III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//

MIRADES. 2017-2018

Des del servei educatiu de la Fundació continuem apostant pels projectes de curs. És per això que, per tercer any consecutiu, impulsem una nova proposta per tal que els centres educatius es submergeixin en l’univers brossià. El títol de la proposta del curs 2017-2018 és “Mirades” i es centra a explorar la poesia objectual.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia eren eines al servei de la comunicació que ens havien d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. Els poemes objecte de Brossa són metàfores quotidianes tridimensionals que provenen de la realitat més propera i tangible; objectes senzills, despullats, que, en un joc d’unió i aparellament, generen altres significats. Així doncs, el poeta tendeix a unir elements inconnexos tot transformant la realitat i generant una de nova en un acte d’eixamplar la nostra mirada,.

El significat d’aquests tipus de poemes és ben divers: n’hi ha de crítics, d’irònics, de juganers, de lírics, etc. De vegades, els títols poden ser simplement una descripció, d’altres poden esdevenir autèntics poemes i, en molts casos, el títol “Poema objecte” fa que el poeta interpel·li l’espectador per tal que en completi el significat. Aquí l’espectador és un executant, participa de l’obra i la completa.

El procés creatiu esdevé clau a l’hora de comprendre la manera de procedir del poeta. Brossa descriu aquest procés des de la recerca, però també des de l’atzar i, fins i tot, des del somni. En tots els casos, però, no es tracta d’una associació banal sinó d’un treball reflexiu, d’anàlisi, de perfeccionament, que dóna lloc al poema. Aquesta manera de treballar s’haurà de tenir molt present a l’hora de desenvolupar el projecte “Mirades” a l’aula. Us hi apunteu?

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

 a partir//

Una lletra, un poema visual

Si l’any passat us proposàvem que us féssiu una selfie a diversos poemes urbans que Joan Brossa va realitzar a Barcelona, ara us plantegem que passegeu pels carrers de la ciutat i que fotografieu aquelles lletres que us transportin a l’imaginari visual del poeta barceloní. I és que aquest imaginari és més present del que ens pensem. Les formes dels arbres, dels núvols o, per què no, dels objectes quotidians, poden esdevenir lletres si aprenem a mirar-les d’una altra manera.

De fet, Brossa, poeta però també prestidigitador, jugava amb la realitat, transformava l’entorn tot atorgant-li un nou significat, una nova mirada. En un procés d’anàlisi i de síntesi, el poeta evidencia com les lletres, més enllà de lletres, són signes que generen nous significats mitjançant la seva forma.

Indubtablement, les lletres esdevenen l’essència de molts poemes brossians; i no només parlem dels poemes visuals sinó també dels poemes escrits, dels corporis o, fins i tot, d’algunes accions-espectacle.

RETRAT LITERARI

La lletra A té dos traços rectes i inclinats que, partint

del punt més alt de la lletra, es dirigeixen

als extrems de la base; un petit traç horitzontal

completa el dibuix d’aquest signe.

Joan Brossa, Passat festes, 1993-1995

No cal dir que la protagonista indiscutible és la A, la porta d’entrada al coneixement segons els poeta. També la resta de vocals tenen cert protagonisme atès que sense elles no ens podríem comunicar i només podríem construir onomatopeies. Entre les consonants, destacaríem la B, la F, la M, la S, la T o la X.

Aquest exercici de despullament que fa el poeta demostra les infinites possibilitats que ens ofereix el fet de jugar amb les lletres, una forma de comunicació, en definitiva, que esdevé universal i, per tant, arriba a tothom.

Amb la voluntat, doncs, de jugar, de comunicar-nos, de crear noves realitats, de construir possibles significats, us proposem que durant la setmana Barcelona Poesia 2015, entre dimarts 12 i dilluns 18 de maig fotografieu aquelles lletres que trobeu a la ciutat i que us evoquin altres idees i/o conceptes. Si voleu, podeu posar un títol a les vostres creacions. Per tal de compartir-les amb nosaltres, publiqueu-les a Twitter o a Instagram emprant l’etiqueta #lletresbrossianes. El resultat de les vostres creacions serà compartit a la xarxa.

Joan Brossa amb el cartell de l'exposició realitzada a Céret, 1990

Obriu bé els ulls, prepareu els vostres mòbils, sigueu imaginatius, jugueu sense por i transformeu la realitat a la manera de Brossa. Omplim les xarxes de poesia brossiana!

//

 

Fem una #SelfieBrossa?

S’ACOSTA LA SETMANA BARCELONA POESIA 2014!

És per això que la Fundació Joan Brossa us proposa un nou repte a assolir durant aquests dies a Twitter: donar a conèixer a tothom la poesia urbana de Joan Brossa. El poeta, molt interessat a fer-nos veure el món d’una altra manera, va sortir dels llibres i va traslladar la poesia al carrer. Trencant amb totes les fronteres possibles i fent evolucionar la pròpia creació, la poesia brossiana té una funció clarament social, humana.

Què us proposem?

Barcelona és plena de poemes corporis de Joan Brossa. Malgrat tot, molts són els qui encara desconeixen l’autoria d’unes obres que formen part del paisatge urbà de la ciutat.

Així doncs, volem que us acosteu a aquests poemes i que us els apropieu. Durant la setmana Barcelona Poesia (del 14 de maig al 20 de maig) publicarem, cada dia a primera hora del matí, una imatge del poema urbà del dia. El que pretenem és que, a partir de llavors, publiqueu una fotografia que plasmi la vostra particular mirada envers el poema. La fotografia pot ser poètica, suggeridora, evocadora, directa, realista, etc, podeu manipular el poema, fer un fotomuntatge si voleu, o bé representar l’emoció que us generi. Us deixem total llibertat de creació. Això sí: el poema urbà en qüestió i vosaltres mateixos hi heu d’aparèixer d’alguna manera. Volem posar-li cara als nostres seguidors més fidels!

Quan publiqueu la fotografia, podeu afegir-hi la informació o el text que vulgueu. No us oblideu, però, de mencionar la Fundació (@fundaciobrossa) ni d’emprar el l’etiqueta #SelfieBrossa.

Aquí en teniu un exemple: Bàrcino, 1994

“La poesia és fonamental i, entre la mentida i l’engany, ella esdevé el sol, el vent, la vida”. @fundaciobrossa #SelfieBrossa

Quin és el calendari de poemes previst?

Per tal de facilitar-vos la tasca, aquí teniu el calendari amb els poemes urbans protagonistes de cada dia. Així podreu planificar les vostres agendes per tal de fer tantes #SelfieBrossa com sigui possible.

  • Dimecres 14. “Homenatge al llibre”, 1994. Passeig de Gràcia.
  • Dijous 15. “Premi FAD Sebastià Gasch”, 1991. La Rambla.
  • Divendres 16. “Lletres gimnastes”, 1997. Botiga “El Ingenio” – Carrer d’en Rauric, 6.
  • Dissabte 17. “Faune” (poema visual de 1988), 2004. Interior d’illa Joan Brossa – C/ de Rosselló, 191.
  • Diumenge 18. “Poema visual transitable en tres temps”, 1983-1984. Velòdrom d’Horta.
  • Dilluns 19. “El llagost”, 1993. Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona – Carrer del Bon Pastor, 5.
  • Dimarts 20. “Bàrcino”, 1994. Plaça Nova.

Quin és el nostre objectiu?

Com comentàvem més amunt, volem acostar-nos a la poesia urbana de Joan Brossa, donar-la a conèixer. D’altra banda, pretenem interactuar amb totes aquelles persones que s’estimen l’obra del poeta, que l’admiren, crear una comunitat en xarxa.

Durant els dies que duri la iniciativa, anirem piulant algunes de les vostres fotografies i al final en farem un recull.

Esperem que sigueu ben actius a la xarxa i que feu difusió de la iniciativa. Ens veiem a la xarxa!

//