A PARTIR DEL SILENCI

La VI Jornada Educativa Joan Brossa ha estat exemplar. Un total de cent vint-i-sis assistents, vint-i-sis participants i sis hores de continguts en format virtual en què docents, alumnes, creadors i col·laboradors han compartit projectes que posen de manifest com l’art i la cultura transformen les persones i la societat. El poeta Joan Brossa esdevé un model dels llenguatges creatius polièdrics i una figura que ens porta a crear i a reflexionar, no només amb els alumnes sinó també des de la pràctica docent. A la vegada, els creadors contemporanis que el rellegeixen i que viuen entre nosaltres ens conviden a innovar i a transformar. El servei educatiu de la Fundació és una mostra de com les connexions entre les institucions culturals i els centres educatius donen lloc a experiències transformadores que van molt més enllà de les aules. Durant la Jornada hem copsat com és de necessari atendre la diversitat i posar l’alumne en el centre de l’aprenentatge. També hem sabut degustar l’art, comprendre i compondre la creació posant el focus en les emocions i els sentiments. L’art i la vida no poden ser compresos per separat i les arts ens ajuden a ampliar la nostra mirada des de la càrrega personal que tots portem a les nostres motxilles.

Si fem un repàs, Judith Barnés recalca la qualitat i el nivell dels projectes educatius presentats en un context complex com el que estem vivint. Sense cap mena de dubte, la  comunitat educativa brossiana ja és un col·lectiu consolidat. El projecte ‘Variacions’ continua en marxa, per segon any consecutiu, amb els alumnes de batxillerat de l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona tot posant de manifest com els alumnes poden empoderar-se de propostes culturals i dir la seva fins a arribar a transformar, completament, el projecte proposat. Les ‘Cadenes poètiques en moviment’, activades des del grup de treball de docents que impulsa el servei educatiu de la Fundació i amb la participació de Tantàgora Serveis Culturals, ha fet possible transmetre el gust per la poesia viva, expandir-se per tot el territori de parla catalana i dialogar amb la creació contemporània des de tots els nivells educatius. Des de l’Escola de Bordils i agafats de la mà d’Experimentem amb l’art, ‘Brossart’ és d’aquells projectes de cocció lenta que germinen d’una forma espectacular. Amb ‘Reciclar Brossa’ continua el nostre vincle amb l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona i el projecte ‘Apadrina el teu equipament’ impulsat des de la Fundació Tot Raval. Finalment, les ‘Càpsules formatives’ que ofereix la Fundació són una aposta per entrar a l’univers creatiu de Joan Brossa d’una forma oberta i global.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una de les apostes de la Jornada ha estat amplificar les veus. Patrici Batalla, en representació de la classe del Bruixot de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera, dialoga amb les metàfores visuals de Jordi Larroch mentre els alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, Unai Estadillo, Bernat Ibáñez i Abril Mas, presenten el projecte transmèdia ‘El viatge d’A’ en companyia de la Sílvia Caballeria. Batalla i Caballeria ja són tot un clàssic de la Jornada Educativa Joan Brossa i, a la vegada, no ens deixen de sorprendre. Un verí que injecten als alumnes i que, com manifesten, és una inversió inspiradora i sorprenent. Dos exemples clau del treball col·laboratiu i de l’aprenentatge compartit.

Per acabar, no volem oblidar alguns moments màgics de la Jornada: els participants seguint les instruccions de ‘Papiroflèxia brossiana’, una càpsula dinamitzada per la Teresa Saborit; la veu feta cos durant la intervenció de l’artista i performer Laia Estruch per parlar-nos sobre el projecte ‘Ganivet’ que s’inaugurarà a la Fundació el 16 de setembre; i l’expertesa de Dimas Fàbregas, director i docent de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt, que fa una síntesi de la Jornada encoratjadora i plena de futur.

Revolucionar les experiències a l’aula des de llenguatges individuals i col·lectius. Amb ganes de continuar treballant-hi. Ens veiem a la VII Jornada Educativa Joan Brossa!

>> VISUALITZEU ELS CONTINGUTS DE LA JORNADA (2 DE JULIOL) <<

>> VISUALITZEU ELS CONTINGUTS DE LA JORNADA (3 DE JULIOL) <<

//

Paraulejant entre Joan Brossa, l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART

Després d’aquella trobada culinària a l’espai d’Experimentem amb l’ART (EART) aquell juny del 2019, entre gener i febrer d’enguany comencem a donar resposta a aquell I ara què serà de nosaltres? continuant la proposta ‘Brossart’ del projecte educatiu de la Fundació Joan Brossa, que vam iniciar el curs passat entre les mestres de l’Escola de Bordils i EART. Però ara, expandint-la a l’alumnat i famílies.

Retrobada de coneixença a l’Escola de Bordils entre mestres, Fundació Joan Brossa i EART (gener)

Reactivem el procés compartint com ens imaginem el projecte, situant l’interès a explorar la part relacional entre escola, famílies, habitants i entitats del poble de Bordils, emmarcant un projecte entre l’art i l’educació en un context comunitari, i treballant amb la vessant més social de Joan Brossa per tal de desbordar-lo cap a una pràctica de creació col·lectiva.

Construïm un mapa conceptual on situar possibles participants (grup motor), conceptes (retrat col·lectiu, sabers del col·lectiu, territori, usos de l’espai públic, Brossa, paraules, poesia civil, acció, transformació, quotidianitat, cos, dins / fora) processos (arxiu col·laboratiu, site specific, art relacional, joc, memòria sensitiva, acció / performance, cuinar / menjar) i formats (transformació, col·lectiu, ocupar espais públics, arxivar sonoritat de les paraules, arxiu d’elements i relats, retrat col·lectiu, intercanvi de jocs) obrint debats, posant en comú i organitzant plegades calendari, pla de treball i futures accions.

EART1EART2

Pensar en les participants ens porta a definir un grup motor integrat per alumnes, mestres i famílies. I és just en aquest moment quan ens preguntem I si són les alumnes qui decideixen formar part del grup motor? Aquesta qüestió esdevé la llavor de la propera acció.

Tastet d’accions a l’Escola de Bordils entre mestres, alumnes i EART (febrer)

Durant un matí de febrer, despleguem una jornada a mode de Tastet d’accions entre l’alumnat del cicle mitjà i superior de primària (des de 3r fins a 6è), mestres de tots els cicles i EART.

La intenció és compartir les idees principals del projecte des del fer, des de l’acció, i possibilitar a les i els alumnes l’opció de triar qui vulgui formar part del grup motor o qui vulgui unir-se al projecte des d’un altre lloc. El treball col·lectiu, elements creatius brossians com l’absurd, la paraula, el joc i l’acció, i els sabers del grup són alguns dels aspectes que es posen en joc.

Amb la complicitat de les mestres i organitzats en grups barrejant cursos i cicles, grans i petits, compartim l’acollida presentant-nos des del cos, explicant un menjar o aliment que ens agrada, i generem dos arxius, un de paraules vinculades amb el treball d’en Joan Brossa, i un altre de paraules importants per a nosaltres.

EART3EART4EART5

En el segon acte, quatre accions en quatre espais diferents però alhora propers, en el pati de l’Escola, continuen la jornada. Joc de paraules, Sons de paraules, Relats i Poemes, i Instal·lacions deconstrueixen i ressituen en altres llocs l’arxiu de paraules del primer acte, desplegant processos creatius on la paraula habita en el centre.

Com el confinament ha afectat al projecte i com ens imaginem continuïtats

L’estat d’alarma i el confinament suposa un trencament absolut en el nostre dia a dia i el projecte no se n’escapa, queda parat temporalment. Després de la primera sotragada que ens exigeix ressituar-nos, engeguem nous i desconeguts escenaris educatius, espais de trobada virtuals amb els nostres infants i llavors, Brossart reapareix en el pensament. Recordem l’arxiu de paraules importants que vam crear aquell matí del 28 de febrer en el pati de l’escola, i ens preguntem si després d’aquest capítol de vivència confinada les paraules que, en el seu moment vam determinar com a importants, han canviat. A través dels portafolis virtuals d’aula, convidem als infants a començar una nova capsa, una capsa de paraules que ens parlin d’aquests dies que no hem pogut anar a l’escola, que hem deixat de fer coses que ens agraden i necessitàvem fer, però que també ens ha donat la oportunitat de fer-ne de noves, paraules que ara han agafat importància. La proposta es fa extensiva a tota la comunitat educativa, infants des de P3 fins a sisè, famílies i mestres, i busca documentar aquest moment històric i com l’hem viscut cada una de nosaltres. Conscients dels matisos en els que pot derivar una mateixa paraula, els convidem a acompanyar-la d’altres que hi tenen relació, que hi van de bracet, que ajuden a explicar-la o a entendre’n el significat. La voluntat de crear un arxiu de paraules en temps de confinament es materialitza en els diferents espais virtuals d’aula, en alguns d’ells es mostren, en d’altres es comptabilitzen, en d’altres es comparteixen i s’expliquen, en d’altres s’il·lustren, …

BORDILS 2BORDILS 3BORDILS 4BORDILS 5BORDILS 6BORDILS1

Les paraules es troben – virtualment! – i juntes fan créixer l’arxiu de l’escola. Un recull que dona identitat al que som i que ha de reflectir qui som i com ens ha afectat la vivència del confinament. Paraules que recullen el moment que vivim, que ajuden a prendre consciència del que ens ha passat a totes, grans i petites, i que reflecteixen la identitat de l’escola. Paraules que tenen la intenció de recordar-nos, en un temps futur, què hem viscut, on érem, com ens hem sentit, què ha estat essencial, què hem desitjat. Paraules que configuraran la memòria col·lectiva d’aquelles persones que avui ens hem aturat a reflexionar sobre aquests darrers dies en confinament. Paraules que, de ben segur, s’hauran transformat en relació a aquelles paraules importants que vam recollir abans del confinament, perquè nosaltres i les nostres vivències eren unes altres.

Brossa diu:  “Aquest poema és una empremta del meu pas”  Askatasuna, 1969-1970

La voluntat d’aquest arxiu de paraules també té la intencionalitat de deixar empremta d’aquest moment existencial que hem compartit com a societat -així com el poeta ho feia a través dels seus poemes-, de documentar aquest episodi a través del testimoni d’unes paraules que escollim com a rellevants pel significat que han tingut en les nostres vides aquests darrers mesos.

La presència d’Experimentem amb l’ART, així com l’acompanyament d’artistes en el marc escolar és indispensable, l’escola ha de nodrir-se d’aquestes disciplines artístiques perquè és des d’aquí que els nostres infants valoraran l’art com a mitjà d’expressió i transformació, l’art com a llenguatge que apropa i crea vincles en i entre la comunitat.  Teixir complicitats entre aquests col·lectius, així com amb les entitats que els representen, apareix no només com una oportunitat sinó com una prioritat, imaginem continuïtats en la cerca del teixit associatiu, d’entorn i artístic que contempli l’acompanyament dels nostres infants des de l’art.

BORDIL 7

Article escrit entre l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART

//

Variacions confinades

La porta sempre està oberta.

Després d’haver-me rentat les mans

i la cara em vaig ficar al llit.

L’ocell era blanc i, en efecte, em va

enlairar per l’espai i em va deixar

el pic mateix d’una muntanya alterosa.

Joan Brossa, Poemes públics, 1974-1975

A punt d’acabar el curs escolar, restem confinades, però el programa educatiu de la Fundació Joan Brossa no s’ha aturat amb la terrible irrupció de la pandèmia. Des de casa hem continuat treballant en alguns projectes iniciats abans d’haver d’alentir la nostra activitat, quedant-nos durant molts dies a casa. A les nostres llars, en espais improvisats de treball, Joan Brossa ens ha seguit acompanyant amb llum creativa i creadora. Com s’han transformat les activitats educatives?

El curs passat va començar ‘Variacions’: un projecte destinat a repensar i replantejar els itineraris urbans que ofereix la Fundació, situant en el centre als i les seves protagonistes, alumnes de diferents cursos i cicles educatius amb qui estem treballant. Així, el curs passat vam treballar amb els equips docents i els grups d’alumnes de p4 de l’Escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, el grup de quart i cinquè de primària de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona i el grup d’alumnes de sisè de l’Escola Isabel de Villena d’Esplugues de Llobregat. Amb tots ells i elles vam iniciar un procés de reflexió i la nova conceptualització de tres itineraris urbans que formen part de l’oferta educativa de la Fundació: el dels jardins Joan Brossa a Montjuïc, el que té lloc al Velòdrom d’Horta, i el de Ciutat Vella

El resultat d’aquestes primeres ‘Variacions’ ja està en marxa amb els itineraris dels Jardins Joan Brossa i del Velòdrom d’Horta i ara estem en procés de creació del nou itinerari de Ciutat Vella que es podrà gaudir a partir de setembre. Pel que fa a aquest curs 2019-2020, el nostre objectiu era renovar d’una banda la ruta de Sant Gervasi, en col·laboració amb l’Institut Ernest Lluch de Barcelona, que resta pendent de cara al curs vinent perquè la situació present ens ha forçat a prendre aquesta decisió, i de l’altra, la ruta de la Rambla, amb els i les alumnes de primer de batxillerat d’Arts Escèniques de l’Institut Milà i Fontanals, també de Barcelona. Malauradament, el 13 de març es va iniciar un confinament i un estat d’alarma que canviarien els plans inicials, però que, com hem comentat, no aturarien l’activitat del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa.

La primera sessió que vam realitzar amb els i les alumnes de l’Institut Milà i Fontanals va consistir en el seguiment de la ruta de la Rambla, ‘Aprendre a mirar’, per detectar què els agradaria canviar a partir d’una sèrie de propostes i dinàmiques que es realitzarien en dues sessions a les aules del centre educatiu proposades per la Bàrbara Bayarri i dues sessions realitzades per les docents de l’institut amb l’assessorament de l’educadora de la Fundació. En el transcurs d’aquestes sessions es va analitzar curosament la ruta existent i es va arribar a una mena de “diagnòstic per a l’acció”: la proposta que va sorgir de l’alumnat consistia a fer menys parades i a realitzar les diferents activitats amb més profunditat. A més, es va treballar a l’entorn de la pel·lícula Foc al càntir, amb guió de Joan Brossa i dirigida per l’artista Frederic Amat, que, com veureu, ha acabat prenent protagonisme en la nova activitat encara en procés de creació.

IMG_20200217_124149_baixamdecof

Les tres darreres sessions programades a les aules de l’institut no es van poder realitzar atès que el 13 de març van tancar tots els centres educatius de Catalunya. Però des de la Fundació Brossa vam seguir treballant sense perdre de vista la importància i el protagonisme dels i les alumnes en el procés de creació d’una nova activitat. A partir del diàleg sobre la pel·lícula Foc al càntir i del treball sobre la ruta ja s’havien proposat una sèrie de dinàmiques i s’havia arribat a una sèrie de conclusions. Així, tot i que aquest procés de treball presencial amb els i les alumnes del Milà i Fontanals es va veure interromput per la pandèmia i el confinament, tota la feina feta amb ells durant el mes de febrer ha permès continuar treballant amb les docents i els i les alumnes i pensar com reformular la ruta a través de reunions de reflexió col·lectiva. Per això, vam compartir el guió cinematogràfic de Brossa Foc al càntir, escrit a finals dels anys quaranta i realitzat, com hem comentat anteriorment, moltes dècades després per Frederic Amat, amb els i les alumnes i els vam convidar a buscar poemes de Brossa que hi tinguessin un vincle per començar a activar més qüestions relacionades amb l’activitat futura.

La primera conclusió a la qual vam arribar reprenent el treball fet a l’aula, i partint de les consignes dels alumnes de reduir les parades de la ruta i de treballar amb més profunditat la pel·lícula, va ser que la idea de variar la ruta de la Rambla potser s’havia transformat i que el que concebríem seria un nou taller situat a i amb la Filmoteca de Catalunya que prendria com a eix central la pel·lícula Foc al càntir. Això prové, en gran part, d’una anàlisi acurada de les propostes dels alumnes, que reduïen la ruta a molt poques parades i que veien central la projecció i la comprensió de la pel·lícula.

Captura de pantalla 2020-05-22 a las 10.06.47

On som ara? Un cop vam esbossar una primera estructura de l’activitat, ens hem reunit de nou, aquest cop en format virtual, amb els i les alumnes del Milà i Fontanals. Ha estat una sessió molt rica, amb aportacions espectaculars, a partir de les qüestions que els hem formulat en relació amb la possible proposta i el debat. Així després d’esbossar l’esquelet d’una primera proposta amb ells i elles, a partir de les conclusions extretes de les sessions a l’aula i després d’aquesta trobada virtual, hem pogut donar vida, músculs i moviment a aquest cos naixent d’una nova activitat educativa.

Cloe Masotta

Mediadora. Fundació Joan Brossa

//

VI JORNADA EDUCATIVA JOAN BROSSA

Com cada any la Fundació Joan Brossa organitza una jornada educativa per compartir experiències i donar veu als alumnes, als docents i als col·laboradors amb els quals hem treballat durant el curs. Aquest curs 2019-2020 ha estat especial: s’ha vist afectat per la pandèmia del coronavirus i ha paralitzat bona part dels projectes en els quals estàvem treballant però, a la vegada, ens ha permès de capgirar dinàmiques i de repensar models i formes de funcionar i de comunicar-nos. I en aquest procés de reformulació hem decidit d’organitzar una jornada educativa en format virtual perquè no volem que aquesta situació ens aturi.

Des de la Fundació hem seguit treballant amb els centres educatius i amb els nostres col·laboradors. Els circuits continuen en marxa. És per això que com que la nostra i la vostra tasca continua, no podíem suprimir aquesta cita anual tan esperada ni tampoc posposar-la a l’espera de saber què passarà d’aquí a uns mesos. Així doncs, des del silenci, compartirem, parlarem i escoltarem. Us convidem a acompanyar-nos-hi!

PROGRAMA

Dijous 2 de juliol del 2020

8.45h. Connexió i comprovació tècnica

9h. Presentació de la jornada ‘A partir del silenci’. Amb una dinàmica creativa que requereix d’aquest material.
Judith Barnés, responsable del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa.

9.15h. ‘Variacions’. Creació de rutes literàries des de la mirada dels alumnes
Bàrbara Bayarri, educadora de la Fundació Joan Brossa; Cloe Masotta, col·laboradora de la Fundació Joan Brossa; i Anna Aznar i Judit Terrats, docents a l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona).

9.45h. ‘Cadenes poètiques en moviment’. Projecte itinerant de creació poètica a l’aula
Magalí Homs, Tantàgora Serveis Culturals; Agustí Lloberas, docent a l’Institut Joan Miró (Cornellà de Llobregat); Marc Magrinyà, docent a l’Institut Ernest Lluch (Barcelona); Carles Rebassa i Maria Sevilla, docents i poetes.

10.30h. ‘Arxiu de paraules’. Accions situades entre Joan Brossa, l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART
Experimentem amb l’ART; i Txell Andreu i Glòria Fernàndez, docents a l’Escola de Bordils (Bordils).

11h. ‘Reciclar Brossa’. Projecte d’intervenció de l’entorn a partir de la pràctica poètica.
Núria Cervera i Maria Lorente, docents de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer (Barcelona).

11.30h. ‘Papiroflèxia brossiana’. Dinàmica creativa amb l’ús d’aquests materials.
Teresa Saborit, dinamitzadora cultural a VullEscriure.

12h. Fi del primer acte

Divendres 3 de juliol del 2020

8.45h. Connexió i comprovació tècnica

9h. ‘Paraula, visió i acció’. Propostes creatives a l’aula a partir de Brossa
Una capsa de Joan Brossa. Margarita Araguas, docent a l’Escola Octavio Paz (Barcelona).
M’agrada la A. Lídia Llorca, docent de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer (Barcelona).

9.40h. ‘Gla’. Diàleg creatiu amb Jordi Larroch
Jordi Larroch, fotògraf; i Patrici Batalla, docent a l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera).

10.10h. ‘Brossa-Verdaguer’. Projecte literari transmèdia
Unai Estavillo, Bernat Ibàñez i Abril Mas, alumnes al Col·legi Sant Miquel dels Sants (Vic), i Sílvia Caballeria, docent al Col·legi Sant Miquel dels Sants (Vic).

10.40h. ‘Ganivet’. Projecte educatiu performàtic
Laia Estruch, artista i performer.

11.10h. ‘Paisatges visuals i sonors’. Aplicació interactiva
Laia Torrents, Cabosanroque.

11.40h. Cloenda de la jornada
Dimas Fàbregas, director i docent a l’Escola La Immaculada (Vilassar de Dalt).

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Data: Dijous 2 i divendres 3 de juliol del 2020, de 9 a 12h.

Format: virtual

Preu: gratuït

Inscripció: https://inscripcions.fundaciojoanbrossa.cat/esdeveniments/a-partir-del-silenci/

El període d’inscripció clourà divendres 26 de juny.

Destinataris: Docents de tots els nivells educatius, educadors, dinamitzadors culturals, creadors i persones interessades o vinculades a la innovació educativa. S’entregarà un certificat a tots els assistents que així ho demanin.

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//

LA CLAU DE LA CLAU

El passat 10 de juliol va tenir lloc la V Jornada Educativa Joan Brossa, una jornada centrada a explicar alguns dels projectes que el servei educatiu de la Fundació ha desenvolupat durant el curs 2018-2019 i a reivindicar la figura del docent com a element clau per a la transformació pedagògica a les aules. Judith Barnés, responsable del projecte educatiu, va incidir en la necessitat de col·laborar de forma activa amb els centres educatius per tal d’activar-hi experiències que puguin desenvolupar-se a llarg termini i en la importància de portar els processos creatius de Joan Brossa cap a l’actualitat.

La primera part de la jornada es va centrar en tres taules de debat i d’intercanvi d’experiències amb centres educatius amb els quals hi ha hagut una col·laboració activa durant el curs. Variacions es va centrar en el projecte de transformació de les rutes literàries que la Fundació ofereix a les escoles a partir d’un procés de cocreació dinamitzat per Cloe Masotta amb tres centres d’infantil i de primària: l’Escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, l’Escola Jacint Verdaguer de Barcelona i l’Escola Isabel de Villena d’Esplugues de Llobregat. Aquest projecte ha posat de manifest la necessitat d’activar converses literàries amb els alumnes, la importància de fer intervenir el cos i de convertir el paisatge urbà en una mena d’escenari i les possibilitats que els mitjans audiovisuals ofereixen a l’hora de documentar els espais intervinguts. L’art és vida i la vida és transformació, amb Bárbara Bayarri com a moderadora, va reflexionar sobre la necessitat de formar els docents a partir de l’univers creatiu de Joan Brossa per promoure projectes a les aules més oberts i transversals. L’Escola Voramar de Barcelona i l’Escola Camins de Les Franqueses del Vallès van exemplificar com la descoberta del món brossià va donar lloc a un pensament metafòric i emocional amb els alumnes tot fent de Brossa un punt energètic que potencia l’autoconeixement. Amb Brossart es va plantejar un projecte transformador de llarga durada que tot just ha començat entre Experimentem amb l’art i l’Escola de Bordils. En aquest cas, es parlava sobre la necessitat d’intercanviar experiències i metodologies, buscar altres referents, sortir de Brossa i articular un discurs més obert, que es pugui coure a foc lent.

La segona part va estar dedicada a projectes educatius que han estat seguits amb interès des de la Fundació pel seu caràcter innovador i d’impacte en el territori. El primer cas es tractava del projecte Bigotis de l’Escola bressol La Rosa dels Vents de Cornellà de Llobregat, una aposta per acostar l’obra de Brossa als més menuts des del joc, la manipulació, l’exploració i la descoberta. La segona proposta era Brossam, una iniciativa que va involucrar deu escoles, un institut i diferents equipaments culturals de Granollers i que destacava l’obra de Brossa com una manera d’activar el pensament divergent dels alumnes.

La jornada va acabar amb una visita performàtica per l’espai a càrrec de Jordi Ferreiro amb l’objectiu d’activar els participants, de posar-los en contacte, de desplegar noves formes de mediació i d’incorporar els dispositius mòbils i les xarxes socials a les pràctiques amb els alumnes. Cèlia Nolla, a mode de cloenda, va llegir el poema de Brossa:

Música d’arpa

Ocell:

crec que és millor que obris els ulls

i fugis de la meva espatlla.

Aprofita avui per a creuar extensions marines

i encendre’t d’estrelles.

El poeta presenta quinze pantomimes, 1956

//

Variacions. Primera part

“9. La noia, de perfil, camina pel bosc. Està emocionada. Travelling lateral vaiverejant,

enquadrant i desenquadrant l’actriu, que finalment es dirigeix al fons cap a un arbre

d’on penja una americana.

10. La noia s’apropa a un arbre. Un nen entra per la dreta i li agafa la mà. L’actriu es

deixa portar pel nen i se’n van per l’esquerra plegats.”

Joan Brossa, Foc al càntir

Descobrir les possibilitats combinatòries i experimentals del llenguatge, explorar les potencialitats plàstiques de l’abecedari, ocupar l’espai públic amb una poesia transitable i corpòria, etc. El llegat de Joan Brossa és extens i ofereix una multitud de vies per treballar a les aules. La riquesa de l’univers brossià implica una sèrie de processos creatius que hem volgut fer presents amb la ideació d’una sèrie d’itineraris a diferents barris de Barcelona per on va transitar el poeta.

Amb aquest objectiu aquest curs hem iniciat un projecte col·lectiu amb la complicitat i participació de tres centres educatius: l’Escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, amb nens i nenes de P4; l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona, amb les classes de quart i de cinquè de primària; i l’Escola Isabel de Villena d’Esplugues de Llobregat, amb els alumnes de sisè. L’objectiu és el de redissenyar, a partir de les idees dels alumnes, tres itineraris urbans que formen part de l’oferta educativa de Fundació Joan: el dels Jardins de Joan Brossa a Montjuïc; el que té lloc al Velòdrom d’Horta i el de Ciutat Vella.

Amb les tres escoles hem proposat cinc sessions de treball amb la meva presència a les aules però també articulades a través de l’enviament de diferents materials i propostes: una col·lecció de fotografies de Joan Brossa, algunes imatges de poesia brossiana present a diferents espais públics o algunes entrevistes i materials audiovisuals han nodrit un primer acostament a l’univers creatiu del poeta. Després d’aquestes sessions introductòries hem plantejat als diferents grups un encàrrec: dissenyar els itineraris que les escoles faran l’any que ve amb l’objectiu de crear quelcom pensat directament amb els alumnes. I per aconseguir-ho, hem iniciat un treball col·lectiu per descobrir quines activitats els agradaria fer als participants i protagonistes de l’experiència.

Retratar a Joan Brossa a partir de les seves fotografies; compartir una motivadora pluja d’idees; imaginar l’itinerari dibuixant sobre els plànols d’una antiga guia de Barcelona; detectar els punts de l’itinerari dels Jardins de Joan Brossa a partir d’una exploració fotogràfica; fer un guió de l’activitat pels companys i companyes i posar-lo en marxa als carrers de Barcelona, etc. Els processos que hem compartit i experimentat han estat molt rics i no dubtem que fructificaran en unes Variacions brossianes nascudes del desig dels alumnes participants en el projecte. Després de l’estiu podran descobrir en què s’han transformat les activitats que han proposat. I qui sap si potser seran els primers a recórrer les noves Variacions, fruit de la seva visió del llegat creatiu que ens ha deixat Joan Brossa.

Durant el curs vinent, a més, tocarà activar el projecte amb dos instituts de secundària. Llarga vida a les Variacions!

Cloe Masotta

Mediadora. Fundació Joan Brossa

 

//

ACCIONS SITUADES ENTRE BROSSA, BORDILS I EXPERIMENTEM

Enguany, entre els mesos d’abril i juny, Experimentem amb l’ART (EART), que treballa en l’àmbit de l’art contemporani i dels processos creatius entesos com a acció educativa, ha desplegat sessions de treball amb el claustre de mestres de l’Escola de Bordils, per compartir i posar en comú maneres de fer entre art i educació, posant en joc necessitats, interessos i preocupacions tant de les mestres com les de l’entitat, prenent com punt de partida el treball previ i els materials realitzats per l’Escola entorn a la figura de Joan Brossa.

Les experiències i les relacions generades s’emmarquen en la proposta Brossart del projecte educatiu de la Fundació Joan Brossa, i han sorgit entre un Itinerari, trobades de coneixença i laboratoris.

Itinerari poètic Brossa a Bordils (26 d’abril)

Aquesta és la sisena vegada que l’Escola ha organitzat un passeig carregat de poesia amb la intenció d’apropar poetes catalans a l’alumnat. En aquesta ocasió, el poeta compartit ha estat Brossa i el recorregut ha passat per diferents espais del poble de Bordils.

És en aquesta acció quan es produeix la cita a cegues entre l’Escola de Bordils i EART, després que mestres i alumnes de l’Escola convidessin i acollissin a les col·laboradores d’Experimentem.

Trobada de coneixença a l’Escola de Bordils (6 de maig)

Dies més tard, els dos col·lectius es van retrobar per conèixer-se una mica més després de les primeres converses i intentar donar resposta a la pregunta: Com ens imaginem el projecte? És a dir, compartir idea, estructura, fases, accions i dinàmiques del pla de treball a l’entorn del projecte.

En aquesta trobada també es van situar preguntes que ens van ajudar a posar en comú interessos i necessitats: Què hem treballat a l’entorn de Joan Brossa i què ens agradaria continuar treballant? Com hem treballat i com ens agradaria continuar treballant? Quines necessitats hem tingut i com les hem afrontat? Quins imprevistos han sorgit?

Sin título

Laboratoris entre cicles (27 de maig) i (31 de maig)

Després d’escoltar les veus durant la trobada de coneixença, i prenent com a material de treball les respostes a les preguntes formulades, es van desplegar dues sessions de treball en forma de laboratori per continuar treballant sobre metodologies d’una manera més situada, és a dir, atenent a interessos i necessitats més específics.

El primer laboratori es va realitzar amb mestres de cicle infantil i de cicle inicial i el segon amb mestres de cicle mitjà i cicle superior. En ambdós casos, l’estructura va ser molt semblant. Una primera part on es van compartir alguns exemples de pràctiques artístiques contemporànies ressituant aspectes de Joan Brossa al segle XXI (quotidianitat, crítica social, performativitat, cos, transformació, travestisme, recorregut, etc.), i una segona part on va reflexionar sobre maneres de fer a partir de les preguntes: Com entenem nosaltres l’art i l’educació? I la seva relació? On ens situem en el marc de processos creatius? Quin és el nostre paper en aquests processos i com les/els/ens acompanyem?

Sin título 2

Trobada de coneixença a EART Espai d’educació artística i creació contemporània (14 de juny)

En aquesta última trobada, les mestres de l’Escola van visitar l’espai d’EART i van ser acollides per les persones de l’equip que col·laboren en aquest projecte.

En aquest cas, es van compartir alguns projectes desplegats per l’entitat situant alguns aspectes vinculats a maneres de fer, a partir dels eixos establerts en les preguntes compartides en els laboratoris. La trobada va acabar compartint un berenar i preguntant-se I ara què serà de nosaltres?, evidenciant moltíssimes ganes de continuar explorant, reflexionant, aterrant i duent a la pràctica conjuntament aspectes analitzats durant aquest breu però intens procés d’aprenentatge.

//

JORNADA PEDAGÒGICA JOAN BROSSA

El passat 21 de maig la Fundació Joan Brossa va acollir una jornada adreçada a personal docent i organitzada des del Departament d’Educació en el marc de l’Any Joan Brossa. Aquesta sessió volia ser un punt de trobada entre docents que han desenvolupat projectes educatius amb els alumnes dedicats al poeta i, a la vegada, mostrar noves formes d’experimentar amb la poesia brossiana.

Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa, va fer la conferència ‘Joan Brossa o la fugida de la sordesa dels laberints’. Bordons va explicar de quina manera Brossa concebia el sistema educatiu. El poeta considerava que a la vida s’aprèn però no s’ensenya, que l’escola no hauria de transmetre coneixements sinó més aviat contribuir a ser persona, que s’haurien de canviar les dinàmiques i les rutines i que el mestre hauria de despertar interès entre els alumnes i hauria de ser el portador del fanal tot implicant-se en el projecte i participant en els processos d’aprenentatge per tal de crear una comunitat d’interpretació. La poesia de Brossa, crítica, quotidiana i irònica, hauria, doncs, de fomentar el diàleg, la reflexió, la creació, la recerca i, sobretot, la capacitat d’emocionar-se. També hauria d’explorar nous llenguatges comunicatius i introduir les xarxes socials amb la voluntat de posar l’estudiant en el centre. Bordons parlava de la necessitat de generar un aprenentatge significatiu, que vagi més enllà, amb aules vives i despertes. Finalment, Bordons va destacar que Brossa era poeta i que, per tant, tant important és la poesia visual com la poesia literària a l’hora de treballar-lo a l’aula.

Després d’aquesta conferència, diferents docents i alumnes van presentar experiències desenvolupades en els centres educatius:

Algunes d’aquestes experiències posaven de manifest la necessitat d’introduir les noves tecnologies a les aules, la importància d’implicar i fer emocionar els alumnes i les possibilitats que ofereix Brossa en clau interdisciplinar. Un aspecte a destacar fou el fet que el poeta esdevé un punt de partida per explorar el món que ens envolta.

Per acabar, Judith Barnés explicà de quina manera s’està treballant a la Fundació Joan Brossa amb els centres educatius. En destacà la necessitat de generar projectes de llarga durada amb les escoles, de formar els docents en matèria poètica i brossiana i de defugir de les unitats didàctiques per generar projectes experimentals. Per la seva banda, Laia Torrents, del col·lectiu Cabosanroque, presenta la guia educativa que acompanya la instal·lació visual i sonora ‘No em va fer Joan Brossa’.

//

V Jornada Educativa Joan Brossa

Enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Brossa i són molts els centres educatius que han treballat la poesia brossiana amb els alumnes. El servei educatiu de la Fundació va iniciar el curs amb la voluntat de proposar un programa més reflexiu, que propiciés el diàleg i la participació activa entre els docents i els educadors, entre Brossa i els alumnes. Des de la Fundació s’ha volgut posar de manifest que treballar Brossa a les aules és possible i que, a més, és necessari anar més enllà de la repetició de models. El poeta planteja noves maneres de relacionar-se amb els espais, d’entendre la creació poètica, de mirar el món.

La V Jornada Educativa Joan Brossa vol ser un espai participatiu on poder compartir experiències i donar veu als docents amb els quals hem treballat durant el curs. Durant la sessió es presentaran diferents projectes d’interès i programes de llarga durada que ajudaran a construir nous relats a les aules i noves maneres de relacionar-se amb la poesia brossiana. A més, presentarem la nova proposta educativa vinculada a l’espai: el Gabinet Brossa.

PROGRAMA

8.45h. Rebuda dels assistents.

9h. Presentació de la jornada ‘La clau de la clau’ amb Judith Barnés, responsable del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa.

9.15h. ‘Variacions’. Creació de noves rutes literàries amb alumnes d’infantil i de primaria amb Cloe Masotta, educadora de la Fundació Joan Brossa; Carla Boza, docent de l’Escola Isabel de Villena (Esplugues de Llobregat); i Teresa Aparici i Maribel Cervilla, docents de l’Escola Mas Rampinyo (Montcada i Reixac).

10h. ‘L’art és vida i la vida transformació’. De les càpsules formatives a la implementació a l’aula amb Bàrbara Bayarri, educadora de la Fundació Joan Brossa; Marco Fragoso, docent de l’Escola Camins (Franqueses del Vallès); i Caterina Clos, Neus Medina i Marisol Toledo, docents de l’Escola Voramar (Barcelona).

10.30h. ‘Brossart’ Accions situades entre Joan Brossa, l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART amb Experimentem amb l’ART; i Glòria Fernàndez i Núria Salvatella, docents a l’Escola de Bordils (Bordils).

11h. Pausa

11.30h. ‘Bigotis’. Un projecte singular a l’escola bressol amb Carol Besserer, Míriam Comino i Luz Recio, docents de l’Escola bressol La Rosa dels Vents (Cornellà de Llobregat).

12h. ‘Brossam’. Territori, cultura i educació amb Anna Mas, tècnica de cultura de l’Ajuntament de Granollers; Carles Masjuan, mestre de l’Escola Salvador Llobet (Granollers); Bàrbara Partegàs, artista i fundadora de Can Xic (La Garriga); i Martí Pujadas, Associació Cultural de Granollers.

12.30h. ‘Gabinet Brossa’ Visita performàtica a l’espai expositiu amb Jordi Ferreiro, artista i educador independent.

13.45. Cloenda de la jornada amb Cèlia Nolla, poeta i docent.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Data: Dimecres, 10 de juliol del 2019, de 9 a 14h.

Lloc: Seu de la Fundació Joan Brossa C/ La Seca, 2, baixos 08003 Barcelona

Inscripció: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

El període d’inscripció clourà divendres 5 de juliol.

Preu: gratuït les places són limitades

Destinataris: Docents de tots els nivells educatius, educadors, dinamitzadors culturals, creadors i persones interessades o vinculades a la innovació educativa. S’entregarà un certificat a tots els assistents.

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//

III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//