III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//

Poeta líquid, lector lliure, fundació didàctica

Joan Brossa, en tant que artista sintètic i poeta líquid, ofereix una infinitat de possibilitats pedagògiques a tots els nivells: des de la grandesa còsmica taoista, per exemple, a l’esforç de reproducció d’un gènere ja perdut per manca d’intèrprets capacitats com és el cas dels monòlegs de transformació. Ara bé, el poeta ens possibilita l’accés a la seva obra i al seu procés reflexiu d’una manera absoluta; això és, permetent la lliure interpretació del lector. És llavors que entra en joc la tasca didàctica de la Fundació.

El Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es basa en el profund coneixement de l’obra i el procés de creació poètica de Brossa. Però alhora, té ben presents les necessitats del públic (a fe que n’hi ha molts!) al qual s’adreça. I és que no podem pretendre que nens de cinc anys processin la identificació del poeta amb el Wotan wagnerià, de la mateixa manera que no tractarem de simplificar el deix existencialista del Poema visual transitable en tres temps per als adults.

El resultat d’aquesta combinació són un seguit de tallers, d’activitats dins i fora de l’aula, que emfasitzen un tipus de poesia brossiana concret en funció de l’edat dels alumnes però amb un eix comú, la clau perquè els estudiants (i, per tant, la següent generació) comprenguin la grandesa del poeta: l’homogeni procés reflexiu que el porta a la creació de l’obra en qüestió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Treballar Brossa amb nens (posem de 4 a 12 anys) és absolutament enriquidor i ho és per un motiu tan senzill com la fe: els nens creuen en la màgia, són impulsius, juguen. I és aquesta la raó per la qual estableixen una connexió instantània amb el món poètic de Joan Brossa; mentre els adults ens trenquem les banyes per tractar d’entendre racionalment la juxtaposició poètica d’elements, els nens es deixen endur i comprenen què és allò que vol dir l’obra poètica.

Ara bé, descobrir el poeta als adolescents té quelcom d’insòlit. En primer lloc perquè, per més que cridin i se’t rifin, se’ls cau la baba davant d’un pot ple de ceres de colors. I en segon lloc, perquè, si bé ja no connecten immediatament amb la poesia, sí que són capaços de sorprendre’s obertament un cop comprenen el sentit de la peça, que no deixa de ser l’efecte que el poeta desitjava.

Potser, de l’extensa oferta educativa de la Fundació, només per simple estima personal, destacaria el taller que parteix d’un quasi filosòfic llibre de poesia visual —Els etcèteres— així com l’activitat que, en col·laboració amb el Servei Educatiu de la Filmoteca de Catalunya, mostra el cinema hipnagògic que Brossa imaginà i que, malauradament, ningú ens ha ensenyat a valorar, encara.

És tota una art, l’educació. I sense pretendre de canviar un sistema acadèmic advers, el que proposa la Fundació Joan Brossa és plantar la llavor poètica de la revolta en aquells que, ben aviat, hauran de triar un seguit de models referencials en tots els àmbits. Cal comprendre i interioritzar l’obra brossiana per, aleshores, reproduir en qualsevol àmbit els valors humans que impregnaven la seva poesia. I la tasca de la Fundació és ajudar-hi. Ara només ens cal deixar-nos salvar.

Héctor Mellinas

Antic practicant i educador de la Fundació Joan Brossa

RR