MIRADES. 2017-2018

Des del servei educatiu de la Fundació continuem apostant pels projectes de curs. És per això que, per tercer any consecutiu, impulsem una nova proposta per tal que els centres educatius es submergeixin en l’univers brossià. El títol de la proposta del curs 2017-2018 és “Mirades” i es centra a explorar la poesia objectual.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia eren eines al servei de la comunicació que ens havien d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. Els poemes objecte de Brossa són metàfores quotidianes tridimensionals que provenen de la realitat més propera i tangible; objectes senzills, despullats, que, en un joc d’unió i aparellament, generen altres significats. Així doncs, el poeta tendeix a unir elements inconnexos tot transformant la realitat i generant una de nova en un acte d’eixamplar la nostra mirada,.

El significat d’aquests tipus de poemes és ben divers: n’hi ha de crítics, d’irònics, de juganers, de lírics, etc. De vegades, els títols poden ser simplement una descripció, d’altres poden esdevenir autèntics poemes i, en molts casos, el títol “Poema objecte” fa que el poeta interpel·li l’espectador per tal que en completi el significat. Aquí l’espectador és un executant, participa de l’obra i la completa.

El procés creatiu esdevé clau a l’hora de comprendre la manera de procedir del poeta. Brossa descriu aquest procés des de la recerca, però també des de l’atzar i, fins i tot, des del somni. En tots els casos, però, no es tracta d’una associació banal sinó d’un treball reflexiu, d’anàlisi, de perfeccionament, que dóna lloc al poema. Aquesta manera de treballar s’haurà de tenir molt present a l’hora de desenvolupar el projecte “Mirades” a l’aula. Us hi apunteu?

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

EN TRANSFORMACIÓ

L’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera tampoc no ens podia fallar enguany. Els alumnes de 10 anys de la classe del Bruixot, en el marc del projecte “En transformació” i amb la passió del mestre Patrici Batalla, han experimentat amb el format del llibre d’artista per posar de manifest que la vida va canviant i es va generant talment com si fos un llibre. Així doncs, a través del llibre d’artista, els alumnes han pogut explicar els seus viatges vitals des de la plàstica i la literatura.

Per tal d’entrar en matèria, i tenint en compte que els alumnes no havien vist mai un llibre d’artista, l’Escola va convidar l’Adela de Bara. Amb ella van poder comprendre la importància que té la conceptualització d’un llibre-art: la definició del format, els materials necessaris i el contingut a transmetre.

En una segona sessió, els alumnes van analitzar algunes imatges de llibres transformats que havien estat exposats a l’Arts Libris 2017. Amb tota aquesta informació, els alumnes estaven preparats per iniciar el viatge:

  • Encara que costi, és una bona idea.
  • És molt divertit fer això perquè els llibres són importants.
  • Quan ho anàvem veient, ja he apuntat idees.
  • Serà com una nova experiència.

I aquí en teniu alguns dels resultats. N’estem molt satisfets!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

De Fit a Fit: Brossa – Gromača

El col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic no deixa de sorprendre’ns any rere any. Si el projecte BrossAlícia va causar força rebombori a les xarxes socials ara fa dos anys, enguany la Sílvia Caballeria i la Carme Codina, unes professores emprenedores i apassionades, s’han proposat el repte de vehicular la vida de dos poetes aparentment llunyans, Joan Brossa i la croata Tatjana Gromača, a partir d’un fet traumàtic com és l’experiència de la guerra.

Així doncs, els alumnes de primer de batxillerat han conegut la vida i l’obra dels dos creadors i s’han centrat en el vessant més combatiu i compromès de la seva poesia. A partir d’aquí han fet confluir la paraula escrita i l’expressió plàstica amb la creació de llibres d’artista que vehiculen les veus dels dos poetes.

Els alumnes van muntar una exposició a l’escola amb els resultats que va ser inaugurada el 18 de març. Atès que la iniciativa s’emmarca en el projecte europeu “The Iugoslav War’s. Another face of European civilisation?”, una comissió va assistir a la inauguració. Caballeria destaca que la participació en aquesta iniciativa ha permès que la poesia de Brossa sigui coneguda en altres països. A més, el centre es va posar en contacte amb Gromača per tal d’explicar-li la iniciativa i aquesta es mostrà sorpresa de saber que uns alumnes de Catalunya llegien els seus versos a banda de manifestar interès per conèixer l’obra de Brossa.

Gràcies per la feina i l’entusiasme!

//

Il·lustrats per Brossa

Dues hores van ser suficients (tot i les moltes que realment n’hagueren calgut) per plasmar en un grup de tan sols una quinzena de joves la magnitud i la rellevància que Joan Brossa va tenir, i que encara avui dia manté, en la poesia catalana. Ple de vitalitat i d’enginy, la figura d’aquesta personalitat va captivar els alumnes de literatura catalana que, presos per l’univers del poeta, van gaudir-lo en tot el seu epokhé.

Joan Brossa i Cuervo (1919-1998), poeta, dramaturg i artista plàstic, és considerat el gran avantguardista català de la segona meitat del segle XX. Creador del grup artístic Dau al Set amb d’altres companys, fou un dels primers grans defensors de la poesia visual catalana.

Tot i l’extensa varietat de registres amb què el poeta va experimentar al llarg de la seva trajectòria, el seu vessant poeticovisual fou especialment destacable. El taller de creació poètica que va tenir lloc al nostre centre l’11 d’octubre de 2016 organitzat per la Fundació Joan Brossa i dinamitzat per la Laia Serrano, va constar de dues parts: en primer lloc, una introducció a l’univers creatiu del poeta ens va ajudar a entendre la poesia des d’una perspectiva més àmplia; i en segon, una part creativa en què els alumnes vàrem crear poemes a la manera de Brossa.

Inspirats pel poeta, els estudiants humanístics ens vàrem transportar a l’època més avantguardista de Brossa, plasmant en unes quantes làmines tot allò que transmetia el seu univers tant conceptual com emocional. El resultat va donar lloc a un poemari col·lectiu: un àlbum ple d’idees, pensaments, reivindicacions i reflexions d’un grup de joves que, enlluernats pel més gran, vàrem voler dir-hi la nostra.

Sempre és bo portar a la part pràctica quelcom que es vol treballar adequadament. La literatura ens fa ser més persones i, gràcies a ella, auxiliar i sovint inspiradora de tot allò que ens envolta, som capaços d’entendre el nostre curiós, esporàdic, i maquiavèl·lic món. Joan Brossa n’és l’exemple clar. La seva personalitat perdurarà per molts anys i activitats com aquesta en són les grans credencials. Saber fer de la seva poesia una eina del nostre plaer i coneixement és una de les moltes riqueses que en podem adoptar, evitant de fer-ne un tabú. És per això que, tal com deia aquell… Què és poesia? Poesia… ets tu.

David Gargallo 

Alumne de 2n de batxillerat de la Institució Cultural del CIC

//

Paraules i objectes

En el marc d’un projecte interdisciplinari i internivells que reuneix al voltant de la figura de Joan Brossa els cursos de 6è aula d’acollida II i 5è CM2-6 del Liceu Francès de Barcelona, una quarantena d’alumnes, de la mà de les seves professores d’arts plàstiques (Hélène Lafond), de català (Marcela Restom i Júlia Ferrer) i de francès (Capucine Lambert) han descobert la poesia objecte.

Els alumnes més grans van començar per un tast de poesia contemporània adequada a la seva edat a través del web Viulapoesia. Van llegir i escoltar poemes de Josep-Francesc Delgado, Dolors Miquel, Josep Piera sobre la poesia i també composicions sobre temes diversos de Delfí Abella, Maria Dolors Pellicer, Joana Raspall  i Joan Brossa. Tot seguit, van navegar lliurement pels poemes de la secció infantil del web a la cerca de paraules que els agradessin. Les van apuntar en petites cartolines i les van compartir amb els companys en una taula gran. A partir d’aquestes paraules, van escriure els seus poemes de text sobre l’escola, la natura i la no-violència.

El grup dels més petits van escriure també poemes “a la manera de” després de treballar l’obra de Brossa. Van elaborar, per exemple, poemes visuals de tipus cal·ligrama, o bé composicions seguint el model del poema “Dòmino”. També van imitar el llenguatge publicitari jugant amb imatges i paraules.

No cal dir que va ser ocasió d’escriure lliurement i creativament, però també d’aprendre paraules noves, d’exercitar la comprensió de textos literaris i de conèixer autors catalans contemporanis. A més, per compartir aquestes creacions, es va organitzar una sessió de slam a la biblioteca del centre on cadascú va recitar el seu poema.

Un segon pas va ser introduir a l’aula la poesia visual i la poesia objecte, també a través d’exemples, especialment de Joan Brossa, així com la figura d’aquest autor. Aquesta fase es va complementar amb un recorregut guiat per Ciutat Vella on els alumnes van conèixer poemes urbans i llocs emblemàtics relacionats amb el poeta com ara la botiga El rei de la màgia o El ingenio, de la mà d’Héctor Mellinas que va fer de guia i animador. Un altres grup, acompanyats per Judith Barnés, va visitar la secció del MACBA on hi ha alguns poemes objecte brossians. Finalment, van realitzar un taller al MACBA organitzat conjuntament per la Fundació Joan Brossa, en el qual van fabricar un llibre objecte inspirant-se en grans temes de Brossa, com la màgia,  el carnaval, el teatre i l’alfabet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, va ser l’hora de la creació plàstica. La professora d’art els va guiar en la comprensió dels “ensamblatges” d’objectes que donen un nou significat i un nou estatus als elements que hi intervenen i, després de fer la relació amb la poesia, els alumnes van elaborar el seu poema objecte amb petits objectes quotidians i de reciclatge. Aquestes obres i els llibres elaborats al taller el MACBA són actualment objecte d’una exposició a l’entrada de l’escola.

Amb aquestes activitats els alumnes han fet aprenentatges de llengua, literatura i arts plàstiques i han pogut expressar-se creativament mitjançant les paraules i els objectes. Han pogut conèixer  la figura de Joan Brossa que els ha sorprès per la proximitat que té amb el seu món quan utilitza d’allò que atrau els infants, com el del joc i  la màgia. Ho han trobat una activitat diferent, divertida i motivadora que els ha permès aprendre i demostrar les seves dots creatives amb llibertat.

Júlia Ferrer

Professora del Liceu Francès

//

Tinta brossiana en marxa!

Ara fa unes setmanes que vàrem estrenar el taller creatiu “Tinta brossiana”, una proposta desenvolupada conjuntament amb el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa amb la finalitat de descobrir l’essència poètica brossiana a partir de l’experimentació amb la tinta xinesa i la creació de haikus. A la I Jornada Educativa que va organitzar la Fundació el passat mes de juliol, vaig explicar quina era la meva experiència artística i educativa en aquesta disciplina i de quina manera es pot enllaçar amb la manera de fer poesia de Brossa.

El taller va reunir una vintena d’estudiants dels darrers cursos d’ESO de l’Escola Andorrana de segona ensenyança d’Ordino. En el marc de l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica, la professora Cristina Gavaldà i la fotògrafa Mònica Galera van seguir el desenvolupament del taller. En primer lloc, vaig presentar el poeta protagonista de la sessió: Joan Brossa. A partir de diferents preguntes formulades als alumnes vam descriure plegats qui era, quan va viure, què va fer, de quina manera entenia la poesia, quin compromís tenia amb les arts i com jugava amb les metàfores per tal de generar nous significats.  A continuació, vàrem llegir diferents poemes del poeta i els vàrem relacionar amb els haikus per tal d’analitzar el llenguatge sintètic i essencialista del poeta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En acabar la presentació, vàrem començar amb la pràctica. Per començar, vaig realitzar una demostració de com es pinta amb els objectes tradicionals japonesos i vaig parlar sobre la relació estètica i conceptual que s’estableix entre la tinta xinesa i els haikus. En segon lloc, els alumnes varen començar a pintar els haikus que havien preparat uns dies abans amb la professora.

L’experiència va resultar molt enriquidora. Els alumnes no havien pintat mai amb una tècnica tan expressiva com aquesta que juga només amb el negre i l’aigua sobre el paper. Tot plegat una perfeta simfonia creativa entre Brossa, poesia i pintura.

Enric Llevat

Artista, professor i educador de la Fundació Joan Brossa

j

Jocs Brossials a l’Escola Palau

A l’Escola Palau de Palau-solità i Plegamans s’ha dut a terme el programa “Pla d’Impuls a la Lectura” que proposa el Departament d’Educació. La poesia de Joan Brossa ens va servir per treballar amb infantil i primària un dels temes plantejats: fer prediccions.

Abans de proposar-lo als alumnes, però, vàrem fer una sessió formativa amb tot el claustre per tal de conèixer qui era Joan Brossa i en què consistia la seva poesia. Aquesta primera aproximació va permetre que cada mestre desenvolupés un treball específic amb els seus alumnes a partir de l’obra de l’autor i que en fes, posteriorment, una avaluació a partir dels resultats assolits.

Aquí teniu la proposta de gradació per cicles que vàrem fer a l’hora de fer prediccions amb els alumnes a partir de la poesia de Brossa:

Cicle inicial:

  • Faig servir el títol del poema.
  • Faig servir les il·lustracions.
  • Em faig preguntes i les vaig responent mentre llegeixo.

Cicle mitjà:

  • Faig servir el títol del poema.
  • Faig servir les il·lustracions.
  • Em faig preguntes i les vaig responent mentre llegeixo.
  • Faig servir el que sé del poeta i de la seva obra.

Cicle superior:

  • Faig servir el títol del llibre.
  • Faig servir les il·lustracions.
  • Em faig preguntes i les vaig responent mentre llegeixo.
  • Faig servir el que sé del poeta i de la seva obra.
  • Busco informació per veure si ho he encertat o no, si parla sobre allò que m’havia imaginat o no, etc.
  • Si no ho entenc, m’aturo i torno a llegir.

Per tal de dur a terme aquest procés, cada mestre va fer una sessió de modelatge en què consensuava i acordava el procediment a seguir amb els alumnes. Una vegada els alumnes van acabar la feina, el mestre va valorar el grau d’assimilació assumit per part dels alumnes amb la creació d’un poema inspirat en l’obra de Brossa. En el meu cas vaig demanar als alumnes d’educació especial de 4t de primària que creessin un titella brossià a partir del conte de “La gallineta”. La veritat és que van sortir coses molt xules!

Una vegada tots els alumnes de primària del centre varen desenvolupar els seus treballs, es va proposar que per Sant Jordi, en lloc de fet els “Jocs Florals” que organitzem cada any, es fessin un “Jocs Brossials”. En aquesta activitat també van participar els alumnes d’educació infantil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Així doncs, tots els passadissos de l’escola es van omplir de poesia inspirada en l’obra de l’autor. Un jurat format per mestres del centre van escollir-ne els millors. El dia de sant Jordi es van lliurar els diplomes als guanyadors.

Teia Moner

Pedagoga terapeuta de l’Escola Palau

 

 

Arbust Brossa. Llegir i mirar Joan Brossa

Amb la voluntat d’acostar la poesia brossiana als futurs mestres del país i d’explorar-ne les il·limitades possibilitats educatives que ofereix, la Fundació Joan Brossa va organitzar l’exposició “Arbust Brossa. Llegir i mirar Joan Brossa”, comissariada per Glòria Bordons i Judith Barnés, a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València en el marc del XV Congrés Internacional de la Sociedad Española de la Didáctica de la Lengua y la Literatura que va tenir lloc entre el 19 i el 21 de novembre del 2014.

Aquesta mostra, que es va poder visitar des del 18 de novembre fins al 20 de desembre, estava formada per cartells i poemes escrits del poeta que s’agrupaven en parelles per tal d’establir un diàleg o bé generar alguna connexió entre la imatge i la paraula. Amb aquest joc de correspondències es manifesta que visió i llenguatge són inseparables a l’hora d’interpretar el missatge que volia transmetre el poeta. A la vegada, l’exposició s’articulava en nou eixos temàtics que permetien comprendre la particular visió que el poeta tenia de la vida i de la creació poètica.

L’esperit inquiet i compromès de Joan Brossa fa que l’espectador i el lector prenguin un protagonisme molt especial a l’hora de donar sentit als poemes. És per això que la mostra va voler generar un alt grau d’interacció amb els visitants. En un faristol gegant la pregunta “Joan Brossa és…?” interrogava els assistents tot permetent-los respondre a la qüestió. Altrament, es podien fer piulades a Twitter amb l’etiqueta #ArbustBrossa per tal de reflexionar entorn al contingut de la mostra.

#ArbustBrossa

Allò que voldríem destacar especialment d’aquesta experiència expositiva fou la gran col·laboració dels alumnes de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera i l’Escola Gavina de Picanya. Durant el temps que va durar la mostra, vàrem penjar a Twitter cinc dels cartells que s’hi exposaven per tal que els estudiants compartissin amb nosaltres les seves impressions.

#ArbustBrossa1

Aquí us en deixem els enllaços per tal que pugueu copsar les interessants reflexions i l’important treball que varen desenvolupar a l’escola:

A tots ells, MOLTES GRÀCIES!

//

Un Haiku aniversari…

D’ençà que va acabar la iniciativa #Brossa95 sou molts els qui ens heu manifestat que trobeu a faltar els acròstics brossians que durant pràcticament tres setmanes varen revolucionar Twitter. És per això que estem preparant una iniciativa similar que tindrà lloc entre els dies 30 de desembre de 2014 (dia en què es compliran setze anys de la mort del poeta) i 19 de gener de 2015 (dia en què se celebraria el seu noranta-sisè aniversari).

Cadascun d’aquests dies, a les 9h. del matí, la Fundació publicarà un poema visual de Brossa a Twitter. A partir de llavors, tots aquells usuaris que vulgueu participar, haureu de piular un haiku que s’inspiri en el poema escollit. En aquest cas l’etiqueta que farem servir serà #HaikuBrossa.

Us donem les instruccions que haureu de seguir a l’hora de crear els vostres haikus:

  • Els haikus són poemes molt breus d’origen japonès. En general tenen disset síl·labes distribuïdes en tres versos de cinc, set i cinc síl·labes cadascun.
  • Els haikus han de ser senzills, clars, com si fossin la fotografia d’un instant.
  • Els haikus conviden a imaginar allò que s’explica, ens encurioseixen, ens fan veure el món d’una altra manera.

Us proporcionem un exemple a partir del poema visual de Joan Brossa “O amb gruta” de 1970-1975:

O amb gruta. 1970-1975

   L’inconegut món

  concentrat en un punt viu.

  Silenci en blau.

  #HaikuBrossa

Matsuo Basho fou un dels impulsors d’aquesta fórmula poètica. De fet, Joan Brossa coneixia i admirava l’obra d’aquest poeta i fins i tot creà formes molt semblants a la del haiku caracteritzades per la simplicitat i la condensació d’elements:

Muntanyes de llibres

   Papers per terra

Passa un home amb un barret negre.

<<Vint-i-set poemes>> (1956), dins Cappare, 1973

En paraules de Pere Gimferrer:

Com en la poesia xinesa de l’època Tang o en el Hai-ku japonès […], Brossa actua per condensació i eliminació d’elements: per concentració d’intensitat, en darrer terme. Cap transcendentalització i, alhora, la transcendentalització màxima: l’instant fugitiu es fa immòbil, el fet quotidià esdevé misteriós o màgic en isolar-lo i unes simples paraules de joia substitueixen odes i invocacions. El do metafòric de Brossa obre el ventall de les lletanies amatòries; satíric, el veiem confrontar la trivialitat amb el sublim, i semblant més que mai a Basho o Buson, els vells mestres nipons, coneix el valor taumatúrgic dels mots més senzills i la faç enigmàtica d’allò que, al profà, no li sembla que demani pas cap exegesi [1].

Amb aquesta iniciativa volem treballar el llenguatge, la imaginació, la concreció i la puresa creativa. Esperem que, com l’experiència passada, el #HaikuBrossa sigui tot un èxit!

[1] Pere Guiferrer explica la connexió existent entre la poesia escrita de Joan Brossa i els haikus al pròleg del llibre Cappare de Joan Brossa.

//

Joc, màgia, creació i transformació

Dimarts 12 de març, un grup de vint-i-cinc alumnes de 1r de primària de l’Escola Orlandai va visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”. Era un grup despert, curiós, i que s’havia informat sobre el poeta i les seves creacions poètiques.

Explorant poemes brossians

Explorant poemes brossians

El recorregut va començar al vestíbul de La Seca, on vaig rebre el grup davant del cartell de l’exposició, i els vaig fer algunes preguntes sobre la figura de Brossa. Les respostes del grup em van sorprendre i desconcertar una mica, ja que superaven força les expectatives que m’havia fet mentre preparava les activitats per a la visita. Tot seguit, els vaig fer observar el poema visual que mostra un antifaç amb totes les lletres de l’alfabet, davant del qual els vaig formular una pregunta que no haurien de respondre fins al final de la visita: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?”

L'empleat, 1989

“L’empleat”, 1989

Al primer replà, davant la instal·lació “L’empleat”, em van tornar a deixar bocabadada, ja que en reconeixien tots els elements; i de l’americana s’adonen que, enlloc de mans, té estreps. Vam continuar pujant i ens vam aturar a la instal·lació “Despullament”, en la qual van respondre, sense dubtar-ho ni un segon, que és un balancí, però que li’n falten parts. Em va fascinar especialment el comentari d’un nen que va dir: “És com si fos un arbre però com un balancí”, perquè va saber interrelacionar les fulles d’arbre de terra amb les parts que faltaven al balancí. També va afegir que el balancí estava despullat com un arbre sense fulles.

A la sala d’exposició, asseguts davant de la primera foto de Joan Brossa, la mateixa del cartell, a partir del barret que duia el poeta –era un barret de copa– vaig introduir un tret característic: la seva fascinació pel món de la màgia. I amb una foto de Brossa de quan era petit, els vaig parlar d’una altra afició del poeta que perduraria durant tota la seva vida: les joguines.

Explicant l'interès que Brossa tenia per la màgia.

Brossa i la màgia

Seguidament, vam anar descobrint alguns poemes objecte, visuals i escrits de Brossa:

  • Poemes objecte: “Senyor” i “L’ou del caos”, que els van meravellar, i els van suscitar comentaris com: El senyor que es posa el barret seria com un ninot, es mouria com les joguines de corda, no pensaria,... membre l’ou s’obriria i en sortirien unes potes de pollet, després de donar-li corda explotaria, caminaria amb les potes, no passaria res, l’ou és buit, etc.
  • Poemes visuals: la S en forma de pentagrama, la S en forma de peix i el poema “Lunar” posen l’èmfasi en com el poeta transforma les lletres en altres coses.
  • Poemes escrits: el poema “Guants”, el vam representar de manera conjunta amb uns guants invisibles per descobrir com juga el poeta amb les paraules i els números per tal d’arribar finalment a un engany com si fos un truc de màgia

La part més interessant de la visita, segons les valoracions del grup, va ser l’activitat de creació d’un poema a partir d’una lletra o d’un objecte. Per dur-la a terme, es va dividir el grup en dos subgrups i a cadascun se li va donar materials i instruccions perquè fessin un poema objecte o un poema visual. Un cop feta l’activitat, es va agrupar tot l’alumnat. Llavors, cada parella mostrava el seu poema visual o objecte a la resta del grup i els preguntava com el titularien. La seva imaginació es va disparar i van crear poemes realment impressionants. En canvi, els va costar una mica endevinar els títols de les peces creades pels seus companys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De camí a la sortida de la sala, a partir del comentari sobre sobre alguns poemes visuals més reflexius sobre el tema de l’alfabet, vam recordar conceptes treballats durant el recorregut: com Joan Brossa transformava les lletres, girant-les, afegint-hi elements, canviant colors; quin tipus de poemes feia (visual, escrita i objectual); quines aficions tenia el poeta (la màgia i les joguines, entre d’altres) i com aquests trets tan característics del poeta es podien observar en les  seves obres.

Vam acabar la vista on l’havíem començada, al vestíbul. Novament, davant del poema visual de l’antifaç, van respondre la pregunta: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?” Aquestes són algunes de les respostes que van donar: perquè Brossa feia poemes amb les lletres, perquè deia que l’abecedari era molt important, perquè la lletra més important per a ell era la A. També vam parlar del carnaval, on la gent es posava màscares i antifaços per convertir-se en altres personatges; del teatre, on els actors es transformaven; i dels espectacles de màgia, on els mags transformaven la realitat com Brossa ho feia amb les lletres. Aleshores em vaig girar per posar-me l’antifaç i jo també em vaig transformar en un personatge apassionat per la poesia que els convidava a seguir treballant el món de Joan Brossa.

Sorpresa i transformació a mode de cloenda!

Sorpresa i transformació a mode de cloenda

Va ser una experiència molt enriquidora fer la visita guiada a un grup d’alumnes de 1r de primària observadors, participatius, curiosos i desperts, que entenen a la perfecció conceptes propis de nivells més alts i que havien fet una preparació a la visita molt encertada tant a l’escola com amb els pares.

Cristina Vinagre

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//