Il·lustrats per Brossa

Dues hores van ser suficients (tot i les moltes que realment n’hagueren calgut) per plasmar en un grup de tan sols una quinzena de joves la magnitud i la rellevància que Joan Brossa va tenir, i que encara avui dia manté, en la poesia catalana. Ple de vitalitat i d’enginy, la figura d’aquesta personalitat va captivar els alumnes de literatura catalana que, presos per l’univers del poeta, van gaudir-lo en tot el seu epokhé.

Joan Brossa i Cuervo (1919-1998), poeta, dramaturg i artista plàstic, és considerat el gran avantguardista català de la segona meitat del segle XX. Creador del grup artístic Dau al Set amb d’altres companys, fou un dels primers grans defensors de la poesia visual catalana.

Tot i l’extensa varietat de registres amb què el poeta va experimentar al llarg de la seva trajectòria, el seu vessant poeticovisual fou especialment destacable. El taller de creació poètica que va tenir lloc al nostre centre l’11 d’octubre de 2016 organitzat per la Fundació Joan Brossa i dinamitzat per la Laia Serrano, va constar de dues parts: en primer lloc, una introducció a l’univers creatiu del poeta ens va ajudar a entendre la poesia des d’una perspectiva més àmplia; i en segon, una part creativa en què els alumnes vàrem crear poemes a la manera de Brossa.

Inspirats pel poeta, els estudiants humanístics ens vàrem transportar a l’època més avantguardista de Brossa, plasmant en unes quantes làmines tot allò que transmetia el seu univers tant conceptual com emocional. El resultat va donar lloc a un poemari col·lectiu: un àlbum ple d’idees, pensaments, reivindicacions i reflexions d’un grup de joves que, enlluernats pel més gran, vàrem voler dir-hi la nostra.

Sempre és bo portar a la part pràctica quelcom que es vol treballar adequadament. La literatura ens fa ser més persones i, gràcies a ella, auxiliar i sovint inspiradora de tot allò que ens envolta, som capaços d’entendre el nostre curiós, esporàdic, i maquiavèl·lic món. Joan Brossa n’és l’exemple clar. La seva personalitat perdurarà per molts anys i activitats com aquesta en són les grans credencials. Saber fer de la seva poesia una eina del nostre plaer i coneixement és una de les moltes riqueses que en podem adoptar, evitant de fer-ne un tabú. És per això que, tal com deia aquell… Què és poesia? Poesia… ets tu.

David Gargallo 

Alumne de 2n de batxillerat de la Institució Cultural del CIC

//

Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

 a partir//

Uns #personatgesbrossians que diuen poesia!

Ja tenim a punt la quarta proposta de cocreació poètica a Twitter que tindrà lloc entre el 30 desembre de 2016 i el 19 de gener de 2017. Aquesta vegada la dedicarem a la poesia quotidiana i als poemes objecte de Joan Brossa que representen personatges. Així doncs, la proposta se centrarà a retre homenatge al dia a dia, a humanitzar la paraula poètica.

I com ho farem? Cada dia a les 9h., la Fundació penjarà un personatge brossià a Twitter. A partir de llavors, aquest personatge prendrà la paraula, parlarà sobre allò que veu i que sent, sobre allò que el preocupa o que s’estima, sobre allò que l’envolta. Vint-i-un personatges i vint-i-un dies en què els usuaris de Twitter faran poesia quotidiana prenent personalitats múltiples: unes vegades serem animals, d’altres representarem un determinat ofici o, fins i tot, esdevindrem lletres o llibres.

I què significa fer poesia quotidiana? Una de les característiques més destacades de la poesia escrita de Brossa és la simplicitat, la utilització del llenguatge col·loquial. Molts poemes de l’autor tenen com a font d’inspiració la realitat, estan fets a partir de converses de carrer, de retalls de diari, de rètols, etc. El llibre Em va fer Joan Brossa de 1950 donà un gir cap a la realitat i la temàtica quotidiana i social.

El poeta exposa:

“Jo crec que una de les aportacions de la poesia literària actual –actual no solament per la cronologia- és la utilització de l’axioma que, en art, menys és més. S’intenta de superar la prosa tot extremant-la fins al seu límit, o sigui expressant els dalts pels baixos o, si voleu, filtrant la subjectivitat a través de l’objectivitat. Es tracta de poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l’efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament. O bé invertint la jerarquia de les coses, de manera que els fets mínims, els objectes intranscendents, apareguin a primer terme. O també fent ús d’un llenguatge purament administratiu, o de frases fetes, per relacionar-se amb la pròpia experiència. En resum, tota una altra òptica, més enllà del postsimbolisme i del realisme històric”. [1]

Des de la Fundació Joan Brossa us encoratgem durant tres setmanes a fer poesia sense rima, sense mètrica, sense estrofes. Us animem a fer poemes breus, senzills, que parlin amb el llenguatge del carrer. Us proposem de crear des del context quotidià, a generar poesia des dels textos, les imatges i les paraules que ens envolten.

poemes

Joan Brossa considerava que la poesia havia de ser una eina de transformació social que ens fes veure el món d’una altra manera, que ens fes pensar sobre el món en què vivim. Preparats?

[1] Fragment extret de la presentació per al llibre Poemas de Joan Brossa (Antología), edició bilingüe, traducció al castellà d’Andrés Sánchez Robayna i Mireia Mur, 1986. Publicat a Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013, p. 509-510.

//

Entrem al laberint!

Per entrar dins del màgic i fascinant món de Joan Brossa, cal estar ben preparat. És per això que des del nostre Servei Educatiu sempre aconsellem als docents que presentin l’autor a l’aula abans de realitzar alguna de les nostres activitats. Així els alumnes van escalfant els motors i podem treure més suc a l’experiència educativa que els hem preparat.

A continuació us proposem diferents propostes per tal de descobrir el poeta amb els vostres alumnes. Si en completar-les, sou capaços de respondre les preguntes “qui era Joan Brossa?”, “en quin context històric va viure?” i “quin tipus de poesia va fer?”, estareu preparats per emprendre un viatge poètic amb nosaltres. Endavant!

//

TwitteraBrossa. Creació poètica a Twitter

“TwitteraBrossa” és una unitat didàctica concebuda per Judith Barnés que té com a objectius principals practicar l’escriptura des d’una perspectiva creativa i convertir Twitter en una eina de cocreació poètica. L’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) esdevindrà l’eix que articularà aquesta proposta atès que una de les característiques més destacables dels seus poemes és la recerca constant de la síntesi. Així doncs, malgrat que el poeta va escriure una infinitat de sextines, sonets, odes, etc. hi ha poemes que no arriben als 140 caràcters. Talment com si fossin sentències o aforismes, Brossa és capaç de dir molt amb poques paraules.

D’altra banda, el tarannà experimentador del poeta i la relació que estableix entre la paraula i la imatge converteixen Twitter en una eina ideal per generar poesia a la manera de l’escriptor. Cal tenir present que Brossa va crear la primera sextina cibernètica (o “poema proveta” en paraules del poeta) l’any 1977 i que defensava la poesia experimental: “Sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”[1].

sonet

“Sonet” dins Sonets de vaitot, 1965-1966

Amb la voluntat d’interactuar amb la poesia des d’una altra perspectiva i d’incorporar a l’aula noves plataformes d’experimentació, “TwitteraBrossa” esdevé una proposta dinàmica i juganera adreçada especialment a segon cicle d’ESO i batxillerat que vol posar de manifest que la poesia, més enllà de la rima, és una eina al servei de la comunicació. Així doncs, des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es vol promoure la interacció i el diàleg poètic a través de les xarxes socials i acostar-se a les noves generacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

[1] Fragment extret del text “La poesia en present”, discurs pronunciat per Joan Brossa als Jocs Florals de Barcelona de 1985. BORDONS, GLÒRIA (2013). Joan Brossa. Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA /La Magrana, pàgs. 555-562

 

Paraules i objectes

En el marc d’un projecte interdisciplinari i internivells que reuneix al voltant de la figura de Joan Brossa els cursos de 6è aula d’acollida II i 5è CM2-6 del Liceu Francès de Barcelona, una quarantena d’alumnes, de la mà de les seves professores d’arts plàstiques (Hélène Lafond), de català (Marcela Restom i Júlia Ferrer) i de francès (Capucine Lambert) han descobert la poesia objecte.

Els alumnes més grans van començar per un tast de poesia contemporània adequada a la seva edat a través del web Viulapoesia. Van llegir i escoltar poemes de Josep-Francesc Delgado, Dolors Miquel, Josep Piera sobre la poesia i també composicions sobre temes diversos de Delfí Abella, Maria Dolors Pellicer, Joana Raspall  i Joan Brossa. Tot seguit, van navegar lliurement pels poemes de la secció infantil del web a la cerca de paraules que els agradessin. Les van apuntar en petites cartolines i les van compartir amb els companys en una taula gran. A partir d’aquestes paraules, van escriure els seus poemes de text sobre l’escola, la natura i la no-violència.

El grup dels més petits van escriure també poemes “a la manera de” després de treballar l’obra de Brossa. Van elaborar, per exemple, poemes visuals de tipus cal·ligrama, o bé composicions seguint el model del poema “Dòmino”. També van imitar el llenguatge publicitari jugant amb imatges i paraules.

No cal dir que va ser ocasió d’escriure lliurement i creativament, però també d’aprendre paraules noves, d’exercitar la comprensió de textos literaris i de conèixer autors catalans contemporanis. A més, per compartir aquestes creacions, es va organitzar una sessió de slam a la biblioteca del centre on cadascú va recitar el seu poema.

Un segon pas va ser introduir a l’aula la poesia visual i la poesia objecte, també a través d’exemples, especialment de Joan Brossa, així com la figura d’aquest autor. Aquesta fase es va complementar amb un recorregut guiat per Ciutat Vella on els alumnes van conèixer poemes urbans i llocs emblemàtics relacionats amb el poeta com ara la botiga El rei de la màgia o El ingenio, de la mà d’Héctor Mellinas que va fer de guia i animador. Un altres grup, acompanyats per Judith Barnés, va visitar la secció del MACBA on hi ha alguns poemes objecte brossians. Finalment, van realitzar un taller al MACBA organitzat conjuntament per la Fundació Joan Brossa, en el qual van fabricar un llibre objecte inspirant-se en grans temes de Brossa, com la màgia,  el carnaval, el teatre i l’alfabet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, va ser l’hora de la creació plàstica. La professora d’art els va guiar en la comprensió dels “ensamblatges” d’objectes que donen un nou significat i un nou estatus als elements que hi intervenen i, després de fer la relació amb la poesia, els alumnes van elaborar el seu poema objecte amb petits objectes quotidians i de reciclatge. Aquestes obres i els llibres elaborats al taller el MACBA són actualment objecte d’una exposició a l’entrada de l’escola.

Amb aquestes activitats els alumnes han fet aprenentatges de llengua, literatura i arts plàstiques i han pogut expressar-se creativament mitjançant les paraules i els objectes. Han pogut conèixer  la figura de Joan Brossa que els ha sorprès per la proximitat que té amb el seu món quan utilitza d’allò que atrau els infants, com el del joc i  la màgia. Ho han trobat una activitat diferent, divertida i motivadora que els ha permès aprendre i demostrar les seves dots creatives amb llibertat.

Júlia Ferrer

Professora del Liceu Francès

//

Llegir des de la virtualitat

Tal com us vàrem avançar, entre el 14 i el 20 de març i amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, va tenir lloc el nostre primer club de lectura en línia amb el suport de Què Llegeixes? dedicat al poemari de Joan Brossa El dia a dia. Per a nosaltres suposava un autèntic repte atès que combinava l’experiència que tenim en la dinamització de clubs de lectura amb la voluntat de generar contingut a la xarxa d’una forma dinàmica i participativa.

La lectura compartida sobre Joan Brossa havia generat força expectativa. De tota manera, l’Ester F. Matalí ja ens va avançar que la poesia sempre costa i, de fet, dels 33 inscrits a la lectura, només hi varen participar 10. Això sí: d’una forma constant i molt activa.

La primera part de la lectura va servir per introduir-nos a l’univers del poeta a partir del visionat d’una interessant entrevista que va fer-li Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo. Aquesta entrevista ens havia d’ajudar a comprendre el significat que la poesia tenia per a Brossa i per què era necessari obrir la poesia a altres mitjans d’expressió. Per tal de generar debat, vàrem proposar als lectors que escollissin la frase que millor resumís el contingut de l’entrevista. Aquestes eren les opcions que els vàrem proporcionar:

  • “Veo la poesía o el arte como una aventura. Son un salto al vacío.”
  • “Detesto la fantasía. Lo que me interesa es la imaginación que es el desdoblamiento de la realidad.”
  • “Las diferentes expresiones artísticas de una época son diferentes partes de una pirámide que en el punto más alto se juntan.”
  • “El pedestal son los zapatos.”
  • “El alma del teatro es el carnaval.”
  • “La inspiración llega trabajando. Hay que forzar la situación y no repetirse.”

A més, a través d’un Storify realitzat per Què Llegeixes? es van recollir els moments més destacats.

Durant la segona sessió ens vàrem centrar en el contingut general del llibre: el títol, la disposició dels poemes dintre del recull i l’estructura de cada poema. A través de diferents preguntes els usuaris anaven donant la seva opinió. Des de la Fundació es mirava d’enriquir el contingut proporcionat amb altres poemes de Brossa que hi tinguessin relació, sempre combinant la paraula i la imatge.

L’Albert Carol sintetitzava el contingut del poemari amb el vers “M’assec en un balancí i miro per la finestra”, l’Ester F. Matalí optava per “No tinc temps per perdre” i “Continuo escrivint”, mentre que la Dolors Vergaray n’escullia “El mirall a la pista”. Maria Clara Camps ens proposava, fins i tot, un nou títol: “Contemplo la vida així que me n’allunyo”.

image008

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1985. Fotògraf: Colita

Reflexionàvem plegats sobre el cicle vital i sobre la importancia de saber mirar. Imaginàvem també com seria el procés creatiu del poeta. L’Albert Carol el veia així:

El poeta seu al balancí, davant d’ell una finestra, a les mans un diari per fullejar, unes tisores per retallar. A més té la seva imaginació. Amb només això en fa prou i de sobres.

A la tercera sessió plantejàvem analitzar el contingut específic dels poemes a partir de les diferents temàtiques que es tracten: notícies d’actualitat, crítica a la societat, l’ofici d’escriptor, el valor de les lletres i del llenguatge i el pas del temps. El diàleg generat ens permetia parlar sobre la llengua catalana, sobre l’actitud activa del lector, sobre el paper de l’educació i de la religió a la nostra societat, sobre el capitalisme i el consumisme, sobre la lletra A. Alguns dels versos que van destacar els nostres lectors són:

Som una societat endarrerida que només es posa al dia en els símbols externs. Maria Clara Camps

La competició, moda salvatge, veu com un dòlar més la humanitat. Maria Jesús

Voldria fer poemes que no generessin / llenguatge sinó que en suprimissin. Albert Carol

Arribats a aquest punt, els lectors interactuaven cada vegada més. Els seus comentaris enriquien els nostres, havien perdut la por. I és que com diu l’Albert Carol, Brossa: “Com a lectors no ens vol com a simples espectadors, ens vol fer reflexionar i prendre part”.

Lletra-ull

També començàvem a fer reflexions molt interessant com aquesta de la Maria Jesús arran del poema visual “Lletra-ull” que apareix al llibre:

La poesia visual no té una funció representativa tradicional, sinó més aviat connotativa. Com diu Brossa, la A deslligada de la paraula és el principi de l’alfabet, la porta d’entrada a la literatura, però si la girem, es converteix en un bou que és el símbol en totes les religions de la vitalitat, de la mateixa manera que l’ull en el cristianisme és la mirada de Déu Pare que tot ho veu i, en canvi, a Egipte l’ull d’Horus simbolitza la salut, la prosperitat, la capacitat de renéixer. Com a curiositat també vull remarcar que el van ferir en ull a la guerra i per aquest motiu no va tornar al front i va passar la resta de la guerra a l’hospital i a la rereguarda. No sé si algun d’aquests fets tenen relació amb aquesta poesia visual. Si renéixer de la guerra i recuperar la salut li van permetre submergir-se en la literatura i en l’Art.

A mi em suggereix la mirada, el punt de vista de l’espectador sobre la literatura, sobre el principi del coneixement.

La Maria Clara Camps concloïa aquesta part:

Tot escriptor i poeta vol comunicar-se amb el lector. I Brossa va més enllà, ja que la seva comunicació és reversible. Davant d’un poema, sigui escrit o visual, nosaltres com a lectors reaccionem, ens divertim, pensem en el que vol dir, ens enfadem o riem o ens entristim, o tot alhora. Brossa provoca amb dolenteria i amb frescor. Ens ofereix la seva mirada envers tot el que l’envolta: política, societat, sentiments, vida i mort perquè la compartim o la rebutgem, però perquè hi reflexionem, hi reaccionem i no quedem impassibles, que és el pitjor que podem fer. La seva actualitat ens demostra que hem canviat ben poc.

I després de reflexionar, tocava crear. Aquest era el propòsit de la darrera sessió. Així doncs, es proposava als usuaris que creessin a la manera de Brossa tot fent poemes escrits que generessin una imatge mental, un aspecte que apareix en el poemari. Aquí teniu les creacions de l’Albert Carol, l’Ester F. Matalí i la Maria Jesús.

 

En paral·lel a totes aquestes creacions, durant el Dia Mundial de la Poesia, vàrem piular versos incomplets d’El dia a dia a Twitter per tal que els usuaris els completessin amb les seves paraules. 19 usuaris van generar 72 nous poemes gràcies a la participació de la plataforma Vull Escriure.

I per acabar aquesta lectura compartida, una trobada amb la Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes ben poètica, dolça i brossiana.

Un plaer poder dinamitzar la xarxa amb lectures brossianes i amb la participació d’uns lectors 2.0 fantàstics!

//

El dia a dia de Joan Brossa

Des del Servei Educatiu de la Fundació continuem apostant pel desenvolupament d’iniciatives de dinamització cultural a la xarxa. És per això que, a partir de dilluns 14 de març, podreu participar en el club de lectura en línia que hem organitzat al Què Llegeixes?, el fòrum de lectors de la Institució de les Lletres Catalanes, dedicat al poemari El dia a dia de Joan Brossa. Per tal de participar-hi, caldrà que us hi inscriviu prèviament.

Brossa-Marti-Gasull-ACN-Gassull_655744527_17736873_1000x1298

Joan Brossa escrivint algunes notes l’any 1998. Fotògraf: Martí Gasull

Aquesta lectura compartida serà dinamitzada per Judith Barnés, gestora cultural i coordinadora del projecte educatiu de la Fundació, i finalitzarà diumenge 20 de març. Durant aquests dies s’aniran penjant diferents temes de discussió i activitats que ens permetran interpretar plegats la poesia brossiana. La Fundació Joan Brossa ha dinamitzat diferents clubs de lectura a biblioteques del país però aquesta serà la primera vegada que ho farà des de la virtualitat. De tota manera, dimecres 23 de març a les 19h tindrà lloc una tertúlia a la seu de la Institució de Lletres Catalanes conduïda per Glòria Bordons, directora de la Fundació i gran especialista en l’obra del poeta, per tal de concloure la lectura del poemari.

Bibliografia6

Poema objecte “Lectura”, 1989

Amb El dia a dia el poeta inicia una etapa marcada per l’escepticisme i la introspecció sense abandonar els tocs d’humor habituals en la seva producció. Algunes de les temàtiques més comunes d’aquests poemes són la societat, la vida i l’ofici d’escriure. Les crítiques a la publicitat, al capitalisme o a la política també són ben habituals. Amb poemes que esdevenen sentències, Brossa és conscient d’estar al final de la seva vida i deixa testimoni de la seva especial mirada sobre la vida i l’univers.

20080515-El dia a dia

Si voleu començar a introduir-vos en la matèria, podeu llegir la biografia de Joan Brossa o bé veure algunes dels vídeos que tenim penjats a Youtube. Altrament, també un podeu descarregar la selecció de poemes del poemari que hem escollit per a l’ocasió.

A banda de la dinamització d’aquest club de lectura i coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), la plataforma Què Llegeixes? ha plantejat una mena de qüestionari de preguntes relacionat amb l’autor (la pregunta del dia) que podreu anar responent durant tot el mes de març al web. Entre tots els qui participeu es sortejarà un llibre de poesia de Joan Brossa i un facsímil amb un poema visual.

I ja per acabar, us informem que dilluns 21 de març durem a terme una iniciativa des del Twitter de la Fundació amb la participació de Vull Escriure. La proposta que us fem és la de completar versos brossians que figuren al poemari El dia a dia. Així doncs, des de les 9 fins a les 21h, anirem publicant versos inacabats que hauran de completar-se amb les vostres paraules emprant les etiquetes #Eldiaadia i #Tweetrelat. Els millors versos seran impresos i enganxats en el mural que penjarem al Bar L’Horiginal amb motiu de la marató de poesia brossiana que hem preparat allí per homenatjar el poeta en el Dia Mundial de la Poesia.

Cartell_participants

Poesia, molta poesia, ens espera aquest mes de març!

//

Caminar, crear i degustar

Els alumnes de batxillerat de l’Escola Virolai estan treballant a fons la vida i l’obra de Joan Brossa amb el suport de l’Escola Sant Miquel dels Sants de Vic que, com ja sabeu, fa anys que treballa el poeta amb els seus alumnes.

La Maragda Ferrer, alumna de l’Escola Virolai, ens explica les diferents activitats que ha realitzat amb els seus companys per tal d’aproximar-se a la creació brossiana. En primer lloc van fer una ruta per Barcelona amb la finalitat de descobrir l’obra pública de Brossa i d’inspirar-se a per tal de dur a terme un projecte original en grup. A continuació, van investigar a fons la vida de l’autor i van respondre un qüestionari.

Finalment, els diferents grups de treball es van disposar a fer un projecte final que podia seguir les instruccions marcades pel professorat o bé desenvolupar una proposta completament diferent. Els projectes realitzats són ben originals i diferents: una gimcana brossiana amb l’aplicació de codis QR, la representació de poemes visuals de Brossa a l’escola o, fins i tot, la degustació d’algunes obres.

Tot plegat una nova manera de veure i comprendre la poesia!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Maragda Ferrer

Alumna de l’Escola Virolai

//

Sortim del laberint!

De la mateixa manera que hi hem entrat, caldrà sortir-hi. L’obra de Joan Brossa és infinita i no deixa indiferent a ningú. Gràcies a ella dialoguem, reflexionem, observem, creem i comprenem una mica més el món en què vivim.

És per això que, després de realitzar algunes de les nostres activitats, us encoratgem a continuar indagant sobre l’obra polièdrica i transformadora del poeta a través d’alguna d’aquestes propostes:

Aquest blog és un altaveu de projectes que posa en valor la potencialitat educativa de Brossa. No us oblideu de compartir les vostres experiències educatives amb nosaltres!

//