Bigotis

Visitar l’Escola Bressol Municipal La Rosa dels Vents de Cornellà de Llobregat és d’aquelles experiències que reconforten. Sempre hem encoratjat els docents a treballar Joan Brossa a tots els nivells educatius, a llegir l’obra del poeta a l’aula, a sensibilitzar els alumnes a partir de la poesia, a convidar-los a gaudir-ne sense replicar models.

Allò que no hauríem imaginat mai, però, és que un equip docent valent, compromès, motivat i voluntariós es veuria en cor de desenvolupar un projecte amb infants d’un i de dos anys a partir de l’univers creatiu de Joan Brossa. I és que La Rosa dels Vents creu en la importància de promoure la sensibilitat artística dels infants a partir del desenvolupament de projectes culturals. Així doncs, si varen començar amb la maleta pedagògica Expressart del MACBA, ara s’atreveixen amb l’obra de Brossa i, fins i tot, amb la poesia de Federico García Lorca.

Les docents expliquen que la clau de l’èxit consisteix a no generar gran expectatives atès que els infants sempre sorprenen. Tampoc no es marquen uns objectius específics. Es tracta de treballar la lliure associació d’idees i d’implicar a les famílies en els projectes seguint el ritme evolutiu dels nens. Evidentment, dur a terme aquest tipus de propostes requereix moltes hores de preparació i d’estudi. Les docents insisteixen que un dels problemes principals que van tenir amb Brossa va ser l’extensió de la seva obra i el fet de no saber per on començar.

El projecte cultural dedicat al poeta s’ha realitzat dues vegades: durant el curs 2015-2016 i durant el 2017-2018. De fet, la segona vegada va servir per millorar algunes dinàmiques i per reduir el número de materials que havien generat en el primer projecte. També van visitar l’exposició temporal Poesia Brossa per inspirar-se i poder agafar noves idees. Diuen que van quedar meravellades amb la instal·lació El planeta de la virtut, per exemple. Es van arribar a plantejar, fins i tot, visitar el MACBA amb els alumnes però el discurs expositiu i la manera com estaven disposades les peces no ajudava a la participació dels més petits.

L’eix que va articular el projecte al centre va ser el bigoti. Amb aquest element van generar diferents dinàmiques com, per exemple, fer que els nens es posin i es treguin un bigoti mentre es miren en un mirall. Es va intentar fer el mateix amb un antifaç però no funcionava igual perquè resulta més incòmode d’interactuar-hi. Per tal de desenvolupar el projecte Brossa es va crear una capsa brossiana de la qual s’extreien tots els materials amb els quals poder treballar: cada vegada que els alumnes veien la capsa, sabien que alguna cosa brossiana estava a punt de passar. Aquesta capsa tenia un bigoti a la tapa. El bigoti i Brossa van passar a formar part de la realitat quotidiana dels alumnes durant un curs.

Les dinàmiques brossianes podien o bé ser activitats puntuals o bé formes d’introduir algun concepte o idea de treball. En general, es pretén fomentar la manipulació i l’aspecte plàstic. Brossa s’integra en les dinàmiques del centre i no a la inversa. En cap cas es tracta de fer una setmana dedicada al poeta sinó més aviat fer que durant un curs sencer el currículum respiri Brossa. Plantejar dinàmiques que permetin jugar amb la forma de les lletres, treballar les parts del cos a partir de poemes objectuals, llegir poemes de Brossa amb un bombí al cap, etc. són algunes de les propostes plantejades. En aquest sentit, cal destacar la importància que donen a la lectura en el marc del projecte. Les docents llegien o cantaven poemes de Brossa sense esperar res a canvi, sense haver d’explicar què deia el poeta en aquells versos. En molts casos, la lectura d’un poema permetia introduir un tema o una activitat creativa però en cap cas es tractava d’intentar comprendre o crear a la manera del poeta.

La importància d’aquest projecte transversal i de llarga durada fa que l’equip docent expliqui el projecte a les famílies a l’inici de curs per tal d’involucrar-les al màxim en les propostes. A més, aprofiten el projectes per fer venir al centre experts amb els quals poder treballar altres disciplines. En aquest cas es va convidar la Mariona Trench per gaudir d’un contacontes brossià i a la il·lustradora Mercè Galí per crear un mural plàstic col·laboratiu amb els peus.

El més bonic de tot plegat és veure que, quan acaba un projecte, alguns elements queden instaurats per sempre més al centre fent que els creadors que els han inspirat passin a forma part de l’escola. El vell de Joan Brossa ens saluda des del lavabo de La Rosa dels Vents.

 

Vell, 1988

//