L’Hemisferi Dret i Joan Brossa

El Servei Educatiu del MACBA ha concebut una capsula formativa monogràfica dedicada a Joan Brossa per tal de treballar la transversalitat de la seva obra i la rellevància del fons documental del poeta que es troba al Centre d’Estudis i Documentació del museu.

L’experiència que ens proposen s’adreça a alumnes de secundària i és un recurs transversal a tot el currículum escolar que pretén convertir la vivència artística en una eina de reflexió sobre el món en què vivim.

El projecte s’articula en dues fases: la primera té lloc a l’aula i la segona al museu. El Servei Educatiu ha preparat una guia didàctica de suport per tal que el professorat pugui dur a terme la primera fase. També ha concebut una peça audiovisual per presentar el poeta d’una forma atractiva i suggerent i un joc de cartes per dinamitzar una activitat dialògica i interactiva a l’aula. Aquesta part no implica gaire preparació per part dels docents i pot realitzar-se durant l’hora destinada a tutoria.

La segona etapa del projecte, en canvi, es desenvoluparà a les sales del museu. En aquest cas, els joves, acompanyats d’un educador, es confrontaran directament amb les obres de la col·lecció per tal d’aproximar-se a la pràctica contemporània des de la vivència directa. D’aquesta manera, s’acostaran a l’art des d’un posicionament compromès que els permetrà donar sentit a dubtes, preocupacions, etc.

Si esteu interessats a dur a terme aquesta experiència amb els vostres alumnes o voleu rebre més informació, no dubteu a enviar un correu a educacio@macba.cat.

//

Poeta líquid, lector lliure, fundació didàctica

Joan Brossa, en tant que artista sintètic i poeta líquid, ofereix una infinitat de possibilitats pedagògiques a tots els nivells: des de la grandesa còsmica taoista, per exemple, a l’esforç de reproducció d’un gènere ja perdut per manca d’intèrprets capacitats com és el cas dels monòlegs de transformació. Ara bé, el poeta ens possibilita l’accés a la seva obra i al seu procés reflexiu d’una manera absoluta; això és, permetent la lliure interpretació del lector. És llavors que entra en joc la tasca didàctica de la Fundació.

El Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es basa en el profund coneixement de l’obra i el procés de creació poètica de Brossa. Però alhora, té ben presents les necessitats del públic (a fe que n’hi ha molts!) al qual s’adreça. I és que no podem pretendre que nens de cinc anys processin la identificació del poeta amb el Wotan wagnerià, de la mateixa manera que no tractarem de simplificar el deix existencialista del Poema visual transitable en tres temps per als adults.

El resultat d’aquesta combinació són un seguit de tallers, d’activitats dins i fora de l’aula, que emfasitzen un tipus de poesia brossiana concret en funció de l’edat dels alumnes però amb un eix comú, la clau perquè els estudiants (i, per tant, la següent generació) comprenguin la grandesa del poeta: l’homogeni procés reflexiu que el porta a la creació de l’obra en qüestió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Treballar Brossa amb nens (posem de 4 a 12 anys) és absolutament enriquidor i ho és per un motiu tan senzill com la fe: els nens creuen en la màgia, són impulsius, juguen. I és aquesta la raó per la qual estableixen una connexió instantània amb el món poètic de Joan Brossa; mentre els adults ens trenquem les banyes per tractar d’entendre racionalment la juxtaposició poètica d’elements, els nens es deixen endur i comprenen què és allò que vol dir l’obra poètica.

Ara bé, descobrir el poeta als adolescents té quelcom d’insòlit. En primer lloc perquè, per més que cridin i se’t rifin, se’ls cau la baba davant d’un pot ple de ceres de colors. I en segon lloc, perquè, si bé ja no connecten immediatament amb la poesia, sí que són capaços de sorprendre’s obertament un cop comprenen el sentit de la peça, que no deixa de ser l’efecte que el poeta desitjava.

Potser, de l’extensa oferta educativa de la Fundació, només per simple estima personal, destacaria el taller que parteix d’un quasi filosòfic llibre de poesia visual —Els etcèteres— així com l’activitat que, en col·laboració amb el Servei Educatiu de la Filmoteca de Catalunya, mostra el cinema hipnagògic que Brossa imaginà i que, malauradament, ningú ens ha ensenyat a valorar, encara.

És tota una art, l’educació. I sense pretendre de canviar un sistema acadèmic advers, el que proposa la Fundació Joan Brossa és plantar la llavor poètica de la revolta en aquells que, ben aviat, hauran de triar un seguit de models referencials en tots els àmbits. Cal comprendre i interioritzar l’obra brossiana per, aleshores, reproduir en qualsevol àmbit els valors humans que impregnaven la seva poesia. I la tasca de la Fundació és ajudar-hi. Ara només ens cal deixar-nos salvar.

Héctor Mellinas

Antic practicant i educador de la Fundació Joan Brossa

RR

Sobre el teatre de Joan Brossa.

Som el Miguel, l’Andrea i la Sandra, estudiants de secundària l’IES El Calamot de Gavà. Estem fent un treball per a l’assignatura de llengua i literatura catalana sobre el teatre a Catalunya des de la fi de la guerra civil espanyola fins als temps actuals i hem decidit de fer la part pràctica sobre Joan Brossa, un dels autors més rellevants d’aquest període. Vam escollir aquest tema perquè ens semblava força interessant i de fàcil accés ja que coneixíem la tasca que desenvolupa la Fundació Joan Brossa i potser ens podrien ajudar. És per això que, quan la professora va acceptar el treball, la primera cosa que vam fer, va ser posar-nos en contacte amb la Fundació per explicar-los el que volíem fer.

El passat divendres 25 d’octubre a la tarda vam visitar la Fundació i ens va rebre la Judith Barnés. Vam estar parlant amb ella sobre la vida de Joan Brossa i també ens va explicar algunes anècdotes ben curioses. Ens va regalar quatre llibres que recullen algunes de les obres de l’autor i ens va recomanar altres llibres per aprofundir-hi i poder ampliar el nostre treball. Quan vàrem sortir de les oficines, vam fer un tomb per les instal·lacions del teatre La Seca Espai Brossa i vam fer algunes fotografies:

“Despullament”, 1991   –   Llibreria de la Fundació  –   “L’empleat”, 1989

Després de visitar l’exposició “A escena. Personatges brossians” al Col·legi d’Aparelladors i d’Arquitectes Tècnics de Barcelona, vam posar en comú les diferents opinions i contrastar-les. El nostre treball ha quedat molt més complet després d’afegir tota aquesta informació.

Les conclusions que vam extreure de tot plegat van ser que el teatre de la postguerra va estar molt reprimit per la dictadura franquista. Molt autors van haver de marxar per poder seguir la seva carrera literària però d’altres van abandonar el seu ofici com a escriptor o poeta o van seguir practicant-lo d’amagat. A Joan Brossa no el podem definir com un autor de poesia, o com un autor de prosa o de teatre, perquè Brossa no es va tancar a cap gènere, per a ell no hi havia límits. Brossa va anar més enllà dels gèneres tradicionals. D’una banda, va fer que la poesia superés els límits de la paraula impresa o recitada i la va convertir en teatre (poesia escènica). I d’altra banda, la poesia es va fer imatge i apareixen experiències com la poesia visual, la poesia corpòria en espais públics, etc. També va col·laborar amb músics i va fer una mena d’homenatge a l’actor transformista italià Leopoldo Fregoli mitjançant els anomenats “Fregolismes” o Monòlegs de transformació.

//