I #JornadaBrossa

La realització de la “I Jornada Educativa Joan Brossa” per part del Servei Educatiu de la Fundació el passat 7 de juliol ha suposat la consolidació d’un projecte que va començar ara fa tres anys. I és que malgrat les limitacions econòmiques, de personal i d’espai que tenim, l’oferta educativa no ha parat de créixer de la mateixa manera que ho ha fet la demanda per part dels centres educatius del país.

Glòria Bordons iniciava la Jornada esmentant que l’objectiu principal de la Fundació és el de difondre l’obra de Joan Brossa i per això cal acostar la figura del poeta a les noves generacions. Brossa va despertar l’interès de molts docents i foren bastants els centres escolars que van enviar-li cartes i treballs. Pepa Llopis, companya sentimental del poeta i impulsora de la Fundació, es va dedicar a seleccionar aquells poemes de l’autor que podrien ser treballats a les escoles. Fruit d’aquesta selecció, i de la importància que la Fundació sempre ha donat a l’educació, es va publicar el llibre “Aprendre amb Joan Brossa”.

DSC_0952

Brossa no va escriure gaire sobre educació però el text “De la sordesa del laberint” hauria de ser una lectura obligatòria per part de mestres i professors. A la coneguda sentència “Les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen”, li segueixen d’altres com “A la vida les coses importants són senyals que un tintorer no pot fer desaparèixer” o bé “No he cregut mai en la sort de cap mètode, convençut que els coneixements deixen de tenir valor si no hi ha una aportació humana creadora”.

I és amb aquest esperit creador, experimental i reflexiu que hem consolidat un projecte educatiu en el qual treballem fonamentalment la mirada, l’observació atenta, el pensament crític, l’acció performàtica i el foment de la lectura. Volem que les nostres activitats es construeixin mitjançant un diàleg col·lectiu entre l’educador i els alumnes. Pretenem que tothom digui la seva, que els alumnes s’atreveixin a parlar, que perdin la por a equivocar-se. Altrament, volem donar suport als docents per tal que treballin Brossa a l’aula. És per això que a partir del curs vinent oferirem assessorament pedagògic als docents que vulguin participar en el projecte de curs “L’art és vida i la vida és transformació”.

Durant aquests tres anys hem comptant amb el suport de diverses persones que ens han ajudat, i ens ajuden, a fer que el nostre projecte educatiu prengui forma. Mariela Heredia, des de l’empresa App_arte, ha desenvolupat una aplicació adreçada a nens d’entre 3 i 7 anys per tal d’integrar les noves tecnologies a l’aula des de l’experimentació permanent. Patrici Batalla, mestre de l’Escola El Puig d’Esparreguera, ha contribuït, des de l’entusiasme i la implicació absoluta, a fusionar projectes i assignatures, a fer que els nens mirin el seu entorn des d’una nova perspectiva, a incentivar la creació poètica durant les vacances, a acostar els artistes a l’aula, etc. I Sílvia Caballeria i Carme Codina, des del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, innoven any rere any amb el desenvolupament de projectes educatius que impliquen moltes hores de treball però a la vegada uns resultats excel·lents en què es fa palesa l’energia que hi han posat els alumnes i la capacitat que tenen d’acostar-los la poesia tot emprant eines i mitjans extremadament actuals.

Collage5

No podem oblidar tampoc el treball que realitzen els nostres educadors. Cèlia Nolla, que ens va acompanyar durant la Jornada fent interactuar els assistents amb diverses dinàmiques de creació en equip, Laia Serrano, Héctor Mellinas, i un llarg etcètera de persones que, com diu en Patrici, han estat tocades pel “verí” de Joan Brossa i ens ajuden a fer possible el nostre projecte formant-se, fent seguiment d’activitats, realitzant itineraris urbans o anant a les escoles a fer tallers de poesia brossiana. Dintre d’aquest col·lectiu d’educadors volem donar la benvinguda a l’Enric Llevat que mitjançant la proposta “Tinta brossiana” vol combinar la poesia essencialista de Joan Brossa amb la tècnica de la tinta xinesa i la creació de haikús. Sense cap mena de dubte, el fet de portar artistes a les escoles ajudarà a fer que l’experiència educativa sigui més vivencial i enriquidora.

Collage1

Després d’aquesta aventura només podem agrair l’entusiasme que varen mostrar els ponents i la participació de tots els assistents. Considerem que els resultats han estat molt per damunt d’allò que ens esperàvem i que va ser una jornada intensa però enriquidora. Una injecció de poesia forta que fa pensar ja en nous projectes educatius i en la realització de la propera Jornada.

* Si en voleu conèixer més detalls, busqueu l’etiqueta #JornadaBrossa a Twitter o bé consulteu el grup “I Jornada Educativa Joan Brossa” que es va crear a Linkedin per reflexionar sobre alguns dels temes que es varen tractar després, directament i indirectament, a la Jornada.

//

Poeta líquid, lector lliure, fundació didàctica

Joan Brossa, en tant que artista sintètic i poeta líquid, ofereix una infinitat de possibilitats pedagògiques a tots els nivells: des de la grandesa còsmica taoista, per exemple, a l’esforç de reproducció d’un gènere ja perdut per manca d’intèrprets capacitats com és el cas dels monòlegs de transformació. Ara bé, el poeta ens possibilita l’accés a la seva obra i al seu procés reflexiu d’una manera absoluta; això és, permetent la lliure interpretació del lector. És llavors que entra en joc la tasca didàctica de la Fundació.

El Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es basa en el profund coneixement de l’obra i el procés de creació poètica de Brossa. Però alhora, té ben presents les necessitats del públic (a fe que n’hi ha molts!) al qual s’adreça. I és que no podem pretendre que nens de cinc anys processin la identificació del poeta amb el Wotan wagnerià, de la mateixa manera que no tractarem de simplificar el deix existencialista del Poema visual transitable en tres temps per als adults.

El resultat d’aquesta combinació són un seguit de tallers, d’activitats dins i fora de l’aula, que emfasitzen un tipus de poesia brossiana concret en funció de l’edat dels alumnes però amb un eix comú, la clau perquè els estudiants (i, per tant, la següent generació) comprenguin la grandesa del poeta: l’homogeni procés reflexiu que el porta a la creació de l’obra en qüestió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Treballar Brossa amb nens (posem de 4 a 12 anys) és absolutament enriquidor i ho és per un motiu tan senzill com la fe: els nens creuen en la màgia, són impulsius, juguen. I és aquesta la raó per la qual estableixen una connexió instantània amb el món poètic de Joan Brossa; mentre els adults ens trenquem les banyes per tractar d’entendre racionalment la juxtaposició poètica d’elements, els nens es deixen endur i comprenen què és allò que vol dir l’obra poètica.

Ara bé, descobrir el poeta als adolescents té quelcom d’insòlit. En primer lloc perquè, per més que cridin i se’t rifin, se’ls cau la baba davant d’un pot ple de ceres de colors. I en segon lloc, perquè, si bé ja no connecten immediatament amb la poesia, sí que són capaços de sorprendre’s obertament un cop comprenen el sentit de la peça, que no deixa de ser l’efecte que el poeta desitjava.

Potser, de l’extensa oferta educativa de la Fundació, només per simple estima personal, destacaria el taller que parteix d’un quasi filosòfic llibre de poesia visual —Els etcèteres— així com l’activitat que, en col·laboració amb el Servei Educatiu de la Filmoteca de Catalunya, mostra el cinema hipnagògic que Brossa imaginà i que, malauradament, ningú ens ha ensenyat a valorar, encara.

És tota una art, l’educació. I sense pretendre de canviar un sistema acadèmic advers, el que proposa la Fundació Joan Brossa és plantar la llavor poètica de la revolta en aquells que, ben aviat, hauran de triar un seguit de models referencials en tots els àmbits. Cal comprendre i interioritzar l’obra brossiana per, aleshores, reproduir en qualsevol àmbit els valors humans que impregnaven la seva poesia. I la tasca de la Fundació és ajudar-hi. Ara només ens cal deixar-nos salvar.

Héctor Mellinas

Antic practicant i educador de la Fundació Joan Brossa

RR

Joc, màgia, creació i transformació

Dimarts 12 de març, un grup de vint-i-cinc alumnes de 1r de primària de l’Escola Orlandai va visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”. Era un grup despert, curiós, i que s’havia informat sobre el poeta i les seves creacions poètiques.

Explorant poemes brossians

Explorant poemes brossians

El recorregut va començar al vestíbul de La Seca, on vaig rebre el grup davant del cartell de l’exposició, i els vaig fer algunes preguntes sobre la figura de Brossa. Les respostes del grup em van sorprendre i desconcertar una mica, ja que superaven força les expectatives que m’havia fet mentre preparava les activitats per a la visita. Tot seguit, els vaig fer observar el poema visual que mostra un antifaç amb totes les lletres de l’alfabet, davant del qual els vaig formular una pregunta que no haurien de respondre fins al final de la visita: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?”

L'empleat, 1989

“L’empleat”, 1989

Al primer replà, davant la instal·lació “L’empleat”, em van tornar a deixar bocabadada, ja que en reconeixien tots els elements; i de l’americana s’adonen que, enlloc de mans, té estreps. Vam continuar pujant i ens vam aturar a la instal·lació “Despullament”, en la qual van respondre, sense dubtar-ho ni un segon, que és un balancí, però que li’n falten parts. Em va fascinar especialment el comentari d’un nen que va dir: “És com si fos un arbre però com un balancí”, perquè va saber interrelacionar les fulles d’arbre de terra amb les parts que faltaven al balancí. També va afegir que el balancí estava despullat com un arbre sense fulles.

A la sala d’exposició, asseguts davant de la primera foto de Joan Brossa, la mateixa del cartell, a partir del barret que duia el poeta –era un barret de copa– vaig introduir un tret característic: la seva fascinació pel món de la màgia. I amb una foto de Brossa de quan era petit, els vaig parlar d’una altra afició del poeta que perduraria durant tota la seva vida: les joguines.

Explicant l'interès que Brossa tenia per la màgia.

Brossa i la màgia

Seguidament, vam anar descobrint alguns poemes objecte, visuals i escrits de Brossa:

  • Poemes objecte: “Senyor” i “L’ou del caos”, que els van meravellar, i els van suscitar comentaris com: El senyor que es posa el barret seria com un ninot, es mouria com les joguines de corda, no pensaria,... membre l’ou s’obriria i en sortirien unes potes de pollet, després de donar-li corda explotaria, caminaria amb les potes, no passaria res, l’ou és buit, etc.
  • Poemes visuals: la S en forma de pentagrama, la S en forma de peix i el poema “Lunar” posen l’èmfasi en com el poeta transforma les lletres en altres coses.
  • Poemes escrits: el poema “Guants”, el vam representar de manera conjunta amb uns guants invisibles per descobrir com juga el poeta amb les paraules i els números per tal d’arribar finalment a un engany com si fos un truc de màgia

La part més interessant de la visita, segons les valoracions del grup, va ser l’activitat de creació d’un poema a partir d’una lletra o d’un objecte. Per dur-la a terme, es va dividir el grup en dos subgrups i a cadascun se li va donar materials i instruccions perquè fessin un poema objecte o un poema visual. Un cop feta l’activitat, es va agrupar tot l’alumnat. Llavors, cada parella mostrava el seu poema visual o objecte a la resta del grup i els preguntava com el titularien. La seva imaginació es va disparar i van crear poemes realment impressionants. En canvi, els va costar una mica endevinar els títols de les peces creades pels seus companys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De camí a la sortida de la sala, a partir del comentari sobre sobre alguns poemes visuals més reflexius sobre el tema de l’alfabet, vam recordar conceptes treballats durant el recorregut: com Joan Brossa transformava les lletres, girant-les, afegint-hi elements, canviant colors; quin tipus de poemes feia (visual, escrita i objectual); quines aficions tenia el poeta (la màgia i les joguines, entre d’altres) i com aquests trets tan característics del poeta es podien observar en les  seves obres.

Vam acabar la vista on l’havíem començada, al vestíbul. Novament, davant del poema visual de l’antifaç, van respondre la pregunta: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?” Aquestes són algunes de les respostes que van donar: perquè Brossa feia poemes amb les lletres, perquè deia que l’abecedari era molt important, perquè la lletra més important per a ell era la A. També vam parlar del carnaval, on la gent es posava màscares i antifaços per convertir-se en altres personatges; del teatre, on els actors es transformaven; i dels espectacles de màgia, on els mags transformaven la realitat com Brossa ho feia amb les lletres. Aleshores em vaig girar per posar-me l’antifaç i jo també em vaig transformar en un personatge apassionat per la poesia que els convidava a seguir treballant el món de Joan Brossa.

Sorpresa i transformació a mode de cloenda!

Sorpresa i transformació a mode de cloenda

Va ser una experiència molt enriquidora fer la visita guiada a un grup d’alumnes de 1r de primària observadors, participatius, curiosos i desperts, que entenen a la perfecció conceptes propis de nivells més alts i que havien fet una preparació a la visita molt encertada tant a l’escola com amb els pares.

Cristina Vinagre

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//

Records de Brossa

Ara que ja hem arribat al final de l’exposició, ja puc parlar de les persones que hi han passat, de les converses que han omplert les sales, dels sentiments i idees que han despertat les visites guiades i els tallers, etc. i de les descobertes que ha generat l’obra del poeta. I és que parlar de Brossa sempre és inquietant i sacseja els pensaments.

A l’exposició “Joan Brossa. Escolteu aquest silenci” ha vingut gent de tot tipus: persones amants de l’obra de Brossa –fins i tot algunes n’eren amigues!-, gent que el coneixia una mica a partir dels poemes urbans i de la poesia visual, d’altres a qui tan sols els sonava el nom, i alguns que no n’havien sentit a parlar mai, com ara algun turista despistat que de tant en tant queia per allà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tots ells, després de veure les seves obres, n’han tret alguna cosa. Brossa no deixa indiferent a ningú, i aconsegueix arribar a tothom perquè o bé utilitza objectes i símbols de valor quasi universal, o són els seus poemes escrits els que reflecteixen aquestes idees, reflexions i preguntes que la humanitat, sigui d’on sigui, ha tingut i encara té.

Explorant el Brossa cartellista.

Explorant el Brossa cartellista.

A partir d’aquesta mostra, els que el coneixien tornaven a recordar la seva gran personalitat senzilla i humil però que no passava desapercebuda, i explicaven als seus acompanyants petites anècdotes. Els que no el coneixien tant, s’adonaven de la immensitat de l’artista i de tots els formats que treballava: poesia visual, cartells, poemes objecte, instal·lacions i sobretot els poemes escrits. I els que no sabien qui era s’adonaven que aquest personatge era un avançat en el seu temps ja que reivindicava temes socials que actualment són de plena vigència.

Tots han entès que Brossa era POETA, i que aquest era el seu ofici. Que tenia clars uns ideals de llibertat i compromís en els quals creia i sempre ben arrelat dins el territori i la societat catalana.

Amb totes les seves obres Joan Brossa ens volia fer reflexionar, pensar, qüestionar-nos la realitat tal i com ens la fan entendre i fer-nos veure que el nostre pensament i la nostra voluntat són el nostre vehicle i l’hem de cultivar i saber fer créixer. I per això cal llegir, llegir molt!

Poesia i filosofia, reflexió i agitació, llibertat d’expressió i imaginació, paraules, teatre, ideals i màgia. Tot això, i molt més, és Joan Brossa.

 Cèlia Nolla

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//

Joan Brossa: fent volar la imaginació…

El 26 de febrer, quan tot just feia un mes que l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” s’havia inaugurat, m’estrenava com a educadora de la Fundació Joan Brossa amb una visita-taller adreçada a un grup de 4rt d’ESO de l’Escola Liceu Francès de Barcelona. El principal dubte que se’m plantejava era: “Si mai no ha estat de fàcil transmetre interès per la poesia a nois i noies adolescents, avui dia, amb l’era virtual, on res sembla que pugui existir sense tenir una pantalla al davant, deu ser impossible!”. Captar la seva atenció, doncs, se’m presentava difícil…

La meva sorpresa va ser veure com el caràcter juganer i desconcertant de la poesia de Brossa va enganxar, des del primer moment, els nois i noies que ja coneixien una mica l’obra del poeta. No els va costar gaire captar el doble sentit de la poesia de Joan Brossa, així com traslladar al camp més quotidià les interpretacions d’algunes obres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Certament, com més et submergeixes en l’univers brossià, més te n’adones de com els nois i noies en poden dir infinitat de coses, només cal fer-los creure en fer volar la imaginació i convèncer-los que tot el que puguin aportar de nou pot ser vàlid, ja que el poeta ens volia fer-nos pensar. Poc a poc, van veient com la vessant reivindicativa de Brossa encaixa amb la seva manera de protestar sobre les coses que no els agrada i veuen en ell un referent per fer les seves pròpies creacions.

Poema visual “Covardia” realitzat per una parella d’alumnes.

Creacions molt suggerents que demostren que l’enginy ben dirigit dels nois i noies d’aquesta edat pot donar grans resultats. Voldria destacar, per exemple, dos creacions fetes a partir de la lletra “C”.  La d’un grup de tres nois que la van convertir en el símbol de l’euro per parlar de la corrupció a través de noms com Bárcenas, Rajoy i l’alcalde de Sabadell, entre d’altres, i la d’un noi i una noia que, molt interessats pel llibre d’artista “El Bosc a casa”, la van fer destacar de la paraula covardia per reflexionar sobre la por de la gent a l’hora d’escollir els camins compromesos de la vida.

Les aportacions que van fer aquests nois i noies em van fer veure que tot és novament reinterpretable per les noves generacions sense que se’n perdi necessàriament el sentit original. Per exemple, em va fer especial gràcia la reflexió que alguns nois van fer del “Poema visual” amb el segell de Franco el qual deien que tenia una X a sota perquè Brossa volia mostrar que era tòxic, o bé el poema objecte “L’ou del caos” en què van justificar que es podia dir així perquè si l’ou es trenca, derivat de la clau que hi té encastada, hi podia sortir el rovell i crear un autèntic caos.

Algunes de les obres comentades durant la visita.

Algunes de les obres brossianes comentades durant la visita.

La veritat és que ha estat una gran experiència poder transmetre Joan Brossa, el millor que he sabut a tota la gent que ha visitat l’exposició, però especialment escoltar les reaccions dels diferents col·lectius d’edats. Reconforta pensar que encara hi ha interès per la poesia i per posicionar-se davant de qüestions que no ens semblen justes. Brossa ens pot ajudar a ser més crítics i despertar-nos davant una societat que no va per bon camí de la mateixa manera que succeïa seixanta anys enrere.

Laia Serrano

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//