LA REVOLUCIÓ BROSSIANA A LES AULES

Des del passat mes d’octubre fins al mes de gener d’enguany la Fundació Joan Brossa va realitzar una formació dividida en quatre sessions adreçada a docents de cicle infantil i de primària que tinguessin un interès especial per la  figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes.

Així doncs, “Univers Brossa. El potencial educatiu d’un poeta polièdric” tenia com a objectiu principal posar en valor la creació artística a través del procés creatiu i de l’experiència individual i col·lectiva. Per aquest motiu, la metodologia es va articular prenent com a punt de partida la seva obra amb la voluntat i el desig d’obrir nous territoris creatius que defugissin de l’acostament superficial i simplista de la poesia brossiana en benefici de la sorpresa i de l’experimentació.

Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, van presentar la producció artística del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes creatius a l’aula. Cada una de les sessions va tractar un gènere creatiu practicat pel poeta des d’una perspectiva multidisciplinar tot combinant teoria i pràctica per tal de fomentar l’aprenentatge, la recerca i la reflexió, i alhora o justament a partir, del moviment, la sensibilitat i l’experiència. Aquesta obertura en les formes de relacionar-nos i d’expressar-nos és part inseparable del recorregut a transitar per comprendre, d’una banda, el procés creatiu de Joan Brossa i, de l’altra, per apropiar-nos-el i transformar-lo en una forma creativa pròpia.

La primera sessió va començar trencant amb la idea d’aula tot proposant fer un itinerari per Ciutat Vella i descobrir la poesia urbana que el poeta va deixar a Barcelona. La segona sessió combinava una primera part de visita a l’arxiu personal del poeta que es conserva al MACBA i una segona dedicada a materialitzar i fer quelcom corpori amb els coneixements i les eines adquirides. La tercera sessió tenia com a objectiu experimentar amb les diferents formes de la creació poètica (literària, visual i objectual) tot posant-les en relació i difuminant-ne les fronteres. La darrera sessió fou la més oberta i performativa, ja que després de veure la pel·lícula Foc al càntir, el guió de la qual va ser escrit per Brossa, es proposava experimentar amb la quarta dimensió del poema i produir, en format audiovisual, una creació col·lectiva.

Aquestes sessions van generar una onada expansiva que va arribar a les escoles dels docents que van realitzar aquesta formació. Ells, que són la clau amb la qual podem obrir nous mons a les aules, han sabut articular un projecte multidisciplinar fent ús de totes les eines de què disposaven per fer ballar la ment i les mans dels alumnes. I és que com deia el poeta, les disciplines artístiques són “cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt”.

Aquí teniu les diferents unitats didàctiques generades per alguns dels docents que van participar en el curs:

Les docents de l’Escola Voramar ha aplicat els coneixements adquirits a l’aula. Els resultats són un exemple magnífic sobre la importància que tenen els docents en la recerca i la creació de nous escenaris d’aprenentatge i experimentació.

//

JORNADA PEDAGÒGICA JOAN BROSSA

El passat 21 de maig la Fundació Joan Brossa va acollir una jornada adreçada a personal docent i organitzada des del Departament d’Educació en el marc de l’Any Joan Brossa. Aquesta sessió volia ser un punt de trobada entre docents que han desenvolupat projectes educatius amb els alumnes dedicats al poeta i, a la vegada, mostrar noves formes d’experimentar amb la poesia brossiana.

Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa, va fer la conferència ‘Joan Brossa o la fugida de la sordesa dels laberints’. Bordons va explicar de quina manera Brossa concebia el sistema educatiu. El poeta considerava que a la vida s’aprèn però no s’ensenya, que l’escola no hauria de transmetre coneixements sinó més aviat contribuir a ser persona, que s’haurien de canviar les dinàmiques i les rutines i que el mestre hauria de despertar interès entre els alumnes i hauria de ser el portador del fanal tot implicant-se en el projecte i participant en els processos d’aprenentatge per tal de crear una comunitat d’interpretació. La poesia de Brossa, crítica, quotidiana i irònica, hauria, doncs, de fomentar el diàleg, la reflexió, la creació, la recerca i, sobretot, la capacitat d’emocionar-se. També hauria d’explorar nous llenguatges comunicatius i introduir les xarxes socials amb la voluntat de posar l’estudiant en el centre. Bordons parlava de la necessitat de generar un aprenentatge significatiu, que vagi més enllà, amb aules vives i despertes. Finalment, Bordons va destacar que Brossa era poeta i que, per tant, tant important és la poesia visual com la poesia literària a l’hora de treballar-lo a l’aula.

Després d’aquesta conferència, diferents docents i alumnes van presentar experiències desenvolupades en els centres educatius:

Algunes d’aquestes experiències posaven de manifest la necessitat d’introduir les noves tecnologies a les aules, la importància d’implicar i fer emocionar els alumnes i les possibilitats que ofereix Brossa en clau interdisciplinar. Un aspecte a destacar fou el fet que el poeta esdevé un punt de partida per explorar el món que ens envolta.

Per acabar, Judith Barnés explicà de quina manera s’està treballant a la Fundació Joan Brossa amb els centres educatius. En destacà la necessitat de generar projectes de llarga durada amb les escoles, de formar els docents en matèria poètica i brossiana i de defugir de les unitats didàctiques per generar projectes experimentals. Per la seva banda, Laia Torrents, del col·lectiu Cabosanroque, presenta la guia educativa que acompanya la instal·lació visual i sonora ‘No em va fer Joan Brossa’.

//

Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors antipoemes

> #daualBrossa (desembre 2018 – gener 2018)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors poemes

//

Dues cares del dau, un món poètic

Una de les característiques principals de l’obra poètica de Brossa és la senzillesa. El poeta depura la realitat, sintetitza les paraules i deconstrueix les lletres, crea des del silenci, des del paper en blanc, per construir un corpus poètic minimalista, aparentment obvi en el resultat però lent i meticulós en el procés.

Brossa activa les antenes, viu en un estat d’alerta permanent. Receptiu a tot allò que viu i que sent, qüestiona el món en què vivim i ens ensenya a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. Si analitzem els poemes objecte brossians, és molt habitual veure-hi com la juxtaposició de dos elements quotidians dona lloc a una nova realitat. Però això no només passa amb els objectes. En els poemes visuals també podem trobar aquest joc de l’aparellament. I els poemes escrits tampoc no en són una excepció.  En aquest cas, és deliciós veure com Brossa és capaç d’escriure versos que generen imatges en la ment del lector. Paraula i visió es fusionen, desapareixen els gèneres, es transgredeixen els límits:

Un vidre

i un botó petit.

Vint-i-set poemes, 1956

Peu i mitjó

a la mateixa sabata: un món.

Ot, 1972

Una poma pintada

Uns cercles grocs i verds.

Poemes públics, 1974-1975

#Brossa95, #HaikuBrossa, #relatBrossa i #personatgesbrossians són les quatre experiències de cocreació poètica a Twitter que la Fundació Joan Brossa ha proposat als usuaris per celebrar l’aniversari de Joan Brossa. Enguany, amb motiu de l’Any Brossa per commemorar-ne el centenari, tanquem aquest cicle d’experiències amb la iniciativa #daualBrossa.

En aquesta ocasió, cada dia a les 9h., entre el 30 de desembre del 2018 i el 19 de gener del 2019, la Fundació penjarà a Twitter una fotografia amb la cara de dos daus: cada cara contindrà una imatge. Els usuaris, durant vint-i-un dies, i a la manera de Brossa, podran crear poemes molt breus, micropoemes, talment com si es tractessin de sentències, a partir de les dues imatges mostrades a les cares dels daus. Seran poemes escrits amb una forta càrrega visual, curts, essencialistes que remetin directament a la poètica de la imatge en ser llegits.

Esperem que participeu més que mai en aquesta iniciativa de cocreació que ha sabut alimentar i promoure una comunitat brossiana virtual molt activa. Agraïm tot el temps que ens heu dedicat i us esperem a Twitter a partir del 30 de desembre. És moment de tirar els daus… Hi jugueu?

//

Joan Brossa, poeta

A partir de diversos materials que vàrem proposar a l’Escola Jovellanos de Barcelona (El llapis màgic de Joan Brossa, Aprendre amb Joan Brossa, un recull de poemes escrits i làmines plastificades amb poemes visuals, poemes objecte i fotografies del poeta), el conjunt del centre educatiu ha dut a terme un projecte artístic durant el curs 2017-2018 que ha tingut com a resultat una exposició en què cada curs presentava la seva proposta:

  • 5è i 6è de primària: han fet poemes visuals i objecte lliures. Els de 5è s’han organitzat per parelles i els de sisè ho han fet de manera individual.
  • 4t de primària: han creat un llibre d’artista de tema lliure inspirat en el llibre “Pluja” de Joan Brossa. De manera individual cada alumne ha pensat i confeccionat el seu propi llibre.
  • 3r de primària: han preparat un monogràfic sobre màgia. Els alumnes han dut a terme trucs de màgia i han disfressat cartes de la baralla espanyola.
  • 2n de primària: a partir del poema escrit “Júlia” de Joan Brossa han elaborat acròstics a partir del nom dels alumnes.
  • 1r de primària: inspirats en els poemes visuals de Joan Brossa han concebut creacions a partir de la mà i de paraules que comencen amb la lletra M.
  • P5: han treballat la lletra A en volum utilitzant diferents materials.
  • P4: han realitzat un mural de peixos acolorits inspirat en el poema de Joan Brossa “Petita oda en dijous” en què el protagonista és un peix acolorit i brillant.
  • P3: han muntat una instal·lació al sostre del vestíbul titulada “Un mar de lletres”.

Per completar aquests treballs, la comissió artística formada per les mestres Cristina Cerrada, Gemma Portella i Olga Gil va elaborar un mural amb apunts biogràfics, cites i fotografies de diferents èpoques del poeta acompanyades de poemes visuals i objecte. La mostra va estar exposada al vestíbul de l’escola des del 2 fins al 23 de març.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El centre educatiu ha volgut compartir amb nosaltres, a banda del projecte, aquests power points (infantil i cicle inicial de primària i cicle mitjà i cicle superior de primària) que van fer servir com material de suport per presentar el poeta a l’aula i que segur que poden ésser de gran utilitat per a altres escoles. Mil gràcies!

//

 

Pinetons & Brossa

L’Escola Pública Els Pinetons de Ripollet ha fet un treball excepcional al voltant de la figura i de l’obra de Joan Brossa. Ens atreviríem a dir que ha estat la proposta estrella del curs 2017-2018. Després de realitzar diferents sortides amb el nostre servei educatiu, de visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA i d’organitzar una sessió formativa adreçada als docents i organitzada des de la Fundació, l’Escola va preparar una jornada de portes obertes per tal de compartir els resultats del projecte artístic de caire transversal desenvolupat durant el curs.

Aquell dia l’escola va esdevenir una galeria d’art composta per una trentena de propostes i/o instal·lacions artístiques desenvolupades per tota la comunitat educativa i per l’exposició temporal de la Fundació “En els seus tretze són tretze” al vestíbul de l’edifici d’educació primària, una exposició composta per tretze poemes visuals, en format facsímil, i per tretze poemes escrits de Brossa que dialoguen amb les imatges. En conjunt, el projecte va mostrar un fort interès pel vessant reivindicatiu, combatent del poeta, però  també per la faceta de prestidigitador, de mag transformador de la realitat que juga amb les paraules.

El desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques neix de la proposta educativa “En vers” impulsada en el seu moment des de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet. La proposta consistia a ocupar els espais públics del poble propers a les escoles i fer una mostra de treballs i propostes que s’havien elaborat amb els infants. Aquesta mostra abraçava diferents llenguatges expressius. Malauradament, per raons pressupostàries, l’Ajuntament va deixar de donar suport al projecte i l’Escola Els Pinetons va decidir assumir la continuïtat del projecte dins de l’àmbit de l’escola, tot donant-li un caire més transversal.

Així doncs, el treball que es planteja anualment l’Escola és el d’elaborar una instal·lació com a manifestació i expressió artística, lingüística i/o literària que es presenta i s’exposa al conjunt de la comunitat educativa en una data propera a la celebració de Sant Jordi i que pretén afavorir la participació de les famílies. L’Escola valora molt positivament el fet que aquest projecte visualitzi i consolidi el treball de llengua i literatura amb els infants de l’escola.

En general, els fonaments que articulen aquest projecte són: la transversalitat, amb la voluntat de participar de forma conjunta en la construcció i elaboració de les diferents propostes com a forma d’aprenentatge i de creació artística; la flexibilitat, per tal de concretar cada proposta de forma lliure i oberta; la interacció entre disciplines, amb l’objectiu de combinar expressions estètiques, artístiques, lingüístiques i literàries que consolidin aprenentatges essencials; la descoberta d’un artista, d’un museu o d’una proposta cultural concreta, per fomentar l’activació d’emocions, sentiments, observacions, etc; i la implicació de les famílies, amb la voluntat de generar espais de relació entre els alumnes, els docents i les famílies.

En definitiva, Els Pinetons parteixen de la mirada i de la perspectiva artística per comprendre el món en què vivim. Joan Brossa ha estat el motor d’aquest curs, la llavoreta que els ha activat les antenes per desvetllar-los una nova realitat.

Us seguirem de ben a prop!

//

MIRADES. 2017-2018

Des del servei educatiu de la Fundació continuem apostant pels projectes de curs. És per això que, per tercer any consecutiu, impulsem una nova proposta per tal que els centres educatius es submergeixin en l’univers brossià. El títol de la proposta del curs 2017-2018 és “Mirades” i es centra a explorar la poesia objectual.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia eren eines al servei de la comunicació que ens havien d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. Els poemes objecte de Brossa són metàfores quotidianes tridimensionals que provenen de la realitat més propera i tangible; objectes senzills, despullats, que, en un joc d’unió i aparellament, generen altres significats. Així doncs, el poeta tendeix a unir elements inconnexos tot transformant la realitat i generant una de nova en un acte d’eixamplar la nostra mirada,.

El significat d’aquests tipus de poemes és ben divers: n’hi ha de crítics, d’irònics, de juganers, de lírics, etc. De vegades, els títols poden ser simplement una descripció, d’altres poden esdevenir autèntics poemes i, en molts casos, el títol “Poema objecte” fa que el poeta interpel·li l’espectador per tal que en completi el significat. Aquí l’espectador és un executant, participa de l’obra i la completa.

El procés creatiu esdevé clau a l’hora de comprendre la manera de procedir del poeta. Brossa descriu aquest procés des de la recerca, però també des de l’atzar i, fins i tot, des del somni. En tots els casos, però, no es tracta d’una associació banal sinó d’un treball reflexiu, d’anàlisi, de perfeccionament, que dóna lloc al poema. Aquesta manera de treballar s’haurà de tenir molt present a l’hora de desenvolupar el projecte “Mirades” a l’aula. Us hi apunteu?

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

Escacs, animals i colors

Som a punt d’acabar el curs 2016-2017 i ja tenim els guanyadors del projecte de curs “El meu llibre d’artista”. Un jurat format per Judith Barnés, coordinadora del servei educatiu de la Fundació, les educadores de l’entitat, Sandra Anitua, Bàrbara Bayarri i Ariadna Caballero, i Esther Vilà, coordinadora de la Galeria Esther Montoriol, han atorgat la següent puntuació:

  • “Ets un peó” d’Arnau Espona i Joel Juvany del Col·legi Sant Miquel dels Sants (25 punts).
  • “Història dels animals” de Maria Cormand de l’INS Euclides (17 punts).
  • “La vida, mil colors” de Marina Simón de l’Escola Cooperativa El Puig (12 punts).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La qualitat dels treballs presentats i la dificultat que ha tingut el jurat a l’hora de seleccionar-ne les peces guanyadores, ha fet que també s’hagi reconegut el resultat de les següents propostes:

  • “A poc a poc la vida va encaixant” de Marc París de l’Escola Cooperativa El Puig.
  • “Refugi” de Cesc Hernández de l’INS Euclides.
  • “Licem u lice” de Núria Colomer, Adina Elina i Alba Ribé del Col·legi Sant Miquel dels Sants.
  • “Fènix” d’Aida Mas i Clàudia Valls del Col·legi Sant Miquel dels Sants.
  • Mirant el passat i pensant en el futur” de Mireia Serradó de l’Escola Cooperativa El Puig.

Quatre han estat les escoles que han participat enguany en aquest projecte:

  • Els alumnes de cinquè de primària de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera). Hi han presentat 28 propostes.
  • Els alumnes de primer d’ESO de les Escoles Joaquim Rosselló del Col·legi Sagrats Cors (Sóller). Hi han presentat 3 propostes.
  • Els alumnes de primer de batxillerat de l’INS Euclides de Pineda de Mar. Hi han presentat 11 propostes.
  • Els alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. Hi han presentat 7 propostes.

La totalitat d’obres guanyadores i seleccionades seran exposades el 26 d’octubre a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. Els protagonistes del projecte ens explicaran, de primera mà, els resultats de l’experiència. Des del servei educatiu aprofitarem l’ocasió per presentar el projecte de curs 2017-2018 “Mirades”. Hi esteu tots convidats!

//

D’un poema visual, un conte

En el marc de l’assignatura “Llengua catalana per a l’ensenyament” de la doble titulació de mestre de la Universitat de Barcelona, els alumnes de primer curs van haver de superar un repte: escriure un conte creatiu a partir de poemes visuals de Joan Brossa.

La responsable d’aquesta proposta fou la Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa. Bordons va plantejar als alumnes que desenvolupessin la creativitat a partir de la reflexió i que inventessin un conte creatiu a partir d’un estímul plàstic i d’un indret concret o inventat. Per tal de posar en marxar la creativitat, va definir les característiques d’un conte, l’organització del text en diferents paràgrafs i la importància de connectar les idees per donar coherència i cohesió a l’escrit. A la vegada, va analitzar diferents textos narratius i va reflexionar sobre la creativitat i els elements que la integren.

I aquí teniu alguns dels resultats més destacats que en van sorgir:

  • Història dins d’una carpeta de la Mireia Terol i el Bernat Soler que explica el viatge d’un llapis cap a un món en què tot es transforma i cobra vida.
  • Sever del Jan Cabarrocas, la Clara Guasch i el Pau Reig en què es relata la història d’una cova misteriosa en què una A capgirada és la protagonista.
  • El misteri del far de l’Andrea Gasulla, l’Anna Moncunill i l’Amma Mulet que descriu la història del faroner de Sant Salvador.
  • L’empremta de sabó de la Clàudia Estruch, la Marta Mateo, la Clara Pardos i la Marina Poza en què una nena és absorbida per un sabó maligne.

Els alumnes van haver d’explicar oralment, i de manera semiespontània, els contes, tot mirant de captar l’atenció de l’audiència a partir d’una posada en escena dinàmica i juganera. També van haver de desenvolupar l’hàbit de revisar l’expressió oral i escrita i saber-ne valorar els diferents aspectes que hi intervenen. Per acabar, va haver de coavaluar-se.

Esperem que aquestes petites creacions hagin inspirat el futur professional d’aquests joves!

//

El llibre objecte

La Gemma Paricio, professora de secundària de l’Institut Euclides de Pineda de Mar, també ens ha fet arribar els treballs desenvolupats per l’alumnat de volum de primer de batxillerat artístic a partir del projecte de curs que vàrem proposar El meu llibre d’artista.

El projecte els ha donat l’oportunitat de desenvolupar les capacitats que proposa el currículum de la matèria de volum: cercar, per part de l’alumnat, una plasmació original d’emocions, obrir nous camins d’experimentació que estimulin la creativitat, i dirigir les nostres propostes de treball a l’entorn cultural, social i públic al qual pertanyem a partir de l’elaboració d’un objecte artístic.

El treball desenvolupat posa l’èmfasi en l’aprenentatge procedimental, sense obviar la teoria i la conceptualització.  S’han treballat conceptes relacionats amb l’experimentació de tècniques i mitjans expressius no convencionals com perforar, foradar, retallar, dibuixar, pintar a través del collage, decollage, assemblatge, ready-made, etc. i altres continguts relacionats amb la observació i la recerca com són la reflexió sobre els referents que condicionen el procés i el resultat que han estat les bases teòriques de l’exercici desenvolupat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A més, el projecte “El llibre objecte” els ha permès treballar diferents competències educatives específiques de volum com són:

  • La competència en el domini teoricopràctic de les tècniques i els procediments de la producció artística que incorpora un seguit d’actituds com la recerca, l’organització, l’anàlisi de la informació, el rigor, la destresa, la perseverança, la disciplina i el sentit crític.
  • La competència en la sensibilitat estètica per percebre i reconèixer les qualitats plàstiques de les formes de l’entorn per tal d’expressar-les i la poètica que inspiren les obres artístiques de diferents moviments, estils i èpoques.
  • La competència en la creativitat artística  que es manifesta en la recerca per part de l’alumnat d’una plasmació original dels propis pensaments i emocions.
  • La competència cultural artística per la capacitat de comprendre i saber analitzar des del seu context social i cultural, obres tridimensionals a partir del diferents codis artístics.

El contingut d’aquesta proposta s’ha treballat a partir de l’obra de diversos referents en el món de les arts visuals com són Munari, Zush, Dettmer o Brossa que treballen amb aquest suport (el llibre com a objecte artístic) descontextualitzat del seu origen primari, tenint en compte que allò que ens interessa d’aquestes creacions és la seva dimensió volumètrica i els lligams que puguem establir entre les seves implicacions estètiques i socials.  Per tal de desenvolupar aquest projecte, la seqüència de treball ha estat la següent:

  • Activitats dirigides al coneixement del llibre d’artista com a objecte artístic acompanyades de l’observació d’exemples d’obres de Brossa, Barceló, Zush, Dettmer, Laramee, etc.
  • El comentari d’obres i la recerca d’informació a partir del exemples exposats i d’altres nous aportats pels alumnes a partir de la idea de llibre d’artista.
  • Realització d’un o més treballs de creació i experimentació a partir de la realització de diversos esbossos previs i proves.
  • Activitats de presentació i avaluació en grup sobre els resultats dels treballs realitzats.

Els resultats finals, d’una delicadesa extraordinària, es van exposar del 10 al 27 de març a la Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar. L’enhorabona a tots els qui l’heu fet possible!

Cartell

//

//