Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors antipoemes

> #daualBrossa (desembre 2018 – gener 2018)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors poemes

> #Fotopoemari (desembre 2019-gener 2020)

 

//

Imatges que són poemes, poemes que són imatges

Com ja sabeu, Brossa és un poeta que dilueix les fronteres entre les arts i entre els diferents gèneres artístics. Per a ell, la poesia és una eina al servei de la comunicació i, per tant, qualsevol mitjà expressiu és vàlid per externalitzar una idea, un concepte, un sentiment. L’autor va demostrar una capacitat molt gran pel que fa al domini de la mètrica. Seguint els consells de J.V.Foix va començar a escriure poemes tot practicant el sonet. Però de seguida es va adonar que la mètrica i la rima generaven certa rigidesa expressiva. Mancava llibertat. De mica en mica, va ampliar els límits de la paraula poesia fins a arribar a crear poemes d’un sol vers, poemes sense cap tipus de rima o poemes fets amb imatges o objectes. Això no implicava, però, l’eliminació definitiva de les estructures poètiques més tradicionals. Brossa és un poeta que mai no exclou sinó que suma. Així doncs, continuà fent sonets, odes i sextines en el mateix moment que creava poemes visuals, poemes objecte, instal·lacions i poemes urbans.

Una altra de les característiques més destacades de l’obra brossiana és la tendència a la interdisciplinarietat, la voluntat de compartir, d’intercanviar i de col·laborar.  En aquest sentit, destaca la producció de llibres d’artista amb figures com Joan Miró, Antoni Tàpies o Eduardo Chillida. En aquests casos, Brossa expressa amb paraules allò que els seus col·laboradors comuniquen mitjançant un gest. La col·laboració amb Chema Madoz és un cas a part. Quan Brossa va descobrir les imatges en blanc i negre del fotògraf madrileny va afirmar que havia trigar setanta anys a conèixer el seu germà petit. Fruit d’aquesta descoberta va néixer el Fotopoemario, un diàleg deliciós entre la imatge i la paraula per part dels dos creadors.

Brossa_chema3_P

Seguint amb la nostra tradició de cocreació poètica a Twitter, enguany us proposem crear des de la imatge i des de la paraula. D’aquesta manera, entre el 30 de desembre del 2019 i el 19 de gener del 2020, la Fundació penjarà a Twitter, cada dia a les 9h. i en dies alterns, uns versos de Joan Brossa perquè els convertiu en imatge i unes imatges del creador visual Jordi Larroch (a qui agraïm enormement el fet de donar suport a aquesta iniciativa) perquè les convertiu en versos. Seguint amb el paral·lelisme esmentat anteriorment, Larroch podria ésser considerat un net de Brossa.

Tot traslladant el Fotopoemario al segle XXI, els usuaris, durant aquestes tres setmanes, experimentareu amb diferents registres expressius, captareu moments poètics, instants plens de poesia. Ja tenim ganes de veure com s’activa aquesta comunitat brossiana virtual que ens sorprèn any rere any. Preparats? Ens veiem a partir del 30 de desembre amb l’etiqueta #Fotopoemari.

//

ACCIONS SITUADES ENTRE BROSSA, BORDILS I EXPERIMENTEM

Enguany, entre els mesos d’abril i juny, Experimentem amb l’ART (EART), que treballa en l’àmbit de l’art contemporani i dels processos creatius entesos com a acció educativa, ha desplegat sessions de treball amb el claustre de mestres de l’Escola de Bordils, per compartir i posar en comú maneres de fer entre art i educació, posant en joc necessitats, interessos i preocupacions tant de les mestres com les de l’entitat, prenent com punt de partida el treball previ i els materials realitzats per l’Escola entorn a la figura de Joan Brossa.

Les experiències i les relacions generades s’emmarquen en la proposta Brossart del projecte educatiu de la Fundació Joan Brossa, i han sorgit entre un Itinerari, trobades de coneixença i laboratoris.

Itinerari poètic Brossa a Bordils (26 d’abril)

Aquesta és la sisena vegada que l’Escola ha organitzat un passeig carregat de poesia amb la intenció d’apropar poetes catalans a l’alumnat. En aquesta ocasió, el poeta compartit ha estat Brossa i el recorregut ha passat per diferents espais del poble de Bordils.

És en aquesta acció quan es produeix la cita a cegues entre l’Escola de Bordils i EART, després que mestres i alumnes de l’Escola convidessin i acollissin a les col·laboradores d’Experimentem.

Trobada de coneixença a l’Escola de Bordils (6 de maig)

Dies més tard, els dos col·lectius es van retrobar per conèixer-se una mica més després de les primeres converses i intentar donar resposta a la pregunta: Com ens imaginem el projecte? És a dir, compartir idea, estructura, fases, accions i dinàmiques del pla de treball a l’entorn del projecte.

En aquesta trobada també es van situar preguntes que ens van ajudar a posar en comú interessos i necessitats: Què hem treballat a l’entorn de Joan Brossa i què ens agradaria continuar treballant? Com hem treballat i com ens agradaria continuar treballant? Quines necessitats hem tingut i com les hem afrontat? Quins imprevistos han sorgit?

Sin título

Laboratoris entre cicles (27 de maig) i (31 de maig)

Després d’escoltar les veus durant la trobada de coneixença, i prenent com a material de treball les respostes a les preguntes formulades, es van desplegar dues sessions de treball en forma de laboratori per continuar treballant sobre metodologies d’una manera més situada, és a dir, atenent a interessos i necessitats més específics.

El primer laboratori es va realitzar amb mestres de cicle infantil i de cicle inicial i el segon amb mestres de cicle mitjà i cicle superior. En ambdós casos, l’estructura va ser molt semblant. Una primera part on es van compartir alguns exemples de pràctiques artístiques contemporànies ressituant aspectes de Joan Brossa al segle XXI (quotidianitat, crítica social, performativitat, cos, transformació, travestisme, recorregut, etc.), i una segona part on va reflexionar sobre maneres de fer a partir de les preguntes: Com entenem nosaltres l’art i l’educació? I la seva relació? On ens situem en el marc de processos creatius? Quin és el nostre paper en aquests processos i com les/els/ens acompanyem?

Sin título 2

Trobada de coneixença a EART Espai d’educació artística i creació contemporània (14 de juny)

En aquesta última trobada, les mestres de l’Escola van visitar l’espai d’EART i van ser acollides per les persones de l’equip que col·laboren en aquest projecte.

En aquest cas, es van compartir alguns projectes desplegats per l’entitat situant alguns aspectes vinculats a maneres de fer, a partir dels eixos establerts en les preguntes compartides en els laboratoris. La trobada va acabar compartint un berenar i preguntant-se I ara què serà de nosaltres?, evidenciant moltíssimes ganes de continuar explorant, reflexionant, aterrant i duent a la pràctica conjuntament aspectes analitzats durant aquest breu però intens procés d’aprenentatge.

//

Brossa Art

El projecte educatiu “Brossa Art”, realitzat amb els alumnes de l’Escola Ponent de Terrassa i conduït per la Alba Garcia i Puig, està format per tretze propostes que parteixen de la màxima del transformista italià Leopold Frègoli “L’art és vida i la vida és transformació” que Brossa va apropiar-se i que va projectar en tota la seva trajectòria artística.

Aquestes són les tretze propostes de treball:

  1. AUTORETRAT BROSSIÀ
  2. MAPA CONCEPTUAL
  3. MURAL-HOMENATGE
  4. LLETRES BARCINO
  5. JOC de LLETRES
  6. BROSSA in English
  7. PERSONATGE BROSSIÀ
  8. BOSSA-BROSSA
  9. POESIA VISUAL
  10. RECORREGUT BROSSA
  11. RELACIÓ ALTRES ARTISTES
  12. RECOMANACIONS

Com podeu comprovar, cada exercici és una proposta creativa per tal que els nens posin en pràctica alguns coneixements brossians i n’adquireixin de nous a través del recorregut plàstic que planteja el projecte. Així, per exemple, la segona proposta incentiva els alumnes a la creació d’un autoretrat a partir d’elements brossians tot fent ús de la tècnica de la fotografia i del collage.

Un altre exemple destacat és la realització d’un mapa conceptual a partir del qual recollir conceptes rellevants i establir-hi relacions entre ells. Aquesta idea duta a terme amb una mirada diferent dóna com a resultat un homenatge a la figura del poeta que combina conceptes clau amb poemes visuals creats pels alumnes.

Les propostes de treball estan dirigides a alumnes de diferents nivells. Per aquest motiu, el grau de complexitat varia en funció de l’edat. D’aquesta manera, trobem propostes ben diferents com, d’una banda, documentar, analitzar i interpretar el poema urbà ‘Bàrcino’ creat per Joan Brossa l’any 1994 i, de l’altra, la proposta de jugar amb les lletres i crear personatges, animals, menjars, etc.

Una activitat que ha ajudat a completar aquest projecte és la realització de la ruta literària “L’esperit del carnaval” que els alumnes de quart de primària van fer amb la Bárbara Bayarri i l’Anna Solé, educadores de la Fundació Joan Brossa, per Ciutat Vella.

Gràcies per compartir amb nosaltres el vostre projecte!

//

Dues cares del dau, un món poètic

Una de les característiques principals de l’obra poètica de Brossa és la senzillesa. El poeta depura la realitat, sintetitza les paraules i deconstrueix les lletres, crea des del silenci, des del paper en blanc, per construir un corpus poètic minimalista, aparentment obvi en el resultat però lent i meticulós en el procés.

Brossa activa les antenes, viu en un estat d’alerta permanent. Receptiu a tot allò que viu i que sent, qüestiona el món en què vivim i ens ensenya a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. Si analitzem els poemes objecte brossians, és molt habitual veure-hi com la juxtaposició de dos elements quotidians dona lloc a una nova realitat. Però això no només passa amb els objectes. En els poemes visuals també podem trobar aquest joc de l’aparellament. I els poemes escrits tampoc no en són una excepció.  En aquest cas, és deliciós veure com Brossa és capaç d’escriure versos que generen imatges en la ment del lector. Paraula i visió es fusionen, desapareixen els gèneres, es transgredeixen els límits:

Un vidre

i un botó petit.

Vint-i-set poemes, 1956

Peu i mitjó

a la mateixa sabata: un món.

Ot, 1972

Una poma pintada

Uns cercles grocs i verds.

Poemes públics, 1974-1975

#Brossa95, #HaikuBrossa, #relatBrossa i #personatgesbrossians són les quatre experiències de cocreació poètica a Twitter que la Fundació Joan Brossa ha proposat als usuaris per celebrar l’aniversari de Joan Brossa. Enguany, amb motiu de l’Any Brossa per commemorar-ne el centenari, tanquem aquest cicle d’experiències amb la iniciativa #daualBrossa.

En aquesta ocasió, cada dia a les 9h., entre el 30 de desembre del 2018 i el 19 de gener del 2019, la Fundació penjarà a Twitter una fotografia amb la cara de dos daus: cada cara contindrà una imatge. Els usuaris, durant vint-i-un dies, i a la manera de Brossa, podran crear poemes molt breus, micropoemes, talment com si es tractessin de sentències, a partir de les dues imatges mostrades a les cares dels daus. Seran poemes escrits amb una forta càrrega visual, curts, essencialistes que remetin directament a la poètica de la imatge en ser llegits.

Esperem que participeu més que mai en aquesta iniciativa de cocreació que ha sabut alimentar i promoure una comunitat brossiana virtual molt activa. Agraïm tot el temps que ens heu dedicat i us esperem a Twitter a partir del 30 de desembre. És moment de tirar els daus… Hi jugueu?

//

Collage amb objectes

En el marc del programa “En Residència” A Bao A Qu ens ha explicat que l’Institut Costa i Llobera també ha treballat Joan Brossa a l’aula gràcies a la presència del creador Antonio R. Montesinos.

En aquest cas la proposta se centrava a descobrir el collage amb objectes per tal d’entrar en el procés creatiu de Montesinos. Montesinos volia crear una peça amb els alumnes a partir de l’addició d’elements i el treball de Brossa és perfecte per comprendre aquesta manera de treballar. És per això que al desembre l’Institut va visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA, una experiència que quedà resumida en tres paraules per part dels alumnes. Aquí en teniu alguns exemples:

LLIBERTAT, VIDA I REPETICIÓ

La llibertat l’he representada mitjançant el lleó ja que vol sortir del mur que significa la repetició, la rutina… Pel que fa a la vida està representada amb els animals, sobretot amb la papallona.

Llibertat, vida i repetició

ORIGINALITAT, GUERRA I IMAGINACIÓ

Jo crec que el meu collage és original i imaginatiu ja que es veuen 5 persones esquiant d’una manera molt peculiar. Sols una persona és normal la resta apareixen amb caps desproporcionats, sobretot destaquen el cap de robot i el que és exageradament gran que recorda la cara d’Adolf Hitler.

A sota he posat un mapa del món amb les banderes dels països que delimiten les seves fronteres, a vegades mitjançant les guerres, i un taüt que representa la postguerra.

Originalitat, guerra i inspiració

REBEL·LIÓ, VIOLÈNCIA I CÀSTIG

La rebel·lió l’he representat amb un llop rodejat de foc, perquè està molt enfadat, en canvi, la violència està representada amb trossos de papers tallats en tires els quals no representen les paraules sinó les accions violentes. Per últim, el càstig el simbolitza l’home que està assenyalant ja que representa la llei, la qual ha de tenir sempre la raó.

Rebel·lió, violència i càstig

DOBLE SENTIT, IMAGINACIÓ I CREACIÓ

El doble sentit ho identifico amb la paraula «JAY-JAY», la imaginació són les caixes amb cares i la creació ho representa el piano perquè pots crear amb ell, en aquest cas música.

Doble sentit, imaginació i creació

7 BELLES ARTS, JOC I IMAGINACIÓ

El meu collage representa bé les 7 belles arts perquè es veu molta llibertat, igual que en l’art. També representa el joc ja que semblen peces que puguis encaixar de formes molt diferents segons la teva imaginació.

Belles arts, joc i imafginació

TEMPS, VIDA I REPETICIÓ

Temps i vida ho he relacionat amb la nena, ja que representa les etapes per les quals passa una persona en la vida. La repetició ho simbolitza les diferents O.

Temps, vida i repetició

Arran de la visita a l’exposició, i una vegada els estudiants havien escollit un objecte personal, es van crear històries col·lectives d’objectes. I aquests en són els resultats:

Hi havia un gos que li van regalar una pilota de bàsquet pel seu aniversari. Estava corrent amb la pilota a la mà, la va tirar a la cistella i, justament quan l’estava llençant, va veure un avió blanc i blau. Va decidir dibuixar l’avió. I quan va començar a dibuixar-lo, va mirar cap al cel i va veure que al cel no hi havia res, ja no estava, però encara se’n recordava i el va dibuixar “perfecte”. De gran es va dedicar a ser pilot d’avió.

Gos

La història de l’escultura parla del nadal del 2010 en el qual una nena molt presumida celebrava el seu sisè aniversari. La seva mare va decidir regalar-li un gos, amb arracades perquè la nena era molt presumida. Aprofitant que era nadal, va deixar el gos a baix de l’arbre de nadal i perquè fos més sorpresa va embolicar-lo de manera delicada per no ofegar al pobre gos. Quan eren les 9 de la nit, un cop ja sopats, la mare es va disposar a donar-li el regal.

Quan va veure aquell peluix li va encantar potser fins i tot massa perquè va començar a agafar una obsessió amb el gos, tant que va deixar de menjar, i això va anar cada vegada a pitjor. Com que no va menjar durant molt de temps va emmalaltir i el 29 de febrer del 2010 es va morir.

Nadal

Hi havia una vegada un lluitador de lluita lliure que havia d’anar al ring que estava situat a l’altre costat del pont. Aquest combat era de vida o mort!

També hi havia un diable que havia d’anar a fer un correfoc urgentment. Els dos es van trobar creuant el pont el qual estava format per una garrofa flamboyant i dos guants de futbol. Baix del pont hi havia a una banda aigua (representada amb la cartolina blava) i a l’altra banda hi havia lava (la samarreta vermella).

Els dos volien passar perquè tenien coses a fer a l’altra banda però no ho podien fer al mateix temps ja que si un caminava l’altre queia a la lava. Malgrat això, van acordar creuar alhora amb tan mala sort per al lluitador de lluita lliure que es va desestabilitzar i va caure a la lava. El diable, en canvi, va seguir en el pont i va aconseguir arribar a l’altra banda on va poder arribar a temps per fer el seu correfoc tan important.

Lluitadir

Nosaltres hem fet una fotografia amb els quatre objectes inspirats en un moment de la pel·lícula de Ratatouille.

El moment exacte és quan l’avia esta perseguint al ratolí (el nostre cotxe) amb una escopeta, el ratolí agafa el llibre del seu cuiner preferit per fugir i utilitzar-lo com a barca (el nostre llibre). Haurà d’utilitzar una cullera (la nostra sabata) per remar en una claveguera per poder fugir de la senyora gran (el pint-art) que el vol matar.

Ratatouille

//

 

Antenes d’artista

“Antenes d’artista” és una proposta de visual i plàstica que ha tingut lloc a les aules de tercer i quart de primària de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt. En Dimas Fàbregas va decidir presentar Joan Brossa als alumnes amb reflexió següent: “El que diferencia els artistes de la gent comú és que els artistes van pel món amb antenes”. Els nens van reflexionar sobre aquest pensament, en petits grups de treball i després de forma conjunta, mentre el mestre construïa un mapa conceptual a partir de les idees que anaven sorgint. Aquest mapa seria present durant tot el procés de creació.

Conversa_Mapa_conceptual

El taller d’art s’inicià amb aquesta pregunta: “Com serien unes antenes d’artista?”. A partir d’aquí es proposà la idea de dissenyar-ne unes. Cadascú les seves, amb llibertat absoluta tant pel que fa al disseny com als materials utilitzats però ressaltant la importància d’elaborar una bona planificació. Els resultats foren molt rics i variats. La idea de les antenes d’artista, en sentit figurat, els va fer pensar que els artistes tenen una mirada diferent envers la realitat. I va ser aleshores quan, mitjançant una presentació de diapositives, es presentà Joan Brossa, tot destacant-ne la poesia visual. Es mostrà també un exemplar de la revista Cavall Fort que li dedicava un monogràfic i la presència d’una exposició sobre el poeta al MACBA.

La segona part del taller creatiu va tenir les lletres com a protagonistes. La idea que la lletra, un element tan familiar a l’escola, pogués entrar en un joc poètic diferent i creatiu va ser molt atractiva per als infants. De seguida hi van connectar. La proposta concreta fou la de crear poemes visuals a partir de les lletres de l’alfabet. Es tornà a destacar la importància de fer una bona planificació i el fet de pensar bé les idees per desenvolupar-les el millor possible. Així doncs, es van preparar diferents esbossos previs a la creació de l’obra definitiva. Els poemes visuals dels alumnes van ser exposats per tal que tota l’escola i les famílies poguessin gaudir-ne.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

Codis de comunicació gràfica

Un altre institut que ha treballat aquest curs l’obra de Joan Brossa és l’IES La Bastida de Santa Coloma de Gramenet. Els alumnes de segon d’ESO, en el marc d’una optativa d’Educació Visual i Plàstica, varen treballar els codis de comunicació gràfica amb la Maria Paczkowski. Joan Brossa, Antoni Tàpies i Sophie Calle varen ser els creadors de referència durant quatre sessions en què diversos processos participatius van contribuir al desenvolupament de la capacitat de resoldre situacions de forma creativa. L’objectiu principal de l’experiència era el d’aprendre codis de comunicació gràfica mitjançant les paraules i els creadors escollits així com incorporar fonts metodològiques per a la creació i promoure la participació i la reflexió de l’experiència grupal.

En primer lloc, l’aproximació a l’obra dels creadors varen generar les primeres reflexions al voltant de la possibilitat d’incorporar lletres en les obres plàstiques i de la capacitat del llenguatge artístic per expressar significats poètics i creatius. El treball en grup i les metodologies inclusives varen fomentar la participació i l’aprenentatge vital. En una segona fase, i amb el suport de la maleta pedagògica del MACBA, es va gamificar l’experiència, tot debatent, compartint experiències, dialogant i establint consensos. La tria d’un objecte per part de cada alumne va donar lloc a la tercera fase del projecte que consistia a reflexionar sobre el perquè d’aquella elecció i a construir una imatge creativa a partir de la inicial de la lletra de l’objecte seleccionat. Així doncs, calia representar la idea que despertava l’objecte de manera visual i poètica. Per acabar, cada estudiant va explicar la seva creació tot contribuint a treballar l’autoconfiança i a reforçar els vincles comunitaris.

//

Res és el que sembla

La classe dels Vampirs de L’Escola Cooperativa El Puig ha estat treballant el projecte de curs 2017-2018 “Mirades”. Enguany proposàvem que els alumnes de primària fossin capaços de trobar lirisme en els objectes més quotidians, que poguessin convertir alguns elements simples, banals, en quelcom de poètic.

Així doncs, els alumnes de 6è de primària han sabut generar narratives lliures, flexibles i obertes, han concebut creacions evocadores a partir del diàleg, la reflexió i la imaginació. Els títols que han donat als poemes objectuals generats activen una realitat poètica plena de significats. El fet que poguessin visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA ha contribuït a crear autèntiques meravelles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquí en teniu alguns exemples!

//

Embrossats amb les TAC

A l’escola Thau Sant Cugat es plantegen l’adquisició de les competències digitals al llarg de l’etapa d’Educació Primària a través de la creació de projectes. Segons Pepa Jiménez, mestra i pedagoga de l’escola Thau Sant Cugat, les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) “permeten fer un treball globalitzador i relacionat amb altres àrees, alhora que amplifiquen i redimensionen l’aprenentatge amb una mirada multimèdia.”

Enguany han decidit dedicar aquest treball per projectes a Joan Brossa, la seva vida i la seva obra. En aquest article, Embrossats amb les TAC, de Pepa Jiménez, hi podreu llegir tota l’experiència que aquí resumim.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Joan Brossa va ser un poeta i, per tant, allò que des de l’escola Thau han escollit per treballar amb alumnes de segon de Primària ha estat tot allò vinculat amb la paraula, entesa com un joc. Joan Brossa considerava que “el poema no queda complert si el lector o espectador no realitza la seva part, completant el significat”. Brossa, per tant, convida a mirar, pensar i participar de la seva obra. I així ho han fet a l’escola.

Brossa escrivint

La primera activitat ha estat la creació d’un abecedari brossià: cada nen o nena ha triat una lletra i l’ha transformat a través del programa de dibuix Paint. “El fet que la lletra A, un cop girada, es pugui convertir en un cap de bou va ser un estímul per deixar lliure la imaginació i crear lletres ben originals. (…).  Les lletres com a símbols ens permeten imaginar, crear i expressar. Les lletres com a element de joc fomenten la creativitat i la comunicació, mentre que la força del llenguatge manifesta el seu simbolisme”, afirma Pepa Jiménez.

El següent repte que s’han proposat ha estat la creació de poemes visuals. Aquesta segona activitat ha tingut dues parts: una primera d’aproximació a la poesia visual i objectual i una segona de creació.

La primera part l’han feta veient, comentant i analitzant poemes visuals i objectuals de Joan Brossa. “Els poemes visuals són una magnífica oportunitat per expressar el que cadascú veu, creu i interpreta. D’aquesta manera s’accepten les diferents opinions com un enriquiment, ja que per a cada poema hi ha més d’una resposta o interpretació”. Màquines d’escriure, ulleres, escales, bombetes, plats o serpentines de colors prenen, per tant, una significació més enllà de l’objecte. Aquest és el terreny de la màgia o la poesia.

cap2 77

Han utilitzat l’aplicació Joan Brossa per a tauletes, que ha servit per començar a jugar amb la composició, l’associació d’objectes i significats.

Finalment, han creat poemes visuals. Per parelles han buscat connexions noves entre objectes quotidians posats en relació. Després del disseny, han hagut de crear aquests poemes visuals a través del Paint, una eina digital al servei de la poesia visual!