RECICLAR BROSSA

D’on parteix el projecte?

A l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer creiem en el treball en xarxa perquè sabem que quan més avancem és quan compartim i col·laborem entre nosaltres i amb els altres.

Aquesta manera d’entendre l’educació és la que ens porta a treballar colze a colze amb altres entitats de l’entorn, tant del barri com de la resta de la ciutat. És per aquest motiu, i perquè és una manera d’apropar una part de la cultura catalana als nens i a les nenes, que vàrem iniciar la col·laboració amb la Fundació Joan Brossa ara fa ja tres cursos dins del projecte Apadrina el teu equipament.

Quins objectius té el centre?

L’escola té diversos objectius: ser una porta que permeti a l’alumnat sortir a fora i conèixer el món i a la vegada que faciliti que el món entri a l’escola i els nens i les nenes puguin interactuar-hi i descobrir-lo; vetllar per l’arrelament de l’alumnat al barri i a la seva ciutat; apropar la cultura en general i la catalana en concret; fomentar la creativitat de l’alumnat; fer-lo conscient i part implicada en la sostenibilitat; i fer de l’alumne el protagonista del seu aprenentatge. En definitiva, treballem per fer créixer els nens i les nenes i fer-los persones responsables, lliures i  compromeses.

Com la poesia de Brossa es posa al servei del tema de curs del centre?

El cicle inicial té com a interès principal treballar un projecte relacionat amb el canvi climàtic, el reciclatge, l’estima i la cura pel medi ambient.

A partir d’unes reunions prèvies de les i els mestres del cicle i la Fundació Joan Brossa vàrem arribar a uns acords pel que fa a la temàtica i a la manera com treballar-la amb els alumnes de primer i segon de primària. Tot seguit, es varen calendaritzar les sessions del projecte i plantejar com es dinamitzarien dins de l’aula.

La idea inicial era la de crear un llibre d’artista de grans dimensions que es centrés en la temàtica plantejada des de l’escriptura i la creació que es presentaria per Sant Jordi.

El projecte, però, es va anar modificant en funció a l’interès de l’alumnat. Això va fer que es canviés el producte final d’un llibre per la creació de cartells amb lemes que defensessin el medi ambient i que, posteriorment, repartiríem pel barri.

IMG_1517IMG_1514IMG_1448

Com es desplega l’experiència?

El projecte va ser plantejat per desenvolupar-se durant els mesos de febrer i març: una sessió a la setmana que seria dimarts al matí de 8.30 a 13h. En total es varen fer quatre sessions d’una hora per a cada curs. Aquestes sessions es varen plantejar de forma diversa:

El primer dia a l’aula es va iniciar a partir de la lletra A: la primera lletra de l’alfabet i la lletra que representava la porta d’entrada al coneixement per al poeta, un dels signes més icònics de la poesia visual de Brossa. La Bàrbara Bayarri, educadora de la Fundació Joan Brossa, va mostrar als alumnes una A de cartró i va fer que anessin pensant quina forma se li podria donar o quina utilitat podria tenir: un barret, un vaixell, etc. Tot seguit, va presentar la lletra O. Aquesta vegada  els nens i les nenes havien d’escriure alguna cosa que volguessin cuidar. Van sortir idees com el mar, la família o les plantes. Aquesta sessió va permetre descobrir la poesia visual de Joan Brossa i veure com es poden crear poemes a partir de lletres. Aquest exercici va permetre introduir les lletres i entendre que no només serveixen per escriure sinó també per representar un pensament.

La segona sessió es va realitzar al pati. Al terra hi havia una clau dentada en què les serres significaven totes les lletres de l’abecedari menys la lletra U. S’inspirava en un altre poema visual de Joan Brossa que vol transmetre que la poesia ens obre portes, ens permet descobrir emocions i sentiments, racionalitzar el que imaginem i imaginar una altra realitat. En aquesta activitat havien d’escriure alguna cosa que els agradaria canviar en una cartolina blanca i les accions que es comprometrien a fer en una cartolina vermella. Al final de la clau hi havia la lletra U enganxada a un cistell. Els alumnes hi anaven dipositant les cartolines escrites. En acabar, la Bàrbara va anar traient del cistell els escrits del alumnes, els quals sortien a explicar el motiu de la frase i les anaven col·locant a terra.

A la tercera sessió, dins de l’aula, els alumnes van anar dient paraules relacionades amb el tema del medi ambient. Entre tots vam escollir-ne una i els nens i les nenes van fer un acròstic en un costat d’un full i a l’altre un dibuix que els fes pensar en aquella paraula. Reciclatge i incendi van ser algunes de les paraules que van sortir.

A l’última sessió els i les alumnes, per grups, van inventar-se un lema per posar en el seu cartell, un disseny fet per Paula Durán. Aquest havia d’estar relacionat amb la cura del medi ambient. Després l’escrivien en un full que ens va donar la Bàrbara on hi havia tots els elements del poema visual de Joan Brossa que havíem treballat en les sessions anteriors. Els equips escrivien el lema dins de la O al costat de la clau i a la dreta de la lletra U. Finalment, i de manera oral, cada grup va sortir a llegir el seu lema.

Què n’aprenen els alumnes?

Amb els poemes visuals de Joan Brossa els alumnes aprenen una altra manera de fer poesia amb diferents tipus de lletres i de dibuixos. També se’ls ensenya diferents formes de text: acròstics, lemes, etc. Tot això implica jugar o no amb la rima, amb la disposició de les paraules, etc.

Com havia d’evolucionar el projecte i fins on s’havia d’arribar?

El producte final del projecte era crear uns cartells que s’anirien a repartir pel barri del Poble-Sec, a les botigues amigues del camí escolar. Així doncs, els lemes creats a l’última sessió s’escriurien en uns papers reciclats que els nens i les nenes elaborarien amb la Fundació Joan Miró. La idea era buscar un dia per fer una sortida pel barri, que l’alumnat expliqués el projecte i que es conscienciés la gent sobre la problemàtica del medi ambient.

Cartell

El projecte “Una altra manera de viure” i el treball col·laboratiu amb dues entitats culturals alhora permetria adquirir nous aprenentatges enriquidors i motivadors atès que els i les alumnes serien els protagonistes dels missatges que després farien arribar a la gent del barri.

Núria Cervera i Maria Lorente

Mestres de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer

//

Variacions confinades

La porta sempre està oberta.

Després d’haver-me rentat les mans

i la cara em vaig ficar al llit.

L’ocell era blanc i, en efecte, em va

enlairar per l’espai i em va deixar

el pic mateix d’una muntanya alterosa.

Joan Brossa, Poemes públics, 1974-1975

A punt d’acabar el curs escolar, restem confinades, però el programa educatiu de la Fundació Joan Brossa no s’ha aturat amb la terrible irrupció de la pandèmia. Des de casa hem continuat treballant en alguns projectes iniciats abans d’haver d’alentir la nostra activitat, quedant-nos durant molts dies a casa. A les nostres llars, en espais improvisats de treball, Joan Brossa ens ha seguit acompanyant amb llum creativa i creadora. Com s’han transformat les activitats educatives?

El curs passat va començar ‘Variacions’: un projecte destinat a repensar i replantejar els itineraris urbans que ofereix la Fundació, situant en el centre als i les seves protagonistes, alumnes de diferents cursos i cicles educatius amb qui estem treballant. Així, el curs passat vam treballar amb els equips docents i els grups d’alumnes de p4 de l’Escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, el grup de quart i cinquè de primària de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona i el grup d’alumnes de sisè de l’Escola Isabel de Villena d’Esplugues de Llobregat. Amb tots ells i elles vam iniciar un procés de reflexió i la nova conceptualització de tres itineraris urbans que formen part de l’oferta educativa de la Fundació: el dels jardins Joan Brossa a Montjuïc, el que té lloc al Velòdrom d’Horta, i el de Ciutat Vella

El resultat d’aquestes primeres ‘Variacions’ ja està en marxa amb els itineraris dels Jardins Joan Brossa i del Velòdrom d’Horta i ara estem en procés de creació del nou itinerari de Ciutat Vella que es podrà gaudir a partir de setembre. Pel que fa a aquest curs 2019-2020, el nostre objectiu era renovar d’una banda la ruta de Sant Gervasi, en col·laboració amb l’Institut Ernest Lluch de Barcelona, que resta pendent de cara al curs vinent perquè la situació present ens ha forçat a prendre aquesta decisió, i de l’altra, la ruta de la Rambla, amb els i les alumnes de primer de batxillerat d’Arts Escèniques de l’Institut Milà i Fontanals, també de Barcelona. Malauradament, el 13 de març es va iniciar un confinament i un estat d’alarma que canviarien els plans inicials, però que, com hem comentat, no aturarien l’activitat del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa.

La primera sessió que vam realitzar amb els i les alumnes de l’Institut Milà i Fontanals va consistir en el seguiment de la ruta de la Rambla, ‘Aprendre a mirar’, per detectar què els agradaria canviar a partir d’una sèrie de propostes i dinàmiques que es realitzarien en dues sessions a les aules del centre educatiu proposades per la Bàrbara Bayarri i dues sessions realitzades per les docents de l’institut amb l’assessorament de l’educadora de la Fundació. En el transcurs d’aquestes sessions es va analitzar curosament la ruta existent i es va arribar a una mena de “diagnòstic per a l’acció”: la proposta que va sorgir de l’alumnat consistia a fer menys parades i a realitzar les diferents activitats amb més profunditat. A més, es va treballar a l’entorn de la pel·lícula Foc al càntir, amb guió de Joan Brossa i dirigida per l’artista Frederic Amat, que, com veureu, ha acabat prenent protagonisme en la nova activitat encara en procés de creació.

IMG_20200217_124149_baixamdecof

Les tres darreres sessions programades a les aules de l’institut no es van poder realitzar atès que el 13 de març van tancar tots els centres educatius de Catalunya. Però des de la Fundació Brossa vam seguir treballant sense perdre de vista la importància i el protagonisme dels i les alumnes en el procés de creació d’una nova activitat. A partir del diàleg sobre la pel·lícula Foc al càntir i del treball sobre la ruta ja s’havien proposat una sèrie de dinàmiques i s’havia arribat a una sèrie de conclusions. Així, tot i que aquest procés de treball presencial amb els i les alumnes del Milà i Fontanals es va veure interromput per la pandèmia i el confinament, tota la feina feta amb ells durant el mes de febrer ha permès continuar treballant amb les docents i els i les alumnes i pensar com reformular la ruta a través de reunions de reflexió col·lectiva. Per això, vam compartir el guió cinematogràfic de Brossa Foc al càntir, escrit a finals dels anys quaranta i realitzat, com hem comentat anteriorment, moltes dècades després per Frederic Amat, amb els i les alumnes i els vam convidar a buscar poemes de Brossa que hi tinguessin un vincle per començar a activar més qüestions relacionades amb l’activitat futura.

La primera conclusió a la qual vam arribar reprenent el treball fet a l’aula, i partint de les consignes dels alumnes de reduir les parades de la ruta i de treballar amb més profunditat la pel·lícula, va ser que la idea de variar la ruta de la Rambla potser s’havia transformat i que el que concebríem seria un nou taller situat a i amb la Filmoteca de Catalunya que prendria com a eix central la pel·lícula Foc al càntir. Això prové, en gran part, d’una anàlisi acurada de les propostes dels alumnes, que reduïen la ruta a molt poques parades i que veien central la projecció i la comprensió de la pel·lícula.

Captura de pantalla 2020-05-22 a las 10.06.47

On som ara? Un cop vam esbossar una primera estructura de l’activitat, ens hem reunit de nou, aquest cop en format virtual, amb els i les alumnes del Milà i Fontanals. Ha estat una sessió molt rica, amb aportacions espectaculars, a partir de les qüestions que els hem formulat en relació amb la possible proposta i el debat. Així després d’esbossar l’esquelet d’una primera proposta amb ells i elles, a partir de les conclusions extretes de les sessions a l’aula i després d’aquesta trobada virtual, hem pogut donar vida, músculs i moviment a aquest cos naixent d’una nova activitat educativa.

Cloe Masotta

Mediadora. Fundació Joan Brossa

//

EL POTENCIAL EDUCATIU D’UN POETA POLIÈDRIC EN TEMPS DE CONFINAMENT

Des del mes de gener la Fundació Joan Brossa ha realitzat, com cada any, la formació adreçada a docents de cicle infantil, primària i secundària amb un interès especial per la figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes. Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, pretenen presentar l’univers creatiu del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes transversals a l’aula. La formació consta de quatre sessions presencials que es duen a terme entre els carrers del centre, l’arxiu del MACBA i la seu de la Fundació. Aquesta edició, però, no s’ha pogut dur a terme tal com estava pensada, ja que poc després de l’inici es va decretar l’estat d’alarma sanitària. Tot i estar confinades, continuàvem en actiu i amb l’inesperat repte de traslladar el contingut de la formació al format digital.

La primera sessió, ‘Pels camins de Joan Brossa. Itinerari per Ciutat Vella’, va funcionar amb normalitat. El punt de trobada va ser la Plaça dels Àngels, a la porta del Centre d’Estudis i de Documentació del MACBA. El recorregut per Ciutat Vella presenta el poeta i les diferents maneres en què creava poesia, tot posant de manifest el vincle que tenia amb indrets com ‘El Teatre Poliorama’ o la botiga ‘El Rei de la màgia’. L’última parada va ser l’Antic Espai Escènic Joan Brossa on vàrem aprofitar l’escenari públic que hi ha al carrer Allada Vermell per representar alguns poemes escènics brossians. Marc Magrinyà, docent de l’Institut Ernest Lluch de Barcelona i alumne nostre, va traslladar el recorregut al format digital i en obert, de forma voluntària. Així doncs, ara l’itinerari es pot seguir des de casa a partir d’aquesta ruta virtual.

dav

Uns dies més tard va començar el confinament. Primer ens vàrem dedicar a pensar com podíem continuar la formació a distància sense perdre ni la proximitat ni la qualitat dels continguts i de les dinàmiques creatives. Com que no esperàvem aquesta situació, vàrem crear una nova proposta que no estava inclosa en la formació i que vàrem titular ‘Entre sessions’. La idea era establir diàlegs poètics entre Joan Brossa i altres creadors contemporanis com Jordi Larroch o Chema Madoz. Amb els diàlegs que van crear els docents vàrem pensar que podíem donar una volta al retorn clàssic de resposta mitjançant un correu electrònic. I va ser com, després de valorar alternatives diverses, vàrem optar per maquetar els diàlegs tot creant punts de llibre. Com que Sant Jordi estava a prop, els vàrem compartir aquell dia amb els docents i ells amb tothom gràcies a les xarxes socials.

Amb els dies extra de marge que ens va donar la proposta ‘Entre sessions’, vàrem actualitzar la formació per continuar-la des de casa. Així doncs, vàrem prendre la decisió d’ajornar la segona sessió, ‘Arbust Brossa. Visita a l’arxiu del poeta’, atès que consistia en una visita al l’arxiu personal de poeta dipositat en el MACBA, a la qual la Glòria Bordons (vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa) mostra i explica com eren els processos creatius de Brossa. Veure de prop els escrits i altres documents de Brossa és quelcom insubstituïble. Cal afegir-hi que aquesta sessió finalitza amb un taller creatiu. Per aquest motiu, la sessió tindrà lloc quan sigui possible accedir a les instal·lacions de l’arxiu, a mode de cloenda d’aquest procés col·lectiu d’aprenentatge.

La tercera i la quarta sessió, ‘El poeta de la paraula i de la imatge’ i ‘La quarta dimensió de Joan Brossa’, van ser dutes a terme en línia. Per compartir tot el contingut i per rebre les creacions dels docents vàrem habilitar un Google Drive compartit. Tot i perdre la posada en comú en viu, el fet de compartir els treballs ha donat accés a la feina dels companys i a poder-la consultar en qualsevol moment. Aquest avantatge ens ha fet reflexionar sobre si pot ser enriquidor per a edicions futures crear novament un espai digital on compartir contingut i creacions. Per dinamitzar els continguts de les dues sessions hem tractat de generar propostes diverses com gravacions de veu properes al podcast, retorns creatius de la feina feta pels docents o eines de maquetació per fer més atractiva i clara la informació escrita. D’aquesta manera, el retorn de la tercera sessió, dedicada a la paraula i a la imatge, l’hem fet creant una constel·lació poètica amb el Canva en què cada estel vermell dona lloc a la creació d’un dels docents. Una part de l’esforç que hem fet ha estat destinada a buscar vies de connexió, és a dir, a fer que tothom sentís que a l’altra banda de la pantalla hi ha algú que l’escolta i que l’acompanya amb cura i atenció. A la darrera sessió, alguns docents van realitzar videocreacions a partir d’algunes escenes de la pel·lícula ‘Foc al càntir’, d’altres van donar vida a alguna de les seves escenes o, fins i tot, n’hi ha que van fer la seva pròpia adaptació.

Contel·lació poètica

Finalment, la darrera entrega de la formació consisteix a la crear una unitat didàctica aplicada a l’aula a partir de l’experiència viscuda. En aquest cas, el canvi ha estat mínim, atès que és una part pensada per fer-se de forma individual i no presencial. La Lídia Llorca de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona i la Marga Araguas de l’Escola Octavio Paz, també de Barcelona, presentaran les unitats didàctiques generades, titulades ‘M’agrada la A’ i ‘Una capsa de Joan Brossa’ respectivament, a la VI Jornada Educativa Joan Brossa ‘A partir del silenci’ que celebrarà la Fundació el 2 i 3 de juliol, de forma virtual.

Aquesta etapa ens ha impulsat a reinventar-nos, ens hem vist avocats a pensar fora de la capsa. Pel camí, hem fet ús d’eines digitals que coneixíem i d’altres que hem descobert i que ens han permès de generar altres maneres d’aprendre i de compartir. Ara hem de continuar reflexionant sobre de quina manera afectarà aquesta experiència a les edicions formatives futures i què podem incorporar a la formació presencial per fer-la, encara, més enriquidora. Els interrogants s’obren pas i, amb ells, altres formes de creativitat possibles.

//

Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors antipoemes

> #daualBrossa (desembre 2018 – gener 2018)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors poemes

> #Fotopoemari (desembre 2019-gener 2020)

  • Bases de la iniciativa
  • Fotopoemari: llibre de piulades amb els millor poemes i imatges

 

//

Imatges que són poemes, poemes que són imatges

Com ja sabeu, Brossa és un poeta que dilueix les fronteres entre les arts i entre els diferents gèneres artístics. Per a ell, la poesia és una eina al servei de la comunicació i, per tant, qualsevol mitjà expressiu és vàlid per externalitzar una idea, un concepte, un sentiment. L’autor va demostrar una capacitat molt gran pel que fa al domini de la mètrica. Seguint els consells de J.V.Foix va començar a escriure poemes tot practicant el sonet. Però de seguida es va adonar que la mètrica i la rima generaven certa rigidesa expressiva. Mancava llibertat. De mica en mica, va ampliar els límits de la paraula poesia fins a arribar a crear poemes d’un sol vers, poemes sense cap tipus de rima o poemes fets amb imatges o objectes. Això no implicava, però, l’eliminació definitiva de les estructures poètiques més tradicionals. Brossa és un poeta que mai no exclou sinó que suma. Així doncs, continuà fent sonets, odes i sextines en el mateix moment que creava poemes visuals, poemes objecte, instal·lacions i poemes urbans.

Una altra de les característiques més destacades de l’obra brossiana és la tendència a la interdisciplinarietat, la voluntat de compartir, d’intercanviar i de col·laborar.  En aquest sentit, destaca la producció de llibres d’artista amb figures com Joan Miró, Antoni Tàpies o Eduardo Chillida. En aquests casos, Brossa expressa amb paraules allò que els seus col·laboradors comuniquen mitjançant un gest. La col·laboració amb Chema Madoz és un cas a part. Quan Brossa va descobrir les imatges en blanc i negre del fotògraf madrileny va afirmar que havia trigar setanta anys a conèixer el seu germà petit. Fruit d’aquesta descoberta va néixer el Fotopoemario, un diàleg deliciós entre la imatge i la paraula per part dels dos creadors.

Brossa_chema3_P

Seguint amb la nostra tradició de cocreació poètica a Twitter, enguany us proposem crear des de la imatge i des de la paraula. D’aquesta manera, entre el 30 de desembre del 2019 i el 19 de gener del 2020, la Fundació penjarà a Twitter, cada dia a les 9h. i en dies alterns, uns versos de Joan Brossa perquè els convertiu en imatge i unes imatges del creador visual Jordi Larroch (a qui agraïm enormement el fet de donar suport a aquesta iniciativa) perquè les convertiu en versos. Seguint amb el paral·lelisme esmentat anteriorment, Larroch podria ésser considerat un net de Brossa.

Tot traslladant el Fotopoemario al segle XXI, els usuaris, durant aquestes tres setmanes, experimentareu amb diferents registres expressius, captareu moments poètics, instants plens de poesia. Ja tenim ganes de veure com s’activa aquesta comunitat brossiana virtual que ens sorprèn any rere any. Preparats? Ens veiem a partir del 30 de desembre amb l’etiqueta #Fotopoemari.

//

Variacions. Primera part

“9. La noia, de perfil, camina pel bosc. Està emocionada. Travelling lateral vaiverejant,

enquadrant i desenquadrant l’actriu, que finalment es dirigeix al fons cap a un arbre

d’on penja una americana.

10. La noia s’apropa a un arbre. Un nen entra per la dreta i li agafa la mà. L’actriu es

deixa portar pel nen i se’n van per l’esquerra plegats.”

Joan Brossa, Foc al càntir

Descobrir les possibilitats combinatòries i experimentals del llenguatge, explorar les potencialitats plàstiques de l’abecedari, ocupar l’espai públic amb una poesia transitable i corpòria, etc. El llegat de Joan Brossa és extens i ofereix una multitud de vies per treballar a les aules. La riquesa de l’univers brossià implica una sèrie de processos creatius que hem volgut fer presents amb la ideació d’una sèrie d’itineraris a diferents barris de Barcelona per on va transitar el poeta.

Amb aquest objectiu aquest curs hem iniciat un projecte col·lectiu amb la complicitat i participació de tres centres educatius: l’Escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, amb nens i nenes de P4; l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona, amb les classes de quart i de cinquè de primària; i l’Escola Isabel de Villena d’Esplugues de Llobregat, amb els alumnes de sisè. L’objectiu és el de redissenyar, a partir de les idees dels alumnes, tres itineraris urbans que formen part de l’oferta educativa de Fundació Joan: el dels Jardins de Joan Brossa a Montjuïc; el que té lloc al Velòdrom d’Horta i el de Ciutat Vella.

Amb les tres escoles hem proposat cinc sessions de treball amb la meva presència a les aules però també articulades a través de l’enviament de diferents materials i propostes: una col·lecció de fotografies de Joan Brossa, algunes imatges de poesia brossiana present a diferents espais públics o algunes entrevistes i materials audiovisuals han nodrit un primer acostament a l’univers creatiu del poeta. Després d’aquestes sessions introductòries hem plantejat als diferents grups un encàrrec: dissenyar els itineraris que les escoles faran l’any que ve amb l’objectiu de crear quelcom pensat directament amb els alumnes. I per aconseguir-ho, hem iniciat un treball col·lectiu per descobrir quines activitats els agradaria fer als participants i protagonistes de l’experiència.

Retratar a Joan Brossa a partir de les seves fotografies; compartir una motivadora pluja d’idees; imaginar l’itinerari dibuixant sobre els plànols d’una antiga guia de Barcelona; detectar els punts de l’itinerari dels Jardins de Joan Brossa a partir d’una exploració fotogràfica; fer un guió de l’activitat pels companys i companyes i posar-lo en marxa als carrers de Barcelona, etc. Els processos que hem compartit i experimentat han estat molt rics i no dubtem que fructificaran en unes Variacions brossianes nascudes del desig dels alumnes participants en el projecte. Després de l’estiu podran descobrir en què s’han transformat les activitats que han proposat. I qui sap si potser seran els primers a recórrer les noves Variacions, fruit de la seva visió del llegat creatiu que ens ha deixat Joan Brossa.

Durant el curs vinent, a més, tocarà activar el projecte amb dos instituts de secundària. Llarga vida a les Variacions!

Cloe Masotta

Mediadora. Fundació Joan Brossa

 

//

LA REVOLUCIÓ BROSSIANA A LES AULES

Des del passat mes d’octubre fins al mes de gener d’enguany la Fundació Joan Brossa va realitzar una formació dividida en quatre sessions adreçada a docents de cicle infantil i de primària que tinguessin un interès especial per la  figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes.

Així doncs, “Univers Brossa. El potencial educatiu d’un poeta polièdric” tenia com a objectiu principal posar en valor la creació artística a través del procés creatiu i de l’experiència individual i col·lectiva. Per aquest motiu, la metodologia es va articular prenent com a punt de partida la seva obra amb la voluntat i el desig d’obrir nous territoris creatius que defugissin de l’acostament superficial i simplista de la poesia brossiana en benefici de la sorpresa i de l’experimentació.

Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, van presentar la producció artística del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes creatius a l’aula. Cada una de les sessions va tractar un gènere creatiu practicat pel poeta des d’una perspectiva multidisciplinar tot combinant teoria i pràctica per tal de fomentar l’aprenentatge, la recerca i la reflexió, i alhora o justament a partir, del moviment, la sensibilitat i l’experiència. Aquesta obertura en les formes de relacionar-nos i d’expressar-nos és part inseparable del recorregut a transitar per comprendre, d’una banda, el procés creatiu de Joan Brossa i, de l’altra, per apropiar-nos-el i transformar-lo en una forma creativa pròpia.

La primera sessió va començar trencant amb la idea d’aula tot proposant fer un itinerari per Ciutat Vella i descobrir la poesia urbana que el poeta va deixar a Barcelona. La segona sessió combinava una primera part de visita a l’arxiu personal del poeta que es conserva al MACBA i una segona dedicada a materialitzar i fer quelcom corpori amb els coneixements i les eines adquirides. La tercera sessió tenia com a objectiu experimentar amb les diferents formes de la creació poètica (literària, visual i objectual) tot posant-les en relació i difuminant-ne les fronteres. La darrera sessió fou la més oberta i performativa, ja que després de veure la pel·lícula Foc al càntir, el guió de la qual va ser escrit per Brossa, es proposava experimentar amb la quarta dimensió del poema i produir, en format audiovisual, una creació col·lectiva.

Aquestes sessions van generar una onada expansiva que va arribar a les escoles dels docents que van realitzar aquesta formació. Ells, que són la clau amb la qual podem obrir nous mons a les aules, han sabut articular un projecte multidisciplinar fent ús de totes les eines de què disposaven per fer ballar la ment i les mans dels alumnes. I és que com deia el poeta, les disciplines artístiques són “cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt”.

Aquí teniu les diferents unitats didàctiques generades per alguns dels docents que van participar en el curs:

Les docents de l’Escola Voramar ha aplicat els coneixements adquirits a l’aula. Els resultats són un exemple magnífic sobre la importància que tenen els docents en la recerca i la creació de nous escenaris d’aprenentatge i experimentació.

//

JORNADA PEDAGÒGICA JOAN BROSSA

El passat 21 de maig la Fundació Joan Brossa va acollir una jornada adreçada a personal docent i organitzada des del Departament d’Educació en el marc de l’Any Joan Brossa. Aquesta sessió volia ser un punt de trobada entre docents que han desenvolupat projectes educatius amb els alumnes dedicats al poeta i, a la vegada, mostrar noves formes d’experimentar amb la poesia brossiana.

Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa, va fer la conferència ‘Joan Brossa o la fugida de la sordesa dels laberints’. Bordons va explicar de quina manera Brossa concebia el sistema educatiu. El poeta considerava que a la vida s’aprèn però no s’ensenya, que l’escola no hauria de transmetre coneixements sinó més aviat contribuir a ser persona, que s’haurien de canviar les dinàmiques i les rutines i que el mestre hauria de despertar interès entre els alumnes i hauria de ser el portador del fanal tot implicant-se en el projecte i participant en els processos d’aprenentatge per tal de crear una comunitat d’interpretació. La poesia de Brossa, crítica, quotidiana i irònica, hauria, doncs, de fomentar el diàleg, la reflexió, la creació, la recerca i, sobretot, la capacitat d’emocionar-se. També hauria d’explorar nous llenguatges comunicatius i introduir les xarxes socials amb la voluntat de posar l’estudiant en el centre. Bordons parlava de la necessitat de generar un aprenentatge significatiu, que vagi més enllà, amb aules vives i despertes. Finalment, Bordons va destacar que Brossa era poeta i que, per tant, tant important és la poesia visual com la poesia literària a l’hora de treballar-lo a l’aula.

Després d’aquesta conferència, diferents docents i alumnes van presentar experiències desenvolupades en els centres educatius:

Algunes d’aquestes experiències posaven de manifest la necessitat d’introduir les noves tecnologies a les aules, la importància d’implicar i fer emocionar els alumnes i les possibilitats que ofereix Brossa en clau interdisciplinar. Un aspecte a destacar fou el fet que el poeta esdevé un punt de partida per explorar el món que ens envolta.

Per acabar, Judith Barnés explicà de quina manera s’està treballant a la Fundació Joan Brossa amb els centres educatius. En destacà la necessitat de generar projectes de llarga durada amb les escoles, de formar els docents en matèria poètica i brossiana i de defugir de les unitats didàctiques per generar projectes experimentals. Per la seva banda, Laia Torrents, del col·lectiu Cabosanroque, presenta la guia educativa que acompanya la instal·lació visual i sonora ‘No em va fer Joan Brossa’.

//

Dues cares del dau, un món poètic

Una de les característiques principals de l’obra poètica de Brossa és la senzillesa. El poeta depura la realitat, sintetitza les paraules i deconstrueix les lletres, crea des del silenci, des del paper en blanc, per construir un corpus poètic minimalista, aparentment obvi en el resultat però lent i meticulós en el procés.

Brossa activa les antenes, viu en un estat d’alerta permanent. Receptiu a tot allò que viu i que sent, qüestiona el món en què vivim i ens ensenya a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. Si analitzem els poemes objecte brossians, és molt habitual veure-hi com la juxtaposició de dos elements quotidians dona lloc a una nova realitat. Però això no només passa amb els objectes. En els poemes visuals també podem trobar aquest joc de l’aparellament. I els poemes escrits tampoc no en són una excepció.  En aquest cas, és deliciós veure com Brossa és capaç d’escriure versos que generen imatges en la ment del lector. Paraula i visió es fusionen, desapareixen els gèneres, es transgredeixen els límits:

Un vidre

i un botó petit.

Vint-i-set poemes, 1956

Peu i mitjó

a la mateixa sabata: un món.

Ot, 1972

Una poma pintada

Uns cercles grocs i verds.

Poemes públics, 1974-1975

#Brossa95, #HaikuBrossa, #relatBrossa i #personatgesbrossians són les quatre experiències de cocreació poètica a Twitter que la Fundació Joan Brossa ha proposat als usuaris per celebrar l’aniversari de Joan Brossa. Enguany, amb motiu de l’Any Brossa per commemorar-ne el centenari, tanquem aquest cicle d’experiències amb la iniciativa #daualBrossa.

En aquesta ocasió, cada dia a les 9h., entre el 30 de desembre del 2018 i el 19 de gener del 2019, la Fundació penjarà a Twitter una fotografia amb la cara de dos daus: cada cara contindrà una imatge. Els usuaris, durant vint-i-un dies, i a la manera de Brossa, podran crear poemes molt breus, micropoemes, talment com si es tractessin de sentències, a partir de les dues imatges mostrades a les cares dels daus. Seran poemes escrits amb una forta càrrega visual, curts, essencialistes que remetin directament a la poètica de la imatge en ser llegits.

Esperem que participeu més que mai en aquesta iniciativa de cocreació que ha sabut alimentar i promoure una comunitat brossiana virtual molt activa. Agraïm tot el temps que ens heu dedicat i us esperem a Twitter a partir del 30 de desembre. És moment de tirar els daus… Hi jugueu?

//

Joan Brossa, poeta

A partir de diversos materials que vàrem proposar a l’Escola Jovellanos de Barcelona (El llapis màgic de Joan Brossa, Aprendre amb Joan Brossa, un recull de poemes escrits i làmines plastificades amb poemes visuals, poemes objecte i fotografies del poeta), el conjunt del centre educatiu ha dut a terme un projecte artístic durant el curs 2017-2018 que ha tingut com a resultat una exposició en què cada curs presentava la seva proposta:

  • 5è i 6è de primària: han fet poemes visuals i objecte lliures. Els de 5è s’han organitzat per parelles i els de sisè ho han fet de manera individual.
  • 4t de primària: han creat un llibre d’artista de tema lliure inspirat en el llibre “Pluja” de Joan Brossa. De manera individual cada alumne ha pensat i confeccionat el seu propi llibre.
  • 3r de primària: han preparat un monogràfic sobre màgia. Els alumnes han dut a terme trucs de màgia i han disfressat cartes de la baralla espanyola.
  • 2n de primària: a partir del poema escrit “Júlia” de Joan Brossa han elaborat acròstics a partir del nom dels alumnes.
  • 1r de primària: inspirats en els poemes visuals de Joan Brossa han concebut creacions a partir de la mà i de paraules que comencen amb la lletra M.
  • P5: han treballat la lletra A en volum utilitzant diferents materials.
  • P4: han realitzat un mural de peixos acolorits inspirat en el poema de Joan Brossa “Petita oda en dijous” en què el protagonista és un peix acolorit i brillant.
  • P3: han muntat una instal·lació al sostre del vestíbul titulada “Un mar de lletres”.

Per completar aquests treballs, la comissió artística formada per les mestres Cristina Cerrada, Gemma Portella i Olga Gil va elaborar un mural amb apunts biogràfics, cites i fotografies de diferents èpoques del poeta acompanyades de poemes visuals i objecte. La mostra va estar exposada al vestíbul de l’escola des del 2 fins al 23 de març.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El centre educatiu ha volgut compartir amb nosaltres, a banda del projecte, aquests power points (infantil i cicle inicial de primària i cicle mitjà i cicle superior de primària) que van fer servir com material de suport per presentar el poeta a l’aula i que segur que poden ésser de gran utilitat per a altres escoles. Mil gràcies!

//