Collage amb objectes

En el marc del programa “En Residència” A Bao A Qu ens ha explicat que l’Institut Costa i Llobera també ha treballat Joan Brossa a l’aula gràcies a la presència del creador Antonio R. Montesinos.

En aquest cas la proposta se centrava a descobrir el collage amb objectes per tal d’entrar en el procés creatiu de Montesinos. Montesinos volia crear una peça amb els alumnes a partir de l’addició d’elements i el treball de Brossa és perfecte per comprendre aquesta manera de treballar. És per això que al desembre l’Institut va visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA, una experiència que quedà resumida en tres paraules per part dels alumnes. Aquí en teniu alguns exemples:

LLIBERTAT, VIDA I REPETICIÓ

La llibertat l’he representada mitjançant el lleó ja que vol sortir del mur que significa la repetició, la rutina… Pel que fa a la vida està representada amb els animals, sobretot amb la papallona.

Llibertat, vida i repetició

ORIGINALITAT, GUERRA I IMAGINACIÓ

Jo crec que el meu collage és original i imaginatiu ja que es veuen 5 persones esquiant d’una manera molt peculiar. Sols una persona és normal la resta apareixen amb caps desproporcionats, sobretot destaquen el cap de robot i el que és exageradament gran que recorda la cara d’Adolf Hitler.

A sota he posat un mapa del món amb les banderes dels països que delimiten les seves fronteres, a vegades mitjançant les guerres, i un taüt que representa la postguerra.

Originalitat, guerra i inspiració

REBEL·LIÓ, VIOLÈNCIA I CÀSTIG

La rebel·lió l’he representat amb un llop rodejat de foc, perquè està molt enfadat, en canvi, la violència està representada amb trossos de papers tallats en tires els quals no representen les paraules sinó les accions violentes. Per últim, el càstig el simbolitza l’home que està assenyalant ja que representa la llei, la qual ha de tenir sempre la raó.

Rebel·lió, violència i càstig

DOBLE SENTIT, IMAGINACIÓ I CREACIÓ

El doble sentit ho identifico amb la paraula «JAY-JAY», la imaginació són les caixes amb cares i la creació ho representa el piano perquè pots crear amb ell, en aquest cas música.

Doble sentit, imaginació i creació

7 BELLES ARTS, JOC I IMAGINACIÓ

El meu collage representa bé les 7 belles arts perquè es veu molta llibertat, igual que en l’art. També representa el joc ja que semblen peces que puguis encaixar de formes molt diferents segons la teva imaginació.

Belles arts, joc i imafginació

TEMPS, VIDA I REPETICIÓ

Temps i vida ho he relacionat amb la nena, ja que representa les etapes per les quals passa una persona en la vida. La repetició ho simbolitza les diferents O.

Temps, vida i repetició

Arran de la visita a l’exposició, i una vegada els estudiants havien escollit un objecte personal, es van crear històries col·lectives d’objectes. I aquests en són els resultats:

Hi havia un gos que li van regalar una pilota de bàsquet pel seu aniversari. Estava corrent amb la pilota a la mà, la va tirar a la cistella i, justament quan l’estava llençant, va veure un avió blanc i blau. Va decidir dibuixar l’avió. I quan va començar a dibuixar-lo, va mirar cap al cel i va veure que al cel no hi havia res, ja no estava, però encara se’n recordava i el va dibuixar “perfecte”. De gran es va dedicar a ser pilot d’avió.

Gos

La història de l’escultura parla del nadal del 2010 en el qual una nena molt presumida celebrava el seu sisè aniversari. La seva mare va decidir regalar-li un gos, amb arracades perquè la nena era molt presumida. Aprofitant que era nadal, va deixar el gos a baix de l’arbre de nadal i perquè fos més sorpresa va embolicar-lo de manera delicada per no ofegar al pobre gos. Quan eren les 9 de la nit, un cop ja sopats, la mare es va disposar a donar-li el regal.

Quan va veure aquell peluix li va encantar potser fins i tot massa perquè va començar a agafar una obsessió amb el gos, tant que va deixar de menjar, i això va anar cada vegada a pitjor. Com que no va menjar durant molt de temps va emmalaltir i el 29 de febrer del 2010 es va morir.

Nadal

Hi havia una vegada un lluitador de lluita lliure que havia d’anar al ring que estava situat a l’altre costat del pont. Aquest combat era de vida o mort!

També hi havia un diable que havia d’anar a fer un correfoc urgentment. Els dos es van trobar creuant el pont el qual estava format per una garrofa flamboyant i dos guants de futbol. Baix del pont hi havia a una banda aigua (representada amb la cartolina blava) i a l’altra banda hi havia lava (la samarreta vermella).

Els dos volien passar perquè tenien coses a fer a l’altra banda però no ho podien fer al mateix temps ja que si un caminava l’altre queia a la lava. Malgrat això, van acordar creuar alhora amb tan mala sort per al lluitador de lluita lliure que es va desestabilitzar i va caure a la lava. El diable, en canvi, va seguir en el pont i va aconseguir arribar a l’altra banda on va poder arribar a temps per fer el seu correfoc tan important.

Lluitadir

Nosaltres hem fet una fotografia amb els quatre objectes inspirats en un moment de la pel·lícula de Ratatouille.

El moment exacte és quan l’avia esta perseguint al ratolí (el nostre cotxe) amb una escopeta, el ratolí agafa el llibre del seu cuiner preferit per fugir i utilitzar-lo com a barca (el nostre llibre). Haurà d’utilitzar una cullera (la nostra sabata) per remar en una claveguera per poder fugir de la senyora gran (el pint-art) que el vol matar.

Ratatouille

//

 

MIRADES. 2017-2018

Des del servei educatiu de la Fundació continuem apostant pels projectes de curs. És per això que, per tercer any consecutiu, impulsem una nova proposta per tal que els centres educatius es submergeixin en l’univers brossià. El títol de la proposta del curs 2017-2018 és “Mirades” i es centra a explorar la poesia objectual.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia eren eines al servei de la comunicació que ens havien d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. Els poemes objecte de Brossa són metàfores quotidianes tridimensionals que provenen de la realitat més propera i tangible; objectes senzills, despullats, que, en un joc d’unió i aparellament, generen altres significats. Així doncs, el poeta tendeix a unir elements inconnexos tot transformant la realitat i generant una de nova en un acte d’eixamplar la nostra mirada,.

El significat d’aquests tipus de poemes és ben divers: n’hi ha de crítics, d’irònics, de juganers, de lírics, etc. De vegades, els títols poden ser simplement una descripció, d’altres poden esdevenir autèntics poemes i, en molts casos, el títol “Poema objecte” fa que el poeta interpel·li l’espectador per tal que en completi el significat. Aquí l’espectador és un executant, participa de l’obra i la completa.

El procés creatiu esdevé clau a l’hora de comprendre la manera de procedir del poeta. Brossa descriu aquest procés des de la recerca, però també des de l’atzar i, fins i tot, des del somni. En tots els casos, però, no es tracta d’una associació banal sinó d’un treball reflexiu, d’anàlisi, de perfeccionament, que dóna lloc al poema. Aquesta manera de treballar s’haurà de tenir molt present a l’hora de desenvolupar el projecte “Mirades” a l’aula. Us hi apunteu?

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

#relatBrossa. Un escenari, un microrelat

Per a la Fundació Joan Brossa ja s’ha convertit en un clàssic el fet de commemorar la mort i el naixement del poeta a Twitter. És per això que, després de la gran participació obtinguda amb les iniciatives dels acròstics i dels haikús que han tingut lloc en els dos darrers anys, us proposem un nou repte: crear microrelats brossians a partir d’instal·lacions del poeta.

Així doncs, la iniciativa començarà el 30 de desembre de 2015 (dia en què es compliran disset anys de la mort del poeta) i acabarà el 19 de gener de 2016 (dia en què Brossa celebraria el noranta-setè aniversari). Com hem anat realitzant en les anteriors edicions, cada dia a les 9h., la Fundació publicarà una instal·lació del poeta a Twitter. A partir de llavors, tots aquells que vulgueu participar-hi, podreu publicar un microrelat que tingui lloc a l’escenari que us hem proposat. Per tant, nosaltres us donarem el títol del microrelat (que serà el títol de la instal·lació brossiana) i el lloc en què succeeix la història i vosaltres hi afegireu el contingut. L’etiqueta amb què haureu d’acompanyar els vostres microrelats serà #relatBrossa. Altrament, en aquesta edició comptem amb la participació especial de la plataforma Vull escriure. És per això que els vostres microrelats també poden anar acompanyants amb l’etiqueta #tweetrelat.

E130

Joan Brossa amb la instal•lació “Lot de lletres”, 1994. Fotògraf: Antonio Nodar

Les instal·lacions del poeta que publicarem durant la iniciativa varen ser realitzades durant els anys 90. De fet, una de les exposicions més interessants dedicada a l’obra de Brossa va ser “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”, que va tenir lloc a Barcelona, concretament al Palau de la Virreina, l’any 1994, i que estava formada per un total de vint-i-dues peces de gran format. La creació d’instal·lacions per part de Brossa a partir dels 90 és absolutament coherent amb la producció dels poemes urbans de grans dimensions que havia començat a desenvolupar a principis dels 80 amb la voluntat del poeta de dialogar amb els espais,  i l’entorn. Les instal·lacions de Brossa tenen un component escenogràfic que ens remet també a la seva incursió en el món del teatre. Pilar Palomer constata que:

“Brossa tracta l’espai com un espai escènic, complementari a l’objecte. Fa l’efecte d’una caixa espacial que tanca la generació del poema, és a dir, l’espai enclou els objectes i el públic es mou i dóna vida a la peça [1]”.

En aquest nou format poètic són molt presents les lletres i els insectes. La temàtica de la mort també n’és una constant. Brossa executa unes peces dures, crítiques, contundents, però no deixa d’afegir-hi l’humor, la ironia i el joc que el caracteritzen.

brossacoses_coberta_baixa

Catàleg de l’exposició “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”

Amb #relatBrossa volem treballar el gènere narratiu tot explorant la poètica dels espais i establint connexions entre les paraules i els escenaris des d’un plantejament sintètic i contundent. D’aquesta manera volem continuar alimentant la nostra comunitat virtual amb noves propostes creatives de cocreació literària.

Esperem que hi torneu a participar amb energia i entusiasme.

Ens veiem a la xarxa!

[1] Extret del catàleg “Joan Brossa, entre les coses i la lectura” editat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Ministeri d’Afers Socials i Cultura del Govern d’Andorra l’any 1994, p. 23.

//

Uns escarabats ben virtuosos!

Els alumnes de tercer i quart de primària de l’Escola Teresa Claramunt de Sabadell van visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” els dies 19 i 20 de març.

A banda de conèixer qui fou Joan Brossa i quina era la seva professió, van descobrir l’obra del poeta mitjançant unes ruletes amb diferents endevinalles que estaven relacionades amb els poemes de la mostra. La Laia Serrano, durant la realització de les seves pràctiques a la Fundació, va fer-nos aquesta proposta i es va encarregar de dissenyar tres ruletes: una per cada àmbit temàtic de l’exposició. Aquest recurs va resultar fantàstic. Tots els alumnes volien fer girar la ruleta i ser els primers a trobar els poemes. Si bé és cert que si tocaven sempre poemes escrits podia resultar una mica feixuc, en general la dinàmica plantejada va funcionar prou bé.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després d’aquesta descoberta, els alumnes havien d’assumir un repte molt important dividits en petits grups de treball: els escarabats de la instal·lació “El Planeta de la virtut” (1994) tenien diferents problemes i els alumnes havien de buscar-hi una solució, escriure un breu relat i compartir-lo amb la resta de companys. La seva mestra, la Dolors Moles, ens ha fet arribar tots els relats creats. Aquí en teniu alguns.

1. Els escarabats que perden la clau – Marc, Jordina, Pau, Maria i Victòria

Hi havia una vegada uns escarabats que estaven treballant. En tornar cap a casa se’ls va caure la clau en el cau d’un conill. Quan estaven a la porta de casa, es van adonar que no tenien la clau i es van posar a buscar-la. Finalment, van trobar la clau en el cau d’un conill, li van canviar per una pastanaga i van poder entrar a casa.

2. Un barret gran per a tots els escarabats! – Anna, Lua, Bru i Berta

Els escarabats han anat a comprar-se un barret de copa però a la botiga els han dit que no hi havia tants barrets per a tothom. Els escarabats, incansables, continuen la recerca dels barrets, tot i que a totes les botigues els diuen el mateix: “No hi ha tants barrets per a tothom”. Els escarabats, disposats a tenir cadascú un barret, ho consulten amb l’escarabat savi, que tot seguit digué: “Si voleu tenir un barret cadascú, repartiu-vos en uns quants grups i que cadascun dels grups agafi la punta del barret”. I així ho varen fer. Entraren en una botiga i demanaren un barret per a tothom.

3. La independència dels escarabats – Jarno, Joan, Òscar, Roger i Biel

Cinc escarabats perduts que es diuen Roger, Joan, Jarno, Òscar i Biel han sortit a manifestar-se contra l’ús d’insecticides però no saben on és la manifestació. Llavors es troben al Joan Brossa, que és l’única persona que pot parlar amb ells, i li diuen:

– Ei senyor Joan! On és la manifestació?

– Ja s’ha acabat.

Llavors els escarabats se’n van tornar cap a casa seva.

“El planeta de la virtut” (1994) a l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”.

//

Microrelat guanyador: “Cervells fugats”

El microrelat guanyador de la iniciativa que vàrem promoure arran de l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” és “Cervells fugats” de Sandra Mouat i Conde. Ahir, dijous 4 d’abril, el jurat, que descrivim a continuació, va prendre aquesta decisió:

  • Glòria Bordons. Directora de la Fundació Joan Brossa i professora de la Universitat de Barcelona.
  • Antoni Rubió. Membre del Patronat de la Fundació.
  • Judith Barnés. Coordinadora d’activitats de la Fundació.
  • Margarida Prats. Professora de la Universitat de Barcelona.
  • Jordi Clopés. Professor de secundària.
  • Laia Serrano i Cèlia Nolla. Educadores de l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”.

La Sandra és de Gavà, estudia quart d’ESO a l’IES El Calamot i s’ha inspirat en el poema visual “L’intel·lectual” de Joan Brossa, realitzat l’any 1993, a l’hora de crear el microrelat que presentem a continuació:

CERVELLS FUGATS

“No els cuidem, s’afebleixen i es trenquen. No els alimentem, s’afamen del saber i s’enfolleixen. Els maltractem, els fem mal i els abandonem. S’avorreixen, s’adormen i s’inunden de pols. Els cranis s’estan buidant d’idees i van quedant muts.

Molts cervells són morts i cal reviure’ls”.

La Sandra va visitar l'exposició el Dia Mundial de la Poesia acompanyada del seu pare.

La Sandra va visitar l’exposició el Dia Mundial de la Poesia acompanyada del seu pare.

Moltes felicitats Sandra i gràcies a la resta dels participants!

//

Microrelats silenciosos

La Fundació Joan Brossa us proposa un repte: escriure un microrelat inspirat en una de les peces que poden veure’s a l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” fins al 31 de març de 2013 a la seu de la Fundació .

Què cal fer per participar-hi?

  • Tenir entre 13 i 18 anys.
  • Visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”.
  • Escollir la peça de l’exposició que més us agradi.
  • Escriure un microrelat no superior a mil caràcters i que segueixi els criteris establerts a les bases del concurs.
  • Enviar-nos la vostra proposta a la Fundació.

Si hi voleu participar, aquí teniu les bases.

Quin és el premi?

El millor microrelat serà premiat amb un catàleg de l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci, el llibre de poemes de Joan Brossa “Passat festes”,  una tassa brossiana amb el poema visual “Hitchcock”, una llibreta amb un poema visual de Brossa i un bolígraf amb el logotip de la Fundació.

Premi de concurs de microrelats

A què esteu esperant? Teniu fins al 30 de març per presentar el microrelat. Divendres 5 d’abril anunciarem qui ha estat el guanyador.

Molta sort!

//