EL POTENCIAL EDUCATIU D’UN POETA POLIÈDRIC EN TEMPS DE CONFINAMENT

Des del mes de gener la Fundació Joan Brossa ha realitzat, com cada any, la formació adreçada a docents de cicle infantil, primària i secundària amb un interès especial per la figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes. Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, pretenen presentar l’univers creatiu del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes transversals a l’aula. La formació consta de quatre sessions presencials que es duen a terme entre els carrers del centre, l’arxiu del MACBA i la seu de la Fundació. Aquesta edició, però, no s’ha pogut dur a terme tal com estava pensada, ja que poc després de l’inici es va decretar l’estat d’alarma sanitària. Tot i estar confinades, continuàvem en actiu i amb l’inesperat repte de traslladar el contingut de la formació al format digital.

La primera sessió, ‘Pels camins de Joan Brossa. Itinerari per Ciutat Vella’, va funcionar amb normalitat. El punt de trobada va ser la Plaça dels Àngels, a la porta del Centre d’Estudis i de Documentació del MACBA. El recorregut per Ciutat Vella presenta el poeta i les diferents maneres en què creava poesia, tot posant de manifest el vincle que tenia amb indrets com ‘El Teatre Poliorama’ o la botiga ‘El Rei de la màgia’. L’última parada va ser l’Antic Espai Escènic Joan Brossa on vàrem aprofitar l’escenari públic que hi ha al carrer Allada Vermell per representar alguns poemes escènics brossians. Marc Magrinyà, docent de l’Institut Ernest Lluch de Barcelona i alumne nostre, va traslladar el recorregut al format digital i en obert, de forma voluntària. Així doncs, ara l’itinerari es pot seguir des de casa a partir d’aquesta ruta virtual.

dav

Uns dies més tard va començar el confinament. Primer ens vàrem dedicar a pensar com podíem continuar la formació a distància sense perdre ni la proximitat ni la qualitat dels continguts i de les dinàmiques creatives. Com que no esperàvem aquesta situació, vàrem crear una nova proposta que no estava inclosa en la formació i que vàrem titular ‘Entre sessions’. La idea era establir diàlegs poètics entre Joan Brossa i altres creadors contemporanis com Jordi Larroch o Chema Madoz. Amb els diàlegs que van crear els docents vàrem pensar que podíem donar una volta al retorn clàssic de resposta mitjançant un correu electrònic. I va ser com, després de valorar alternatives diverses, vàrem optar per maquetar els diàlegs tot creant punts de llibre. Com que Sant Jordi estava a prop, els vàrem compartir aquell dia amb els docents i ells amb tothom gràcies a les xarxes socials.

Amb els dies extra de marge que ens va donar la proposta ‘Entre sessions’, vàrem actualitzar la formació per continuar-la des de casa. Així doncs, vàrem prendre la decisió d’ajornar la segona sessió, ‘Arbust Brossa. Visita a l’arxiu del poeta’, atès que consistia en una visita al l’arxiu personal de poeta dipositat en el MACBA, a la qual la Glòria Bordons (vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa) mostra i explica com eren els processos creatius de Brossa. Veure de prop els escrits i altres documents de Brossa és quelcom insubstituïble. Cal afegir-hi que aquesta sessió finalitza amb un taller creatiu. Per aquest motiu, la sessió tindrà lloc quan sigui possible accedir a les instal·lacions de l’arxiu, a mode de cloenda d’aquest procés col·lectiu d’aprenentatge.

La tercera i la quarta sessió, ‘El poeta de la paraula i de la imatge’ i ‘La quarta dimensió de Joan Brossa’, van ser dutes a terme en línia. Per compartir tot el contingut i per rebre les creacions dels docents vàrem habilitar un Google Drive compartit. Tot i perdre la posada en comú en viu, el fet de compartir els treballs ha donat accés a la feina dels companys i a poder-la consultar en qualsevol moment. Aquest avantatge ens ha fet reflexionar sobre si pot ser enriquidor per a edicions futures crear novament un espai digital on compartir contingut i creacions. Per dinamitzar els continguts de les dues sessions hem tractat de generar propostes diverses com gravacions de veu properes al podcast, retorns creatius de la feina feta pels docents o eines de maquetació per fer més atractiva i clara la informació escrita. D’aquesta manera, el retorn de la tercera sessió, dedicada a la paraula i a la imatge, l’hem fet creant una constel·lació poètica amb el Canva en què cada estel vermell dona lloc a la creació d’un dels docents. Una part de l’esforç que hem fet ha estat destinada a buscar vies de connexió, és a dir, a fer que tothom sentís que a l’altra banda de la pantalla hi ha algú que l’escolta i que l’acompanya amb cura i atenció. A la darrera sessió, alguns docents van realitzar videocreacions a partir d’algunes escenes de la pel·lícula ‘Foc al càntir’, d’altres van donar vida a alguna de les seves escenes o, fins i tot, n’hi ha que van fer la seva pròpia adaptació.

Contel·lació poètica

Finalment, la darrera entrega de la formació consisteix a la crear una unitat didàctica aplicada a l’aula a partir de l’experiència viscuda. En aquest cas, el canvi ha estat mínim, atès que és una part pensada per fer-se de forma individual i no presencial. La Lídia Llorca de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona i la Marga Araguas de l’Escola Octavio Paz, també de Barcelona, presentaran les unitats didàctiques generades, titulades ‘M’agrada la A’ i ‘Una capsa de Joan Brossa’ respectivament, a la VI Jornada Educativa Joan Brossa ‘A partir del silenci’ que celebrarà la Fundació el 2 i 3 de juliol, de forma virtual.

Aquesta etapa ens ha impulsat a reinventar-nos, ens hem vist avocats a pensar fora de la capsa. Pel camí, hem fet ús d’eines digitals que coneixíem i d’altres que hem descobert i que ens han permès de generar altres maneres d’aprendre i de compartir. Ara hem de continuar reflexionant sobre de quina manera afectarà aquesta experiència a les edicions formatives futures i què podem incorporar a la formació presencial per fer-la, encara, més enriquidora. Els interrogants s’obren pas i, amb ells, altres formes de creativitat possibles.

//

Imatges que són poemes, poemes que són imatges

Com ja sabeu, Brossa és un poeta que dilueix les fronteres entre les arts i entre els diferents gèneres artístics. Per a ell, la poesia és una eina al servei de la comunicació i, per tant, qualsevol mitjà expressiu és vàlid per externalitzar una idea, un concepte, un sentiment. L’autor va demostrar una capacitat molt gran pel que fa al domini de la mètrica. Seguint els consells de J.V.Foix va començar a escriure poemes tot practicant el sonet. Però de seguida es va adonar que la mètrica i la rima generaven certa rigidesa expressiva. Mancava llibertat. De mica en mica, va ampliar els límits de la paraula poesia fins a arribar a crear poemes d’un sol vers, poemes sense cap tipus de rima o poemes fets amb imatges o objectes. Això no implicava, però, l’eliminació definitiva de les estructures poètiques més tradicionals. Brossa és un poeta que mai no exclou sinó que suma. Així doncs, continuà fent sonets, odes i sextines en el mateix moment que creava poemes visuals, poemes objecte, instal·lacions i poemes urbans.

Una altra de les característiques més destacades de l’obra brossiana és la tendència a la interdisciplinarietat, la voluntat de compartir, d’intercanviar i de col·laborar.  En aquest sentit, destaca la producció de llibres d’artista amb figures com Joan Miró, Antoni Tàpies o Eduardo Chillida. En aquests casos, Brossa expressa amb paraules allò que els seus col·laboradors comuniquen mitjançant un gest. La col·laboració amb Chema Madoz és un cas a part. Quan Brossa va descobrir les imatges en blanc i negre del fotògraf madrileny va afirmar que havia trigar setanta anys a conèixer el seu germà petit. Fruit d’aquesta descoberta va néixer el Fotopoemario, un diàleg deliciós entre la imatge i la paraula per part dels dos creadors.

Brossa_chema3_P

Seguint amb la nostra tradició de cocreació poètica a Twitter, enguany us proposem crear des de la imatge i des de la paraula. D’aquesta manera, entre el 30 de desembre del 2019 i el 19 de gener del 2020, la Fundació penjarà a Twitter, cada dia a les 9h. i en dies alterns, uns versos de Joan Brossa perquè els convertiu en imatge i unes imatges del creador visual Jordi Larroch (a qui agraïm enormement el fet de donar suport a aquesta iniciativa) perquè les convertiu en versos. Seguint amb el paral·lelisme esmentat anteriorment, Larroch podria ésser considerat un net de Brossa.

Tot traslladant el Fotopoemario al segle XXI, els usuaris, durant aquestes tres setmanes, experimentareu amb diferents registres expressius, captareu moments poètics, instants plens de poesia. Ja tenim ganes de veure com s’activa aquesta comunitat brossiana virtual que ens sorprèn any rere any. Preparats? Ens veiem a partir del 30 de desembre amb l’etiqueta #Fotopoemari.

//

L’APOTEOSI DE LA PARAULA

“L’apoteosi de la paraula” és el títol de l’espectacle que vam crear per celebrar el primer centenari del naixement de Joan Brossa a la nostra escola, La Salle Bonanova. Ens va semblar oportú que el dia de Sant Jordi fos el moment decisiu per fer sortir a l’escenari tota la feina creada per l’alumnat d’ESO durant les setmanes prèvies. No obstant, si volíem fer un espectacle per homenatjar a Joan Brossa no podia ser pas un espectacle convencional, i aquí ve el repte: pensar-ne la forma teatral avantguardista, irreverent, provocadora i digna per celebrar la figura d’aquest poeta polièdric.

Així doncs, vam pensar que els alumnes haurien d’intervenir en la creació. Cada curs, des de 1r fins a 4t d’ESO treballaria la figura de Brossa i l’aspecte de la seva literatura que més encaixés dins el currículum oficial (adaptant-ho en cada curs, és clar). Per tant, després de recuperar les obres del poeta i experimentà els processos creatius de l’avantguarda, configurarien plegats un petit espectacle d’univers brossià; cada curs hi participava amb la creació d’una escena-gag propi.

Així doncs, 1r d’ESO va treballar les característiques principals de l’obra de Brossa. A partir d’escenes amb una estructura molt simple, semblants al conte popular, donaven un “ensenyament” com la necessitat de cultivar la creativitat o bé ser capaç de tenir una altra mirada del món.

2n d’ESO s’hi va afegir amb una “batalla de galls” molt particular, ja que enlloc de poetes, qui competien per obtenir la màxima aclamació amb els seus versos eren els elements químics de la taula periòdica (i és que se’n celebra també aquest any el centenari!).

D’altra banda, 3r d’ESO va crear sonets per tal d’explicar la importància cabdal que va tenir aquesta forma en l’obra de Brossa; ara bé, per interpretar-ho únicament van fer de rapsodes dels millors sonets que havien escrit ells dins l’aula.

Els més grans de l’ESO van treballar la síntesi a través de la poesia visual i dels microrelats; és a dir, com explicar molt amb molt poc, paraula i imatge. I van configurar un “fotopoemari”: cada microrelat escrit a partir de la tècnica del “binomi fantàstic” i per parelles esdevenia un punt de partida per tal que una altra parella de la classe en fes una interpretació fins a generar-ne un poema visual com a resposta. El resultat va ser espectacular i com si d’unes fitxes de dominó es tractés, vam utilitzar-les com a projeccions durant l’obra de teatre que seria el fil conductor.

La Salle 1La Salle 2La Salle 3La Salle 4

I finalment, tot això va ser possible pel lideratge i implicació de la Comissió de Sant Jordi; un grup molt significatiu de 4t van presentar-se de forma voluntària per a esgarrapar hores i ser guionistes, vestuari, tècnics de so, etc. Durant les classes de català havíem treballat poesia visual, objecte i escènica, per tant, ja coneixien com calia ser Brossa damunt l’escenari (o al pati de butaques, clar!). Els vaig escriure l’argument i la primera escena, i a partir d’aquí van continuar ells escrivint i desenvolupant el fil conductor de l’obra. L’argument és el següent: els dos personatges principals, PARAULA i IMATGE, han de créixer i retrobar-se per tal d’esdevenir poesia, ara bé tot dependrà de si ART, ajudant qui representa la creativitat i també l’essència del poeta Brossa, i ADDICCIÓ, antagonista qui representa els estereotips i les convencions, estimularan o per contra evitaran que sigui possible aquest retrobament entre PARAULA I IMATGE. A més, els personatges d’ART i IMATGE també s’expressen musicalment.

És així com l’espectacle “L’apoteosi de la paraula” s’emergeix com una obra molt brossiana: incorpora el gag de “L’inrevés” del propi Brossa, és gairebé parateatral (hi intervenen la música en directe, les projeccions audiovisuals, el ball i la literatura) i vol ser teatre que mostra com fer-ne perquè explicava la història d’un director de teatre que vol fer una obra per celebrar l’aniversari del centenari del naixement de Joan Brossa. Ara bé, els propis personatges s’apropien del text fins a protagonitzar-ne un final sonat.

L’experiència ha valgut la pena i els personatges encara corren per les aules, doncs els propis alumnes no se’n volen desfer. Podríem dir doncs que el discurs ha calat fins al moll de l’os. Brossa hi és present i “l’altra mirada” ja la practiquen pel seu compte, l’experiència els ha transformat.

Anna Guim

Docent a La Salle Bonanova

//

TwitteraBrossa. Creació poètica a Twitter

“TwitteraBrossa” és una unitat didàctica concebuda per Judith Barnés que té com a objectius principals practicar l’escriptura des d’una perspectiva creativa i convertir Twitter en una eina de cocreació poètica. L’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) esdevindrà l’eix que articularà aquesta proposta atès que una de les característiques més destacables dels seus poemes és la recerca constant de la síntesi. Així doncs, malgrat que el poeta va escriure una infinitat de sextines, sonets, odes, etc. hi ha poemes que no arriben als 140 caràcters. Talment com si fossin sentències o aforismes, Brossa és capaç de dir molt amb poques paraules.

D’altra banda, el tarannà experimentador del poeta i la relació que estableix entre la paraula i la imatge converteixen Twitter en una eina ideal per generar poesia a la manera de l’escriptor. Cal tenir present que Brossa va crear la primera sextina cibernètica (o “poema proveta” en paraules del poeta) l’any 1977 i que defensava la poesia experimental: “Sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”[1].

sonet

“Sonet” dins Sonets de vaitot, 1965-1966

Amb la voluntat d’interactuar amb la poesia des d’una altra perspectiva i d’incorporar a l’aula noves plataformes d’experimentació, “TwitteraBrossa” esdevé una proposta dinàmica i juganera adreçada especialment a segon cicle d’ESO i batxillerat que vol posar de manifest que la poesia, més enllà de la rima, és una eina al servei de la comunicació. Així doncs, des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es vol promoure la interacció i el diàleg poètic a través de les xarxes socials i acostar-se a les noves generacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

[1] Fragment extret del text “La poesia en present”, discurs pronunciat per Joan Brossa als Jocs Florals de Barcelona de 1985. BORDONS, GLÒRIA (2013). Joan Brossa. Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA /La Magrana, pàgs. 555-562