El mag de la paraula!

Els nens d’infantil de l’Escola Solc de Barcelona han treballat de valent  la poesia de Joan Brossa. Al mes de gener les nostres educadores, Sandra Anitua i Ariadna Caballero, varen visitar el centre i els alumnes van descobrir la poesia visual i objectual, van jugar amb les lletres i les paraules i van descobrir què era un llibre visual.

A partir d’aquesta activitat, els mestres han fomentat la creativitat dels alumnes i han explorat la forma de les lletres i fins i tot han estat capaços de crear històries a partir de les vocals. Tampoc no han faltat les noves tecnologies, els jocs de paraules, l’exploració del cos a partir de les ombres, etc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I tot plegat ha acabat amb un espai Brossa a l’escola i amb la creació d’un tapís en homenatge al poeta.

Una gran feinada i uns boníssims resultats. L’enhorabona petits brossians!

//

El joc de l’oca

El Centre educatiu “Escoles Joaquim Rosselló” Col·legi Sagrats Cors de Sóller ha estat treballant el projecte de curs “El meu llibre d’artista” des de l’assignatura de Plàstica i Visual.

Ens expliquen que l’alumnat ha entrat en contacte amb el món oníric, plàstic i conceptual de Joan Brossa i que s’ha fomentat el treball cooperatiu a l’aula gràcies a l’experimentació amb diversos tipus de materials i amb diferents tècniques, tant gràfiques com plàstiques, en funció de la intenció i del desig expressiu dels alumnes.

Els treballs realitzats han pres com a referència el llibre d’artista “El camí de l’oca” (1981) que Joan Brossa va concebre amb José Niebla. A partir d’aquí, el professorat ha esdevingut un company de viatge i l’alumnat ha hagut de resoldre els errors comesos, superar algunes dificultats, traçar el camí a realitzar, etc. La creació del poeta ha donat molt de joc en aquest procés.

//

Il·lustrats per Brossa

Dues hores van ser suficients (tot i les moltes que realment n’hagueren calgut) per plasmar en un grup de tan sols una quinzena de joves la magnitud i la rellevància que Joan Brossa va tenir, i que encara avui dia manté, en la poesia catalana. Ple de vitalitat i d’enginy, la figura d’aquesta personalitat va captivar els alumnes de literatura catalana que, presos per l’univers del poeta, van gaudir-lo en tot el seu epokhé.

Joan Brossa i Cuervo (1919-1998), poeta, dramaturg i artista plàstic, és considerat el gran avantguardista català de la segona meitat del segle XX. Creador del grup artístic Dau al Set amb d’altres companys, fou un dels primers grans defensors de la poesia visual catalana.

Tot i l’extensa varietat de registres amb què el poeta va experimentar al llarg de la seva trajectòria, el seu vessant poeticovisual fou especialment destacable. El taller de creació poètica que va tenir lloc al nostre centre l’11 d’octubre de 2016 organitzat per la Fundació Joan Brossa i dinamitzat per la Laia Serrano, va constar de dues parts: en primer lloc, una introducció a l’univers creatiu del poeta ens va ajudar a entendre la poesia des d’una perspectiva més àmplia; i en segon, una part creativa en què els alumnes vàrem crear poemes a la manera de Brossa.

Inspirats pel poeta, els estudiants humanístics ens vàrem transportar a l’època més avantguardista de Brossa, plasmant en unes quantes làmines tot allò que transmetia el seu univers tant conceptual com emocional. El resultat va donar lloc a un poemari col·lectiu: un àlbum ple d’idees, pensaments, reivindicacions i reflexions d’un grup de joves que, enlluernats pel més gran, vàrem voler dir-hi la nostra.

Sempre és bo portar a la part pràctica quelcom que es vol treballar adequadament. La literatura ens fa ser més persones i, gràcies a ella, auxiliar i sovint inspiradora de tot allò que ens envolta, som capaços d’entendre el nostre curiós, esporàdic, i maquiavèl·lic món. Joan Brossa n’és l’exemple clar. La seva personalitat perdurarà per molts anys i activitats com aquesta en són les grans credencials. Saber fer de la seva poesia una eina del nostre plaer i coneixement és una de les moltes riqueses que en podem adoptar, evitant de fer-ne un tabú. És per això que, tal com deia aquell… Què és poesia? Poesia… ets tu.

David Gargallo 

Alumne de 2n de batxillerat de la Institució Cultural del CIC

//

II #JornadaBrossa

El passat 4 de juliol va tenir lloc la “II Jornada Educativa Joan Brossa” dedicada a la incorporació de nous processos educatius a l’aula. La primera part de la sessió es va centrar a analitzar com els canvis socials i tecnològics que s’estan produint en els darrers anys, contribueixen a canviar el model comunicatiu i educatiu. Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, iniciava la sessió amb la lectura d’un fragment del text “La poesia en present” que Brossa va escriure el 1985 en què es parla, entre d’altres coses, sobre l’estètica de la síntesi del vídeo-clip. En segon lloc, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, centrava la seva conferència en la possibilitat de construir camins educatius híbrids en què la tecnologia jugui un paper rellevant dintre de l’aula. Borràs considera l’experiència lectora com quelcom que “dura tota la vida” i incideix en el fet que el 45% de la població d’entre 18 i 24 anys empra el mòbil com a plataforma per a la lectura. Això fa repensar models i dinàmiques de treball. D’altra banda, el fet de viure en una societat accelerada i hiperconnectada fomenta excés d’informació i  manca temps per pair-la. En aquest context es fa necessària una lectura més social i la capacitat de saber seleccionar la informació i d’aprendre a llegir en altres codis com, per exemple, el visual. La comunitat booktuber és la representació d’una nova generació i d’unes noves necessitats que posa de manifest que els adolescents no estan en crisi. Finalment, Magalí Homs i Roser Ros explicaven l’evolució dels vint-i-cinc anys de treball poètic a Tantàgora. Per a elles treballar poesia requereix experimentació i atreviment, construir espais, fomentar l’imaginari poètic, evitar associacions simplistes i posar obstacles en el procés per tal d’alliberar la ment. L’impacte tecnològic les ha portat a desenvolupar una nova línia de treball dedicada a la poesia electrònica en què s’explora el moviment, la tridimensionalitat, les possibilitats visuals del so i el fet que el receptor esdevingui, alhora, creador. “Lletres a raig”, “És ben cert…”, i “El concert de les paraules” en són alguns dels projectes.

En el segon bloc de la jornada es van convidar diferents docents per tal que presentessin projectes innovadors desenvolupats a l’aula. En primer lloc, Núria Cervera i Anna Pérez, de l’Escola Collaso i Gil de Barcelona, presentaven el projecte “Somnis i drets”, una proposta desenvolupada a cicle superior de primària en què els alumnes varen crear un poema musicat a ritme de rap i van elaborar-ne un videoclip. Seguidament, Joan Marc Ramos, de l’Institut Premià de Mar, ens parlava sobre “Expopoètica”, una exposició virtual creada pels alumnes de quart d’ESO mitjançant infografies dedicades a diversos poetes catalans. Per la seva banda, Montserrat Soldevila, de l’Institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, exposava diferents projectes de poesia en digital que ha realitzat amb els alumnes de secundària a través de la plataforma MyDocumenta.

La darrera sessió de la jornada va estar dedicada a diferents eines i plataformes que poden ésser introduïdes a l’aula. Si bé és cert que l’any passat es va presentar l’aplicació “Escolteu aquest silenci” dedicada a interactuar amb la poesia de Joan Brossa, enguany era el lloc de Miquel Martí i Pol i de Joana Raspall. Així doncs, Montse Caralt i Roger Canadell varen mostrar com transitar per la creació poètica de Martí i Pol mitjançant l’aplicació “L’univers poètic de Miquel Martí i Pol”, una eina digital inclusiva que pretén educar en el bon ús de les eines digitals i Ernest Cahué presentava el projecte “Un món de poesia” en què s’explora l’obra de Raspall d’una forma lúdica, interactiva i gamificada. A banda de l’aplicació, el projecte disposa d’un compte propi a Twitter i del desenvolupament de tallers de poesia interactiva a l’aula. Per acabar, Judith Barnés, responsable del servei educatiu i de la comunicació de la Fundació Joan Brossa, plantejava diferents iniciatives de cocreació poètica que la Fundació ha impulsat des de Twitter i que han acabat derivant en la creació del taller d’escriptura creativa “TwitteraBrossa”.

Un total de cinquanta-vuit persones van assistir a aquesta sessió. Esperem que l’any vinent el número d’interessats continuï creixent!

//

Entre teatres, pilotes i estris quotidians!

Donem per tancat el curs escolar 2015-2016 orgullosos de la nostra trajectòria. I és que el número d’alumnes que hem tingut enguany, ha crescut exponencialment respecte els cursos anteriors i el Centre de Coordinació Pedagògica de Barcelona ens ha atorgat el segell de qualitat per la qualitat educativa de la nostra programació.

El curs s’engegava amb una nova proposta educativa, el projecte de curs, amb la finalitat de donar continuïtat a l’estudi de l’obra de Joan Brossa més enllà de les activitats que els centres educatius volguessin fer amb nosaltres. Enguany la temàtica proposada era la transformació.

Un total de set centres educatius han presentat diferents projectes relacionats amb la proposta:

  • 5 projectes de segon d’ESO de l’Institut Joan Fuster de Barcelona
  • 1 projecte de p5 de l’Escola Coves d’en Cimany de Barcelona
  • 3 projectes de quart d’ESO de la Institució familiar La Vall de Sant Cugat del Vallès
  • 4 projectes de quart de primària de l’Escola Ribatallada de Sabadell
  • 25 projectes de sisè de primària de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera
  • 5 projectes de sisè de primària del Liceu francès de Barcelona
  • 3 projectes de tercer d’ESO de la Institució Montserrat de Barcelona

Un jurat format per Glòria Bordons (directora de la Fundació Joan Brossa), Judith Barnés (coordinadora del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa), Sandra Anitua, Ariadna Caballero, Héctor Mellinas i  Anna Solé (educadors de la Fundació Joan Brossa) i Martha Zimmermann (directora de la galeria Plom Gallery) han decidit que els guanyadors siguin, en aquest ordre:

  • “Teatre” d’Helena Romero, Martina Andrés, Pol Serrallonga, David Contreras, Alexander Nicolás, Lluís Corcuera de l’Escola Ribatallada (22 punts)
  • “Allibera-pilota” de Núria Colás de l’Institut Joan Fuster (17 punts)
  • “Paraigua i olla impossibles” d’Elena Esteban de la Institució familiar La Vall (15 punts)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquestes obres seran presentades pels guanyadors dijous 29 de setembre a la Plom Gallery i durant alguns dies es podran veure exposades juntament amb una peça de Joan Brossa.

Gràcies a tots els qui heu participat (alumnes i professors) i bon estiu!

//

El meu llibre d’artista. 2016-2017

Estem a punt d’acabar el curs i ja tenim a punt el projecte de curs 2016-2017. La temàtica? els llibres d’artista.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia són eines al servei de la comunicació que ens han d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. A més, defensava que totes les disciplines artístiques són vàlides a l’hora de transmetre un missatge. És per això que considerava extremadament important el fet de fusionar diferents gèneres artístics i poètics a la seva obra. La col·laboració amb pintors com Joan Miró o Antoni Tàpies, amb escultors com Eduardo Chillida o amb músics com Josep Maria Mestres Quadreny posen de manifest de quina manera el llibre pot esdevenir un objecte autònom, una creació polifònica, en què les fronteres entre les arts desapareixen.

cap9_04

A través dels llibres d’artista podem comprendre el procés creatiu del poeta així com experimentar amb noves formes creatives que fomenten el diàleg i la reflexió. Us animem a participar en aquest projecte!

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

II Jornada Educativa. Poesia + Educació + TIC

Per segon any consecutiu, el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa està preparant la II Jornada Educativa. Si l’any passat la protagonista de la sessió va ser la creació poètica del poeta i les possibilitats que ofereix en l’àmbit educatiu, enguany ens centrarem a analitzar processos d’innovació educativa en l’àmbit poètic i literari a partir de l’ús de les TIC.

Brossa deia que “sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”. És per això que des de la Fundació apostem per un projecte educatiu que s’adeqüi al context de transformació social en el qual ens trobem immersos. Sense oblidar els suports d’aprenentatge tradicional, és fonamental conèixer quines eines i recursos tenim a la nostra disposició per explorar la poesia amb els nostres alumes i de quina manera els podem implementar a l’aula.

Aquesta II Jornada Educativa s’adreça a personal docent, educadors i dinamitzadors culturals que tinguin interès per la literatura, la poesia i la innovació educativa.

DADES PRÀCTIQUES:

  • Data: dilluns 4 de juliol del 2016
  • Horari: de 9 a 14h.
  • Lloc: Palau Marc (La Rambla, 8. 08002, Barcelona)
  • Inscripció: fins al 29 de juny. Inscripció obligatòria. Places limitades
  • Preu: 10€ per assistent
  • Contacte: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//

Paraules i objectes

En el marc d’un projecte interdisciplinari i internivells que reuneix al voltant de la figura de Joan Brossa els cursos de 6è aula d’acollida II i 5è CM2-6 del Liceu Francès de Barcelona, una quarantena d’alumnes, de la mà de les seves professores d’arts plàstiques (Hélène Lafond), de català (Marcela Restom i Júlia Ferrer) i de francès (Capucine Lambert) han descobert la poesia objecte.

Els alumnes més grans van començar per un tast de poesia contemporània adequada a la seva edat a través del web Viulapoesia. Van llegir i escoltar poemes de Josep-Francesc Delgado, Dolors Miquel, Josep Piera sobre la poesia i també composicions sobre temes diversos de Delfí Abella, Maria Dolors Pellicer, Joana Raspall  i Joan Brossa. Tot seguit, van navegar lliurement pels poemes de la secció infantil del web a la cerca de paraules que els agradessin. Les van apuntar en petites cartolines i les van compartir amb els companys en una taula gran. A partir d’aquestes paraules, van escriure els seus poemes de text sobre l’escola, la natura i la no-violència.

El grup dels més petits van escriure també poemes “a la manera de” després de treballar l’obra de Brossa. Van elaborar, per exemple, poemes visuals de tipus cal·ligrama, o bé composicions seguint el model del poema “Dòmino”. També van imitar el llenguatge publicitari jugant amb imatges i paraules.

No cal dir que va ser ocasió d’escriure lliurement i creativament, però també d’aprendre paraules noves, d’exercitar la comprensió de textos literaris i de conèixer autors catalans contemporanis. A més, per compartir aquestes creacions, es va organitzar una sessió de slam a la biblioteca del centre on cadascú va recitar el seu poema.

Un segon pas va ser introduir a l’aula la poesia visual i la poesia objecte, també a través d’exemples, especialment de Joan Brossa, així com la figura d’aquest autor. Aquesta fase es va complementar amb un recorregut guiat per Ciutat Vella on els alumnes van conèixer poemes urbans i llocs emblemàtics relacionats amb el poeta com ara la botiga El rei de la màgia o El ingenio, de la mà d’Héctor Mellinas que va fer de guia i animador. Un altres grup, acompanyats per Judith Barnés, va visitar la secció del MACBA on hi ha alguns poemes objecte brossians. Finalment, van realitzar un taller al MACBA organitzat conjuntament per la Fundació Joan Brossa, en el qual van fabricar un llibre objecte inspirant-se en grans temes de Brossa, com la màgia,  el carnaval, el teatre i l’alfabet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, va ser l’hora de la creació plàstica. La professora d’art els va guiar en la comprensió dels “ensamblatges” d’objectes que donen un nou significat i un nou estatus als elements que hi intervenen i, després de fer la relació amb la poesia, els alumnes van elaborar el seu poema objecte amb petits objectes quotidians i de reciclatge. Aquestes obres i els llibres elaborats al taller el MACBA són actualment objecte d’una exposició a l’entrada de l’escola.

Amb aquestes activitats els alumnes han fet aprenentatges de llengua, literatura i arts plàstiques i han pogut expressar-se creativament mitjançant les paraules i els objectes. Han pogut conèixer  la figura de Joan Brossa que els ha sorprès per la proximitat que té amb el seu món quan utilitza d’allò que atrau els infants, com el del joc i  la màgia. Ho han trobat una activitat diferent, divertida i motivadora que els ha permès aprendre i demostrar les seves dots creatives amb llibertat.

Júlia Ferrer

Professora del Liceu Francès

//

Llegir des de la virtualitat

Tal com us vàrem avançar, entre el 14 i el 20 de març i amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, va tenir lloc el nostre primer club de lectura en línia amb el suport de Què Llegeixes? dedicat al poemari de Joan Brossa El dia a dia. Per a nosaltres suposava un autèntic repte atès que combinava l’experiència que tenim en la dinamització de clubs de lectura amb la voluntat de generar contingut a la xarxa d’una forma dinàmica i participativa.

La lectura compartida sobre Joan Brossa havia generat força expectativa. De tota manera, l’Ester F. Matalí ja ens va avançar que la poesia sempre costa i, de fet, dels 33 inscrits a la lectura, només hi varen participar 10. Això sí: d’una forma constant i molt activa.

La primera part de la lectura va servir per introduir-nos a l’univers del poeta a partir del visionat d’una interessant entrevista que va fer-li Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo. Aquesta entrevista ens havia d’ajudar a comprendre el significat que la poesia tenia per a Brossa i per què era necessari obrir la poesia a altres mitjans d’expressió. Per tal de generar debat, vàrem proposar als lectors que escollissin la frase que millor resumís el contingut de l’entrevista. Aquestes eren les opcions que els vàrem proporcionar:

  • “Veo la poesía o el arte como una aventura. Son un salto al vacío.”
  • “Detesto la fantasía. Lo que me interesa es la imaginación que es el desdoblamiento de la realidad.”
  • “Las diferentes expresiones artísticas de una época son diferentes partes de una pirámide que en el punto más alto se juntan.”
  • “El pedestal son los zapatos.”
  • “El alma del teatro es el carnaval.”
  • “La inspiración llega trabajando. Hay que forzar la situación y no repetirse.”

A més, a través d’un Storify realitzat per Què Llegeixes? es van recollir els moments més destacats.

Durant la segona sessió ens vàrem centrar en el contingut general del llibre: el títol, la disposició dels poemes dintre del recull i l’estructura de cada poema. A través de diferents preguntes els usuaris anaven donant la seva opinió. Des de la Fundació es mirava d’enriquir el contingut proporcionat amb altres poemes de Brossa que hi tinguessin relació, sempre combinant la paraula i la imatge.

L’Albert Carol sintetitzava el contingut del poemari amb el vers “M’assec en un balancí i miro per la finestra”, l’Ester F. Matalí optava per “No tinc temps per perdre” i “Continuo escrivint”, mentre que la Dolors Vergaray n’escullia “El mirall a la pista”. Maria Clara Camps ens proposava, fins i tot, un nou títol: “Contemplo la vida així que me n’allunyo”.

image008

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1985. Fotògraf: Colita

Reflexionàvem plegats sobre el cicle vital i sobre la importancia de saber mirar. Imaginàvem també com seria el procés creatiu del poeta. L’Albert Carol el veia així:

El poeta seu al balancí, davant d’ell una finestra, a les mans un diari per fullejar, unes tisores per retallar. A més té la seva imaginació. Amb només això en fa prou i de sobres.

A la tercera sessió plantejàvem analitzar el contingut específic dels poemes a partir de les diferents temàtiques que es tracten: notícies d’actualitat, crítica a la societat, l’ofici d’escriptor, el valor de les lletres i del llenguatge i el pas del temps. El diàleg generat ens permetia parlar sobre la llengua catalana, sobre l’actitud activa del lector, sobre el paper de l’educació i de la religió a la nostra societat, sobre el capitalisme i el consumisme, sobre la lletra A. Alguns dels versos que van destacar els nostres lectors són:

Som una societat endarrerida que només es posa al dia en els símbols externs. Maria Clara Camps

La competició, moda salvatge, veu com un dòlar més la humanitat. Maria Jesús

Voldria fer poemes que no generessin / llenguatge sinó que en suprimissin. Albert Carol

Arribats a aquest punt, els lectors interactuaven cada vegada més. Els seus comentaris enriquien els nostres, havien perdut la por. I és que com diu l’Albert Carol, Brossa: “Com a lectors no ens vol com a simples espectadors, ens vol fer reflexionar i prendre part”.

Lletra-ull

També començàvem a fer reflexions molt interessant com aquesta de la Maria Jesús arran del poema visual “Lletra-ull” que apareix al llibre:

La poesia visual no té una funció representativa tradicional, sinó més aviat connotativa. Com diu Brossa, la A deslligada de la paraula és el principi de l’alfabet, la porta d’entrada a la literatura, però si la girem, es converteix en un bou que és el símbol en totes les religions de la vitalitat, de la mateixa manera que l’ull en el cristianisme és la mirada de Déu Pare que tot ho veu i, en canvi, a Egipte l’ull d’Horus simbolitza la salut, la prosperitat, la capacitat de renéixer. Com a curiositat també vull remarcar que el van ferir en ull a la guerra i per aquest motiu no va tornar al front i va passar la resta de la guerra a l’hospital i a la rereguarda. No sé si algun d’aquests fets tenen relació amb aquesta poesia visual. Si renéixer de la guerra i recuperar la salut li van permetre submergir-se en la literatura i en l’Art.

A mi em suggereix la mirada, el punt de vista de l’espectador sobre la literatura, sobre el principi del coneixement.

La Maria Clara Camps concloïa aquesta part:

Tot escriptor i poeta vol comunicar-se amb el lector. I Brossa va més enllà, ja que la seva comunicació és reversible. Davant d’un poema, sigui escrit o visual, nosaltres com a lectors reaccionem, ens divertim, pensem en el que vol dir, ens enfadem o riem o ens entristim, o tot alhora. Brossa provoca amb dolenteria i amb frescor. Ens ofereix la seva mirada envers tot el que l’envolta: política, societat, sentiments, vida i mort perquè la compartim o la rebutgem, però perquè hi reflexionem, hi reaccionem i no quedem impassibles, que és el pitjor que podem fer. La seva actualitat ens demostra que hem canviat ben poc.

I després de reflexionar, tocava crear. Aquest era el propòsit de la darrera sessió. Així doncs, es proposava als usuaris que creessin a la manera de Brossa tot fent poemes escrits que generessin una imatge mental, un aspecte que apareix en el poemari. Aquí teniu les creacions de l’Albert Carol, l’Ester F. Matalí i la Maria Jesús.

 

En paral·lel a totes aquestes creacions, durant el Dia Mundial de la Poesia, vàrem piular versos incomplets d’El dia a dia a Twitter per tal que els usuaris els completessin amb les seves paraules. 19 usuaris van generar 72 nous poemes gràcies a la participació de la plataforma Vull Escriure.

I per acabar aquesta lectura compartida, una trobada amb la Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes ben poètica, dolça i brossiana.

Un plaer poder dinamitzar la xarxa amb lectures brossianes i amb la participació d’uns lectors 2.0 fantàstics!

//

Caminar, crear i degustar

Els alumnes de batxillerat de l’Escola Virolai estan treballant a fons la vida i l’obra de Joan Brossa amb el suport de l’Escola Sant Miquel dels Sants de Vic que, com ja sabeu, fa anys que treballa el poeta amb els seus alumnes.

La Maragda Ferrer, alumna de l’Escola Virolai, ens explica les diferents activitats que ha realitzat amb els seus companys per tal d’aproximar-se a la creació brossiana. En primer lloc van fer una ruta per Barcelona amb la finalitat de descobrir l’obra pública de Brossa i d’inspirar-se a per tal de dur a terme un projecte original en grup. A continuació, van investigar a fons la vida de l’autor i van respondre un qüestionari.

Finalment, els diferents grups de treball es van disposar a fer un projecte final que podia seguir les instruccions marcades pel professorat o bé desenvolupar una proposta completament diferent. Els projectes realitzats són ben originals i diferents: una gimcana brossiana amb l’aplicació de codis QR, la representació de poemes visuals de Brossa a l’escola o, fins i tot, la degustació d’algunes obres.

Tot plegat una nova manera de veure i comprendre la poesia!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Maragda Ferrer

Alumna de l’Escola Virolai

//