Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

> #daualBrossa (desembre 2018 – gener 2018)

 a partir/

Dues cares del dau, un món poètic

Una de les característiques principals de l’obra poètica de Brossa és la senzillesa. El poeta depura la realitat, sintetitza les paraules i deconstrueix les lletres, crea des del silenci, des del paper en blanc, per construir un corpus poètic minimalista, aparentment obvi en el resultat però lent i meticulós en el procés.

Brossa activa les antenes, viu en un estat d’alerta permanent. Receptiu a tot allò que viu i que sent, qüestiona el món en què vivim i ens ensenya a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. Si analitzem els poemes objecte brossians, és molt habitual veure-hi com la juxtaposició de dos elements quotidians dona lloc a una nova realitat. Però això no només passa amb els objectes. En els poemes visuals també podem trobar aquest joc de l’aparellament. I els poemes escrits tampoc no en són una excepció.  En aquest cas, és deliciós veure com Brossa és capaç d’escriure versos que generen imatges en la ment del lector. Paraula i visió es fusionen, desapareixen els gèneres, es transgredeixen els límits:

Un vidre

i un botó petit.

Vint-i-set poemes, 1956

Peu i mitjó

a la mateixa sabata: un món.

Ot, 1972

Una poma pintada

Uns cercles grocs i verds.

Poemes públics, 1974-1975

#Brossa95, #HaikuBrossa, #relatBrossa i #personatgesbrossians són les quatre experiències de cocreació poètica a Twitter que la Fundació Joan Brossa ha proposat als usuaris per celebrar l’aniversari de Joan Brossa. Enguany, amb motiu de l’Any Brossa per commemorar-ne el centenari, tanquem aquest cicle d’experiències amb la iniciativa #daualBrossa.

En aquesta ocasió, cada dia a les 9h., entre el 30 de desembre del 2018 i el 19 de gener del 2019, la Fundació penjarà a Twitter una fotografia amb la cara de dos daus: cada cara contindrà una imatge. Els usuaris, durant vint-i-un dies, i a la manera de Brossa, podran crear poemes molt breus, micropoemes, talment com si es tractessin de sentències, a partir de les dues imatges mostrades a les cares dels daus. Seran poemes escrits amb una forta càrrega visual, curts, essencialistes que remetin directament a la poètica de la imatge en ser llegits.

Esperem que participeu més que mai en aquesta iniciativa de cocreació que ha sabut alimentar i promoure una comunitat brossiana virtual molt activa. Agraïm tot el temps que ens heu dedicat i us esperem a Twitter a partir del 30 de desembre. És moment de tirar els daus… Hi jugueu?

//

Collage amb objectes

En el marc del programa “En Residència” A Bao A Qu ens ha explicat que l’Institut Costa i Llobera també ha treballat Joan Brossa a l’aula gràcies a la presència del creador Antonio R. Montesinos.

En aquest cas la proposta se centrava a descobrir el collage amb objectes per tal d’entrar en el procés creatiu de Montesinos. Montesinos volia crear una peça amb els alumnes a partir de l’addició d’elements i el treball de Brossa és perfecte per comprendre aquesta manera de treballar. És per això que al desembre l’Institut va visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA, una experiència que quedà resumida en tres paraules per part dels alumnes. Aquí en teniu alguns exemples:

LLIBERTAT, VIDA I REPETICIÓ

La llibertat l’he representada mitjançant el lleó ja que vol sortir del mur que significa la repetició, la rutina… Pel que fa a la vida està representada amb els animals, sobretot amb la papallona.

Llibertat, vida i repetició

ORIGINALITAT, GUERRA I IMAGINACIÓ

Jo crec que el meu collage és original i imaginatiu ja que es veuen 5 persones esquiant d’una manera molt peculiar. Sols una persona és normal la resta apareixen amb caps desproporcionats, sobretot destaquen el cap de robot i el que és exageradament gran que recorda la cara d’Adolf Hitler.

A sota he posat un mapa del món amb les banderes dels països que delimiten les seves fronteres, a vegades mitjançant les guerres, i un taüt que representa la postguerra.

Originalitat, guerra i inspiració

REBEL·LIÓ, VIOLÈNCIA I CÀSTIG

La rebel·lió l’he representat amb un llop rodejat de foc, perquè està molt enfadat, en canvi, la violència està representada amb trossos de papers tallats en tires els quals no representen les paraules sinó les accions violentes. Per últim, el càstig el simbolitza l’home que està assenyalant ja que representa la llei, la qual ha de tenir sempre la raó.

Rebel·lió, violència i càstig

DOBLE SENTIT, IMAGINACIÓ I CREACIÓ

El doble sentit ho identifico amb la paraula «JAY-JAY», la imaginació són les caixes amb cares i la creació ho representa el piano perquè pots crear amb ell, en aquest cas música.

Doble sentit, imaginació i creació

7 BELLES ARTS, JOC I IMAGINACIÓ

El meu collage representa bé les 7 belles arts perquè es veu molta llibertat, igual que en l’art. També representa el joc ja que semblen peces que puguis encaixar de formes molt diferents segons la teva imaginació.

Belles arts, joc i imafginació

TEMPS, VIDA I REPETICIÓ

Temps i vida ho he relacionat amb la nena, ja que representa les etapes per les quals passa una persona en la vida. La repetició ho simbolitza les diferents O.

Temps, vida i repetició

Arran de la visita a l’exposició, i una vegada els estudiants havien escollit un objecte personal, es van crear històries col·lectives d’objectes. I aquests en són els resultats:

Hi havia un gos que li van regalar una pilota de bàsquet pel seu aniversari. Estava corrent amb la pilota a la mà, la va tirar a la cistella i, justament quan l’estava llençant, va veure un avió blanc i blau. Va decidir dibuixar l’avió. I quan va començar a dibuixar-lo, va mirar cap al cel i va veure que al cel no hi havia res, ja no estava, però encara se’n recordava i el va dibuixar “perfecte”. De gran es va dedicar a ser pilot d’avió.

Gos

La història de l’escultura parla del nadal del 2010 en el qual una nena molt presumida celebrava el seu sisè aniversari. La seva mare va decidir regalar-li un gos, amb arracades perquè la nena era molt presumida. Aprofitant que era nadal, va deixar el gos a baix de l’arbre de nadal i perquè fos més sorpresa va embolicar-lo de manera delicada per no ofegar al pobre gos. Quan eren les 9 de la nit, un cop ja sopats, la mare es va disposar a donar-li el regal.

Quan va veure aquell peluix li va encantar potser fins i tot massa perquè va començar a agafar una obsessió amb el gos, tant que va deixar de menjar, i això va anar cada vegada a pitjor. Com que no va menjar durant molt de temps va emmalaltir i el 29 de febrer del 2010 es va morir.

Nadal

Hi havia una vegada un lluitador de lluita lliure que havia d’anar al ring que estava situat a l’altre costat del pont. Aquest combat era de vida o mort!

També hi havia un diable que havia d’anar a fer un correfoc urgentment. Els dos es van trobar creuant el pont el qual estava format per una garrofa flamboyant i dos guants de futbol. Baix del pont hi havia a una banda aigua (representada amb la cartolina blava) i a l’altra banda hi havia lava (la samarreta vermella).

Els dos volien passar perquè tenien coses a fer a l’altra banda però no ho podien fer al mateix temps ja que si un caminava l’altre queia a la lava. Malgrat això, van acordar creuar alhora amb tan mala sort per al lluitador de lluita lliure que es va desestabilitzar i va caure a la lava. El diable, en canvi, va seguir en el pont i va aconseguir arribar a l’altra banda on va poder arribar a temps per fer el seu correfoc tan important.

Lluitadir

Nosaltres hem fet una fotografia amb els quatre objectes inspirats en un moment de la pel·lícula de Ratatouille.

El moment exacte és quan l’avia esta perseguint al ratolí (el nostre cotxe) amb una escopeta, el ratolí agafa el llibre del seu cuiner preferit per fugir i utilitzar-lo com a barca (el nostre llibre). Haurà d’utilitzar una cullera (la nostra sabata) per remar en una claveguera per poder fugir de la senyora gran (el pint-art) que el vol matar.

Ratatouille

//

 

Antenes d’artista

“Antenes d’artista” és una proposta de visual i plàstica que ha tingut lloc a les aules de tercer i quart de primària de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt. En Dimas Fàbregas va decidir presentar Joan Brossa als alumnes amb reflexió següent: “El que diferencia els artistes de la gent comú és que els artistes van pel món amb antenes”. Els nens van reflexionar sobre aquest pensament, en petits grups de treball i després de forma conjunta, mentre el mestre construïa un mapa conceptual a partir de les idees que anaven sorgint. Aquest mapa seria present durant tot el procés de creació.

Conversa_Mapa_conceptual

El taller d’art s’inicià amb aquesta pregunta: “Com serien unes antenes d’artista?”. A partir d’aquí es proposà la idea de dissenyar-ne unes. Cadascú les seves, amb llibertat absoluta tant pel que fa al disseny com als materials utilitzats però ressaltant la importància d’elaborar una bona planificació. Els resultats foren molt rics i variats. La idea de les antenes d’artista, en sentit figurat, els va fer pensar que els artistes tenen una mirada diferent envers la realitat. I va ser aleshores quan, mitjançant una presentació de diapositives, es presentà Joan Brossa, tot destacant-ne la poesia visual. Es mostrà també un exemplar de la revista Cavall Fort que li dedicava un monogràfic i la presència d’una exposició sobre el poeta al MACBA.

La segona part del taller creatiu va tenir les lletres com a protagonistes. La idea que la lletra, un element tan familiar a l’escola, pogués entrar en un joc poètic diferent i creatiu va ser molt atractiva per als infants. De seguida hi van connectar. La proposta concreta fou la de crear poemes visuals a partir de les lletres de l’alfabet. Es tornà a destacar la importància de fer una bona planificació i el fet de pensar bé les idees per desenvolupar-les el millor possible. Així doncs, es van preparar diferents esbossos previs a la creació de l’obra definitiva. Els poemes visuals dels alumnes van ser exposats per tal que tota l’escola i les famílies poguessin gaudir-ne.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

Codis de comunicació gràfica

Un altre institut que ha treballat aquest curs l’obra de Joan Brossa és l’IES La Bastida de Santa Coloma de Gramenet. Els alumnes de segon d’ESO, en el marc d’una optativa d’Educació Visual i Plàstica, varen treballar els codis de comunicació gràfica amb la Maria Paczkowski. Joan Brossa, Antoni Tàpies i Sophie Calle varen ser els creadors de referència durant quatre sessions en què diversos processos participatius van contribuir al desenvolupament de la capacitat de resoldre situacions de forma creativa. L’objectiu principal de l’experiència era el d’aprendre codis de comunicació gràfica mitjançant les paraules i els creadors escollits així com incorporar fonts metodològiques per a la creació i promoure la participació i la reflexió de l’experiència grupal.

En primer lloc, l’aproximació a l’obra dels creadors varen generar les primeres reflexions al voltant de la possibilitat d’incorporar lletres en les obres plàstiques i de la capacitat del llenguatge artístic per expressar significats poètics i creatius. El treball en grup i les metodologies inclusives varen fomentar la participació i l’aprenentatge vital. En una segona fase, i amb el suport de la maleta pedagògica del MACBA, es va gamificar l’experiència, tot debatent, compartint experiències, dialogant i establint consensos. La tria d’un objecte per part de cada alumne va donar lloc a la tercera fase del projecte que consistia a reflexionar sobre el perquè d’aquella elecció i a construir una imatge creativa a partir de la inicial de la lletra de l’objecte seleccionat. Així doncs, calia representar la idea que despertava l’objecte de manera visual i poètica. Per acabar, cada estudiant va explicar la seva creació tot contribuint a treballar l’autoconfiança i a reforçar els vincles comunitaris.

//

Res és el que sembla

La classe dels Vampirs de L’Escola Cooperativa El Puig ha estat treballant el projecte de curs 2017-2018 “Mirades”. Enguany proposàvem que els alumnes de primària fossin capaços de trobar lirisme en els objectes més quotidians, que poguessin convertir alguns elements simples, banals, en quelcom de poètic.

Així doncs, els alumnes de 6è de primària han sabut generar narratives lliures, flexibles i obertes, han concebut creacions evocadores a partir del diàleg, la reflexió i la imaginació. Els títols que han donat als poemes objectuals generats activen una realitat poètica plena de significats. El fet que poguessin visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA ha contribuït a crear autèntiques meravelles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquí en teniu alguns exemples!

//

Embrossats amb les TAC

A l’escola Thau Sant Cugat es plantegen l’adquisició de les competències digitals al llarg de l’etapa d’Educació Primària a través de la creació de projectes. Segons Pepa Jiménez, mestra i pedagoga de l’escola Thau Sant Cugat, les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) “permeten fer un treball globalitzador i relacionat amb altres àrees, alhora que amplifiquen i redimensionen l’aprenentatge amb una mirada multimèdia.”

Enguany han decidit dedicar aquest treball per projectes a Joan Brossa, la seva vida i la seva obra. En aquest article, Embrossats amb les TAC, de Pepa Jiménez, hi podreu llegir tota l’experiència que aquí resumim.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Joan Brossa va ser un poeta i, per tant, allò que des de l’escola Thau han escollit per treballar amb alumnes de segon de Primària ha estat tot allò vinculat amb la paraula, entesa com un joc. Joan Brossa considerava que “el poema no queda complert si el lector o espectador no realitza la seva part, completant el significat”. Brossa, per tant, convida a mirar, pensar i participar de la seva obra. I així ho han fet a l’escola.

Brossa escrivint

La primera activitat ha estat la creació d’un abecedari brossià: cada nen o nena ha triat una lletra i l’ha transformat a través del programa de dibuix Paint. “El fet que la lletra A, un cop girada, es pugui convertir en un cap de bou va ser un estímul per deixar lliure la imaginació i crear lletres ben originals. (…).  Les lletres com a símbols ens permeten imaginar, crear i expressar. Les lletres com a element de joc fomenten la creativitat i la comunicació, mentre que la força del llenguatge manifesta el seu simbolisme”, afirma Pepa Jiménez.

El següent repte que s’han proposat ha estat la creació de poemes visuals. Aquesta segona activitat ha tingut dues parts: una primera d’aproximació a la poesia visual i objectual i una segona de creació.

La primera part l’han feta veient, comentant i analitzant poemes visuals i objectuals de Joan Brossa. “Els poemes visuals són una magnífica oportunitat per expressar el que cadascú veu, creu i interpreta. D’aquesta manera s’accepten les diferents opinions com un enriquiment, ja que per a cada poema hi ha més d’una resposta o interpretació”. Màquines d’escriure, ulleres, escales, bombetes, plats o serpentines de colors prenen, per tant, una significació més enllà de l’objecte. Aquest és el terreny de la màgia o la poesia.

cap2 77

Han utilitzat l’aplicació Joan Brossa per a tauletes, que ha servit per començar a jugar amb la composició, l’associació d’objectes i significats.

Finalment, han creat poemes visuals. Per parelles han buscat connexions noves entre objectes quotidians posats en relació. Després del disseny, han hagut de crear aquests poemes visuals a través del Paint, una eina digital al servei de la poesia visual!

 

Il·lustrats per Brossa

Dues hores van ser suficients (tot i les moltes que realment n’hagueren calgut) per plasmar en un grup de tan sols una quinzena de joves la magnitud i la rellevància que Joan Brossa va tenir, i que encara avui dia manté, en la poesia catalana. Ple de vitalitat i d’enginy, la figura d’aquesta personalitat va captivar els alumnes de literatura catalana que, presos per l’univers del poeta, van gaudir-lo en tot el seu epokhé.

Joan Brossa i Cuervo (1919-1998), poeta, dramaturg i artista plàstic, és considerat el gran avantguardista català de la segona meitat del segle XX. Creador del grup artístic Dau al Set amb d’altres companys, fou un dels primers grans defensors de la poesia visual catalana.

Tot i l’extensa varietat de registres amb què el poeta va experimentar al llarg de la seva trajectòria, el seu vessant poeticovisual fou especialment destacable. El taller de creació poètica que va tenir lloc al nostre centre l’11 d’octubre de 2016 organitzat per la Fundació Joan Brossa i dinamitzat per la Laia Serrano, va constar de dues parts: en primer lloc, una introducció a l’univers creatiu del poeta ens va ajudar a entendre la poesia des d’una perspectiva més àmplia; i en segon, una part creativa en què els alumnes vàrem crear poemes a la manera de Brossa.

Inspirats pel poeta, els estudiants humanístics ens vàrem transportar a l’època més avantguardista de Brossa, plasmant en unes quantes làmines tot allò que transmetia el seu univers tant conceptual com emocional. El resultat va donar lloc a un poemari col·lectiu: un àlbum ple d’idees, pensaments, reivindicacions i reflexions d’un grup de joves que, enlluernats pel més gran, vàrem voler dir-hi la nostra.

Sempre és bo portar a la part pràctica quelcom que es vol treballar adequadament. La literatura ens fa ser més persones i, gràcies a ella, auxiliar i sovint inspiradora de tot allò que ens envolta, som capaços d’entendre el nostre curiós, esporàdic, i maquiavèl·lic món. Joan Brossa n’és l’exemple clar. La seva personalitat perdurarà per molts anys i activitats com aquesta en són les grans credencials. Saber fer de la seva poesia una eina del nostre plaer i coneixement és una de les moltes riqueses que en podem adoptar, evitant de fer-ne un tabú. És per això que, tal com deia aquell… Què és poesia? Poesia… ets tu.

David Gargallo 

Alumne de 2n de batxillerat de la Institució Cultural del CIC

//

Uns #personatgesbrossians que diuen poesia!

Ja tenim a punt la quarta proposta de cocreació poètica a Twitter que tindrà lloc entre el 30 desembre de 2016 i el 19 de gener de 2017. Aquesta vegada la dedicarem a la poesia quotidiana i als poemes objecte de Joan Brossa que representen personatges. Així doncs, la proposta se centrarà a retre homenatge al dia a dia, a humanitzar la paraula poètica.

I com ho farem? Cada dia a les 9h., la Fundació penjarà un personatge brossià a Twitter. A partir de llavors, aquest personatge prendrà la paraula, parlarà sobre allò que veu i que sent, sobre allò que el preocupa o que s’estima, sobre allò que l’envolta. Vint-i-un personatges i vint-i-un dies en què els usuaris de Twitter faran poesia quotidiana prenent personalitats múltiples: unes vegades serem animals, d’altres representarem un determinat ofici o, fins i tot, esdevindrem lletres o llibres.

I què significa fer poesia quotidiana? Una de les característiques més destacades de la poesia escrita de Brossa és la simplicitat, la utilització del llenguatge col·loquial. Molts poemes de l’autor tenen com a font d’inspiració la realitat, estan fets a partir de converses de carrer, de retalls de diari, de rètols, etc. El llibre Em va fer Joan Brossa de 1950 donà un gir cap a la realitat i la temàtica quotidiana i social.

El poeta exposa:

“Jo crec que una de les aportacions de la poesia literària actual –actual no solament per la cronologia- és la utilització de l’axioma que, en art, menys és més. S’intenta de superar la prosa tot extremant-la fins al seu límit, o sigui expressant els dalts pels baixos o, si voleu, filtrant la subjectivitat a través de l’objectivitat. Es tracta de poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l’efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament. O bé invertint la jerarquia de les coses, de manera que els fets mínims, els objectes intranscendents, apareguin a primer terme. O també fent ús d’un llenguatge purament administratiu, o de frases fetes, per relacionar-se amb la pròpia experiència. En resum, tota una altra òptica, més enllà del postsimbolisme i del realisme històric”. [1]

Des de la Fundació Joan Brossa us encoratgem durant tres setmanes a fer poesia sense rima, sense mètrica, sense estrofes. Us animem a fer poemes breus, senzills, que parlin amb el llenguatge del carrer. Us proposem de crear des del context quotidià, a generar poesia des dels textos, les imatges i les paraules que ens envolten.

poemes

Joan Brossa considerava que la poesia havia de ser una eina de transformació social que ens fes veure el món d’una altra manera, que ens fes pensar sobre el món en què vivim. Preparats?

[1] Fragment extret de la presentació per al llibre Poemas de Joan Brossa (Antología), edició bilingüe, traducció al castellà d’Andrés Sánchez Robayna i Mireia Mur, 1986. Publicat a Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013, p. 509-510.

//

Entrem al laberint!

Per entrar dins del màgic i fascinant món de Joan Brossa, cal estar ben preparat. És per això que des del nostre Servei Educatiu sempre aconsellem als docents que presentin l’autor a l’aula abans de realitzar alguna de les nostres activitats. Així els alumnes van escalfant els motors i podem treure més suc a l’experiència educativa que els hem preparat.

A continuació us proposem diferents propostes per tal de descobrir el poeta amb els vostres alumnes. Si en completar-les, sou capaços de respondre les preguntes “qui era Joan Brossa?”, “en quin context històric va viure?” i “quin tipus de poesia va fer?”, estareu preparats per emprendre un viatge poètic amb nosaltres. Endavant!

//