LA REVOLUCIÓ BROSSIANA A LES AULES

Des del passat mes d’octubre fins al mes de gener d’enguany la Fundació Joan Brossa va realitzar una formació dividida en quatre sessions adreçada a docents de cicle infantil i de primària que tinguessin un interès especial per la  figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes.

Així doncs, “Univers Brossa. El potencial educatiu d’un poeta polièdric” tenia com a objectiu principal posar en valor la creació artística a través del procés creatiu i de l’experiència individual i col·lectiva. Per aquest motiu, la metodologia es va articular prenent com a punt de partida la seva obra amb la voluntat i el desig d’obrir nous territoris creatius que defugissin de l’acostament superficial i simplista de la poesia brossiana en benefici de la sorpresa i de l’experimentació.

Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, van presentar la producció artística del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes creatius a l’aula. Cada una de les sessions va tractar un gènere creatiu practicat pel poeta des d’una perspectiva multidisciplinar tot combinant teoria i pràctica per tal de fomentar l’aprenentatge, la recerca i la reflexió, i alhora o justament a partir, del moviment, la sensibilitat i l’experiència. Aquesta obertura en les formes de relacionar-nos i d’expressar-nos és part inseparable del recorregut a transitar per comprendre, d’una banda, el procés creatiu de Joan Brossa i, de l’altra, per apropiar-nos-el i transformar-lo en una forma creativa pròpia.

La primera sessió va començar trencant amb la idea d’aula tot proposant fer un itinerari per Ciutat Vella i descobrir la poesia urbana que el poeta va deixar a Barcelona. La segona sessió combinava una primera part de visita a l’arxiu personal del poeta que es conserva al MACBA i una segona dedicada a materialitzar i fer quelcom corpori amb els coneixements i les eines adquirides. La tercera sessió tenia com a objectiu experimentar amb les diferents formes de la creació poètica (literària, visual i objectual) tot posant-les en relació i difuminant-ne les fronteres. La darrera sessió fou la més oberta i performativa, ja que després de veure la pel·lícula Foc al càntir, el guió de la qual va ser escrit per Brossa, es proposava experimentar amb la quarta dimensió del poema i produir, en format audiovisual, una creació col·lectiva.

Aquestes sessions van generar una onada expansiva que va arribar a les escoles dels docents que van realitzar aquesta formació. Ells, que són la clau amb la qual podem obrir nous mons a les aules, han sabut articular un projecte multidisciplinar fent ús de totes les eines de què disposaven per fer ballar la ment i les mans dels alumnes. I és que com deia el poeta, les disciplines artístiques són “cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt”.

Aquí teniu les diferents unitats didàctiques generades per alguns dels docents que van participar en el curs:

Les docents de l’Escola Voramar ha aplicat els coneixements adquirits a l’aula. Els resultats són un exemple magnífic sobre la importància que tenen els docents en la recerca i la creació de nous escenaris d’aprenentatge i experimentació.

//

L’APOTEOSI DE LA PARAULA

“L’apoteosi de la paraula” és el títol de l’espectacle que vam crear per celebrar el primer centenari del naixement de Joan Brossa a la nostra escola, La Salle Bonanova. Ens va semblar oportú que el dia de Sant Jordi fos el moment decisiu per fer sortir a l’escenari tota la feina creada per l’alumnat d’ESO durant les setmanes prèvies. No obstant, si volíem fer un espectacle per homenatjar a Joan Brossa no podia ser pas un espectacle convencional, i aquí ve el repte: pensar-ne la forma teatral avantguardista, irreverent, provocadora i digna per celebrar la figura d’aquest poeta polièdric.

Així doncs, vam pensar que els alumnes haurien d’intervenir en la creació. Cada curs, des de 1r fins a 4t d’ESO treballaria la figura de Brossa i l’aspecte de la seva literatura que més encaixés dins el currículum oficial (adaptant-ho en cada curs, és clar). Per tant, després de recuperar les obres del poeta i experimentà els processos creatius de l’avantguarda, configurarien plegats un petit espectacle d’univers brossià; cada curs hi participava amb la creació d’una escena-gag propi.

Així doncs, 1r d’ESO va treballar les característiques principals de l’obra de Brossa. A partir d’escenes amb una estructura molt simple, semblants al conte popular, donaven un “ensenyament” com la necessitat de cultivar la creativitat o bé ser capaç de tenir una altra mirada del món.

2n d’ESO s’hi va afegir amb una “batalla de galls” molt particular, ja que enlloc de poetes, qui competien per obtenir la màxima aclamació amb els seus versos eren els elements químics de la taula periòdica (i és que se’n celebra també aquest any el centenari!).

D’altra banda, 3r d’ESO va crear sonets per tal d’explicar la importància cabdal que va tenir aquesta forma en l’obra de Brossa; ara bé, per interpretar-ho únicament van fer de rapsodes dels millors sonets que havien escrit ells dins l’aula.

Els més grans de l’ESO van treballar la síntesi a través de la poesia visual i dels microrelats; és a dir, com explicar molt amb molt poc, paraula i imatge. I van configurar un “fotopoemari”: cada microrelat escrit a partir de la tècnica del “binomi fantàstic” i per parelles esdevenia un punt de partida per tal que una altra parella de la classe en fes una interpretació fins a generar-ne un poema visual com a resposta. El resultat va ser espectacular i com si d’unes fitxes de dominó es tractés, vam utilitzar-les com a projeccions durant l’obra de teatre que seria el fil conductor.

La Salle 1La Salle 2La Salle 3La Salle 4

I finalment, tot això va ser possible pel lideratge i implicació de la Comissió de Sant Jordi; un grup molt significatiu de 4t van presentar-se de forma voluntària per a esgarrapar hores i ser guionistes, vestuari, tècnics de so, etc. Durant les classes de català havíem treballat poesia visual, objecte i escènica, per tant, ja coneixien com calia ser Brossa damunt l’escenari (o al pati de butaques, clar!). Els vaig escriure l’argument i la primera escena, i a partir d’aquí van continuar ells escrivint i desenvolupant el fil conductor de l’obra. L’argument és el següent: els dos personatges principals, PARAULA i IMATGE, han de créixer i retrobar-se per tal d’esdevenir poesia, ara bé tot dependrà de si ART, ajudant qui representa la creativitat i també l’essència del poeta Brossa, i ADDICCIÓ, antagonista qui representa els estereotips i les convencions, estimularan o per contra evitaran que sigui possible aquest retrobament entre PARAULA I IMATGE. A més, els personatges d’ART i IMATGE també s’expressen musicalment.

És així com l’espectacle “L’apoteosi de la paraula” s’emergeix com una obra molt brossiana: incorpora el gag de “L’inrevés” del propi Brossa, és gairebé parateatral (hi intervenen la música en directe, les projeccions audiovisuals, el ball i la literatura) i vol ser teatre que mostra com fer-ne perquè explicava la història d’un director de teatre que vol fer una obra per celebrar l’aniversari del centenari del naixement de Joan Brossa. Ara bé, els propis personatges s’apropien del text fins a protagonitzar-ne un final sonat.

L’experiència ha valgut la pena i els personatges encara corren per les aules, doncs els propis alumnes no se’n volen desfer. Podríem dir doncs que el discurs ha calat fins al moll de l’os. Brossa hi és present i “l’altra mirada” ja la practiquen pel seu compte, l’experiència els ha transformat.

Anna Guim

Docent a La Salle Bonanova

//

L’Hemisferi Dret i Joan Brossa

El Servei Educatiu del MACBA ha concebut una capsula formativa monogràfica dedicada a Joan Brossa per tal de treballar la transversalitat de la seva obra i la rellevància del fons documental del poeta que es troba al Centre d’Estudis i Documentació del museu.

L’experiència que ens proposen s’adreça a alumnes de secundària i és un recurs transversal a tot el currículum escolar que pretén convertir la vivència artística en una eina de reflexió sobre el món en què vivim.

El projecte s’articula en dues fases: la primera té lloc a l’aula i la segona al museu. El Servei Educatiu ha preparat una guia didàctica de suport per tal que el professorat pugui dur a terme la primera fase. També ha concebut una peça audiovisual per presentar el poeta d’una forma atractiva i suggerent i un joc de cartes per dinamitzar una activitat dialògica i interactiva a l’aula. Aquesta part no implica gaire preparació per part dels docents i pot realitzar-se durant l’hora destinada a tutoria.

La segona etapa del projecte, en canvi, es desenvoluparà a les sales del museu. En aquest cas, els joves, acompanyats d’un educador, es confrontaran directament amb les obres de la col·lecció per tal d’aproximar-se a la pràctica contemporània des de la vivència directa. D’aquesta manera, s’acostaran a l’art des d’un posicionament compromès que els permetrà donar sentit a dubtes, preocupacions, etc.

Si esteu interessats a dur a terme aquesta experiència amb els vostres alumnes o voleu rebre més informació, no dubteu a enviar un correu a educacio@macba.cat.

//

Poeta líquid, lector lliure, fundació didàctica

Joan Brossa, en tant que artista sintètic i poeta líquid, ofereix una infinitat de possibilitats pedagògiques a tots els nivells: des de la grandesa còsmica taoista, per exemple, a l’esforç de reproducció d’un gènere ja perdut per manca d’intèrprets capacitats com és el cas dels monòlegs de transformació. Ara bé, el poeta ens possibilita l’accés a la seva obra i al seu procés reflexiu d’una manera absoluta; això és, permetent la lliure interpretació del lector. És llavors que entra en joc la tasca didàctica de la Fundació.

El Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es basa en el profund coneixement de l’obra i el procés de creació poètica de Brossa. Però alhora, té ben presents les necessitats del públic (a fe que n’hi ha molts!) al qual s’adreça. I és que no podem pretendre que nens de cinc anys processin la identificació del poeta amb el Wotan wagnerià, de la mateixa manera que no tractarem de simplificar el deix existencialista del Poema visual transitable en tres temps per als adults.

El resultat d’aquesta combinació són un seguit de tallers, d’activitats dins i fora de l’aula, que emfasitzen un tipus de poesia brossiana concret en funció de l’edat dels alumnes però amb un eix comú, la clau perquè els estudiants (i, per tant, la següent generació) comprenguin la grandesa del poeta: l’homogeni procés reflexiu que el porta a la creació de l’obra en qüestió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Treballar Brossa amb nens (posem de 4 a 12 anys) és absolutament enriquidor i ho és per un motiu tan senzill com la fe: els nens creuen en la màgia, són impulsius, juguen. I és aquesta la raó per la qual estableixen una connexió instantània amb el món poètic de Joan Brossa; mentre els adults ens trenquem les banyes per tractar d’entendre racionalment la juxtaposició poètica d’elements, els nens es deixen endur i comprenen què és allò que vol dir l’obra poètica.

Ara bé, descobrir el poeta als adolescents té quelcom d’insòlit. En primer lloc perquè, per més que cridin i se’t rifin, se’ls cau la baba davant d’un pot ple de ceres de colors. I en segon lloc, perquè, si bé ja no connecten immediatament amb la poesia, sí que són capaços de sorprendre’s obertament un cop comprenen el sentit de la peça, que no deixa de ser l’efecte que el poeta desitjava.

Potser, de l’extensa oferta educativa de la Fundació, només per simple estima personal, destacaria el taller que parteix d’un quasi filosòfic llibre de poesia visual —Els etcèteres— així com l’activitat que, en col·laboració amb el Servei Educatiu de la Filmoteca de Catalunya, mostra el cinema hipnagògic que Brossa imaginà i que, malauradament, ningú ens ha ensenyat a valorar, encara.

És tota una art, l’educació. I sense pretendre de canviar un sistema acadèmic advers, el que proposa la Fundació Joan Brossa és plantar la llavor poètica de la revolta en aquells que, ben aviat, hauran de triar un seguit de models referencials en tots els àmbits. Cal comprendre i interioritzar l’obra brossiana per, aleshores, reproduir en qualsevol àmbit els valors humans que impregnaven la seva poesia. I la tasca de la Fundació és ajudar-hi. Ara només ens cal deixar-nos salvar.

Héctor Mellinas

Antic practicant i educador de la Fundació Joan Brossa

RR

Sobre el teatre de Joan Brossa.

Som el Miguel, l’Andrea i la Sandra, estudiants de secundària l’IES El Calamot de Gavà. Estem fent un treball per a l’assignatura de llengua i literatura catalana sobre el teatre a Catalunya des de la fi de la guerra civil espanyola fins als temps actuals i hem decidit de fer la part pràctica sobre Joan Brossa, un dels autors més rellevants d’aquest període. Vam escollir aquest tema perquè ens semblava força interessant i de fàcil accés ja que coneixíem la tasca que desenvolupa la Fundació Joan Brossa i potser ens podrien ajudar. És per això que, quan la professora va acceptar el treball, la primera cosa que vam fer, va ser posar-nos en contacte amb la Fundació per explicar-los el que volíem fer.

El passat divendres 25 d’octubre a la tarda vam visitar la Fundació i ens va rebre la Judith Barnés. Vam estar parlant amb ella sobre la vida de Joan Brossa i també ens va explicar algunes anècdotes ben curioses. Ens va regalar quatre llibres que recullen algunes de les obres de l’autor i ens va recomanar altres llibres per aprofundir-hi i poder ampliar el nostre treball. Quan vàrem sortir de les oficines, vam fer un tomb per les instal·lacions del teatre La Seca Espai Brossa i vam fer algunes fotografies:

“Despullament”, 1991   –   Llibreria de la Fundació  –   “L’empleat”, 1989

Després de visitar l’exposició “A escena. Personatges brossians” al Col·legi d’Aparelladors i d’Arquitectes Tècnics de Barcelona, vam posar en comú les diferents opinions i contrastar-les. El nostre treball ha quedat molt més complet després d’afegir tota aquesta informació.

Les conclusions que vam extreure de tot plegat van ser que el teatre de la postguerra va estar molt reprimit per la dictadura franquista. Molt autors van haver de marxar per poder seguir la seva carrera literària però d’altres van abandonar el seu ofici com a escriptor o poeta o van seguir practicant-lo d’amagat. A Joan Brossa no el podem definir com un autor de poesia, o com un autor de prosa o de teatre, perquè Brossa no es va tancar a cap gènere, per a ell no hi havia límits. Brossa va anar més enllà dels gèneres tradicionals. D’una banda, va fer que la poesia superés els límits de la paraula impresa o recitada i la va convertir en teatre (poesia escènica). I d’altra banda, la poesia es va fer imatge i apareixen experiències com la poesia visual, la poesia corpòria en espais públics, etc. També va col·laborar amb músics i va fer una mena d’homenatge a l’actor transformista italià Leopoldo Fregoli mitjançant els anomenats “Fregolismes” o Monòlegs de transformació.

//