LA CLAU DE LA CLAU

El passat 10 de juliol va tenir lloc la V Jornada Educativa Joan Brossa, una jornada centrada a explicar alguns dels projectes que el servei educatiu de la Fundació ha desenvolupat durant el curs 2018-2019 i a reivindicar la figura del docent com a element clau per a la transformació pedagògica a les aules. Judith Barnés, responsable del projecte educatiu, va incidir en la necessitat de col·laborar de forma activa amb els centres educatius per tal d’activar-hi experiències que puguin desenvolupar-se a llarg termini i en la importància de portar els processos creatius de Joan Brossa cap a l’actualitat.

La primera part de la jornada es va centrar en tres taules de debat i d’intercanvi d’experiències amb centres educatius amb els quals hi ha hagut una col·laboració activa durant el curs. Variacions es va centrar en el projecte de transformació de les rutes literàries que la Fundació ofereix a les escoles a partir d’un procés de cocreació dinamitzat per Cloe Masotta amb tres centres d’infantil i de primària: l’Escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, l’Escola Jacint Verdaguer de Barcelona i l’Escola Isabel de Villena d’Esplugues de Llobregat. Aquest projecte ha posat de manifest la necessitat d’activar converses literàries amb els alumnes, la importància de fer intervenir el cos i de convertir el paisatge urbà en una mena d’escenari i les possibilitats que els mitjans audiovisuals ofereixen a l’hora de documentar els espais intervinguts. L’art és vida i la vida és transformació, amb Bárbara Bayarri com a moderadora, va reflexionar sobre la necessitat de formar els docents a partir de l’univers creatiu de Joan Brossa per promoure projectes a les aules més oberts i transversals. L’Escola Voramar de Barcelona i l’Escola Camins de Les Franqueses del Vallès van exemplificar com la descoberta del món brossià va donar lloc a un pensament metafòric i emocional amb els alumnes tot fent de Brossa un punt energètic que potencia l’autoconeixement. Amb Brossart es va plantejar un projecte transformador de llarga durada que tot just ha començat entre Experimentem amb l’art i l’Escola de Bordils. En aquest cas, es parlava sobre la necessitat d’intercanviar experiències i metodologies, buscar altres referents, sortir de Brossa i articular un discurs més obert, que es pugui coure a foc lent.

La segona part va estar dedicada a projectes educatius que han estat seguits amb interès des de la Fundació pel seu caràcter innovador i d’impacte en el territori. El primer cas es tractava del projecte Bigotis de l’Escola bressol La Rosa dels Vents de Cornellà de Llobregat, una aposta per acostar l’obra de Brossa als més menuts des del joc, la manipulació, l’exploració i la descoberta. La segona proposta era Brossam, una iniciativa que va involucrar deu escoles, un institut i diferents equipaments culturals de Granollers i que destacava l’obra de Brossa com una manera d’activar el pensament divergent dels alumnes.

La jornada va acabar amb una visita performàtica per l’espai a càrrec de Jordi Ferreiro amb l’objectiu d’activar els participants, de posar-los en contacte, de desplegar noves formes de mediació i d’incorporar els dispositius mòbils i les xarxes socials a les pràctiques amb els alumnes. Cèlia Nolla, a mode de cloenda, va llegir el poema de Brossa:

Música d’arpa

Ocell:

crec que és millor que obris els ulls

i fugis de la meva espatlla.

Aprofita avui per a creuar extensions marines

i encendre’t d’estrelles.

El poeta presenta quinze pantomimes, 1956

//

ACCIONS SITUADES ENTRE BROSSA, BORDILS I EXPERIMENTEM

Enguany, entre els mesos d’abril i juny, Experimentem amb l’ART (EART), que treballa en l’àmbit de l’art contemporani i dels processos creatius entesos com a acció educativa, ha desplegat sessions de treball amb el claustre de mestres de l’Escola de Bordils, per compartir i posar en comú maneres de fer entre art i educació, posant en joc necessitats, interessos i preocupacions tant de les mestres com les de l’entitat, prenent com punt de partida el treball previ i els materials realitzats per l’Escola entorn a la figura de Joan Brossa.

Les experiències i les relacions generades s’emmarquen en la proposta Brossart del projecte educatiu de la Fundació Joan Brossa, i han sorgit entre un Itinerari, trobades de coneixença i laboratoris.

Itinerari poètic Brossa a Bordils (26 d’abril)

Aquesta és la sisena vegada que l’Escola ha organitzat un passeig carregat de poesia amb la intenció d’apropar poetes catalans a l’alumnat. En aquesta ocasió, el poeta compartit ha estat Brossa i el recorregut ha passat per diferents espais del poble de Bordils.

És en aquesta acció quan es produeix la cita a cegues entre l’Escola de Bordils i EART, després que mestres i alumnes de l’Escola convidessin i acollissin a les col·laboradores d’Experimentem.

Trobada de coneixença a l’Escola de Bordils (6 de maig)

Dies més tard, els dos col·lectius es van retrobar per conèixer-se una mica més després de les primeres converses i intentar donar resposta a la pregunta: Com ens imaginem el projecte? És a dir, compartir idea, estructura, fases, accions i dinàmiques del pla de treball a l’entorn del projecte.

En aquesta trobada també es van situar preguntes que ens van ajudar a posar en comú interessos i necessitats: Què hem treballat a l’entorn de Joan Brossa i què ens agradaria continuar treballant? Com hem treballat i com ens agradaria continuar treballant? Quines necessitats hem tingut i com les hem afrontat? Quins imprevistos han sorgit?

Sin título

Laboratoris entre cicles (27 de maig) i (31 de maig)

Després d’escoltar les veus durant la trobada de coneixença, i prenent com a material de treball les respostes a les preguntes formulades, es van desplegar dues sessions de treball en forma de laboratori per continuar treballant sobre metodologies d’una manera més situada, és a dir, atenent a interessos i necessitats més específics.

El primer laboratori es va realitzar amb mestres de cicle infantil i de cicle inicial i el segon amb mestres de cicle mitjà i cicle superior. En ambdós casos, l’estructura va ser molt semblant. Una primera part on es van compartir alguns exemples de pràctiques artístiques contemporànies ressituant aspectes de Joan Brossa al segle XXI (quotidianitat, crítica social, performativitat, cos, transformació, travestisme, recorregut, etc.), i una segona part on va reflexionar sobre maneres de fer a partir de les preguntes: Com entenem nosaltres l’art i l’educació? I la seva relació? On ens situem en el marc de processos creatius? Quin és el nostre paper en aquests processos i com les/els/ens acompanyem?

Sin título 2

Trobada de coneixença a EART Espai d’educació artística i creació contemporània (14 de juny)

En aquesta última trobada, les mestres de l’Escola van visitar l’espai d’EART i van ser acollides per les persones de l’equip que col·laboren en aquest projecte.

En aquest cas, es van compartir alguns projectes desplegats per l’entitat situant alguns aspectes vinculats a maneres de fer, a partir dels eixos establerts en les preguntes compartides en els laboratoris. La trobada va acabar compartint un berenar i preguntant-se I ara què serà de nosaltres?, evidenciant moltíssimes ganes de continuar explorant, reflexionant, aterrant i duent a la pràctica conjuntament aspectes analitzats durant aquest breu però intens procés d’aprenentatge.

//

V Jornada Educativa Joan Brossa

Enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Brossa i són molts els centres educatius que han treballat la poesia brossiana amb els alumnes. El servei educatiu de la Fundació va iniciar el curs amb la voluntat de proposar un programa més reflexiu, que propiciés el diàleg i la participació activa entre els docents i els educadors, entre Brossa i els alumnes. Des de la Fundació s’ha volgut posar de manifest que treballar Brossa a les aules és possible i que, a més, és necessari anar més enllà de la repetició de models. El poeta planteja noves maneres de relacionar-se amb els espais, d’entendre la creació poètica, de mirar el món.

La V Jornada Educativa Joan Brossa vol ser un espai participatiu on poder compartir experiències i donar veu als docents amb els quals hem treballat durant el curs. Durant la sessió es presentaran diferents projectes d’interès i programes de llarga durada que ajudaran a construir nous relats a les aules i noves maneres de relacionar-se amb la poesia brossiana. A més, presentarem la nova proposta educativa vinculada a l’espai: el Gabinet Brossa.

PROGRAMA

8.45h. Rebuda dels assistents.

9h. Presentació de la jornada ‘La clau de la clau’ amb Judith Barnés, responsable del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa.

9.15h. ‘Variacions’. Creació de noves rutes literàries amb alumnes d’infantil i de primaria amb Cloe Masotta, educadora de la Fundació Joan Brossa; Carla Boza, docent de l’Escola Isabel de Villena (Esplugues de Llobregat); i Teresa Aparici i Maribel Cervilla, docents de l’Escola Mas Rampinyo (Montcada i Reixac).

10h. ‘L’art és vida i la vida transformació’. De les càpsules formatives a la implementació a l’aula amb Bàrbara Bayarri, educadora de la Fundació Joan Brossa; Marco Fragoso, docent de l’Escola Camins (Franqueses del Vallès); i Caterina Clos, Neus Medina i Marisol Toledo, docents de l’Escola Voramar (Barcelona).

10.30h. ‘Brossart’ Accions situades entre Joan Brossa, l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART amb Experimentem amb l’ART; i Glòria Fernàndez i Núria Salvatella, docents a l’Escola de Bordils (Bordils).

11h. Pausa

11.30h. ‘Bigotis’. Un projecte singular a l’escola bressol amb Carol Besserer, Míriam Comino i Luz Recio, docents de l’Escola bressol La Rosa dels Vents (Cornellà de Llobregat).

12h. ‘Brossam’. Territori, cultura i educació amb Anna Mas, tècnica de cultura de l’Ajuntament de Granollers; Carles Masjuan, mestre de l’Escola Salvador Llobet (Granollers); Bàrbara Partegàs, artista i fundadora de Can Xic (La Garriga); i Martí Pujadas, Associació Cultural de Granollers.

12.30h. ‘Gabinet Brossa’ Visita performàtica a l’espai expositiu amb Jordi Ferreiro, artista i educador independent.

13.45. Cloenda de la jornada amb Cèlia Nolla, poeta i docent.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Data: Dimecres, 10 de juliol del 2019, de 9 a 14h.

Lloc: Seu de la Fundació Joan Brossa C/ La Seca, 2, baixos 08003 Barcelona

Inscripció: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

El període d’inscripció clourà divendres 5 de juliol.

Preu: gratuït les places són limitades

Destinataris: Docents de tots els nivells educatius, educadors, dinamitzadors culturals, creadors i persones interessades o vinculades a la innovació educativa. S’entregarà un certificat a tots els assistents.

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//

III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//

III JORNADA EDUCATIVA. TRANSVERS-ARTS

Des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa volem anar més enllà de la rima i de la mètrica per ampliar els límits de la paraula “poesia”. És per això que, sense oblidar la paraula escrita, ens endinsem en el món de la reflexió i de la síntesi des de l’experimentació poètica en diferents formats.

Amb la finalitat d’incorporar metodologies a l’aula que permetin eliminar fronteres entre continguts i matèries i promoure el treball creatiu per projectes, us proposem una jornada educativa en què diferents professionals vinculats a la docència, a la formació, a l’art, a la literatura, a la dansa, a la música, al cinema, a la performance, al teatre, etc., ens explicaran la seva experiència.

Aquesta III Jornada Educativa s’adreça a docents de tots els nivells educatius, educadors, dinamitzadors culturals, creadors i persones interessades o vinculades a la innovació educativa. S’entregarà un certificat a tots els assistents.

DADES PRÀCTIQUES:

  • Data: dilluns 10 de juliol del 2017
  • Horari: de 9 a 15h.
  • Lloc: Auditori del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA.
  • Inscripció: fins al 6 de juliol. Inscripció obligatòria. Places limitades
  • Preu: 12€ per assistent
  • Contacte: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

II #JornadaBrossa

El passat 4 de juliol va tenir lloc la “II Jornada Educativa Joan Brossa” dedicada a la incorporació de nous processos educatius a l’aula. La primera part de la sessió es va centrar a analitzar com els canvis socials i tecnològics que s’estan produint en els darrers anys, contribueixen a canviar el model comunicatiu i educatiu. Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, iniciava la sessió amb la lectura d’un fragment del text “La poesia en present” que Brossa va escriure el 1985 en què es parla, entre d’altres coses, sobre l’estètica de la síntesi del vídeo-clip. En segon lloc, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, centrava la seva conferència en la possibilitat de construir camins educatius híbrids en què la tecnologia jugui un paper rellevant dintre de l’aula. Borràs considera l’experiència lectora com quelcom que “dura tota la vida” i incideix en el fet que el 45% de la població d’entre 18 i 24 anys empra el mòbil com a plataforma per a la lectura. Això fa repensar models i dinàmiques de treball. D’altra banda, el fet de viure en una societat accelerada i hiperconnectada fomenta excés d’informació i  manca temps per pair-la. En aquest context es fa necessària una lectura més social i la capacitat de saber seleccionar la informació i d’aprendre a llegir en altres codis com, per exemple, el visual. La comunitat booktuber és la representació d’una nova generació i d’unes noves necessitats que posa de manifest que els adolescents no estan en crisi. Finalment, Magalí Homs i Roser Ros explicaven l’evolució dels vint-i-cinc anys de treball poètic a Tantàgora. Per a elles treballar poesia requereix experimentació i atreviment, construir espais, fomentar l’imaginari poètic, evitar associacions simplistes i posar obstacles en el procés per tal d’alliberar la ment. L’impacte tecnològic les ha portat a desenvolupar una nova línia de treball dedicada a la poesia electrònica en què s’explora el moviment, la tridimensionalitat, les possibilitats visuals del so i el fet que el receptor esdevingui, alhora, creador. “Lletres a raig”, “És ben cert…”, i “El concert de les paraules” en són alguns dels projectes.

En el segon bloc de la jornada es van convidar diferents docents per tal que presentessin projectes innovadors desenvolupats a l’aula. En primer lloc, Núria Cervera i Anna Pérez, de l’Escola Collaso i Gil de Barcelona, presentaven el projecte “Somnis i drets”, una proposta desenvolupada a cicle superior de primària en què els alumnes varen crear un poema musicat a ritme de rap i van elaborar-ne un videoclip. Seguidament, Joan Marc Ramos, de l’Institut Premià de Mar, ens parlava sobre “Expopoètica”, una exposició virtual creada pels alumnes de quart d’ESO mitjançant infografies dedicades a diversos poetes catalans. Per la seva banda, Montserrat Soldevila, de l’Institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, exposava diferents projectes de poesia en digital que ha realitzat amb els alumnes de secundària a través de la plataforma MyDocumenta.

La darrera sessió de la jornada va estar dedicada a diferents eines i plataformes que poden ésser introduïdes a l’aula. Si bé és cert que l’any passat es va presentar l’aplicació “Escolteu aquest silenci” dedicada a interactuar amb la poesia de Joan Brossa, enguany era el lloc de Miquel Martí i Pol i de Joana Raspall. Així doncs, Montse Caralt i Roger Canadell varen mostrar com transitar per la creació poètica de Martí i Pol mitjançant l’aplicació “L’univers poètic de Miquel Martí i Pol”, una eina digital inclusiva que pretén educar en el bon ús de les eines digitals i Ernest Cahué presentava el projecte “Un món de poesia” en què s’explora l’obra de Raspall d’una forma lúdica, interactiva i gamificada. A banda de l’aplicació, el projecte disposa d’un compte propi a Twitter i del desenvolupament de tallers de poesia interactiva a l’aula. Per acabar, Judith Barnés, responsable del servei educatiu i de la comunicació de la Fundació Joan Brossa, plantejava diferents iniciatives de cocreació poètica que la Fundació ha impulsat des de Twitter i que han acabat derivant en la creació del taller d’escriptura creativa “TwitteraBrossa”.

Un total de cinquanta-vuit persones van assistir a aquesta sessió. Esperem que l’any vinent el número d’interessats continuï creixent!

//

II Jornada Educativa. Poesia + Educació + TIC

Per segon any consecutiu, el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa està preparant la II Jornada Educativa. Si l’any passat la protagonista de la sessió va ser la creació poètica del poeta i les possibilitats que ofereix en l’àmbit educatiu, enguany ens centrarem a analitzar processos d’innovació educativa en l’àmbit poètic i literari a partir de l’ús de les TIC.

Brossa deia que “sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”. És per això que des de la Fundació apostem per un projecte educatiu que s’adeqüi al context de transformació social en el qual ens trobem immersos. Sense oblidar els suports d’aprenentatge tradicional, és fonamental conèixer quines eines i recursos tenim a la nostra disposició per explorar la poesia amb els nostres alumes i de quina manera els podem implementar a l’aula.

Aquesta II Jornada Educativa s’adreça a personal docent, educadors i dinamitzadors culturals que tinguin interès per la literatura, la poesia i la innovació educativa.

DADES PRÀCTIQUES:

  • Data: dilluns 4 de juliol del 2016
  • Horari: de 9 a 14h.
  • Lloc: Palau Marc (La Rambla, 8. 08002, Barcelona)
  • Inscripció: fins al 29 de juny. Inscripció obligatòria. Places limitades
  • Preu: 10€ per assistent
  • Contacte: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//

Una llavor a la Ribera d’Ebre

Arran de la celebració del III Festival de Poesia des dels Balcons dedicat a Joan Brossa a Riba-roja d’Ebre, el Servei Educatiu la Fundació va preparar una jornada de formació a docents de la comarca per tal de proposar diferents maneres d’acostar-se a l’obra del poeta. Aquesta formació va fer-se a començaments de juny tot coincidint amb el muntatge i la inauguració de l’exposició “A escena. Personatges brossians” a la Casa de la Vila.

Malgrat que la data no era òptima perquè les escoles ja es preparaven per a la fi de curs, l’Escola 1 d’Abril de Palma d’Ebre, un centre educatiu d’infantil i primària amb només 24 alumnes, hi ha treballat de valent. Anna Bladé, una de les mestres que va assistir a la formació, va presentar Joan Brossa i el seu univers poètic als alumnes. Tot aprofitant que calia preparar una exposició en motiu de la festa local de Sant Isidre, els alumnes van fer poemes relacionats amb el món de la pagesia així com creacions poètiques més lliures o fins i tot l’elaboració d’un alfabet amb objectes reals. L’Anna destaca la facilitat amb què els alumnes captaven el doble sentit de la poesia brossiana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El projecte va cloure amb la visita per part de l’escola a l’exposició de personatges brossians. Tots s’ho van passar molt bé i van reflexionar profundament sobre algunes de les peces exposades.

RR

I #JornadaBrossa

La realització de la “I Jornada Educativa Joan Brossa” per part del Servei Educatiu de la Fundació el passat 7 de juliol ha suposat la consolidació d’un projecte que va començar ara fa tres anys. I és que malgrat les limitacions econòmiques, de personal i d’espai que tenim, l’oferta educativa no ha parat de créixer de la mateixa manera que ho ha fet la demanda per part dels centres educatius del país.

Glòria Bordons iniciava la Jornada esmentant que l’objectiu principal de la Fundació és el de difondre l’obra de Joan Brossa i per això cal acostar la figura del poeta a les noves generacions. Brossa va despertar l’interès de molts docents i foren bastants els centres escolars que van enviar-li cartes i treballs. Pepa Llopis, companya sentimental del poeta i impulsora de la Fundació, es va dedicar a seleccionar aquells poemes de l’autor que podrien ser treballats a les escoles. Fruit d’aquesta selecció, i de la importància que la Fundació sempre ha donat a l’educació, es va publicar el llibre “Aprendre amb Joan Brossa”.

DSC_0952

Brossa no va escriure gaire sobre educació però el text “De la sordesa del laberint” hauria de ser una lectura obligatòria per part de mestres i professors. A la coneguda sentència “Les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen”, li segueixen d’altres com “A la vida les coses importants són senyals que un tintorer no pot fer desaparèixer” o bé “No he cregut mai en la sort de cap mètode, convençut que els coneixements deixen de tenir valor si no hi ha una aportació humana creadora”.

I és amb aquest esperit creador, experimental i reflexiu que hem consolidat un projecte educatiu en el qual treballem fonamentalment la mirada, l’observació atenta, el pensament crític, l’acció performàtica i el foment de la lectura. Volem que les nostres activitats es construeixin mitjançant un diàleg col·lectiu entre l’educador i els alumnes. Pretenem que tothom digui la seva, que els alumnes s’atreveixin a parlar, que perdin la por a equivocar-se. Altrament, volem donar suport als docents per tal que treballin Brossa a l’aula. És per això que a partir del curs vinent oferirem assessorament pedagògic als docents que vulguin participar en el projecte de curs “L’art és vida i la vida és transformació”.

Durant aquests tres anys hem comptant amb el suport de diverses persones que ens han ajudat, i ens ajuden, a fer que el nostre projecte educatiu prengui forma. Mariela Heredia, des de l’empresa App_arte, ha desenvolupat una aplicació adreçada a nens d’entre 3 i 7 anys per tal d’integrar les noves tecnologies a l’aula des de l’experimentació permanent. Patrici Batalla, mestre de l’Escola El Puig d’Esparreguera, ha contribuït, des de l’entusiasme i la implicació absoluta, a fusionar projectes i assignatures, a fer que els nens mirin el seu entorn des d’una nova perspectiva, a incentivar la creació poètica durant les vacances, a acostar els artistes a l’aula, etc. I Sílvia Caballeria i Carme Codina, des del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, innoven any rere any amb el desenvolupament de projectes educatius que impliquen moltes hores de treball però a la vegada uns resultats excel·lents en què es fa palesa l’energia que hi han posat els alumnes i la capacitat que tenen d’acostar-los la poesia tot emprant eines i mitjans extremadament actuals.

Collage5

No podem oblidar tampoc el treball que realitzen els nostres educadors. Cèlia Nolla, que ens va acompanyar durant la Jornada fent interactuar els assistents amb diverses dinàmiques de creació en equip, Laia Serrano, Héctor Mellinas, i un llarg etcètera de persones que, com diu en Patrici, han estat tocades pel “verí” de Joan Brossa i ens ajuden a fer possible el nostre projecte formant-se, fent seguiment d’activitats, realitzant itineraris urbans o anant a les escoles a fer tallers de poesia brossiana. Dintre d’aquest col·lectiu d’educadors volem donar la benvinguda a l’Enric Llevat que mitjançant la proposta “Tinta brossiana” vol combinar la poesia essencialista de Joan Brossa amb la tècnica de la tinta xinesa i la creació de haikús. Sense cap mena de dubte, el fet de portar artistes a les escoles ajudarà a fer que l’experiència educativa sigui més vivencial i enriquidora.

Collage1

Després d’aquesta aventura només podem agrair l’entusiasme que varen mostrar els ponents i la participació de tots els assistents. Considerem que els resultats han estat molt per damunt d’allò que ens esperàvem i que va ser una jornada intensa però enriquidora. Una injecció de poesia forta que fa pensar ja en nous projectes educatius i en la realització de la propera Jornada.

* Si en voleu conèixer més detalls, busqueu l’etiqueta #JornadaBrossa a Twitter o bé consulteu el grup “I Jornada Educativa Joan Brossa” que es va crear a Linkedin per reflexionar sobre alguns dels temes que es varen tractar després, directament i indirectament, a la Jornada.

//

MIRAD [ART]

L’Escola Camins de Les Franqueses del Vallès està contribuint a modificar la manera com s’ensenya l’art al centre educatiu amb la finalitat de promoure la vivència directa i experimentació. De fet, ja fa temps que es qüestionen els discursos teòrics i l’excés de manualitats i que s’exigeix un canvi en la pedagogia de l’art.

Per tal de fer efectiu aquest procés, però, cal formar els docents, donar-los eines i recursos, introduir-los en noves metodologies de treball, educar la mirada, interactuar amb l’entorn, etc. I això és el que han fet a l’Escola Camins. Marco Fragoso, l’especialista d’art de l’escola, ha fet un assessorament pedagògic als seus companys per tal de “viure i construir una visió compartida de com enfocar i posar en pràctica l’art a l’escola”.

Ara fa uns dies que en Marco va contactar-nos per documentar-se sobre els recursos educatius de què disposa la Fundació atès que volia dedicar algunes sessions a treballar Joan Brossa. I aquí en teniu els resultats.

El joc amb la lletra A va permetre els docents de crear poemes visuals mentre que l’experimentació amb objectes va donar lloc a missatges carregats de significat. L’esperit brossià és ben present en els jocs de paraules, en la transformació de la realitat, en la presència de les mans, en l’aparició de les papallones, en la personificació de les lletres, en l’ús d’onomatopeies però també en la crítica social, en la referència a la música i al cinema, etc.

Estem molt contents de saber que Brossa inspira un projecte educatiu transformador i agraïm a en Marco i a tots als docents que han participat de l’experiència la feina que estan duent a terme. Us esperem a la jornada educativa del 7 de juliol!

RR