III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//

III JORNADA EDUCATIVA. TRANSVERS-ARTS

Des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa volem anar més enllà de la rima i de la mètrica per ampliar els límits de la paraula “poesia”. És per això que, sense oblidar la paraula escrita, ens endinsem en el món de la reflexió i de la síntesi des de l’experimentació poètica en diferents formats.

Amb la finalitat d’incorporar metodologies a l’aula que permetin eliminar fronteres entre continguts i matèries i promoure el treball creatiu per projectes, us proposem una jornada educativa en què diferents professionals vinculats a la docència, a la formació, a l’art, a la literatura, a la dansa, a la música, al cinema, a la performance, al teatre, etc., ens explicaran la seva experiència.

Aquesta III Jornada Educativa s’adreça a docents de tots els nivells educatius, educadors, dinamitzadors culturals, creadors i persones interessades o vinculades a la innovació educativa. S’entregarà un certificat a tots els assistents.

DADES PRÀCTIQUES:

  • Data: dilluns 10 de juliol del 2017
  • Horari: de 9 a 15h.
  • Lloc: Auditori del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA.
  • Inscripció: fins al 6 de juliol. Inscripció obligatòria. Places limitades
  • Preu: 12€ per assistent
  • Contacte: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

El llibre objecte

La Gemma Paricio, professora de secundària de l’Institut Euclides de Pineda de Mar, també ens ha fet arribar els treballs desenvolupats per l’alumnat de volum de primer de batxillerat artístic a partir del projecte de curs que vàrem proposar El meu llibre d’artista.

El projecte els ha donat l’oportunitat de desenvolupar les capacitats que proposa el currículum de la matèria de volum: cercar, per part de l’alumnat, una plasmació original d’emocions, obrir nous camins d’experimentació que estimulin la creativitat, i dirigir les nostres propostes de treball a l’entorn cultural, social i públic al qual pertanyem a partir de l’elaboració d’un objecte artístic.

El treball desenvolupat posa l’èmfasi en l’aprenentatge procedimental, sense obviar la teoria i la conceptualització.  S’han treballat conceptes relacionats amb l’experimentació de tècniques i mitjans expressius no convencionals com perforar, foradar, retallar, dibuixar, pintar a través del collage, decollage, assemblatge, ready-made, etc. i altres continguts relacionats amb la observació i la recerca com són la reflexió sobre els referents que condicionen el procés i el resultat que han estat les bases teòriques de l’exercici desenvolupat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A més, el projecte “El llibre objecte” els ha permès treballar diferents competències educatives específiques de volum com són:

  • La competència en el domini teoricopràctic de les tècniques i els procediments de la producció artística que incorpora un seguit d’actituds com la recerca, l’organització, l’anàlisi de la informació, el rigor, la destresa, la perseverança, la disciplina i el sentit crític.
  • La competència en la sensibilitat estètica per percebre i reconèixer les qualitats plàstiques de les formes de l’entorn per tal d’expressar-les i la poètica que inspiren les obres artístiques de diferents moviments, estils i èpoques.
  • La competència en la creativitat artística  que es manifesta en la recerca per part de l’alumnat d’una plasmació original dels propis pensaments i emocions.
  • La competència cultural artística per la capacitat de comprendre i saber analitzar des del seu context social i cultural, obres tridimensionals a partir del diferents codis artístics.

El contingut d’aquesta proposta s’ha treballat a partir de l’obra de diversos referents en el món de les arts visuals com són Munari, Zush, Dettmer o Brossa que treballen amb aquest suport (el llibre com a objecte artístic) descontextualitzat del seu origen primari, tenint en compte que allò que ens interessa d’aquestes creacions és la seva dimensió volumètrica i els lligams que puguem establir entre les seves implicacions estètiques i socials.  Per tal de desenvolupar aquest projecte, la seqüència de treball ha estat la següent:

  • Activitats dirigides al coneixement del llibre d’artista com a objecte artístic acompanyades de l’observació d’exemples d’obres de Brossa, Barceló, Zush, Dettmer, Laramee, etc.
  • El comentari d’obres i la recerca d’informació a partir del exemples exposats i d’altres nous aportats pels alumnes a partir de la idea de llibre d’artista.
  • Realització d’un o més treballs de creació i experimentació a partir de la realització de diversos esbossos previs i proves.
  • Activitats de presentació i avaluació en grup sobre els resultats dels treballs realitzats.

Els resultats finals, d’una delicadesa extraordinària, es van exposar del 10 al 27 de març a la Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar. L’enhorabona a tots els qui l’heu fet possible!

Cartell

//

//

EN TRANSFORMACIÓ

L’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera tampoc no ens podia fallar enguany. Els alumnes de 10 anys de la classe del Bruixot, en el marc del projecte “En transformació” i amb la passió del mestre Patrici Batalla, han experimentat amb el format del llibre d’artista per posar de manifest que la vida va canviant i es va generant talment com si fos un llibre. Així doncs, a través del llibre d’artista, els alumnes han pogut explicar els seus viatges vitals des de la plàstica i la literatura.

Per tal d’entrar en matèria, i tenint en compte que els alumnes no havien vist mai un llibre d’artista, l’Escola va convidar l’Adela de Bara. Amb ella van poder comprendre la importància que té la conceptualització d’un llibre-art: la definició del format, els materials necessaris i el contingut a transmetre.

En una segona sessió, els alumnes van analitzar algunes imatges de llibres transformats que havien estat exposats a l’Arts Libris 2017. Amb tota aquesta informació, els alumnes estaven preparats per iniciar el viatge:

  • Encara que costi, és una bona idea.
  • És molt divertit fer això perquè els llibres són importants.
  • Quan ho anàvem veient, ja he apuntat idees.
  • Serà com una nova experiència.

I aquí en teniu alguns dels resultats. N’estem molt satisfets!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

De Fit a Fit: Brossa – Gromača

El col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic no deixa de sorprendre’ns any rere any. Si el projecte BrossAlícia va causar força rebombori a les xarxes socials ara fa dos anys, enguany la Sílvia Caballeria i la Carme Codina, unes professores emprenedores i apassionades, s’han proposat el repte de vehicular la vida de dos poetes aparentment llunyans, Joan Brossa i la croata Tatjana Gromača, a partir d’un fet traumàtic com és l’experiència de la guerra.

Així doncs, els alumnes de primer de batxillerat han conegut la vida i l’obra dels dos creadors i s’han centrat en el vessant més combatiu i compromès de la seva poesia. A partir d’aquí han fet confluir la paraula escrita i l’expressió plàstica amb la creació de llibres d’artista que vehiculen les veus dels dos poetes.

Els alumnes van muntar una exposició a l’escola amb els resultats que va ser inaugurada el 18 de març. Atès que la iniciativa s’emmarca en el projecte europeu “The Iugoslav War’s. Another face of European civilisation?”, una comissió va assistir a la inauguració. Caballeria destaca que la participació en aquesta iniciativa ha permès que la poesia de Brossa sigui coneguda en altres països. A més, el centre es va posar en contacte amb Gromača per tal d’explicar-li la iniciativa i aquesta es mostrà sorpresa de saber que uns alumnes de Catalunya llegien els seus versos a banda de manifestar interès per conèixer l’obra de Brossa.

Gràcies per la feina i l’entusiasme!

//

II #JornadaBrossa

El passat 4 de juliol va tenir lloc la “II Jornada Educativa Joan Brossa” dedicada a la incorporació de nous processos educatius a l’aula. La primera part de la sessió es va centrar a analitzar com els canvis socials i tecnològics que s’estan produint en els darrers anys, contribueixen a canviar el model comunicatiu i educatiu. Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, iniciava la sessió amb la lectura d’un fragment del text “La poesia en present” que Brossa va escriure el 1985 en què es parla, entre d’altres coses, sobre l’estètica de la síntesi del vídeo-clip. En segon lloc, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, centrava la seva conferència en la possibilitat de construir camins educatius híbrids en què la tecnologia jugui un paper rellevant dintre de l’aula. Borràs considera l’experiència lectora com quelcom que “dura tota la vida” i incideix en el fet que el 45% de la població d’entre 18 i 24 anys empra el mòbil com a plataforma per a la lectura. Això fa repensar models i dinàmiques de treball. D’altra banda, el fet de viure en una societat accelerada i hiperconnectada fomenta excés d’informació i  manca temps per pair-la. En aquest context es fa necessària una lectura més social i la capacitat de saber seleccionar la informació i d’aprendre a llegir en altres codis com, per exemple, el visual. La comunitat booktuber és la representació d’una nova generació i d’unes noves necessitats que posa de manifest que els adolescents no estan en crisi. Finalment, Magalí Homs i Roser Ros explicaven l’evolució dels vint-i-cinc anys de treball poètic a Tantàgora. Per a elles treballar poesia requereix experimentació i atreviment, construir espais, fomentar l’imaginari poètic, evitar associacions simplistes i posar obstacles en el procés per tal d’alliberar la ment. L’impacte tecnològic les ha portat a desenvolupar una nova línia de treball dedicada a la poesia electrònica en què s’explora el moviment, la tridimensionalitat, les possibilitats visuals del so i el fet que el receptor esdevingui, alhora, creador. “Lletres a raig”, “És ben cert…”, i “El concert de les paraules” en són alguns dels projectes.

En el segon bloc de la jornada es van convidar diferents docents per tal que presentessin projectes innovadors desenvolupats a l’aula. En primer lloc, Núria Cervera i Anna Pérez, de l’Escola Collaso i Gil de Barcelona, presentaven el projecte “Somnis i drets”, una proposta desenvolupada a cicle superior de primària en què els alumnes varen crear un poema musicat a ritme de rap i van elaborar-ne un videoclip. Seguidament, Joan Marc Ramos, de l’Institut Premià de Mar, ens parlava sobre “Expopoètica”, una exposició virtual creada pels alumnes de quart d’ESO mitjançant infografies dedicades a diversos poetes catalans. Per la seva banda, Montserrat Soldevila, de l’Institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, exposava diferents projectes de poesia en digital que ha realitzat amb els alumnes de secundària a través de la plataforma MyDocumenta.

La darrera sessió de la jornada va estar dedicada a diferents eines i plataformes que poden ésser introduïdes a l’aula. Si bé és cert que l’any passat es va presentar l’aplicació “Escolteu aquest silenci” dedicada a interactuar amb la poesia de Joan Brossa, enguany era el lloc de Miquel Martí i Pol i de Joana Raspall. Així doncs, Montse Caralt i Roger Canadell varen mostrar com transitar per la creació poètica de Martí i Pol mitjançant l’aplicació “L’univers poètic de Miquel Martí i Pol”, una eina digital inclusiva que pretén educar en el bon ús de les eines digitals i Ernest Cahué presentava el projecte “Un món de poesia” en què s’explora l’obra de Raspall d’una forma lúdica, interactiva i gamificada. A banda de l’aplicació, el projecte disposa d’un compte propi a Twitter i del desenvolupament de tallers de poesia interactiva a l’aula. Per acabar, Judith Barnés, responsable del servei educatiu i de la comunicació de la Fundació Joan Brossa, plantejava diferents iniciatives de cocreació poètica que la Fundació ha impulsat des de Twitter i que han acabat derivant en la creació del taller d’escriptura creativa “TwitteraBrossa”.

Un total de cinquanta-vuit persones van assistir a aquesta sessió. Esperem que l’any vinent el número d’interessats continuï creixent!

//

II Jornada Educativa. Poesia + Educació + TIC

Per segon any consecutiu, el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa està preparant la II Jornada Educativa. Si l’any passat la protagonista de la sessió va ser la creació poètica del poeta i les possibilitats que ofereix en l’àmbit educatiu, enguany ens centrarem a analitzar processos d’innovació educativa en l’àmbit poètic i literari a partir de l’ús de les TIC.

Brossa deia que “sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”. És per això que des de la Fundació apostem per un projecte educatiu que s’adeqüi al context de transformació social en el qual ens trobem immersos. Sense oblidar els suports d’aprenentatge tradicional, és fonamental conèixer quines eines i recursos tenim a la nostra disposició per explorar la poesia amb els nostres alumes i de quina manera els podem implementar a l’aula.

Aquesta II Jornada Educativa s’adreça a personal docent, educadors i dinamitzadors culturals que tinguin interès per la literatura, la poesia i la innovació educativa.

DADES PRÀCTIQUES:

  • Data: dilluns 4 de juliol del 2016
  • Horari: de 9 a 14h.
  • Lloc: Palau Marc (La Rambla, 8. 08002, Barcelona)
  • Inscripció: fins al 29 de juny. Inscripció obligatòria. Places limitades
  • Preu: 10€ per assistent
  • Contacte: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//