Uns #personatgesbrossians que diuen poesia!

Ja tenim a punt la quarta proposta de cocreació poètica a Twitter que tindrà lloc entre el 30 desembre de 2016 i el 19 de gener de 2017. Aquesta vegada la dedicarem a la poesia quotidiana i als poemes objecte de Joan Brossa que representen personatges. Així doncs, la proposta se centrarà a retre homenatge al dia a dia, a humanitzar la paraula poètica.

I com ho farem? Cada dia a les 9h., la Fundació penjarà un personatge brossià a Twitter. A partir de llavors, aquest personatge prendrà la paraula, parlarà sobre allò que veu i que sent, sobre allò que el preocupa o que s’estima, sobre allò que l’envolta. Vint-i-un personatges i vint-i-un dies en què els usuaris de Twitter faran poesia quotidiana prenent personalitats múltiples: unes vegades serem animals, d’altres representarem un determinat ofici o, fins i tot, esdevindrem lletres o llibres.

I què significa fer poesia quotidiana? Una de les característiques més destacades de la poesia escrita de Brossa és la simplicitat, la utilització del llenguatge col·loquial. Molts poemes de l’autor tenen com a font d’inspiració la realitat, estan fets a partir de converses de carrer, de retalls de diari, de rètols, etc. El llibre Em va fer Joan Brossa de 1950 donà un gir cap a la realitat i la temàtica quotidiana i social.

El poeta exposa:

“Jo crec que una de les aportacions de la poesia literària actual –actual no solament per la cronologia- és la utilització de l’axioma que, en art, menys és més. S’intenta de superar la prosa tot extremant-la fins al seu límit, o sigui expressant els dalts pels baixos o, si voleu, filtrant la subjectivitat a través de l’objectivitat. Es tracta de poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l’efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament. O bé invertint la jerarquia de les coses, de manera que els fets mínims, els objectes intranscendents, apareguin a primer terme. O també fent ús d’un llenguatge purament administratiu, o de frases fetes, per relacionar-se amb la pròpia experiència. En resum, tota una altra òptica, més enllà del postsimbolisme i del realisme històric”. [1]

Des de la Fundació Joan Brossa us encoratgem durant tres setmanes a fer poesia sense rima, sense mètrica, sense estrofes. Us animem a fer poemes breus, senzills, que parlin amb el llenguatge del carrer. Us proposem de crear des del context quotidià, a generar poesia des dels textos, les imatges i les paraules que ens envolten.

poemes

Joan Brossa considerava que la poesia havia de ser una eina de transformació social que ens fes veure el món d’una altra manera, que ens fes pensar sobre el món en què vivim. Preparats?

[1] Fragment extret de la presentació per al llibre Poemas de Joan Brossa (Antología), edició bilingüe, traducció al castellà d’Andrés Sánchez Robayna i Mireia Mur, 1986. Publicat a Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013, p. 509-510.

//

Paraules i objectes

En el marc d’un projecte interdisciplinari i internivells que reuneix al voltant de la figura de Joan Brossa els cursos de 6è aula d’acollida II i 5è CM2-6 del Liceu Francès de Barcelona, una quarantena d’alumnes, de la mà de les seves professores d’arts plàstiques (Hélène Lafond), de català (Marcela Restom i Júlia Ferrer) i de francès (Capucine Lambert) han descobert la poesia objecte.

Els alumnes més grans van començar per un tast de poesia contemporània adequada a la seva edat a través del web Viulapoesia. Van llegir i escoltar poemes de Josep-Francesc Delgado, Dolors Miquel, Josep Piera sobre la poesia i també composicions sobre temes diversos de Delfí Abella, Maria Dolors Pellicer, Joana Raspall  i Joan Brossa. Tot seguit, van navegar lliurement pels poemes de la secció infantil del web a la cerca de paraules que els agradessin. Les van apuntar en petites cartolines i les van compartir amb els companys en una taula gran. A partir d’aquestes paraules, van escriure els seus poemes de text sobre l’escola, la natura i la no-violència.

El grup dels més petits van escriure també poemes “a la manera de” després de treballar l’obra de Brossa. Van elaborar, per exemple, poemes visuals de tipus cal·ligrama, o bé composicions seguint el model del poema “Dòmino”. També van imitar el llenguatge publicitari jugant amb imatges i paraules.

No cal dir que va ser ocasió d’escriure lliurement i creativament, però també d’aprendre paraules noves, d’exercitar la comprensió de textos literaris i de conèixer autors catalans contemporanis. A més, per compartir aquestes creacions, es va organitzar una sessió de slam a la biblioteca del centre on cadascú va recitar el seu poema.

Un segon pas va ser introduir a l’aula la poesia visual i la poesia objecte, també a través d’exemples, especialment de Joan Brossa, així com la figura d’aquest autor. Aquesta fase es va complementar amb un recorregut guiat per Ciutat Vella on els alumnes van conèixer poemes urbans i llocs emblemàtics relacionats amb el poeta com ara la botiga El rei de la màgia o El ingenio, de la mà d’Héctor Mellinas que va fer de guia i animador. Un altres grup, acompanyats per Judith Barnés, va visitar la secció del MACBA on hi ha alguns poemes objecte brossians. Finalment, van realitzar un taller al MACBA organitzat conjuntament per la Fundació Joan Brossa, en el qual van fabricar un llibre objecte inspirant-se en grans temes de Brossa, com la màgia,  el carnaval, el teatre i l’alfabet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, va ser l’hora de la creació plàstica. La professora d’art els va guiar en la comprensió dels “ensamblatges” d’objectes que donen un nou significat i un nou estatus als elements que hi intervenen i, després de fer la relació amb la poesia, els alumnes van elaborar el seu poema objecte amb petits objectes quotidians i de reciclatge. Aquestes obres i els llibres elaborats al taller el MACBA són actualment objecte d’una exposició a l’entrada de l’escola.

Amb aquestes activitats els alumnes han fet aprenentatges de llengua, literatura i arts plàstiques i han pogut expressar-se creativament mitjançant les paraules i els objectes. Han pogut conèixer  la figura de Joan Brossa que els ha sorprès per la proximitat que té amb el seu món quan utilitza d’allò que atrau els infants, com el del joc i  la màgia. Ho han trobat una activitat diferent, divertida i motivadora que els ha permès aprendre i demostrar les seves dots creatives amb llibertat.

Júlia Ferrer

Professora del Liceu Francès

//

Jocs Brossials a l’Escola Palau

A l’Escola Palau de Palau-solità i Plegamans s’ha dut a terme el programa “Pla d’Impuls a la Lectura” que proposa el Departament d’Educació. La poesia de Joan Brossa ens va servir per treballar amb infantil i primària un dels temes plantejats: fer prediccions.

Abans de proposar-lo als alumnes, però, vàrem fer una sessió formativa amb tot el claustre per tal de conèixer qui era Joan Brossa i en què consistia la seva poesia. Aquesta primera aproximació va permetre que cada mestre desenvolupés un treball específic amb els seus alumnes a partir de l’obra de l’autor i que en fes, posteriorment, una avaluació a partir dels resultats assolits.

Aquí teniu la proposta de gradació per cicles que vàrem fer a l’hora de fer prediccions amb els alumnes a partir de la poesia de Brossa:

Cicle inicial:

  • Faig servir el títol del poema.
  • Faig servir les il·lustracions.
  • Em faig preguntes i les vaig responent mentre llegeixo.

Cicle mitjà:

  • Faig servir el títol del poema.
  • Faig servir les il·lustracions.
  • Em faig preguntes i les vaig responent mentre llegeixo.
  • Faig servir el que sé del poeta i de la seva obra.

Cicle superior:

  • Faig servir el títol del llibre.
  • Faig servir les il·lustracions.
  • Em faig preguntes i les vaig responent mentre llegeixo.
  • Faig servir el que sé del poeta i de la seva obra.
  • Busco informació per veure si ho he encertat o no, si parla sobre allò que m’havia imaginat o no, etc.
  • Si no ho entenc, m’aturo i torno a llegir.

Per tal de dur a terme aquest procés, cada mestre va fer una sessió de modelatge en què consensuava i acordava el procediment a seguir amb els alumnes. Una vegada els alumnes van acabar la feina, el mestre va valorar el grau d’assimilació assumit per part dels alumnes amb la creació d’un poema inspirat en l’obra de Brossa. En el meu cas vaig demanar als alumnes d’educació especial de 4t de primària que creessin un titella brossià a partir del conte de “La gallineta”. La veritat és que van sortir coses molt xules!

Una vegada tots els alumnes de primària del centre varen desenvolupar els seus treballs, es va proposar que per Sant Jordi, en lloc de fet els “Jocs Florals” que organitzem cada any, es fessin un “Jocs Brossials”. En aquesta activitat també van participar els alumnes d’educació infantil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Així doncs, tots els passadissos de l’escola es van omplir de poesia inspirada en l’obra de l’autor. Un jurat format per mestres del centre van escollir-ne els millors. El dia de sant Jordi es van lliurar els diplomes als guanyadors.

Teia Moner

Pedagoga terapeuta de l’Escola Palau

 

 

Una llavor a la Ribera d’Ebre

Arran de la celebració del III Festival de Poesia des dels Balcons dedicat a Joan Brossa a Riba-roja d’Ebre, el Servei Educatiu la Fundació va preparar una jornada de formació a docents de la comarca per tal de proposar diferents maneres d’acostar-se a l’obra del poeta. Aquesta formació va fer-se a començaments de juny tot coincidint amb el muntatge i la inauguració de l’exposició “A escena. Personatges brossians” a la Casa de la Vila.

Malgrat que la data no era òptima perquè les escoles ja es preparaven per a la fi de curs, l’Escola 1 d’Abril de Palma d’Ebre, un centre educatiu d’infantil i primària amb només 24 alumnes, hi ha treballat de valent. Anna Bladé, una de les mestres que va assistir a la formació, va presentar Joan Brossa i el seu univers poètic als alumnes. Tot aprofitant que calia preparar una exposició en motiu de la festa local de Sant Isidre, els alumnes van fer poemes relacionats amb el món de la pagesia així com creacions poètiques més lliures o fins i tot l’elaboració d’un alfabet amb objectes reals. L’Anna destaca la facilitat amb què els alumnes captaven el doble sentit de la poesia brossiana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El projecte va cloure amb la visita per part de l’escola a l’exposició de personatges brossians. Tots s’ho van passar molt bé i van reflexionar profundament sobre algunes de les peces exposades.

RR

MIRAD [ART]

L’Escola Camins de Les Franqueses del Vallès està contribuint a modificar la manera com s’ensenya l’art al centre educatiu amb la finalitat de promoure la vivència directa i experimentació. De fet, ja fa temps que es qüestionen els discursos teòrics i l’excés de manualitats i que s’exigeix un canvi en la pedagogia de l’art.

Per tal de fer efectiu aquest procés, però, cal formar els docents, donar-los eines i recursos, introduir-los en noves metodologies de treball, educar la mirada, interactuar amb l’entorn, etc. I això és el que han fet a l’Escola Camins. Marco Fragoso, l’especialista d’art de l’escola, ha fet un assessorament pedagògic als seus companys per tal de “viure i construir una visió compartida de com enfocar i posar en pràctica l’art a l’escola”.

Ara fa uns dies que en Marco va contactar-nos per documentar-se sobre els recursos educatius de què disposa la Fundació atès que volia dedicar algunes sessions a treballar Joan Brossa. I aquí en teniu els resultats.

El joc amb la lletra A va permetre els docents de crear poemes visuals mentre que l’experimentació amb objectes va donar lloc a missatges carregats de significat. L’esperit brossià és ben present en els jocs de paraules, en la transformació de la realitat, en la presència de les mans, en l’aparició de les papallones, en la personificació de les lletres, en l’ús d’onomatopeies però també en la crítica social, en la referència a la música i al cinema, etc.

Estem molt contents de saber que Brossa inspira un projecte educatiu transformador i agraïm a en Marco i a tots als docents que han participat de l’experiència la feina que estan duent a terme. Us esperem a la jornada educativa del 7 de juliol!

RR

L’objecte i les lletres

“L’objecte i les lletres” és una unitat didàctica concebuda per Míriam Turró, i adreçada a alumnes d’infantil, especialment de p4 i p5, en què es vol treballar el desenvolupament afectiu, social i cognitiu dels alumnes a partir de l’obra de Joan Brossa.

La proposta s’organitza en quatre fases de treball que impliquen, d’una banda, l’organització de les accions de manera coherent i, de l’altra, el principi d’adaptabilitat que permet incorporar o suprimir elements o aspectes segons la diversitat de situacions que ens trobem a les aules.

L’exploració de les lletres i dels objectes quotidians són la base de la proposta. En aquesta línia, els alumnes crearan poemes objecte i poemes visuals i exposaran i compartiran els resultats obtinguts amb la resta de companys. “L’objecte i les lletres” fomenta l’observació, la comparació, la reflexió, la creativitat i el diàleg entre els participants.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

//

“Joan Brossa” a l’Escola Pia d’Olot

L’Escola Pia d’Olot ens va sorprendre el passat 4 de març amb la inauguració de l’exposició “Joan Brossa” al pati de l’Hospici. Aquesta mostra, que es podrà visitar fins al 5 d’abril, recull més de vuitanta peces realitzades per alumnes des de P3 fins a 4t d’ESO. L’Escola se centra, cada trimestre, en un autor diferent i ho fa des d’una perspectiva transversal i interdisciplinària. D’aquesta manera, mestres i professors pretenen implicar tots els cursos i totes les assignatures.

Els estudiants van elaborar poemes visuals, poemes objectes, cal·ligrames, etc. i, fins i tot, es van atrevir d’acompanyar l’exposició amb música i alguna acció acrobàtica. Les peces exposades estan realitzades amb material reciclat i cap d’elles imita o copia les obres de Brossa. Així doncs, els alumnes parteixen de la poesia brossiana com una eina bàsica de treball que els permet inspirar-se i crear en llibertat. De fet, l’escola està apostant per fomentar la creativitat dels nens i dels joves atès que la consideren una qualitat fonamental per a la vida i l’aprenentatge.

Felicitats a tots els participants i als mestres i professors que hi han participat. Esperem que més escoles prenguin com a referent aquesta magnífica iniciativa!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

Les fases de la lluna

“Les fases de la lluna” és una unitat didàctica conceptualitzada per Mercè Sagrera i adreçada a alumnes del Centre de Normalització Lingüística. La proposta pretén: promoure la poesia en general i la visual i objectual en particular; conèixer la creació poètica de Joan Brossa; treballar aspectes meteorològics i més concretament les fases lunars; fomentar l’ús del català en la interrelació de l’alumnat; i treballar algunes categories gramaticals.

El desenvolupament de la sessió constarà de tres fases: la primera consistirà a reflexionar sobre les fases de la lluna, sobre el pas del temps i sobre els canvis meteorològics a partir del poema visual “Lunar” de Joan Brossa; la segona se centrarà en la creació de poemes visuals o objectuals dedicats a la lluna; en la darrera fase els alumnes reflexionaran sobre les diferents creacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

//

La màgia de Joan Brossa

Dediquem aquesta entrada als alumnes d’Infantil de l’Escola Víctor Oroval de Carcaixent (València), guanyadors de la XXXVI edició del Premi Baldiri Reixac que convoca anualment la Fundació Lluís Carulla.

A continuació, reproduïm les paraules dels mestres així com una mostra del material gràfic que ens han fet arribar arran de la nostra felicitació.

***

Al llarg del curs 2012-2013 l’alumnat d’Educació Infantil del CEIP Víctor Oroval de Carcaixent (València) va treballar el projecte que gira al voltant de la vida i obra de Joan Brossa. La motivació d’aquesta iniciativa va nàixer fruit de l’assistència a l’espectacle “Consonant” (basat en l’obra de Joan Brossa) de la companyia Maduixa Teatre, al teatre el Raval de Gandia.

Aixeta. Lletra Y

Aixeta. Lletra Y

Per tal de motivar l’alumnat, mostràrem imatges i vídeos d’aquest poeta i també poemes objecte i poemes visuals. Aquesta tasca fou en un principi un treball d’investigació per part de les mestres. Des del primer moment els va captivar la seua màgia quan en la primera assemblea conjunta de cicle vàrem visionar tot aquest recull, demanant  la intervenció dels xiquets i xiquetes perquè comentaren el que anaven veient. A partir d’ací va sorgir la pluja d’idees per començar a dissenyar i posar en pràctica tot el que allí decidírem.

Som conscients que els xiquets i les xiquetes tenen una gran capacitat per aprendre nous conceptes, i més encara si són treballats des de la significació i amb un enfocament metodològic que ens permet treballar el llenguatge de manera constructivista i des de la vessant funcional i comunicativa. Per això nosaltres apostem pels projectes de treball, amb una coordinació entre els diferents nivells del cicle per racons i tallers.

Un dels grans objectius que ens marcàrem fou el desenvolupament de l’àmbit d’aprenentatge dels llenguatges: comunicació i representació. Treballàrem el llenguatge oral, l’escrit, el plàstic, el corporal, el musical… Fins i tot tingueren la capacitat de mostrar a les famílies i companys/es tot el que havien aprés. Tot el que es treballa a les aules d’infantil s’ha de fer des de plantejaments basats amb la interacció entre els iguals i els adults, des de l’afecte i les emocions.

La tasca desenvolupada per l’alumnat de 3, 4 i 5 anys va consistir a fer una aproximació a l’obra d’aquest poeta tan polifacètic. A les aules, abans d’anar al teatre, realitzàrem un xicotet dossier per tal conèixer aquest autor. A més a més, per poder arribar millor al nostre alumnat férem ús de les noves tecnologies, entre elles la pissarra digital interactiva, dissenyant el propi professorat un conjunt d’activitats.

Seguint la mateixa dinàmica que Joan Brossa, nosaltres també jugàrem a ser artistes, aleshores confeccionàrem les nostres pròpies obres plàstiques:

  • L’arbre de les lletres

Donàrem a escollir d’entre distints estils d’una mateixa lletra la inicial del nom de cadascú. Lliurement la decoraren i amb les de tots els xiquets i xiquetes i mestres de l’escola confeccionàrem l’arbre.

  • Les claus dels nostres noms

Partint d’aquesta obra, cadascú va crear la seua pròpia clau. L’alumnat va ser capaç de treballar amb les lletres per construir el seu nom i cognoms. Després férem una composició per tal de mostrar-ho a tota la Comunitat Educativa.

L’obra de teatre “Consonant” ens va impactar. L’alumnat va interactuar al llarg de l’espectacle anomenant les lletres que apareixien, identificant-les amb allò treballat a l’escola. Recordem de manera especial alguns dels comentaris dels xiquets i xiquetes:

– “Mira…estan jugant amb les lletres com Joan Brossa”

– “ La mitja lluneta, la meua… és una lluna” (Carles)

Després, en acabar de dinar, els xiquets i les xiquetes de manera espontània trobaren lletres a la natura i es contagiaven uns als altres fins que quasi tots es dedicaren a la recerca de l’Alfabet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb motiu de la celebració de la XVII Setmana Cultural “Un bosc de paraules” l’alumnat de l’aula de 4 anys va confeccionar un conte col·lectiu de manera espontània i l’anomenaren “Tararí Tararó fem màgia amb la lletra O”.

A més proposàrem la possibilitat de dur a terme un espectacle basat en l’expressió corporal i els poemes visuals i els poemes objectes treballats anteriorment. L’alumnat acceptà la nostra proposta i el producte final d’aquesta tasca fou la representació per a tota la Comunitat Educativa a la sala d’actes del centre, dintre de les activitats de la Setmana Cultural. Ens basàrem en el treball d’Addaura Dansa anomenat Embrossa’t.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Volem destacar que a mesura que anàvem endinsant-nos en la màgia dels poemes visuals i poemes objectes de Joan Brossa, nosaltres també anàvem aprenent, emocionant-nos, descobrint… juntament amb el nostre alumnat i les nostres famílies. El compartir entre tots i totes aquests moments fa que l’aprenentatge siga més sòlid i durador. A més a més, és una altra manera de fer escola, on s’implica a tota la comunitat educativa, no sols al professorat i a l’alumnat del centre, sinó a les famílies i persones que participen.

Treball col·lectiu realitzat per l’Equip d’Infantil  del CEIP Víctor Oroval de Carcaixent:

M.Carmen Congost Camacho, Loles de la Asunción Rovira,

Marisa García Sebastià, Tona Huguet Capó

//

Joc, màgia, creació i transformació

Dimarts 12 de març, un grup de vint-i-cinc alumnes de 1r de primària de l’Escola Orlandai va visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”. Era un grup despert, curiós, i que s’havia informat sobre el poeta i les seves creacions poètiques.

Explorant poemes brossians

Explorant poemes brossians

El recorregut va començar al vestíbul de La Seca, on vaig rebre el grup davant del cartell de l’exposició, i els vaig fer algunes preguntes sobre la figura de Brossa. Les respostes del grup em van sorprendre i desconcertar una mica, ja que superaven força les expectatives que m’havia fet mentre preparava les activitats per a la visita. Tot seguit, els vaig fer observar el poema visual que mostra un antifaç amb totes les lletres de l’alfabet, davant del qual els vaig formular una pregunta que no haurien de respondre fins al final de la visita: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?”

L'empleat, 1989

“L’empleat”, 1989

Al primer replà, davant la instal·lació “L’empleat”, em van tornar a deixar bocabadada, ja que en reconeixien tots els elements; i de l’americana s’adonen que, enlloc de mans, té estreps. Vam continuar pujant i ens vam aturar a la instal·lació “Despullament”, en la qual van respondre, sense dubtar-ho ni un segon, que és un balancí, però que li’n falten parts. Em va fascinar especialment el comentari d’un nen que va dir: “És com si fos un arbre però com un balancí”, perquè va saber interrelacionar les fulles d’arbre de terra amb les parts que faltaven al balancí. També va afegir que el balancí estava despullat com un arbre sense fulles.

A la sala d’exposició, asseguts davant de la primera foto de Joan Brossa, la mateixa del cartell, a partir del barret que duia el poeta –era un barret de copa– vaig introduir un tret característic: la seva fascinació pel món de la màgia. I amb una foto de Brossa de quan era petit, els vaig parlar d’una altra afició del poeta que perduraria durant tota la seva vida: les joguines.

Explicant l'interès que Brossa tenia per la màgia.

Brossa i la màgia

Seguidament, vam anar descobrint alguns poemes objecte, visuals i escrits de Brossa:

  • Poemes objecte: “Senyor” i “L’ou del caos”, que els van meravellar, i els van suscitar comentaris com: El senyor que es posa el barret seria com un ninot, es mouria com les joguines de corda, no pensaria,... membre l’ou s’obriria i en sortirien unes potes de pollet, després de donar-li corda explotaria, caminaria amb les potes, no passaria res, l’ou és buit, etc.
  • Poemes visuals: la S en forma de pentagrama, la S en forma de peix i el poema “Lunar” posen l’èmfasi en com el poeta transforma les lletres en altres coses.
  • Poemes escrits: el poema “Guants”, el vam representar de manera conjunta amb uns guants invisibles per descobrir com juga el poeta amb les paraules i els números per tal d’arribar finalment a un engany com si fos un truc de màgia

La part més interessant de la visita, segons les valoracions del grup, va ser l’activitat de creació d’un poema a partir d’una lletra o d’un objecte. Per dur-la a terme, es va dividir el grup en dos subgrups i a cadascun se li va donar materials i instruccions perquè fessin un poema objecte o un poema visual. Un cop feta l’activitat, es va agrupar tot l’alumnat. Llavors, cada parella mostrava el seu poema visual o objecte a la resta del grup i els preguntava com el titularien. La seva imaginació es va disparar i van crear poemes realment impressionants. En canvi, els va costar una mica endevinar els títols de les peces creades pels seus companys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De camí a la sortida de la sala, a partir del comentari sobre sobre alguns poemes visuals més reflexius sobre el tema de l’alfabet, vam recordar conceptes treballats durant el recorregut: com Joan Brossa transformava les lletres, girant-les, afegint-hi elements, canviant colors; quin tipus de poemes feia (visual, escrita i objectual); quines aficions tenia el poeta (la màgia i les joguines, entre d’altres) i com aquests trets tan característics del poeta es podien observar en les  seves obres.

Vam acabar la vista on l’havíem començada, al vestíbul. Novament, davant del poema visual de l’antifaç, van respondre la pregunta: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?” Aquestes són algunes de les respostes que van donar: perquè Brossa feia poemes amb les lletres, perquè deia que l’abecedari era molt important, perquè la lletra més important per a ell era la A. També vam parlar del carnaval, on la gent es posava màscares i antifaços per convertir-se en altres personatges; del teatre, on els actors es transformaven; i dels espectacles de màgia, on els mags transformaven la realitat com Brossa ho feia amb les lletres. Aleshores em vaig girar per posar-me l’antifaç i jo també em vaig transformar en un personatge apassionat per la poesia que els convidava a seguir treballant el món de Joan Brossa.

Sorpresa i transformació a mode de cloenda!

Sorpresa i transformació a mode de cloenda

Va ser una experiència molt enriquidora fer la visita guiada a un grup d’alumnes de 1r de primària observadors, participatius, curiosos i desperts, que entenen a la perfecció conceptes propis de nivells més alts i que havien fet una preparació a la visita molt encertada tant a l’escola com amb els pares.

Cristina Vinagre

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//