Jocs Brossials a l’Escola Palau

A l’Escola Palau de Palau-solità i Plegamans s’ha dut a terme el programa “Pla d’Impuls a la Lectura” que proposa el Departament d’Educació. La poesia de Joan Brossa ens va servir per treballar amb infantil i primària un dels temes plantejats: fer prediccions.

Abans de proposar-lo als alumnes, però, vàrem fer una sessió formativa amb tot el claustre per tal de conèixer qui era Joan Brossa i en què consistia la seva poesia. Aquesta primera aproximació va permetre que cada mestre desenvolupés un treball específic amb els seus alumnes a partir de l’obra de l’autor i que en fes, posteriorment, una avaluació a partir dels resultats assolits.

Aquí teniu la proposta de gradació per cicles que vàrem fer a l’hora de fer prediccions amb els alumnes a partir de la poesia de Brossa:

Cicle inicial:

  • Faig servir el títol del poema.
  • Faig servir les il·lustracions.
  • Em faig preguntes i les vaig responent mentre llegeixo.

Cicle mitjà:

  • Faig servir el títol del poema.
  • Faig servir les il·lustracions.
  • Em faig preguntes i les vaig responent mentre llegeixo.
  • Faig servir el que sé del poeta i de la seva obra.

Cicle superior:

  • Faig servir el títol del llibre.
  • Faig servir les il·lustracions.
  • Em faig preguntes i les vaig responent mentre llegeixo.
  • Faig servir el que sé del poeta i de la seva obra.
  • Busco informació per veure si ho he encertat o no, si parla sobre allò que m’havia imaginat o no, etc.
  • Si no ho entenc, m’aturo i torno a llegir.

Per tal de dur a terme aquest procés, cada mestre va fer una sessió de modelatge en què consensuava i acordava el procediment a seguir amb els alumnes. Una vegada els alumnes van acabar la feina, el mestre va valorar el grau d’assimilació assumit per part dels alumnes amb la creació d’un poema inspirat en l’obra de Brossa. En el meu cas vaig demanar als alumnes d’educació especial de 4t de primària que creessin un titella brossià a partir del conte de “La gallineta”. La veritat és que van sortir coses molt xules!

Una vegada tots els alumnes de primària del centre varen desenvolupar els seus treballs, es va proposar que per Sant Jordi, en lloc de fet els “Jocs Florals” que organitzem cada any, es fessin un “Jocs Brossials”. En aquesta activitat també van participar els alumnes d’educació infantil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Així doncs, tots els passadissos de l’escola es van omplir de poesia inspirada en l’obra de l’autor. Un jurat format per mestres del centre van escollir-ne els millors. El dia de sant Jordi es van lliurar els diplomes als guanyadors.

Teia Moner

Pedagoga terapeuta de l’Escola Palau

 

 

Arbust Brossa. Llegir i mirar Joan Brossa

Amb la voluntat d’acostar la poesia brossiana als futurs mestres del país i d’explorar-ne les il·limitades possibilitats educatives que ofereix, la Fundació Joan Brossa va organitzar l’exposició “Arbust Brossa. Llegir i mirar Joan Brossa”, comissariada per Glòria Bordons i Judith Barnés, a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València en el marc del XV Congrés Internacional de la Sociedad Española de la Didáctica de la Lengua y la Literatura que va tenir lloc entre el 19 i el 21 de novembre del 2014.

Aquesta mostra, que es va poder visitar des del 18 de novembre fins al 20 de desembre, estava formada per cartells i poemes escrits del poeta que s’agrupaven en parelles per tal d’establir un diàleg o bé generar alguna connexió entre la imatge i la paraula. Amb aquest joc de correspondències es manifesta que visió i llenguatge són inseparables a l’hora d’interpretar el missatge que volia transmetre el poeta. A la vegada, l’exposició s’articulava en nou eixos temàtics que permetien comprendre la particular visió que el poeta tenia de la vida i de la creació poètica.

L’esperit inquiet i compromès de Joan Brossa fa que l’espectador i el lector prenguin un protagonisme molt especial a l’hora de donar sentit als poemes. És per això que la mostra va voler generar un alt grau d’interacció amb els visitants. En un faristol gegant la pregunta “Joan Brossa és…?” interrogava els assistents tot permetent-los respondre a la qüestió. Altrament, es podien fer piulades a Twitter amb l’etiqueta #ArbustBrossa per tal de reflexionar entorn al contingut de la mostra.

#ArbustBrossa

Allò que voldríem destacar especialment d’aquesta experiència expositiva fou la gran col·laboració dels alumnes de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera i l’Escola Gavina de Picanya. Durant el temps que va durar la mostra, vàrem penjar a Twitter cinc dels cartells que s’hi exposaven per tal que els estudiants compartissin amb nosaltres les seves impressions.

#ArbustBrossa1

Aquí us en deixem els enllaços per tal que pugueu copsar les interessants reflexions i l’important treball que varen desenvolupar a l’escola:

A tots ells, MOLTES GRÀCIES!

//

Un Haiku aniversari…

D’ençà que va acabar la iniciativa #Brossa95 sou molts els qui ens heu manifestat que trobeu a faltar els acròstics brossians que durant pràcticament tres setmanes varen revolucionar Twitter. És per això que estem preparant una iniciativa similar que tindrà lloc entre els dies 30 de desembre de 2014 (dia en què es compliran setze anys de la mort del poeta) i 19 de gener de 2015 (dia en què se celebraria el seu noranta-sisè aniversari).

Cadascun d’aquests dies, a les 9h. del matí, la Fundació publicarà un poema visual de Brossa a Twitter. A partir de llavors, tots aquells usuaris que vulgueu participar, haureu de piular un haiku que s’inspiri en el poema escollit. En aquest cas l’etiqueta que farem servir serà #HaikuBrossa.

Us donem les instruccions que haureu de seguir a l’hora de crear els vostres haikus:

  • Els haikus són poemes molt breus d’origen japonès. En general tenen disset síl·labes distribuïdes en tres versos de cinc, set i cinc síl·labes cadascun.
  • Els haikus han de ser senzills, clars, com si fossin la fotografia d’un instant.
  • Els haikus conviden a imaginar allò que s’explica, ens encurioseixen, ens fan veure el món d’una altra manera.

Us proporcionem un exemple a partir del poema visual de Joan Brossa “O amb gruta” de 1970-1975:

O amb gruta. 1970-1975

   L’inconegut món

  concentrat en un punt viu.

  Silenci en blau.

  #HaikuBrossa

Matsuo Basho fou un dels impulsors d’aquesta fórmula poètica. De fet, Joan Brossa coneixia i admirava l’obra d’aquest poeta i fins i tot creà formes molt semblants a la del haiku caracteritzades per la simplicitat i la condensació d’elements:

Muntanyes de llibres

   Papers per terra

Passa un home amb un barret negre.

<<Vint-i-set poemes>> (1956), dins Cappare, 1973

En paraules de Pere Gimferrer:

Com en la poesia xinesa de l’època Tang o en el Hai-ku japonès […], Brossa actua per condensació i eliminació d’elements: per concentració d’intensitat, en darrer terme. Cap transcendentalització i, alhora, la transcendentalització màxima: l’instant fugitiu es fa immòbil, el fet quotidià esdevé misteriós o màgic en isolar-lo i unes simples paraules de joia substitueixen odes i invocacions. El do metafòric de Brossa obre el ventall de les lletanies amatòries; satíric, el veiem confrontar la trivialitat amb el sublim, i semblant més que mai a Basho o Buson, els vells mestres nipons, coneix el valor taumatúrgic dels mots més senzills i la faç enigmàtica d’allò que, al profà, no li sembla que demani pas cap exegesi [1].

Amb aquesta iniciativa volem treballar el llenguatge, la imaginació, la concreció i la puresa creativa. Esperem que, com l’experiència passada, el #HaikuBrossa sigui tot un èxit!

[1] Pere Guiferrer explica la connexió existent entre la poesia escrita de Joan Brossa i els haikus al pròleg del llibre Cappare de Joan Brossa.

//

Joc, màgia, creació i transformació

Dimarts 12 de març, un grup de vint-i-cinc alumnes de 1r de primària de l’Escola Orlandai va visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”. Era un grup despert, curiós, i que s’havia informat sobre el poeta i les seves creacions poètiques.

Explorant poemes brossians

Explorant poemes brossians

El recorregut va començar al vestíbul de La Seca, on vaig rebre el grup davant del cartell de l’exposició, i els vaig fer algunes preguntes sobre la figura de Brossa. Les respostes del grup em van sorprendre i desconcertar una mica, ja que superaven força les expectatives que m’havia fet mentre preparava les activitats per a la visita. Tot seguit, els vaig fer observar el poema visual que mostra un antifaç amb totes les lletres de l’alfabet, davant del qual els vaig formular una pregunta que no haurien de respondre fins al final de la visita: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?”

L'empleat, 1989

“L’empleat”, 1989

Al primer replà, davant la instal·lació “L’empleat”, em van tornar a deixar bocabadada, ja que en reconeixien tots els elements; i de l’americana s’adonen que, enlloc de mans, té estreps. Vam continuar pujant i ens vam aturar a la instal·lació “Despullament”, en la qual van respondre, sense dubtar-ho ni un segon, que és un balancí, però que li’n falten parts. Em va fascinar especialment el comentari d’un nen que va dir: “És com si fos un arbre però com un balancí”, perquè va saber interrelacionar les fulles d’arbre de terra amb les parts que faltaven al balancí. També va afegir que el balancí estava despullat com un arbre sense fulles.

A la sala d’exposició, asseguts davant de la primera foto de Joan Brossa, la mateixa del cartell, a partir del barret que duia el poeta –era un barret de copa– vaig introduir un tret característic: la seva fascinació pel món de la màgia. I amb una foto de Brossa de quan era petit, els vaig parlar d’una altra afició del poeta que perduraria durant tota la seva vida: les joguines.

Explicant l'interès que Brossa tenia per la màgia.

Brossa i la màgia

Seguidament, vam anar descobrint alguns poemes objecte, visuals i escrits de Brossa:

  • Poemes objecte: “Senyor” i “L’ou del caos”, que els van meravellar, i els van suscitar comentaris com: El senyor que es posa el barret seria com un ninot, es mouria com les joguines de corda, no pensaria,... membre l’ou s’obriria i en sortirien unes potes de pollet, després de donar-li corda explotaria, caminaria amb les potes, no passaria res, l’ou és buit, etc.
  • Poemes visuals: la S en forma de pentagrama, la S en forma de peix i el poema “Lunar” posen l’èmfasi en com el poeta transforma les lletres en altres coses.
  • Poemes escrits: el poema “Guants”, el vam representar de manera conjunta amb uns guants invisibles per descobrir com juga el poeta amb les paraules i els números per tal d’arribar finalment a un engany com si fos un truc de màgia

La part més interessant de la visita, segons les valoracions del grup, va ser l’activitat de creació d’un poema a partir d’una lletra o d’un objecte. Per dur-la a terme, es va dividir el grup en dos subgrups i a cadascun se li va donar materials i instruccions perquè fessin un poema objecte o un poema visual. Un cop feta l’activitat, es va agrupar tot l’alumnat. Llavors, cada parella mostrava el seu poema visual o objecte a la resta del grup i els preguntava com el titularien. La seva imaginació es va disparar i van crear poemes realment impressionants. En canvi, els va costar una mica endevinar els títols de les peces creades pels seus companys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De camí a la sortida de la sala, a partir del comentari sobre sobre alguns poemes visuals més reflexius sobre el tema de l’alfabet, vam recordar conceptes treballats durant el recorregut: com Joan Brossa transformava les lletres, girant-les, afegint-hi elements, canviant colors; quin tipus de poemes feia (visual, escrita i objectual); quines aficions tenia el poeta (la màgia i les joguines, entre d’altres) i com aquests trets tan característics del poeta es podien observar en les  seves obres.

Vam acabar la vista on l’havíem començada, al vestíbul. Novament, davant del poema visual de l’antifaç, van respondre la pregunta: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?” Aquestes són algunes de les respostes que van donar: perquè Brossa feia poemes amb les lletres, perquè deia que l’abecedari era molt important, perquè la lletra més important per a ell era la A. També vam parlar del carnaval, on la gent es posava màscares i antifaços per convertir-se en altres personatges; del teatre, on els actors es transformaven; i dels espectacles de màgia, on els mags transformaven la realitat com Brossa ho feia amb les lletres. Aleshores em vaig girar per posar-me l’antifaç i jo també em vaig transformar en un personatge apassionat per la poesia que els convidava a seguir treballant el món de Joan Brossa.

Sorpresa i transformació a mode de cloenda!

Sorpresa i transformació a mode de cloenda

Va ser una experiència molt enriquidora fer la visita guiada a un grup d’alumnes de 1r de primària observadors, participatius, curiosos i desperts, que entenen a la perfecció conceptes propis de nivells més alts i que havien fet una preparació a la visita molt encertada tant a l’escola com amb els pares.

Cristina Vinagre

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//