Bigotis

Visitar l’Escola Bressol Municipal La Rosa dels Vents de Cornellà de Llobregat és d’aquelles experiències que reconforten. Sempre hem encoratjat els docents a treballar Joan Brossa a tots els nivells educatius, a llegir l’obra del poeta a l’aula, a sensibilitzar els alumnes a partir de la poesia, a convidar-los a gaudir-ne sense replicar models.

Allò que no hauríem imaginat mai, però, és que un equip docent valent, compromès, motivat i voluntariós es veuria en cor de desenvolupar un projecte amb infants d’un i de dos anys a partir de l’univers creatiu de Joan Brossa. I és que La Rosa dels Vents creu en la importància de promoure la sensibilitat artística dels infants a partir del desenvolupament de projectes culturals. Així doncs, si varen començar amb la maleta pedagògica Expressart del MACBA, ara s’atreveixen amb l’obra de Brossa i, fins i tot, amb la poesia de Federico García Lorca.

Les docents expliquen que la clau de l’èxit consisteix a no generar gran expectatives atès que els infants sempre sorprenen. Tampoc no es marquen uns objectius específics. Es tracta de treballar la lliure associació d’idees i d’implicar a les famílies en els projectes seguint el ritme evolutiu dels nens. Evidentment, dur a terme aquest tipus de propostes requereix moltes hores de preparació i d’estudi. Les docents insisteixen que un dels problemes principals que van tenir amb Brossa va ser l’extensió de la seva obra i el fet de no saber per on començar.

El projecte cultural dedicat al poeta s’ha realitzat dues vegades: durant el curs 2015-2016 i durant el 2017-2018. De fet, la segona vegada va servir per millorar algunes dinàmiques i per reduir el número de materials que havien generat en el primer projecte. També van visitar l’exposició temporal Poesia Brossa per inspirar-se i poder agafar noves idees. Diuen que van quedar meravellades amb la instal·lació El planeta de la virtut, per exemple. Es van arribar a plantejar, fins i tot, visitar el MACBA amb els alumnes però el discurs expositiu i la manera com estaven disposades les peces no ajudava a la participació dels més petits.

L’eix que va articular el projecte al centre va ser el bigoti. Amb aquest element van generar diferents dinàmiques com, per exemple, fer que els nens es posin i es treguin un bigoti mentre es miren en un mirall. Es va intentar fer el mateix amb un antifaç però no funcionava igual perquè resulta més incòmode d’interactuar-hi. Per tal de desenvolupar el projecte Brossa es va crear una capsa brossiana de la qual s’extreien tots els materials amb els quals poder treballar: cada vegada que els alumnes veien la capsa, sabien que alguna cosa brossiana estava a punt de passar. Aquesta capsa tenia un bigoti a la tapa. El bigoti i Brossa van passar a formar part de la realitat quotidiana dels alumnes durant un curs.

Les dinàmiques brossianes podien o bé ser activitats puntuals o bé formes d’introduir algun concepte o idea de treball. En general, es pretén fomentar la manipulació i l’aspecte plàstic. Brossa s’integra en les dinàmiques del centre i no a la inversa. En cap cas es tracta de fer una setmana dedicada al poeta sinó més aviat fer que durant un curs sencer el currículum respiri Brossa. Plantejar dinàmiques que permetin jugar amb la forma de les lletres, treballar les parts del cos a partir de poemes objectuals, llegir poemes de Brossa amb un bombí al cap, etc. són algunes de les propostes plantejades. En aquest sentit, cal destacar la importància que donen a la lectura en el marc del projecte. Les docents llegien o cantaven poemes de Brossa sense esperar res a canvi, sense haver d’explicar què deia el poeta en aquells versos. En molts casos, la lectura d’un poema permetia introduir un tema o una activitat creativa però en cap cas es tractava d’intentar comprendre o crear a la manera del poeta.

La importància d’aquest projecte transversal i de llarga durada fa que l’equip docent expliqui el projecte a les famílies a l’inici de curs per tal d’involucrar-les al màxim en les propostes. A més, aprofiten el projectes per fer venir al centre experts amb els quals poder treballar altres disciplines. En aquest cas es va convidar la Mariona Trench per gaudir d’un contacontes brossià i a la il·lustradora Mercè Galí per crear un mural plàstic col·laboratiu amb els peus.

El més bonic de tot plegat és veure que, quan acaba un projecte, alguns elements queden instaurats per sempre més al centre fent que els creadors que els han inspirat passin a forma part de l’escola. El vell de Joan Brossa ens saluda des del lavabo de La Rosa dels Vents.

 

Vell, 1988

//

Setmana literària Joan Brossa

Si fa uns dies presentàvem el projecte de l’Escola Pública Els Pinetons com una proposta estrella del curs 2017-2018, el projecte de l’Escola Font del Roure de Masquefa no es queda enrere. És un exemple de cohesió social i d’implicació de tota la comunitat educativa fora d’ordre. Aquesta escola va decidir dedicar la Setmana literària del curs a Joan Brossa i a la poesia visual i per això durant la setmana del mes d’abril que coincideix amb Sant Jordi va desplegar un seguit d’activitats a les aules, al conjunt dels espais de l’escola i amb les famílies.

La Setmana literària es va obrir amb l’espectacle “Amb B de Brossa” a càrrec del Teatre Aula. A partir d’aquí es va proposar a les famílies de participar a la VI marató de poesia i al VI concurs fotogràfic “Poesia visual. La màgia de les lletres” amb tres categories de participació diferents; a l’escola es va preparar una audició especial per indicar les entrades i sortides de l’aula o de l’escola amb poemes d’autors catalans musicats (Brossa hi figurava en tres moments amb els poemes “Apartat de la fila”, “Petita oda en dijous” i “Bufador de núvols”), es va organitzar una asseguda literària al pati de l’escola amb padrins lectors dels cursos superiors que ajuden i acompanyen els més petits, es va muntar un mercat d’intercanvi de llibres i es va fer un taller intercicle de creació de punts de llibre. Fins i tot els mestres van organitzar un amic invisible literari.

Pel que fa a les propostes poètiques desenvolupades a l’aula, el grup d’infantil va fer collage a partir de les inicials dels noms dels nens; primer, segon i tercer de primària van experimentar amb la transformació de les lletres; i, quart, cinquè i sisè es van atrevir a descontextualitzar lletres i objectes quotidians. Els treballs van ser exposats al vestíbul de l’escola tot creant una mena de quiosc on cada diari presentava el treball desenvolupat per una aula. També s’hi van exposar les fotografies presentades per les famílies al concurs en forma de postals, que, també varen ser premiades durant l’acte d’entrega dels premis dels Jocs Florals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’altra banda, els treballs poètics dels alumnes es van presentar a la setena edició del Premi Pissiganya de Poesia Escolar, un guardó en el qual també participa la Fundació Joan Brossa i que s’integra dintre de la Festa d’El Tinter de les lletres catalanes. Enguany s’hi varen presentar un total de 211 centres educatius i més de 18.000 alumnes. El Nil Esquivel de quart  va obtenir el primer premi amb el poema visual “Claustrofòbia” i l’Albert Amer de cinquè en va ser finalista amb la creació “Tresors de la butxaca”. Tot un gran reconeixement!

Per acabar, l’escola va apostar per sortir al carrer, tot escampant la poesia pel municipi, i va muntar una exposició a la capella del Roser formada per un cub de mirades que volia representar la importància del sentit de la vista a l’hora d’interactuar amb el món i comprendre l’entorn en què vivim.

//

De Fit a Fit: Brossa – Gromača

El col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic no deixa de sorprendre’ns any rere any. Si el projecte BrossAlícia va causar força rebombori a les xarxes socials ara fa dos anys, enguany la Sílvia Caballeria i la Carme Codina, unes professores emprenedores i apassionades, s’han proposat el repte de vehicular la vida de dos poetes aparentment llunyans, Joan Brossa i la croata Tatjana Gromača, a partir d’un fet traumàtic com és l’experiència de la guerra.

Així doncs, els alumnes de primer de batxillerat han conegut la vida i l’obra dels dos creadors i s’han centrat en el vessant més combatiu i compromès de la seva poesia. A partir d’aquí han fet confluir la paraula escrita i l’expressió plàstica amb la creació de llibres d’artista que vehiculen les veus dels dos poetes.

Els alumnes van muntar una exposició a l’escola amb els resultats que va ser inaugurada el 18 de març. Atès que la iniciativa s’emmarca en el projecte europeu “The Iugoslav War’s. Another face of European civilisation?”, una comissió va assistir a la inauguració. Caballeria destaca que la participació en aquesta iniciativa ha permès que la poesia de Brossa sigui coneguda en altres països. A més, el centre es va posar en contacte amb Gromača per tal d’explicar-li la iniciativa i aquesta es mostrà sorpresa de saber que uns alumnes de Catalunya llegien els seus versos a banda de manifestar interès per conèixer l’obra de Brossa.

Gràcies per la feina i l’entusiasme!

//

Il·lustrats per Brossa

Dues hores van ser suficients (tot i les moltes que realment n’hagueren calgut) per plasmar en un grup de tan sols una quinzena de joves la magnitud i la rellevància que Joan Brossa va tenir, i que encara avui dia manté, en la poesia catalana. Ple de vitalitat i d’enginy, la figura d’aquesta personalitat va captivar els alumnes de literatura catalana que, presos per l’univers del poeta, van gaudir-lo en tot el seu epokhé.

Joan Brossa i Cuervo (1919-1998), poeta, dramaturg i artista plàstic, és considerat el gran avantguardista català de la segona meitat del segle XX. Creador del grup artístic Dau al Set amb d’altres companys, fou un dels primers grans defensors de la poesia visual catalana.

Tot i l’extensa varietat de registres amb què el poeta va experimentar al llarg de la seva trajectòria, el seu vessant poeticovisual fou especialment destacable. El taller de creació poètica que va tenir lloc al nostre centre l’11 d’octubre de 2016 organitzat per la Fundació Joan Brossa i dinamitzat per la Laia Serrano, va constar de dues parts: en primer lloc, una introducció a l’univers creatiu del poeta ens va ajudar a entendre la poesia des d’una perspectiva més àmplia; i en segon, una part creativa en què els alumnes vàrem crear poemes a la manera de Brossa.

Inspirats pel poeta, els estudiants humanístics ens vàrem transportar a l’època més avantguardista de Brossa, plasmant en unes quantes làmines tot allò que transmetia el seu univers tant conceptual com emocional. El resultat va donar lloc a un poemari col·lectiu: un àlbum ple d’idees, pensaments, reivindicacions i reflexions d’un grup de joves que, enlluernats pel més gran, vàrem voler dir-hi la nostra.

Sempre és bo portar a la part pràctica quelcom que es vol treballar adequadament. La literatura ens fa ser més persones i, gràcies a ella, auxiliar i sovint inspiradora de tot allò que ens envolta, som capaços d’entendre el nostre curiós, esporàdic, i maquiavèl·lic món. Joan Brossa n’és l’exemple clar. La seva personalitat perdurarà per molts anys i activitats com aquesta en són les grans credencials. Saber fer de la seva poesia una eina del nostre plaer i coneixement és una de les moltes riqueses que en podem adoptar, evitant de fer-ne un tabú. És per això que, tal com deia aquell… Què és poesia? Poesia… ets tu.

David Gargallo 

Alumne de 2n de batxillerat de la Institució Cultural del CIC

//

Paraules i objectes

En el marc d’un projecte interdisciplinari i internivells que reuneix al voltant de la figura de Joan Brossa els cursos de 6è aula d’acollida II i 5è CM2-6 del Liceu Francès de Barcelona, una quarantena d’alumnes, de la mà de les seves professores d’arts plàstiques (Hélène Lafond), de català (Marcela Restom i Júlia Ferrer) i de francès (Capucine Lambert) han descobert la poesia objecte.

Els alumnes més grans van començar per un tast de poesia contemporània adequada a la seva edat a través del web Viulapoesia. Van llegir i escoltar poemes de Josep-Francesc Delgado, Dolors Miquel, Josep Piera sobre la poesia i també composicions sobre temes diversos de Delfí Abella, Maria Dolors Pellicer, Joana Raspall  i Joan Brossa. Tot seguit, van navegar lliurement pels poemes de la secció infantil del web a la cerca de paraules que els agradessin. Les van apuntar en petites cartolines i les van compartir amb els companys en una taula gran. A partir d’aquestes paraules, van escriure els seus poemes de text sobre l’escola, la natura i la no-violència.

El grup dels més petits van escriure també poemes “a la manera de” després de treballar l’obra de Brossa. Van elaborar, per exemple, poemes visuals de tipus cal·ligrama, o bé composicions seguint el model del poema “Dòmino”. També van imitar el llenguatge publicitari jugant amb imatges i paraules.

No cal dir que va ser ocasió d’escriure lliurement i creativament, però també d’aprendre paraules noves, d’exercitar la comprensió de textos literaris i de conèixer autors catalans contemporanis. A més, per compartir aquestes creacions, es va organitzar una sessió de slam a la biblioteca del centre on cadascú va recitar el seu poema.

Un segon pas va ser introduir a l’aula la poesia visual i la poesia objecte, també a través d’exemples, especialment de Joan Brossa, així com la figura d’aquest autor. Aquesta fase es va complementar amb un recorregut guiat per Ciutat Vella on els alumnes van conèixer poemes urbans i llocs emblemàtics relacionats amb el poeta com ara la botiga El rei de la màgia o El ingenio, de la mà d’Héctor Mellinas que va fer de guia i animador. Un altres grup, acompanyats per Judith Barnés, va visitar la secció del MACBA on hi ha alguns poemes objecte brossians. Finalment, van realitzar un taller al MACBA organitzat conjuntament per la Fundació Joan Brossa, en el qual van fabricar un llibre objecte inspirant-se en grans temes de Brossa, com la màgia,  el carnaval, el teatre i l’alfabet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, va ser l’hora de la creació plàstica. La professora d’art els va guiar en la comprensió dels “ensamblatges” d’objectes que donen un nou significat i un nou estatus als elements que hi intervenen i, després de fer la relació amb la poesia, els alumnes van elaborar el seu poema objecte amb petits objectes quotidians i de reciclatge. Aquestes obres i els llibres elaborats al taller el MACBA són actualment objecte d’una exposició a l’entrada de l’escola.

Amb aquestes activitats els alumnes han fet aprenentatges de llengua, literatura i arts plàstiques i han pogut expressar-se creativament mitjançant les paraules i els objectes. Han pogut conèixer  la figura de Joan Brossa que els ha sorprès per la proximitat que té amb el seu món quan utilitza d’allò que atrau els infants, com el del joc i  la màgia. Ho han trobat una activitat diferent, divertida i motivadora que els ha permès aprendre i demostrar les seves dots creatives amb llibertat.

Júlia Ferrer

Professora del Liceu Francès

//

Llegir des de la virtualitat

Tal com us vàrem avançar, entre el 14 i el 20 de març i amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, va tenir lloc el nostre primer club de lectura en línia amb el suport de Què Llegeixes? dedicat al poemari de Joan Brossa El dia a dia. Per a nosaltres suposava un autèntic repte atès que combinava l’experiència que tenim en la dinamització de clubs de lectura amb la voluntat de generar contingut a la xarxa d’una forma dinàmica i participativa.

La lectura compartida sobre Joan Brossa havia generat força expectativa. De tota manera, l’Ester F. Matalí ja ens va avançar que la poesia sempre costa i, de fet, dels 33 inscrits a la lectura, només hi varen participar 10. Això sí: d’una forma constant i molt activa.

La primera part de la lectura va servir per introduir-nos a l’univers del poeta a partir del visionat d’una interessant entrevista que va fer-li Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo. Aquesta entrevista ens havia d’ajudar a comprendre el significat que la poesia tenia per a Brossa i per què era necessari obrir la poesia a altres mitjans d’expressió. Per tal de generar debat, vàrem proposar als lectors que escollissin la frase que millor resumís el contingut de l’entrevista. Aquestes eren les opcions que els vàrem proporcionar:

  • “Veo la poesía o el arte como una aventura. Son un salto al vacío.”
  • “Detesto la fantasía. Lo que me interesa es la imaginación que es el desdoblamiento de la realidad.”
  • “Las diferentes expresiones artísticas de una época son diferentes partes de una pirámide que en el punto más alto se juntan.”
  • “El pedestal son los zapatos.”
  • “El alma del teatro es el carnaval.”
  • “La inspiración llega trabajando. Hay que forzar la situación y no repetirse.”

A més, a través d’un Storify realitzat per Què Llegeixes? es van recollir els moments més destacats.

Durant la segona sessió ens vàrem centrar en el contingut general del llibre: el títol, la disposició dels poemes dintre del recull i l’estructura de cada poema. A través de diferents preguntes els usuaris anaven donant la seva opinió. Des de la Fundació es mirava d’enriquir el contingut proporcionat amb altres poemes de Brossa que hi tinguessin relació, sempre combinant la paraula i la imatge.

L’Albert Carol sintetitzava el contingut del poemari amb el vers “M’assec en un balancí i miro per la finestra”, l’Ester F. Matalí optava per “No tinc temps per perdre” i “Continuo escrivint”, mentre que la Dolors Vergaray n’escullia “El mirall a la pista”. Maria Clara Camps ens proposava, fins i tot, un nou títol: “Contemplo la vida així que me n’allunyo”.

image008

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1985. Fotògraf: Colita

Reflexionàvem plegats sobre el cicle vital i sobre la importancia de saber mirar. Imaginàvem també com seria el procés creatiu del poeta. L’Albert Carol el veia així:

El poeta seu al balancí, davant d’ell una finestra, a les mans un diari per fullejar, unes tisores per retallar. A més té la seva imaginació. Amb només això en fa prou i de sobres.

A la tercera sessió plantejàvem analitzar el contingut específic dels poemes a partir de les diferents temàtiques que es tracten: notícies d’actualitat, crítica a la societat, l’ofici d’escriptor, el valor de les lletres i del llenguatge i el pas del temps. El diàleg generat ens permetia parlar sobre la llengua catalana, sobre l’actitud activa del lector, sobre el paper de l’educació i de la religió a la nostra societat, sobre el capitalisme i el consumisme, sobre la lletra A. Alguns dels versos que van destacar els nostres lectors són:

Som una societat endarrerida que només es posa al dia en els símbols externs. Maria Clara Camps

La competició, moda salvatge, veu com un dòlar més la humanitat. Maria Jesús

Voldria fer poemes que no generessin / llenguatge sinó que en suprimissin. Albert Carol

Arribats a aquest punt, els lectors interactuaven cada vegada més. Els seus comentaris enriquien els nostres, havien perdut la por. I és que com diu l’Albert Carol, Brossa: “Com a lectors no ens vol com a simples espectadors, ens vol fer reflexionar i prendre part”.

Lletra-ull

També començàvem a fer reflexions molt interessant com aquesta de la Maria Jesús arran del poema visual “Lletra-ull” que apareix al llibre:

La poesia visual no té una funció representativa tradicional, sinó més aviat connotativa. Com diu Brossa, la A deslligada de la paraula és el principi de l’alfabet, la porta d’entrada a la literatura, però si la girem, es converteix en un bou que és el símbol en totes les religions de la vitalitat, de la mateixa manera que l’ull en el cristianisme és la mirada de Déu Pare que tot ho veu i, en canvi, a Egipte l’ull d’Horus simbolitza la salut, la prosperitat, la capacitat de renéixer. Com a curiositat també vull remarcar que el van ferir en ull a la guerra i per aquest motiu no va tornar al front i va passar la resta de la guerra a l’hospital i a la rereguarda. No sé si algun d’aquests fets tenen relació amb aquesta poesia visual. Si renéixer de la guerra i recuperar la salut li van permetre submergir-se en la literatura i en l’Art.

A mi em suggereix la mirada, el punt de vista de l’espectador sobre la literatura, sobre el principi del coneixement.

La Maria Clara Camps concloïa aquesta part:

Tot escriptor i poeta vol comunicar-se amb el lector. I Brossa va més enllà, ja que la seva comunicació és reversible. Davant d’un poema, sigui escrit o visual, nosaltres com a lectors reaccionem, ens divertim, pensem en el que vol dir, ens enfadem o riem o ens entristim, o tot alhora. Brossa provoca amb dolenteria i amb frescor. Ens ofereix la seva mirada envers tot el que l’envolta: política, societat, sentiments, vida i mort perquè la compartim o la rebutgem, però perquè hi reflexionem, hi reaccionem i no quedem impassibles, que és el pitjor que podem fer. La seva actualitat ens demostra que hem canviat ben poc.

I després de reflexionar, tocava crear. Aquest era el propòsit de la darrera sessió. Així doncs, es proposava als usuaris que creessin a la manera de Brossa tot fent poemes escrits que generessin una imatge mental, un aspecte que apareix en el poemari. Aquí teniu les creacions de l’Albert Carol, l’Ester F. Matalí i la Maria Jesús.

 

En paral·lel a totes aquestes creacions, durant el Dia Mundial de la Poesia, vàrem piular versos incomplets d’El dia a dia a Twitter per tal que els usuaris els completessin amb les seves paraules. 19 usuaris van generar 72 nous poemes gràcies a la participació de la plataforma Vull Escriure.

I per acabar aquesta lectura compartida, una trobada amb la Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes ben poètica, dolça i brossiana.

Un plaer poder dinamitzar la xarxa amb lectures brossianes i amb la participació d’uns lectors 2.0 fantàstics!

//

El dia a dia de Joan Brossa

Des del Servei Educatiu de la Fundació continuem apostant pel desenvolupament d’iniciatives de dinamització cultural a la xarxa. És per això que, a partir de dilluns 14 de març, podreu participar en el club de lectura en línia que hem organitzat al Què Llegeixes?, el fòrum de lectors de la Institució de les Lletres Catalanes, dedicat al poemari El dia a dia de Joan Brossa. Per tal de participar-hi, caldrà que us hi inscriviu prèviament.

Brossa-Marti-Gasull-ACN-Gassull_655744527_17736873_1000x1298

Joan Brossa escrivint algunes notes l’any 1998. Fotògraf: Martí Gasull

Aquesta lectura compartida serà dinamitzada per Judith Barnés, gestora cultural i coordinadora del projecte educatiu de la Fundació, i finalitzarà diumenge 20 de març. Durant aquests dies s’aniran penjant diferents temes de discussió i activitats que ens permetran interpretar plegats la poesia brossiana. La Fundació Joan Brossa ha dinamitzat diferents clubs de lectura a biblioteques del país però aquesta serà la primera vegada que ho farà des de la virtualitat. De tota manera, dimecres 23 de març a les 19h tindrà lloc una tertúlia a la seu de la Institució de Lletres Catalanes conduïda per Glòria Bordons, directora de la Fundació i gran especialista en l’obra del poeta, per tal de concloure la lectura del poemari.

Bibliografia6

Poema objecte “Lectura”, 1989

Amb El dia a dia el poeta inicia una etapa marcada per l’escepticisme i la introspecció sense abandonar els tocs d’humor habituals en la seva producció. Algunes de les temàtiques més comunes d’aquests poemes són la societat, la vida i l’ofici d’escriure. Les crítiques a la publicitat, al capitalisme o a la política també són ben habituals. Amb poemes que esdevenen sentències, Brossa és conscient d’estar al final de la seva vida i deixa testimoni de la seva especial mirada sobre la vida i l’univers.

20080515-El dia a dia

Si voleu començar a introduir-vos en la matèria, podeu llegir la biografia de Joan Brossa o bé veure algunes dels vídeos que tenim penjats a Youtube. Altrament, també un podeu descarregar la selecció de poemes del poemari que hem escollit per a l’ocasió.

A banda de la dinamització d’aquest club de lectura i coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), la plataforma Què Llegeixes? ha plantejat una mena de qüestionari de preguntes relacionat amb l’autor (la pregunta del dia) que podreu anar responent durant tot el mes de març al web. Entre tots els qui participeu es sortejarà un llibre de poesia de Joan Brossa i un facsímil amb un poema visual.

I ja per acabar, us informem que dilluns 21 de març durem a terme una iniciativa des del Twitter de la Fundació amb la participació de Vull Escriure. La proposta que us fem és la de completar versos brossians que figuren al poemari El dia a dia. Així doncs, des de les 9 fins a les 21h, anirem publicant versos inacabats que hauran de completar-se amb les vostres paraules emprant les etiquetes #Eldiaadia i #Tweetrelat. Els millors versos seran impresos i enganxats en el mural que penjarem al Bar L’Horiginal amb motiu de la marató de poesia brossiana que hem preparat allí per homenatjar el poeta en el Dia Mundial de la Poesia.

Cartell_participants

Poesia, molta poesia, ens espera aquest mes de març!

//