Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

> #daualBrossa (desembre 2018 – gener 2018)

 a partir/

Dues cares del dau, un món poètic

Una de les característiques principals de l’obra poètica de Brossa és la senzillesa. El poeta depura la realitat, sintetitza les paraules i deconstrueix les lletres, crea des del silenci, des del paper en blanc, per construir un corpus poètic minimalista, aparentment obvi en el resultat però lent i meticulós en el procés.

Brossa activa les antenes, viu en un estat d’alerta permanent. Receptiu a tot allò que viu i que sent, qüestiona el món en què vivim i ens ensenya a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. Si analitzem els poemes objecte brossians, és molt habitual veure-hi com la juxtaposició de dos elements quotidians dona lloc a una nova realitat. Però això no només passa amb els objectes. En els poemes visuals també podem trobar aquest joc de l’aparellament. I els poemes escrits tampoc no en són una excepció.  En aquest cas, és deliciós veure com Brossa és capaç d’escriure versos que generen imatges en la ment del lector. Paraula i visió es fusionen, desapareixen els gèneres, es transgredeixen els límits:

Un vidre

i un botó petit.

Vint-i-set poemes, 1956

Peu i mitjó

a la mateixa sabata: un món.

Ot, 1972

Una poma pintada

Uns cercles grocs i verds.

Poemes públics, 1974-1975

#Brossa95, #HaikuBrossa, #relatBrossa i #personatgesbrossians són les quatre experiències de cocreació poètica a Twitter que la Fundació Joan Brossa ha proposat als usuaris per celebrar l’aniversari de Joan Brossa. Enguany, amb motiu de l’Any Brossa per commemorar-ne el centenari, tanquem aquest cicle d’experiències amb la iniciativa #daualBrossa.

En aquesta ocasió, cada dia a les 9h., entre el 30 de desembre del 2018 i el 19 de gener del 2019, la Fundació penjarà a Twitter una fotografia amb la cara de dos daus: cada cara contindrà una imatge. Els usuaris, durant vint-i-un dies, i a la manera de Brossa, podran crear poemes molt breus, micropoemes, talment com si es tractessin de sentències, a partir de les dues imatges mostrades a les cares dels daus. Seran poemes escrits amb una forta càrrega visual, curts, essencialistes que remetin directament a la poètica de la imatge en ser llegits.

Esperem que participeu més que mai en aquesta iniciativa de cocreació que ha sabut alimentar i promoure una comunitat brossiana virtual molt activa. Agraïm tot el temps que ens heu dedicat i us esperem a Twitter a partir del 30 de desembre. És moment de tirar els daus… Hi jugueu?

//

D’un poema visual, un conte

En el marc de l’assignatura “Llengua catalana per a l’ensenyament” de la doble titulació de mestre de la Universitat de Barcelona, els alumnes de primer curs van haver de superar un repte: escriure un conte creatiu a partir de poemes visuals de Joan Brossa.

La responsable d’aquesta proposta fou la Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa. Bordons va plantejar als alumnes que desenvolupessin la creativitat a partir de la reflexió i que inventessin un conte creatiu a partir d’un estímul plàstic i d’un indret concret o inventat. Per tal de posar en marxar la creativitat, va definir les característiques d’un conte, l’organització del text en diferents paràgrafs i la importància de connectar les idees per donar coherència i cohesió a l’escrit. A la vegada, va analitzar diferents textos narratius i va reflexionar sobre la creativitat i els elements que la integren.

I aquí teniu alguns dels resultats més destacats que en van sorgir:

  • Història dins d’una carpeta de la Mireia Terol i el Bernat Soler que explica el viatge d’un llapis cap a un món en què tot es transforma i cobra vida.
  • Sever del Jan Cabarrocas, la Clara Guasch i el Pau Reig en què es relata la història d’una cova misteriosa en què una A capgirada és la protagonista.
  • El misteri del far de l’Andrea Gasulla, l’Anna Moncunill i l’Amma Mulet que descriu la història del faroner de Sant Salvador.
  • L’empremta de sabó de la Clàudia Estruch, la Marta Mateo, la Clara Pardos i la Marina Poza en què una nena és absorbida per un sabó maligne.

Els alumnes van haver d’explicar oralment, i de manera semiespontània, els contes, tot mirant de captar l’atenció de l’audiència a partir d’una posada en escena dinàmica i juganera. També van haver de desenvolupar l’hàbit de revisar l’expressió oral i escrita i saber-ne valorar els diferents aspectes que hi intervenen. Per acabar, va haver de coavaluar-se.

Esperem que aquestes petites creacions hagin inspirat el futur professional d’aquests joves!

//

Il·lustrats per Brossa

Dues hores van ser suficients (tot i les moltes que realment n’hagueren calgut) per plasmar en un grup de tan sols una quinzena de joves la magnitud i la rellevància que Joan Brossa va tenir, i que encara avui dia manté, en la poesia catalana. Ple de vitalitat i d’enginy, la figura d’aquesta personalitat va captivar els alumnes de literatura catalana que, presos per l’univers del poeta, van gaudir-lo en tot el seu epokhé.

Joan Brossa i Cuervo (1919-1998), poeta, dramaturg i artista plàstic, és considerat el gran avantguardista català de la segona meitat del segle XX. Creador del grup artístic Dau al Set amb d’altres companys, fou un dels primers grans defensors de la poesia visual catalana.

Tot i l’extensa varietat de registres amb què el poeta va experimentar al llarg de la seva trajectòria, el seu vessant poeticovisual fou especialment destacable. El taller de creació poètica que va tenir lloc al nostre centre l’11 d’octubre de 2016 organitzat per la Fundació Joan Brossa i dinamitzat per la Laia Serrano, va constar de dues parts: en primer lloc, una introducció a l’univers creatiu del poeta ens va ajudar a entendre la poesia des d’una perspectiva més àmplia; i en segon, una part creativa en què els alumnes vàrem crear poemes a la manera de Brossa.

Inspirats pel poeta, els estudiants humanístics ens vàrem transportar a l’època més avantguardista de Brossa, plasmant en unes quantes làmines tot allò que transmetia el seu univers tant conceptual com emocional. El resultat va donar lloc a un poemari col·lectiu: un àlbum ple d’idees, pensaments, reivindicacions i reflexions d’un grup de joves que, enlluernats pel més gran, vàrem voler dir-hi la nostra.

Sempre és bo portar a la part pràctica quelcom que es vol treballar adequadament. La literatura ens fa ser més persones i, gràcies a ella, auxiliar i sovint inspiradora de tot allò que ens envolta, som capaços d’entendre el nostre curiós, esporàdic, i maquiavèl·lic món. Joan Brossa n’és l’exemple clar. La seva personalitat perdurarà per molts anys i activitats com aquesta en són les grans credencials. Saber fer de la seva poesia una eina del nostre plaer i coneixement és una de les moltes riqueses que en podem adoptar, evitant de fer-ne un tabú. És per això que, tal com deia aquell… Què és poesia? Poesia… ets tu.

David Gargallo 

Alumne de 2n de batxillerat de la Institució Cultural del CIC

//

Uns #personatgesbrossians que diuen poesia!

Ja tenim a punt la quarta proposta de cocreació poètica a Twitter que tindrà lloc entre el 30 desembre de 2016 i el 19 de gener de 2017. Aquesta vegada la dedicarem a la poesia quotidiana i als poemes objecte de Joan Brossa que representen personatges. Així doncs, la proposta se centrarà a retre homenatge al dia a dia, a humanitzar la paraula poètica.

I com ho farem? Cada dia a les 9h., la Fundació penjarà un personatge brossià a Twitter. A partir de llavors, aquest personatge prendrà la paraula, parlarà sobre allò que veu i que sent, sobre allò que el preocupa o que s’estima, sobre allò que l’envolta. Vint-i-un personatges i vint-i-un dies en què els usuaris de Twitter faran poesia quotidiana prenent personalitats múltiples: unes vegades serem animals, d’altres representarem un determinat ofici o, fins i tot, esdevindrem lletres o llibres.

I què significa fer poesia quotidiana? Una de les característiques més destacades de la poesia escrita de Brossa és la simplicitat, la utilització del llenguatge col·loquial. Molts poemes de l’autor tenen com a font d’inspiració la realitat, estan fets a partir de converses de carrer, de retalls de diari, de rètols, etc. El llibre Em va fer Joan Brossa de 1950 donà un gir cap a la realitat i la temàtica quotidiana i social.

El poeta exposa:

“Jo crec que una de les aportacions de la poesia literària actual –actual no solament per la cronologia- és la utilització de l’axioma que, en art, menys és més. S’intenta de superar la prosa tot extremant-la fins al seu límit, o sigui expressant els dalts pels baixos o, si voleu, filtrant la subjectivitat a través de l’objectivitat. Es tracta de poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l’efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament. O bé invertint la jerarquia de les coses, de manera que els fets mínims, els objectes intranscendents, apareguin a primer terme. O també fent ús d’un llenguatge purament administratiu, o de frases fetes, per relacionar-se amb la pròpia experiència. En resum, tota una altra òptica, més enllà del postsimbolisme i del realisme històric”. [1]

Des de la Fundació Joan Brossa us encoratgem durant tres setmanes a fer poesia sense rima, sense mètrica, sense estrofes. Us animem a fer poemes breus, senzills, que parlin amb el llenguatge del carrer. Us proposem de crear des del context quotidià, a generar poesia des dels textos, les imatges i les paraules que ens envolten.

poemes

Joan Brossa considerava que la poesia havia de ser una eina de transformació social que ens fes veure el món d’una altra manera, que ens fes pensar sobre el món en què vivim. Preparats?

[1] Fragment extret de la presentació per al llibre Poemas de Joan Brossa (Antología), edició bilingüe, traducció al castellà d’Andrés Sánchez Robayna i Mireia Mur, 1986. Publicat a Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013, p. 509-510.

//

Paraules i objectes

En el marc d’un projecte interdisciplinari i internivells que reuneix al voltant de la figura de Joan Brossa els cursos de 6è aula d’acollida II i 5è CM2-6 del Liceu Francès de Barcelona, una quarantena d’alumnes, de la mà de les seves professores d’arts plàstiques (Hélène Lafond), de català (Marcela Restom i Júlia Ferrer) i de francès (Capucine Lambert) han descobert la poesia objecte.

Els alumnes més grans van començar per un tast de poesia contemporània adequada a la seva edat a través del web Viulapoesia. Van llegir i escoltar poemes de Josep-Francesc Delgado, Dolors Miquel, Josep Piera sobre la poesia i també composicions sobre temes diversos de Delfí Abella, Maria Dolors Pellicer, Joana Raspall  i Joan Brossa. Tot seguit, van navegar lliurement pels poemes de la secció infantil del web a la cerca de paraules que els agradessin. Les van apuntar en petites cartolines i les van compartir amb els companys en una taula gran. A partir d’aquestes paraules, van escriure els seus poemes de text sobre l’escola, la natura i la no-violència.

El grup dels més petits van escriure també poemes “a la manera de” després de treballar l’obra de Brossa. Van elaborar, per exemple, poemes visuals de tipus cal·ligrama, o bé composicions seguint el model del poema “Dòmino”. També van imitar el llenguatge publicitari jugant amb imatges i paraules.

No cal dir que va ser ocasió d’escriure lliurement i creativament, però també d’aprendre paraules noves, d’exercitar la comprensió de textos literaris i de conèixer autors catalans contemporanis. A més, per compartir aquestes creacions, es va organitzar una sessió de slam a la biblioteca del centre on cadascú va recitar el seu poema.

Un segon pas va ser introduir a l’aula la poesia visual i la poesia objecte, també a través d’exemples, especialment de Joan Brossa, així com la figura d’aquest autor. Aquesta fase es va complementar amb un recorregut guiat per Ciutat Vella on els alumnes van conèixer poemes urbans i llocs emblemàtics relacionats amb el poeta com ara la botiga El rei de la màgia o El ingenio, de la mà d’Héctor Mellinas que va fer de guia i animador. Un altres grup, acompanyats per Judith Barnés, va visitar la secció del MACBA on hi ha alguns poemes objecte brossians. Finalment, van realitzar un taller al MACBA organitzat conjuntament per la Fundació Joan Brossa, en el qual van fabricar un llibre objecte inspirant-se en grans temes de Brossa, com la màgia,  el carnaval, el teatre i l’alfabet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, va ser l’hora de la creació plàstica. La professora d’art els va guiar en la comprensió dels “ensamblatges” d’objectes que donen un nou significat i un nou estatus als elements que hi intervenen i, després de fer la relació amb la poesia, els alumnes van elaborar el seu poema objecte amb petits objectes quotidians i de reciclatge. Aquestes obres i els llibres elaborats al taller el MACBA són actualment objecte d’una exposició a l’entrada de l’escola.

Amb aquestes activitats els alumnes han fet aprenentatges de llengua, literatura i arts plàstiques i han pogut expressar-se creativament mitjançant les paraules i els objectes. Han pogut conèixer  la figura de Joan Brossa que els ha sorprès per la proximitat que té amb el seu món quan utilitza d’allò que atrau els infants, com el del joc i  la màgia. Ho han trobat una activitat diferent, divertida i motivadora que els ha permès aprendre i demostrar les seves dots creatives amb llibertat.

Júlia Ferrer

Professora del Liceu Francès

//

Llegir des de la virtualitat

Tal com us vàrem avançar, entre el 14 i el 20 de març i amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, va tenir lloc el nostre primer club de lectura en línia amb el suport de Què Llegeixes? dedicat al poemari de Joan Brossa El dia a dia. Per a nosaltres suposava un autèntic repte atès que combinava l’experiència que tenim en la dinamització de clubs de lectura amb la voluntat de generar contingut a la xarxa d’una forma dinàmica i participativa.

La lectura compartida sobre Joan Brossa havia generat força expectativa. De tota manera, l’Ester F. Matalí ja ens va avançar que la poesia sempre costa i, de fet, dels 33 inscrits a la lectura, només hi varen participar 10. Això sí: d’una forma constant i molt activa.

La primera part de la lectura va servir per introduir-nos a l’univers del poeta a partir del visionat d’una interessant entrevista que va fer-li Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo. Aquesta entrevista ens havia d’ajudar a comprendre el significat que la poesia tenia per a Brossa i per què era necessari obrir la poesia a altres mitjans d’expressió. Per tal de generar debat, vàrem proposar als lectors que escollissin la frase que millor resumís el contingut de l’entrevista. Aquestes eren les opcions que els vàrem proporcionar:

  • “Veo la poesía o el arte como una aventura. Son un salto al vacío.”
  • “Detesto la fantasía. Lo que me interesa es la imaginación que es el desdoblamiento de la realidad.”
  • “Las diferentes expresiones artísticas de una época son diferentes partes de una pirámide que en el punto más alto se juntan.”
  • “El pedestal son los zapatos.”
  • “El alma del teatro es el carnaval.”
  • “La inspiración llega trabajando. Hay que forzar la situación y no repetirse.”

A més, a través d’un Storify realitzat per Què Llegeixes? es van recollir els moments més destacats.

Durant la segona sessió ens vàrem centrar en el contingut general del llibre: el títol, la disposició dels poemes dintre del recull i l’estructura de cada poema. A través de diferents preguntes els usuaris anaven donant la seva opinió. Des de la Fundació es mirava d’enriquir el contingut proporcionat amb altres poemes de Brossa que hi tinguessin relació, sempre combinant la paraula i la imatge.

L’Albert Carol sintetitzava el contingut del poemari amb el vers “M’assec en un balancí i miro per la finestra”, l’Ester F. Matalí optava per “No tinc temps per perdre” i “Continuo escrivint”, mentre que la Dolors Vergaray n’escullia “El mirall a la pista”. Maria Clara Camps ens proposava, fins i tot, un nou títol: “Contemplo la vida així que me n’allunyo”.

image008

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1985. Fotògraf: Colita

Reflexionàvem plegats sobre el cicle vital i sobre la importancia de saber mirar. Imaginàvem també com seria el procés creatiu del poeta. L’Albert Carol el veia així:

El poeta seu al balancí, davant d’ell una finestra, a les mans un diari per fullejar, unes tisores per retallar. A més té la seva imaginació. Amb només això en fa prou i de sobres.

A la tercera sessió plantejàvem analitzar el contingut específic dels poemes a partir de les diferents temàtiques que es tracten: notícies d’actualitat, crítica a la societat, l’ofici d’escriptor, el valor de les lletres i del llenguatge i el pas del temps. El diàleg generat ens permetia parlar sobre la llengua catalana, sobre l’actitud activa del lector, sobre el paper de l’educació i de la religió a la nostra societat, sobre el capitalisme i el consumisme, sobre la lletra A. Alguns dels versos que van destacar els nostres lectors són:

Som una societat endarrerida que només es posa al dia en els símbols externs. Maria Clara Camps

La competició, moda salvatge, veu com un dòlar més la humanitat. Maria Jesús

Voldria fer poemes que no generessin / llenguatge sinó que en suprimissin. Albert Carol

Arribats a aquest punt, els lectors interactuaven cada vegada més. Els seus comentaris enriquien els nostres, havien perdut la por. I és que com diu l’Albert Carol, Brossa: “Com a lectors no ens vol com a simples espectadors, ens vol fer reflexionar i prendre part”.

Lletra-ull

També començàvem a fer reflexions molt interessant com aquesta de la Maria Jesús arran del poema visual “Lletra-ull” que apareix al llibre:

La poesia visual no té una funció representativa tradicional, sinó més aviat connotativa. Com diu Brossa, la A deslligada de la paraula és el principi de l’alfabet, la porta d’entrada a la literatura, però si la girem, es converteix en un bou que és el símbol en totes les religions de la vitalitat, de la mateixa manera que l’ull en el cristianisme és la mirada de Déu Pare que tot ho veu i, en canvi, a Egipte l’ull d’Horus simbolitza la salut, la prosperitat, la capacitat de renéixer. Com a curiositat també vull remarcar que el van ferir en ull a la guerra i per aquest motiu no va tornar al front i va passar la resta de la guerra a l’hospital i a la rereguarda. No sé si algun d’aquests fets tenen relació amb aquesta poesia visual. Si renéixer de la guerra i recuperar la salut li van permetre submergir-se en la literatura i en l’Art.

A mi em suggereix la mirada, el punt de vista de l’espectador sobre la literatura, sobre el principi del coneixement.

La Maria Clara Camps concloïa aquesta part:

Tot escriptor i poeta vol comunicar-se amb el lector. I Brossa va més enllà, ja que la seva comunicació és reversible. Davant d’un poema, sigui escrit o visual, nosaltres com a lectors reaccionem, ens divertim, pensem en el que vol dir, ens enfadem o riem o ens entristim, o tot alhora. Brossa provoca amb dolenteria i amb frescor. Ens ofereix la seva mirada envers tot el que l’envolta: política, societat, sentiments, vida i mort perquè la compartim o la rebutgem, però perquè hi reflexionem, hi reaccionem i no quedem impassibles, que és el pitjor que podem fer. La seva actualitat ens demostra que hem canviat ben poc.

I després de reflexionar, tocava crear. Aquest era el propòsit de la darrera sessió. Així doncs, es proposava als usuaris que creessin a la manera de Brossa tot fent poemes escrits que generessin una imatge mental, un aspecte que apareix en el poemari. Aquí teniu les creacions de l’Albert Carol, l’Ester F. Matalí i la Maria Jesús.

 

En paral·lel a totes aquestes creacions, durant el Dia Mundial de la Poesia, vàrem piular versos incomplets d’El dia a dia a Twitter per tal que els usuaris els completessin amb les seves paraules. 19 usuaris van generar 72 nous poemes gràcies a la participació de la plataforma Vull Escriure.

I per acabar aquesta lectura compartida, una trobada amb la Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes ben poètica, dolça i brossiana.

Un plaer poder dinamitzar la xarxa amb lectures brossianes i amb la participació d’uns lectors 2.0 fantàstics!

//

El dia a dia de Joan Brossa

Des del Servei Educatiu de la Fundació continuem apostant pel desenvolupament d’iniciatives de dinamització cultural a la xarxa. És per això que, a partir de dilluns 14 de març, podreu participar en el club de lectura en línia que hem organitzat al Què Llegeixes?, el fòrum de lectors de la Institució de les Lletres Catalanes, dedicat al poemari El dia a dia de Joan Brossa. Per tal de participar-hi, caldrà que us hi inscriviu prèviament.

Brossa-Marti-Gasull-ACN-Gassull_655744527_17736873_1000x1298

Joan Brossa escrivint algunes notes l’any 1998. Fotògraf: Martí Gasull

Aquesta lectura compartida serà dinamitzada per Judith Barnés, gestora cultural i coordinadora del projecte educatiu de la Fundació, i finalitzarà diumenge 20 de març. Durant aquests dies s’aniran penjant diferents temes de discussió i activitats que ens permetran interpretar plegats la poesia brossiana. La Fundació Joan Brossa ha dinamitzat diferents clubs de lectura a biblioteques del país però aquesta serà la primera vegada que ho farà des de la virtualitat. De tota manera, dimecres 23 de març a les 19h tindrà lloc una tertúlia a la seu de la Institució de Lletres Catalanes conduïda per Glòria Bordons, directora de la Fundació i gran especialista en l’obra del poeta, per tal de concloure la lectura del poemari.

Bibliografia6

Poema objecte “Lectura”, 1989

Amb El dia a dia el poeta inicia una etapa marcada per l’escepticisme i la introspecció sense abandonar els tocs d’humor habituals en la seva producció. Algunes de les temàtiques més comunes d’aquests poemes són la societat, la vida i l’ofici d’escriure. Les crítiques a la publicitat, al capitalisme o a la política també són ben habituals. Amb poemes que esdevenen sentències, Brossa és conscient d’estar al final de la seva vida i deixa testimoni de la seva especial mirada sobre la vida i l’univers.

20080515-El dia a dia

Si voleu començar a introduir-vos en la matèria, podeu llegir la biografia de Joan Brossa o bé veure algunes dels vídeos que tenim penjats a Youtube. Altrament, també un podeu descarregar la selecció de poemes del poemari que hem escollit per a l’ocasió.

A banda de la dinamització d’aquest club de lectura i coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), la plataforma Què Llegeixes? ha plantejat una mena de qüestionari de preguntes relacionat amb l’autor (la pregunta del dia) que podreu anar responent durant tot el mes de març al web. Entre tots els qui participeu es sortejarà un llibre de poesia de Joan Brossa i un facsímil amb un poema visual.

I ja per acabar, us informem que dilluns 21 de març durem a terme una iniciativa des del Twitter de la Fundació amb la participació de Vull Escriure. La proposta que us fem és la de completar versos brossians que figuren al poemari El dia a dia. Així doncs, des de les 9 fins a les 21h, anirem publicant versos inacabats que hauran de completar-se amb les vostres paraules emprant les etiquetes #Eldiaadia i #Tweetrelat. Els millors versos seran impresos i enganxats en el mural que penjarem al Bar L’Horiginal amb motiu de la marató de poesia brossiana que hem preparat allí per homenatjar el poeta en el Dia Mundial de la Poesia.

Cartell_participants

Poesia, molta poesia, ens espera aquest mes de març!

//

#relatBrossa. Un escenari, un microrelat

Per a la Fundació Joan Brossa ja s’ha convertit en un clàssic el fet de commemorar la mort i el naixement del poeta a Twitter. És per això que, després de la gran participació obtinguda amb les iniciatives dels acròstics i dels haikús que han tingut lloc en els dos darrers anys, us proposem un nou repte: crear microrelats brossians a partir d’instal·lacions del poeta.

Així doncs, la iniciativa començarà el 30 de desembre de 2015 (dia en què es compliran disset anys de la mort del poeta) i acabarà el 19 de gener de 2016 (dia en què Brossa celebraria el noranta-setè aniversari). Com hem anat realitzant en les anteriors edicions, cada dia a les 9h., la Fundació publicarà una instal·lació del poeta a Twitter. A partir de llavors, tots aquells que vulgueu participar-hi, podreu publicar un microrelat que tingui lloc a l’escenari que us hem proposat. Per tant, nosaltres us donarem el títol del microrelat (que serà el títol de la instal·lació brossiana) i el lloc en què succeeix la història i vosaltres hi afegireu el contingut. L’etiqueta amb què haureu d’acompanyar els vostres microrelats serà #relatBrossa. Altrament, en aquesta edició comptem amb la participació especial de la plataforma Vull escriure. És per això que els vostres microrelats també poden anar acompanyants amb l’etiqueta #tweetrelat.

E130

Joan Brossa amb la instal•lació “Lot de lletres”, 1994. Fotògraf: Antonio Nodar

Les instal·lacions del poeta que publicarem durant la iniciativa varen ser realitzades durant els anys 90. De fet, una de les exposicions més interessants dedicada a l’obra de Brossa va ser “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”, que va tenir lloc a Barcelona, concretament al Palau de la Virreina, l’any 1994, i que estava formada per un total de vint-i-dues peces de gran format. La creació d’instal·lacions per part de Brossa a partir dels 90 és absolutament coherent amb la producció dels poemes urbans de grans dimensions que havia començat a desenvolupar a principis dels 80 amb la voluntat del poeta de dialogar amb els espais,  i l’entorn. Les instal·lacions de Brossa tenen un component escenogràfic que ens remet també a la seva incursió en el món del teatre. Pilar Palomer constata que:

“Brossa tracta l’espai com un espai escènic, complementari a l’objecte. Fa l’efecte d’una caixa espacial que tanca la generació del poema, és a dir, l’espai enclou els objectes i el públic es mou i dóna vida a la peça [1]”.

En aquest nou format poètic són molt presents les lletres i els insectes. La temàtica de la mort també n’és una constant. Brossa executa unes peces dures, crítiques, contundents, però no deixa d’afegir-hi l’humor, la ironia i el joc que el caracteritzen.

brossacoses_coberta_baixa

Catàleg de l’exposició “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”

Amb #relatBrossa volem treballar el gènere narratiu tot explorant la poètica dels espais i establint connexions entre les paraules i els escenaris des d’un plantejament sintètic i contundent. D’aquesta manera volem continuar alimentant la nostra comunitat virtual amb noves propostes creatives de cocreació literària.

Esperem que hi torneu a participar amb energia i entusiasme.

Ens veiem a la xarxa!

[1] Extret del catàleg “Joan Brossa, entre les coses i la lectura” editat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Ministeri d’Afers Socials i Cultura del Govern d’Andorra l’any 1994, p. 23.

//

Un Haiku aniversari…

D’ençà que va acabar la iniciativa #Brossa95 sou molts els qui ens heu manifestat que trobeu a faltar els acròstics brossians que durant pràcticament tres setmanes varen revolucionar Twitter. És per això que estem preparant una iniciativa similar que tindrà lloc entre els dies 30 de desembre de 2014 (dia en què es compliran setze anys de la mort del poeta) i 19 de gener de 2015 (dia en què se celebraria el seu noranta-sisè aniversari).

Cadascun d’aquests dies, a les 9h. del matí, la Fundació publicarà un poema visual de Brossa a Twitter. A partir de llavors, tots aquells usuaris que vulgueu participar, haureu de piular un haiku que s’inspiri en el poema escollit. En aquest cas l’etiqueta que farem servir serà #HaikuBrossa.

Us donem les instruccions que haureu de seguir a l’hora de crear els vostres haikus:

  • Els haikus són poemes molt breus d’origen japonès. En general tenen disset síl·labes distribuïdes en tres versos de cinc, set i cinc síl·labes cadascun.
  • Els haikus han de ser senzills, clars, com si fossin la fotografia d’un instant.
  • Els haikus conviden a imaginar allò que s’explica, ens encurioseixen, ens fan veure el món d’una altra manera.

Us proporcionem un exemple a partir del poema visual de Joan Brossa “O amb gruta” de 1970-1975:

O amb gruta. 1970-1975

   L’inconegut món

  concentrat en un punt viu.

  Silenci en blau.

  #HaikuBrossa

Matsuo Basho fou un dels impulsors d’aquesta fórmula poètica. De fet, Joan Brossa coneixia i admirava l’obra d’aquest poeta i fins i tot creà formes molt semblants a la del haiku caracteritzades per la simplicitat i la condensació d’elements:

Muntanyes de llibres

   Papers per terra

Passa un home amb un barret negre.

<<Vint-i-set poemes>> (1956), dins Cappare, 1973

En paraules de Pere Gimferrer:

Com en la poesia xinesa de l’època Tang o en el Hai-ku japonès […], Brossa actua per condensació i eliminació d’elements: per concentració d’intensitat, en darrer terme. Cap transcendentalització i, alhora, la transcendentalització màxima: l’instant fugitiu es fa immòbil, el fet quotidià esdevé misteriós o màgic en isolar-lo i unes simples paraules de joia substitueixen odes i invocacions. El do metafòric de Brossa obre el ventall de les lletanies amatòries; satíric, el veiem confrontar la trivialitat amb el sublim, i semblant més que mai a Basho o Buson, els vells mestres nipons, coneix el valor taumatúrgic dels mots més senzills i la faç enigmàtica d’allò que, al profà, no li sembla que demani pas cap exegesi [1].

Amb aquesta iniciativa volem treballar el llenguatge, la imaginació, la concreció i la puresa creativa. Esperem que, com l’experiència passada, el #HaikuBrossa sigui tot un èxit!

[1] Pere Guiferrer explica la connexió existent entre la poesia escrita de Joan Brossa i els haikus al pròleg del llibre Cappare de Joan Brossa.

//