Collage amb objectes

En el marc del programa “En Residència” A Bao A Qu ens ha explicat que l’Institut Costa i Llobera també ha treballat Joan Brossa a l’aula gràcies a la presència del creador Antonio R. Montesinos.

En aquest cas la proposta se centrava a descobrir el collage amb objectes per tal d’entrar en el procés creatiu de Montesinos. Montesinos volia crear una peça amb els alumnes a partir de l’addició d’elements i el treball de Brossa és perfecte per comprendre aquesta manera de treballar. És per això que al desembre l’Institut va visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA, una experiència que quedà resumida en tres paraules per part dels alumnes. Aquí en teniu alguns exemples:

LLIBERTAT, VIDA I REPETICIÓ

La llibertat l’he representada mitjançant el lleó ja que vol sortir del mur que significa la repetició, la rutina… Pel que fa a la vida està representada amb els animals, sobretot amb la papallona.

Llibertat, vida i repetició

ORIGINALITAT, GUERRA I IMAGINACIÓ

Jo crec que el meu collage és original i imaginatiu ja que es veuen 5 persones esquiant d’una manera molt peculiar. Sols una persona és normal la resta apareixen amb caps desproporcionats, sobretot destaquen el cap de robot i el que és exageradament gran que recorda la cara d’Adolf Hitler.

A sota he posat un mapa del món amb les banderes dels països que delimiten les seves fronteres, a vegades mitjançant les guerres, i un taüt que representa la postguerra.

Originalitat, guerra i inspiració

REBEL·LIÓ, VIOLÈNCIA I CÀSTIG

La rebel·lió l’he representat amb un llop rodejat de foc, perquè està molt enfadat, en canvi, la violència està representada amb trossos de papers tallats en tires els quals no representen les paraules sinó les accions violentes. Per últim, el càstig el simbolitza l’home que està assenyalant ja que representa la llei, la qual ha de tenir sempre la raó.

Rebel·lió, violència i càstig

DOBLE SENTIT, IMAGINACIÓ I CREACIÓ

El doble sentit ho identifico amb la paraula «JAY-JAY», la imaginació són les caixes amb cares i la creació ho representa el piano perquè pots crear amb ell, en aquest cas música.

Doble sentit, imaginació i creació

7 BELLES ARTS, JOC I IMAGINACIÓ

El meu collage representa bé les 7 belles arts perquè es veu molta llibertat, igual que en l’art. També representa el joc ja que semblen peces que puguis encaixar de formes molt diferents segons la teva imaginació.

Belles arts, joc i imafginació

TEMPS, VIDA I REPETICIÓ

Temps i vida ho he relacionat amb la nena, ja que representa les etapes per les quals passa una persona en la vida. La repetició ho simbolitza les diferents O.

Temps, vida i repetició

Arran de la visita a l’exposició, i una vegada els estudiants havien escollit un objecte personal, es van crear històries col·lectives d’objectes. I aquests en són els resultats:

Hi havia un gos que li van regalar una pilota de bàsquet pel seu aniversari. Estava corrent amb la pilota a la mà, la va tirar a la cistella i, justament quan l’estava llençant, va veure un avió blanc i blau. Va decidir dibuixar l’avió. I quan va començar a dibuixar-lo, va mirar cap al cel i va veure que al cel no hi havia res, ja no estava, però encara se’n recordava i el va dibuixar “perfecte”. De gran es va dedicar a ser pilot d’avió.

Gos

La història de l’escultura parla del nadal del 2010 en el qual una nena molt presumida celebrava el seu sisè aniversari. La seva mare va decidir regalar-li un gos, amb arracades perquè la nena era molt presumida. Aprofitant que era nadal, va deixar el gos a baix de l’arbre de nadal i perquè fos més sorpresa va embolicar-lo de manera delicada per no ofegar al pobre gos. Quan eren les 9 de la nit, un cop ja sopats, la mare es va disposar a donar-li el regal.

Quan va veure aquell peluix li va encantar potser fins i tot massa perquè va començar a agafar una obsessió amb el gos, tant que va deixar de menjar, i això va anar cada vegada a pitjor. Com que no va menjar durant molt de temps va emmalaltir i el 29 de febrer del 2010 es va morir.

Nadal

Hi havia una vegada un lluitador de lluita lliure que havia d’anar al ring que estava situat a l’altre costat del pont. Aquest combat era de vida o mort!

També hi havia un diable que havia d’anar a fer un correfoc urgentment. Els dos es van trobar creuant el pont el qual estava format per una garrofa flamboyant i dos guants de futbol. Baix del pont hi havia a una banda aigua (representada amb la cartolina blava) i a l’altra banda hi havia lava (la samarreta vermella).

Els dos volien passar perquè tenien coses a fer a l’altra banda però no ho podien fer al mateix temps ja que si un caminava l’altre queia a la lava. Malgrat això, van acordar creuar alhora amb tan mala sort per al lluitador de lluita lliure que es va desestabilitzar i va caure a la lava. El diable, en canvi, va seguir en el pont i va aconseguir arribar a l’altra banda on va poder arribar a temps per fer el seu correfoc tan important.

Lluitadir

Nosaltres hem fet una fotografia amb els quatre objectes inspirats en un moment de la pel·lícula de Ratatouille.

El moment exacte és quan l’avia esta perseguint al ratolí (el nostre cotxe) amb una escopeta, el ratolí agafa el llibre del seu cuiner preferit per fugir i utilitzar-lo com a barca (el nostre llibre). Haurà d’utilitzar una cullera (la nostra sabata) per remar en una claveguera per poder fugir de la senyora gran (el pint-art) que el vol matar.

Ratatouille

//

 

Antenes d’artista

“Antenes d’artista” és una proposta de visual i plàstica que ha tingut lloc a les aules de tercer i quart de primària de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt. En Dimas Fàbregas va decidir presentar Joan Brossa als alumnes amb reflexió següent: “El que diferencia els artistes de la gent comú és que els artistes van pel món amb antenes”. Els nens van reflexionar sobre aquest pensament, en petits grups de treball i després de forma conjunta, mentre el mestre construïa un mapa conceptual a partir de les idees que anaven sorgint. Aquest mapa seria present durant tot el procés de creació.

Conversa_Mapa_conceptual

El taller d’art s’inicià amb aquesta pregunta: “Com serien unes antenes d’artista?”. A partir d’aquí es proposà la idea de dissenyar-ne unes. Cadascú les seves, amb llibertat absoluta tant pel que fa al disseny com als materials utilitzats però ressaltant la importància d’elaborar una bona planificació. Els resultats foren molt rics i variats. La idea de les antenes d’artista, en sentit figurat, els va fer pensar que els artistes tenen una mirada diferent envers la realitat. I va ser aleshores quan, mitjançant una presentació de diapositives, es presentà Joan Brossa, tot destacant-ne la poesia visual. Es mostrà també un exemplar de la revista Cavall Fort que li dedicava un monogràfic i la presència d’una exposició sobre el poeta al MACBA.

La segona part del taller creatiu va tenir les lletres com a protagonistes. La idea que la lletra, un element tan familiar a l’escola, pogués entrar en un joc poètic diferent i creatiu va ser molt atractiva per als infants. De seguida hi van connectar. La proposta concreta fou la de crear poemes visuals a partir de les lletres de l’alfabet. Es tornà a destacar la importància de fer una bona planificació i el fet de pensar bé les idees per desenvolupar-les el millor possible. Així doncs, es van preparar diferents esbossos previs a la creació de l’obra definitiva. Els poemes visuals dels alumnes van ser exposats per tal que tota l’escola i les famílies poguessin gaudir-ne.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

Codis de comunicació gràfica

Un altre institut que ha treballat aquest curs l’obra de Joan Brossa és l’IES La Bastida de Santa Coloma de Gramenet. Els alumnes de segon d’ESO, en el marc d’una optativa d’Educació Visual i Plàstica, varen treballar els codis de comunicació gràfica amb la Maria Paczkowski. Joan Brossa, Antoni Tàpies i Sophie Calle varen ser els creadors de referència durant quatre sessions en què diversos processos participatius van contribuir al desenvolupament de la capacitat de resoldre situacions de forma creativa. L’objectiu principal de l’experiència era el d’aprendre codis de comunicació gràfica mitjançant les paraules i els creadors escollits així com incorporar fonts metodològiques per a la creació i promoure la participació i la reflexió de l’experiència grupal.

En primer lloc, l’aproximació a l’obra dels creadors varen generar les primeres reflexions al voltant de la possibilitat d’incorporar lletres en les obres plàstiques i de la capacitat del llenguatge artístic per expressar significats poètics i creatius. El treball en grup i les metodologies inclusives varen fomentar la participació i l’aprenentatge vital. En una segona fase, i amb el suport de la maleta pedagògica del MACBA, es va gamificar l’experiència, tot debatent, compartint experiències, dialogant i establint consensos. La tria d’un objecte per part de cada alumne va donar lloc a la tercera fase del projecte que consistia a reflexionar sobre el perquè d’aquella elecció i a construir una imatge creativa a partir de la inicial de la lletra de l’objecte seleccionat. Així doncs, calia representar la idea que despertava l’objecte de manera visual i poètica. Per acabar, cada estudiant va explicar la seva creació tot contribuint a treballar l’autoconfiança i a reforçar els vincles comunitaris.

//

Embrossats amb les TAC

A l’escola Thau Sant Cugat es plantegen l’adquisició de les competències digitals al llarg de l’etapa d’Educació Primària a través de la creació de projectes. Segons Pepa Jiménez, mestra i pedagoga de l’escola Thau Sant Cugat, les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) “permeten fer un treball globalitzador i relacionat amb altres àrees, alhora que amplifiquen i redimensionen l’aprenentatge amb una mirada multimèdia.”

Enguany han decidit dedicar aquest treball per projectes a Joan Brossa, la seva vida i la seva obra. En aquest article, Embrossats amb les TAC, de Pepa Jiménez, hi podreu llegir tota l’experiència que aquí resumim.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Joan Brossa va ser un poeta i, per tant, allò que des de l’escola Thau han escollit per treballar amb alumnes de segon de Primària ha estat tot allò vinculat amb la paraula, entesa com un joc. Joan Brossa considerava que “el poema no queda complert si el lector o espectador no realitza la seva part, completant el significat”. Brossa, per tant, convida a mirar, pensar i participar de la seva obra. I així ho han fet a l’escola.

Brossa escrivint

La primera activitat ha estat la creació d’un abecedari brossià: cada nen o nena ha triat una lletra i l’ha transformat a través del programa de dibuix Paint. “El fet que la lletra A, un cop girada, es pugui convertir en un cap de bou va ser un estímul per deixar lliure la imaginació i crear lletres ben originals. (…).  Les lletres com a símbols ens permeten imaginar, crear i expressar. Les lletres com a element de joc fomenten la creativitat i la comunicació, mentre que la força del llenguatge manifesta el seu simbolisme”, afirma Pepa Jiménez.

El següent repte que s’han proposat ha estat la creació de poemes visuals. Aquesta segona activitat ha tingut dues parts: una primera d’aproximació a la poesia visual i objectual i una segona de creació.

La primera part l’han feta veient, comentant i analitzant poemes visuals i objectuals de Joan Brossa. “Els poemes visuals són una magnífica oportunitat per expressar el que cadascú veu, creu i interpreta. D’aquesta manera s’accepten les diferents opinions com un enriquiment, ja que per a cada poema hi ha més d’una resposta o interpretació”. Màquines d’escriure, ulleres, escales, bombetes, plats o serpentines de colors prenen, per tant, una significació més enllà de l’objecte. Aquest és el terreny de la màgia o la poesia.

cap2 77

Han utilitzat l’aplicació Joan Brossa per a tauletes, que ha servit per començar a jugar amb la composició, l’associació d’objectes i significats.

Finalment, han creat poemes visuals. Per parelles han buscat connexions noves entre objectes quotidians posats en relació. Després del disseny, han hagut de crear aquests poemes visuals a través del Paint, una eina digital al servei de la poesia visual!

 

D’un poema visual, un conte

En el marc de l’assignatura “Llengua catalana per a l’ensenyament” de la doble titulació de mestre de la Universitat de Barcelona, els alumnes de primer curs van haver de superar un repte: escriure un conte creatiu a partir de poemes visuals de Joan Brossa.

La responsable d’aquesta proposta fou la Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa. Bordons va plantejar als alumnes que desenvolupessin la creativitat a partir de la reflexió i que inventessin un conte creatiu a partir d’un estímul plàstic i d’un indret concret o inventat. Per tal de posar en marxar la creativitat, va definir les característiques d’un conte, l’organització del text en diferents paràgrafs i la importància de connectar les idees per donar coherència i cohesió a l’escrit. A la vegada, va analitzar diferents textos narratius i va reflexionar sobre la creativitat i els elements que la integren.

I aquí teniu alguns dels resultats més destacats que en van sorgir:

  • Història dins d’una carpeta de la Mireia Terol i el Bernat Soler que explica el viatge d’un llapis cap a un món en què tot es transforma i cobra vida.
  • Sever del Jan Cabarrocas, la Clara Guasch i el Pau Reig en què es relata la història d’una cova misteriosa en què una A capgirada és la protagonista.
  • El misteri del far de l’Andrea Gasulla, l’Anna Moncunill i l’Amma Mulet que descriu la història del faroner de Sant Salvador.
  • L’empremta de sabó de la Clàudia Estruch, la Marta Mateo, la Clara Pardos i la Marina Poza en què una nena és absorbida per un sabó maligne.

Els alumnes van haver d’explicar oralment, i de manera semiespontània, els contes, tot mirant de captar l’atenció de l’audiència a partir d’una posada en escena dinàmica i juganera. També van haver de desenvolupar l’hàbit de revisar l’expressió oral i escrita i saber-ne valorar els diferents aspectes que hi intervenen. Per acabar, va haver de coavaluar-se.

Esperem que aquestes petites creacions hagin inspirat el futur professional d’aquests joves!

//

Brossa al Raval!

Durant el curs acadèmic 2016-2017 el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa ha format part, per primera vegada, del conjunt d’equipaments culturals que participen en el projecte educatiu “Apadrina el teu equipament” impulsat des de la Fundació Tot Raval. Així doncs, els alumnes de 5è de primària de l’Escola Collaso i Gil ens han apadrinat durant tot el curs i la Núria Cervera i l’Anna Pérez, a les quals vàrem conèixer a les II Jornada Educativa Joan Brossa, han estat les responsables de fer possible la col·laboració.

Per tal de començar a prendre contacte amb la matèria, els alumnes van fer una visita a la Judith Barnés, coordinadora de la Fundació. La Judith els va rebre al vestíbul del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA, els va presentar Joan Brossa, els va explicar a què es dedica la Fundació i quins espais poden trobar al MACBA: un museu, un arxiu i una biblioteca. Unes setmanes més tard, vàrem organitzar un itinerari per Ciutat Vella, dinamitzat per la Sandra Anitua i l’Ariadna Caballero, per tal que els alumnes descobrissin la poesia urbana del poeta i els espais més brossians del centre de la ciutat. Durant el recorregut els alumnes varen interactuar amb les lletres que conformen el poema corpori “Bàrcino”, van visitar la botiga El Ingenio, van gaudir d’una petita exhibició de màgia a El Rei de la Màgia, van fer mímica amb el cos i van escriure acròstics a l’antic espai escènic Joan Brossa.

A partir d’aquestes sortides, i ara des de l’aula, la Núria i l’Anna van proposar diverses activitats als alumnes: fer una línia del temps que inclogui els moments més importants de la vida del poeta, llegir i comentar alguns poemes de l’autor, buscar lletres a l’entorn quotidià, fer composicions visuals amb lletres i fer cal·ligrames i poemes visuals. Tots els treballs desenvolupats pels alumnes es poden consultar al web. A més, les mestres han publicat una guia didàctica que explica la metodologia i el sistema d’avaluació que han seguit.

Els resultats del curs van ser compartits a la jornada de cloenda que la Fundació Tot Raval va organitzar el 28 d’abril a l’Arts Santa Mònica. Allí varen estar exposats durant alguns dies va feina feta pels alumnes del Collaso!

//

El mag de la paraula!

Els nens d’infantil de l’Escola Solc de Barcelona han treballat de valent  la poesia de Joan Brossa. Al mes de gener les nostres educadores, Sandra Anitua i Ariadna Caballero, varen visitar el centre i els alumnes van descobrir la poesia visual i objectual, van jugar amb les lletres i les paraules i van descobrir què era un llibre visual.

A partir d’aquesta activitat, els mestres han fomentat la creativitat dels alumnes i han explorat la forma de les lletres i fins i tot han estat capaços de crear històries a partir de les vocals. Tampoc no han faltat les noves tecnologies, els jocs de paraules, l’exploració del cos a partir de les ombres, etc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I tot plegat ha acabat amb un espai Brossa a l’escola i amb la creació d’un tapís en homenatge al poeta.

Una gran feinada i uns boníssims resultats. L’enhorabona petits brossians!

//

Il·lustrats per Brossa

Dues hores van ser suficients (tot i les moltes que realment n’hagueren calgut) per plasmar en un grup de tan sols una quinzena de joves la magnitud i la rellevància que Joan Brossa va tenir, i que encara avui dia manté, en la poesia catalana. Ple de vitalitat i d’enginy, la figura d’aquesta personalitat va captivar els alumnes de literatura catalana que, presos per l’univers del poeta, van gaudir-lo en tot el seu epokhé.

Joan Brossa i Cuervo (1919-1998), poeta, dramaturg i artista plàstic, és considerat el gran avantguardista català de la segona meitat del segle XX. Creador del grup artístic Dau al Set amb d’altres companys, fou un dels primers grans defensors de la poesia visual catalana.

Tot i l’extensa varietat de registres amb què el poeta va experimentar al llarg de la seva trajectòria, el seu vessant poeticovisual fou especialment destacable. El taller de creació poètica que va tenir lloc al nostre centre l’11 d’octubre de 2016 organitzat per la Fundació Joan Brossa i dinamitzat per la Laia Serrano, va constar de dues parts: en primer lloc, una introducció a l’univers creatiu del poeta ens va ajudar a entendre la poesia des d’una perspectiva més àmplia; i en segon, una part creativa en què els alumnes vàrem crear poemes a la manera de Brossa.

Inspirats pel poeta, els estudiants humanístics ens vàrem transportar a l’època més avantguardista de Brossa, plasmant en unes quantes làmines tot allò que transmetia el seu univers tant conceptual com emocional. El resultat va donar lloc a un poemari col·lectiu: un àlbum ple d’idees, pensaments, reivindicacions i reflexions d’un grup de joves que, enlluernats pel més gran, vàrem voler dir-hi la nostra.

Sempre és bo portar a la part pràctica quelcom que es vol treballar adequadament. La literatura ens fa ser més persones i, gràcies a ella, auxiliar i sovint inspiradora de tot allò que ens envolta, som capaços d’entendre el nostre curiós, esporàdic, i maquiavèl·lic món. Joan Brossa n’és l’exemple clar. La seva personalitat perdurarà per molts anys i activitats com aquesta en són les grans credencials. Saber fer de la seva poesia una eina del nostre plaer i coneixement és una de les moltes riqueses que en podem adoptar, evitant de fer-ne un tabú. És per això que, tal com deia aquell… Què és poesia? Poesia… ets tu.

David Gargallo 

Alumne de 2n de batxillerat de la Institució Cultural del CIC

//

TwitteraBrossa. Creació poètica a Twitter

“TwitteraBrossa” és una unitat didàctica concebuda per Judith Barnés que té com a objectius principals practicar l’escriptura des d’una perspectiva creativa i convertir Twitter en una eina de cocreació poètica. L’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) esdevindrà l’eix que articularà aquesta proposta atès que una de les característiques més destacables dels seus poemes és la recerca constant de la síntesi. Així doncs, malgrat que el poeta va escriure una infinitat de sextines, sonets, odes, etc. hi ha poemes que no arriben als 140 caràcters. Talment com si fossin sentències o aforismes, Brossa és capaç de dir molt amb poques paraules.

D’altra banda, el tarannà experimentador del poeta i la relació que estableix entre la paraula i la imatge converteixen Twitter en una eina ideal per generar poesia a la manera de l’escriptor. Cal tenir present que Brossa va crear la primera sextina cibernètica (o “poema proveta” en paraules del poeta) l’any 1977 i que defensava la poesia experimental: “Sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”[1].

sonet

“Sonet” dins Sonets de vaitot, 1965-1966

Amb la voluntat d’interactuar amb la poesia des d’una altra perspectiva i d’incorporar a l’aula noves plataformes d’experimentació, “TwitteraBrossa” esdevé una proposta dinàmica i juganera adreçada especialment a segon cicle d’ESO i batxillerat que vol posar de manifest que la poesia, més enllà de la rima, és una eina al servei de la comunicació. Així doncs, des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es vol promoure la interacció i el diàleg poètic a través de les xarxes socials i acostar-se a les noves generacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

[1] Fragment extret del text “La poesia en present”, discurs pronunciat per Joan Brossa als Jocs Florals de Barcelona de 1985. BORDONS, GLÒRIA (2013). Joan Brossa. Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA /La Magrana, pàgs. 555-562

 

Caminar, crear i degustar

Els alumnes de batxillerat de l’Escola Virolai estan treballant a fons la vida i l’obra de Joan Brossa amb el suport de l’Escola Sant Miquel dels Sants de Vic que, com ja sabeu, fa anys que treballa el poeta amb els seus alumnes.

La Maragda Ferrer, alumna de l’Escola Virolai, ens explica les diferents activitats que ha realitzat amb els seus companys per tal d’aproximar-se a la creació brossiana. En primer lloc van fer una ruta per Barcelona amb la finalitat de descobrir l’obra pública de Brossa i d’inspirar-se a per tal de dur a terme un projecte original en grup. A continuació, van investigar a fons la vida de l’autor i van respondre un qüestionari.

Finalment, els diferents grups de treball es van disposar a fer un projecte final que podia seguir les instruccions marcades pel professorat o bé desenvolupar una proposta completament diferent. Els projectes realitzats són ben originals i diferents: una gimcana brossiana amb l’aplicació de codis QR, la representació de poemes visuals de Brossa a l’escola o, fins i tot, la degustació d’algunes obres.

Tot plegat una nova manera de veure i comprendre la poesia!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Maragda Ferrer

Alumna de l’Escola Virolai

//