a partir de poemes objectuals, llegir poemes de Brossa amb un bombí al cap, etc. són algunes de les propostes plantejades. En aquest sentit, cal destacar la importància que donen a la lectura en el marc del projecte. Les docents llegien o cantaven poemes de Brossa sense esperar res a canvi, sense haver d’explicar què deia el poeta en aquells versos. En molts casos, la lectura d’un poema permetia introduir un tema o una activitat creativa però en cap cas es tractava d’intentar comprendre o crear a la manera del poeta.

La importància d’aquest projecte transversal i de llarga durada fa que l’equip docent expliqui el projecte a les famílies a l’inici de curs per tal d’involucrar-les al màxim en les propostes. A més, aprofiten el projectes per fer venir al centre experts amb els quals poder treballar altres disciplines. En aquest cas es va convidar la Mariona Trench per gaudir d’un contacontes brossià i a la il·lustradora Mercè Galí per crear un mural plàstic col·laboratiu amb els peus.

El més bonic de tot plegat és veure que, quan acaba un projecte, alguns elements queden instaurats per sempre més al centre fent que els creadors que els han inspirat passin a forma part de l’escola. El vell de Joan Brossa ens saluda des del lavabo de La Rosa dels Vents.

 

Vell, 1988

//

Brossa Art

El projecte educatiu “Brossa Art”, realitzat amb els alumnes de l’Escola Ponent de Terrassa i conduït per la Alba Garcia i Puig, està format per tretze propostes que parteixen de la màxima del transformista italià Leopold Frègoli “L’art és vida i la vida és transformació” que Brossa va apropiar-se i que va projectar en tota la seva trajectòria artística.

Aquestes són les tretze propostes de treball:

  1. AUTORETRAT BROSSIÀ
  2. MAPA CONCEPTUAL
  3. MURAL-HOMENATGE
  4. LLETRES BARCINO
  5. JOC de LLETRES
  6. BROSSA in English
  7. PERSONATGE BROSSIÀ
  8. BOSSA-BROSSA
  9. POESIA VISUAL
  10. RECORREGUT BROSSA
  11. RELACIÓ ALTRES ARTISTES
  12. RECOMANACIONS

Com podeu comprovar, cada exercici és una proposta creativa per tal que els nens posin en pràctica alguns coneixements brossians i n’adquireixin de nous a través del recorregut plàstic que planteja el projecte. Així, per exemple, la segona proposta incentiva els alumnes a la creació d’un autoretrat a partir d’elements brossians tot fent ús de la tècnica de la fotografia i del collage.

Un altre exemple destacat és la realització d’un mapa conceptual a partir del qual recollir conceptes rellevants i establir-hi relacions entre ells. Aquesta idea duta a terme amb una mirada diferent dóna com a resultat un homenatge a la figura del poeta que combina conceptes clau amb poemes visuals creats pels alumnes.

Les propostes de treball estan dirigides a alumnes de diferents nivells. Per aquest motiu, el grau de complexitat varia en funció de l’edat. D’aquesta manera, trobem propostes ben diferents com, d’una banda, documentar, analitzar i interpretar el poema urbà ‘Bàrcino’ creat per Joan Brossa l’any 1994 i, de l’altra, la proposta de jugar amb les lletres i crear personatges, animals, menjars, etc.

Una activitat que ha ajudat a completar aquest projecte és la realització de la ruta literària “L’esperit del carnaval” que els alumnes de quart de primària van fer amb la Bárbara Bayarri i l’Anna Solé, educadores de la Fundació Joan Brossa, per Ciutat Vella.

Gràcies per compartir amb nosaltres el vostre projecte!

//

Setmana literària Joan Brossa

Si fa uns dies presentàvem el projecte de l’Escola Pública Els Pinetons com una proposta estrella del curs 2017-2018, el projecte de l’Escola Font del Roure de Masquefa no es queda enrere. És un exemple de cohesió social i d’implicació de tota la comunitat educativa fora d’ordre. Aquesta escola va decidir dedicar la Setmana literària del curs a Joan Brossa i a la poesia visual i per això durant la setmana del mes d’abril que coincideix amb Sant Jordi va desplegar un seguit d’activitats a les aules, al conjunt dels espais de l’escola i amb les famílies.

La Setmana literària es va obrir amb l’espectacle “Amb B de Brossa” a càrrec del Teatre Aula. A partir d’aquí es va proposar a les famílies de participar a la VI marató de poesia i al VI concurs fotogràfic “Poesia visual. La màgia de les lletres” amb tres categories de participació diferents; a l’escola es va preparar una audició especial per indicar les entrades i sortides de l’aula o de l’escola amb poemes d’autors catalans musicats (Brossa hi figurava en tres moments amb els poemes “Apartat de la fila”, “Petita oda en dijous” i “Bufador de núvols”), es va organitzar una asseguda literària al pati de l’escola amb padrins lectors dels cursos superiors que ajuden i acompanyen els més petits, es va muntar un mercat d’intercanvi de llibres i es va fer un taller intercicle de creació de punts de llibre. Fins i tot els mestres van organitzar un amic invisible literari.

Pel que fa a les propostes poètiques desenvolupades a l’aula, el grup d’infantil va fer collage a partir de les inicials dels noms dels nens; primer, segon i tercer de primària van experimentar amb la transformació de les lletres; i, quart, cinquè i sisè es van atrevir a descontextualitzar lletres i objectes quotidians. Els treballs van ser exposats al vestíbul de l’escola tot creant una mena de quiosc on cada diari presentava el treball desenvolupat per una aula. També s’hi van exposar les fotografies presentades per les famílies al concurs en forma de postals, que, també varen ser premiades durant l’acte d’entrega dels premis dels Jocs Florals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’altra banda, els treballs poètics dels alumnes es van presentar a la setena edició del Premi Pissiganya de Poesia Escolar, un guardó en el qual també participa la Fundació Joan Brossa i que s’integra dintre de la Festa d’El Tinter de les lletres catalanes. Enguany s’hi varen presentar un total de 211 centres educatius i més de 18.000 alumnes. El Nil Esquivel de quart  va obtenir el primer premi amb el poema visual “Claustrofòbia” i l’Albert Amer de cinquè en va ser finalista amb la creació “Tresors de la butxaca”. Tot un gran reconeixement!

Per acabar, l’escola va apostar per sortir al carrer, tot escampant la poesia pel municipi, i va muntar una exposició a la capella del Roser formada per un cub de mirades que volia representar la importància del sentit de la vista a l’hora d’interactuar amb el món i comprendre l’entorn en què vivim.

//

Una tonteria molt Brossa

“Una tonteria molt Brossa” fou una proposta que s’emmarcà com a projecte d’investigació basada en les arts a l’assignatura ‘Expressions de la Cultura Contemporània’ de segon curs del Grau d’Arts Escèniques de l’escola Universitària ERAMescola Universitària ERAM (centre adscrit a la Universitat de Girona), a cura de la docent Judit Vidiella. L’assignatura s’inicià al setembre i finalitzà a inicis de febrer.

Coincidint amb l’Epicentre Brossa, organitzat per la Fundació Joan Brossa, i amb l’exposició Poesia Brossa al MACBA vam poder indagar en l’univers Brossa en la seva complexitat tot organitzant comissions de treball que recercarien la seva obra: posteatre, poesia, poemes objecte, peces musicals, ballets i òperes, fregolismes, estriptease i teatre irregular, normes de mascarada, etc. La visita a la botiga El Ingenio, ara ja tancada, així com també a l’arxiu del poeta i a l’exposició al MACBA, van acabar d’enriquir-nos de referents. També va ser molt interessant convidar a classe la historiadora de l’art i docent Pilar Bonet, especialitzada en l’obra de la Pepeta Tolrà, de qui Brossa tenia una estima especial. Un especial agraïment també a Glòria Bordons i Judith Barnés de la Fundació pels diversos feedbacks al llarg del procés, facilitant material i suggeriments.

Amb tot aquest material la idea era generar una sèrie d’accions performàtiques pròpies que, tot i partir de la inspiracció i de l’esperit Brossa, no necessàriament reproduïssin la seva obra però sí que tinguessin punts de contacte, almenys amb els elements que havíem vist: acotacions com la dramatúrgia de l’acció, hibridacions entre poesia objecte i estriptease, jocs de paraules, simbologia dels colors, etc. Així, abans de Nadal vam començar un procés de pluja d’idees per tal de començar amb el procés de creació col·lectiva de les accions que, gràcies a Tonina Cerdà i a la comissària Teresa Grandas, vam poder realitzar públicament el 5 de febrer a les 17h. com a cloenda de l’assignatura a l’Espai Torre del MACBA.

unnamed (5)

Amb el títol ‘Una tonteria molt Brossa’ vam presentar dinou accions. Entre les diverses idees sorgides destacarem l’acció 1 “contrACTE”, a càrrec d’Aram Pou, que llegeix el contracte de compromís que vam fer a l’inici de curs on cadascú escrivia les clàusules de compromís que volia en relació a tres elements:

  • Què espero? (de l’assignatura, de la docent, dels companys/es, etc.)
  • A què em comprometo?
  • Què puc aportar?

També l’acció musical número 3 titulada “Il·luminats” que parteix d’un fragment del text “De la sordesa del laberint” de Joan Brossa en el qual reflexiona sobre l’educació i que l’alumne Marc Ambite va adaptar i versionar a un tema de rap. I finalment, l’acció 15 “Poema Freestyle” amb poemes creats per l’estudiant Adrià Masbernat.

Judit Vidiella

//

Pinetons & Brossa

L’Escola Pública Els Pinetons de Ripollet ha fet un treball excepcional al voltant de la figura i de l’obra de Joan Brossa. Ens atreviríem a dir que ha estat la proposta estrella del curs 2017-2018. Després de realitzar diferents sortides amb el nostre servei educatiu, de visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA i d’organitzar una sessió formativa adreçada als docents i organitzada des de la Fundació, l’Escola va preparar una jornada de portes obertes per tal de compartir els resultats del projecte artístic de caire transversal desenvolupat durant el curs.

Aquell dia l’escola va esdevenir una galeria d’art composta per una trentena de propostes i/o instal·lacions artístiques desenvolupades per tota la comunitat educativa i per l’exposició temporal de la Fundació “En els seus tretze són tretze” al vestíbul de l’edifici d’educació primària, una exposició composta per tretze poemes visuals, en format facsímil, i per tretze poemes escrits de Brossa que dialoguen amb les imatges. En conjunt, el projecte va mostrar un fort interès pel vessant reivindicatiu, combatent del poeta, però  també per la faceta de prestidigitador, de mag transformador de la realitat que juga amb les paraules.

El desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques neix de la proposta educativa “En vers” impulsada en el seu moment des de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet. La proposta consistia a ocupar els espais públics del poble propers a les escoles i fer una mostra de treballs i propostes que s’havien elaborat amb els infants. Aquesta mostra abraçava diferents llenguatges expressius. Malauradament, per raons pressupostàries, l’Ajuntament va deixar de donar suport al projecte i l’Escola Els Pinetons va decidir assumir la continuïtat del projecte dins de l’àmbit de l’escola, tot donant-li un caire més transversal.

Així doncs, el treball que es planteja anualment l’Escola és el d’elaborar una instal·lació com a manifestació i expressió artística, lingüística i/o literària que es presenta i s’exposa al conjunt de la comunitat educativa en una data propera a la celebració de Sant Jordi i que pretén afavorir la participació de les famílies. L’Escola valora molt positivament el fet que aquest projecte visualitzi i consolidi el treball de llengua i literatura amb els infants de l’escola.

En general, els fonaments que articulen aquest projecte són: la transversalitat, amb la voluntat de participar de forma conjunta en la construcció i elaboració de les diferents propostes com a forma d’aprenentatge i de creació artística; la flexibilitat, per tal de concretar cada proposta de forma lliure i oberta; la interacció entre disciplines, amb l’objectiu de combinar expressions estètiques, artístiques, lingüístiques i literàries que consolidin aprenentatges essencials; la descoberta d’un artista, d’un museu o d’una proposta cultural concreta, per fomentar l’activació d’emocions, sentiments, observacions, etc; i la implicació de les famílies, amb la voluntat de generar espais de relació entre els alumnes, els docents i les famílies.

En definitiva, Els Pinetons parteixen de la mirada i de la perspectiva artística per comprendre el món en què vivim. Joan Brossa ha estat el motor d’aquest curs, la llavoreta que els ha activat les antenes per desvetllar-los una nova realitat.

Us seguirem de ben a prop!

//

III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//