LA CLAU DE LA CLAU

El passat 10 de juliol va tenir lloc la V Jornada Educativa Joan Brossa, una jornada centrada a explicar alguns dels projectes que el servei educatiu de la Fundació ha desenvolupat durant el curs 2018-2019 i a reivindicar la figura del docent com a element clau per a la transformació pedagògica a les aules. Judith Barnés, responsable del projecte educatiu, va incidir en la necessitat de col·laborar de forma activa amb els centres educatius per tal d’activar-hi experiències que puguin desenvolupar-se a llarg termini i en la importància de portar els processos creatius de Joan Brossa cap a l’actualitat.

La primera part de la jornada es va centrar en tres taules de debat i d’intercanvi d’experiències amb centres educatius amb els quals hi ha hagut una col·laboració activa durant el curs. Variacions es va centrar en el projecte de transformació de les rutes literàries que la Fundació ofereix a les escoles a partir d’un procés de cocreació dinamitzat per Cloe Masotta amb tres centres d’infantil i de primària: l’Escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, l’Escola Jacint Verdaguer de Barcelona i l’Escola Isabel de Villena d’Esplugues de Llobregat. Aquest projecte ha posat de manifest la necessitat d’activar converses literàries amb els alumnes, la importància de fer intervenir el cos i de convertir el paisatge urbà en una mena d’escenari i les possibilitats que els mitjans audiovisuals ofereixen a l’hora de documentar els espais intervinguts. L’art és vida i la vida és transformació, amb Bárbara Bayarri com a moderadora, va reflexionar sobre la necessitat de formar els docents a partir de l’univers creatiu de Joan Brossa per promoure projectes a les aules més oberts i transversals. L’Escola Voramar de Barcelona i l’Escola Camins de Les Franqueses del Vallès van exemplificar com la descoberta del món brossià va donar lloc a un pensament metafòric i emocional amb els alumnes tot fent de Brossa un punt energètic que potencia l’autoconeixement. Amb Brossart es va plantejar un projecte transformador de llarga durada que tot just ha començat entre Experimentem amb l’art i l’Escola de Bordils. En aquest cas, es parlava sobre la necessitat d’intercanviar experiències i metodologies, buscar altres referents, sortir de Brossa i articular un discurs més obert, que es pugui coure a foc lent.

La segona part va estar dedicada a projectes educatius que han estat seguits amb interès des de la Fundació pel seu caràcter innovador i d’impacte en el territori. El primer cas es tractava del projecte Bigotis de l’Escola bressol La Rosa dels Vents de Cornellà de Llobregat, una aposta per acostar l’obra de Brossa als més menuts des del joc, la manipulació, l’exploració i la descoberta. La segona proposta era Brossam, una iniciativa que va involucrar deu escoles, un institut i diferents equipaments culturals de Granollers i que destacava l’obra de Brossa com una manera d’activar el pensament divergent dels alumnes.

La jornada va acabar amb una visita performàtica per l’espai a càrrec de Jordi Ferreiro amb l’objectiu d’activar els participants, de posar-los en contacte, de desplegar noves formes de mediació i d’incorporar els dispositius mòbils i les xarxes socials a les pràctiques amb els alumnes. Cèlia Nolla, a mode de cloenda, va llegir el poema de Brossa:

Música d’arpa

Ocell:

crec que és millor que obris els ulls

i fugis de la meva espatlla.

Aprofita avui per a creuar extensions marines

i encendre’t d’estrelles.

El poeta presenta quinze pantomimes, 1956

//

ACCIONS SITUADES ENTRE BROSSA, BORDILS I EXPERIMENTEM

Enguany, entre els mesos d’abril i juny, Experimentem amb l’ART (EART), que treballa en l’àmbit de l’art contemporani i dels processos creatius entesos com a acció educativa, ha desplegat sessions de treball amb el claustre de mestres de l’Escola de Bordils, per compartir i posar en comú maneres de fer entre art i educació, posant en joc necessitats, interessos i preocupacions tant de les mestres com les de l’entitat, prenent com punt de partida el treball previ i els materials realitzats per l’Escola entorn a la figura de Joan Brossa.

Les experiències i les relacions generades s’emmarquen en la proposta Brossart del projecte educatiu de la Fundació Joan Brossa, i han sorgit entre un Itinerari, trobades de coneixença i laboratoris.

Itinerari poètic Brossa a Bordils (26 d’abril)

Aquesta és la sisena vegada que l’Escola ha organitzat un passeig carregat de poesia amb la intenció d’apropar poetes catalans a l’alumnat. En aquesta ocasió, el poeta compartit ha estat Brossa i el recorregut ha passat per diferents espais del poble de Bordils.

És en aquesta acció quan es produeix la cita a cegues entre l’Escola de Bordils i EART, després que mestres i alumnes de l’Escola convidessin i acollissin a les col·laboradores d’Experimentem.

Trobada de coneixença a l’Escola de Bordils (6 de maig)

Dies més tard, els dos col·lectius es van retrobar per conèixer-se una mica més després de les primeres converses i intentar donar resposta a la pregunta: Com ens imaginem el projecte? És a dir, compartir idea, estructura, fases, accions i dinàmiques del pla de treball a l’entorn del projecte.

En aquesta trobada també es van situar preguntes que ens van ajudar a posar en comú interessos i necessitats: Què hem treballat a l’entorn de Joan Brossa i què ens agradaria continuar treballant? Com hem treballat i com ens agradaria continuar treballant? Quines necessitats hem tingut i com les hem afrontat? Quins imprevistos han sorgit?

Sin título

Laboratoris entre cicles (27 de maig) i (31 de maig)

Després d’escoltar les veus durant la trobada de coneixença, i prenent com a material de treball les respostes a les preguntes formulades, es van desplegar dues sessions de treball en forma de laboratori per continuar treballant sobre metodologies d’una manera més situada, és a dir, atenent a interessos i necessitats més específics.

El primer laboratori es va realitzar amb mestres de cicle infantil i de cicle inicial i el segon amb mestres de cicle mitjà i cicle superior. En ambdós casos, l’estructura va ser molt semblant. Una primera part on es van compartir alguns exemples de pràctiques artístiques contemporànies ressituant aspectes de Joan Brossa al segle XXI (quotidianitat, crítica social, performativitat, cos, transformació, travestisme, recorregut, etc.), i una segona part on va reflexionar sobre maneres de fer a partir de les preguntes: Com entenem nosaltres l’art i l’educació? I la seva relació? On ens situem en el marc de processos creatius? Quin és el nostre paper en aquests processos i com les/els/ens acompanyem?

Sin título 2

Trobada de coneixença a EART Espai d’educació artística i creació contemporània (14 de juny)

En aquesta última trobada, les mestres de l’Escola van visitar l’espai d’EART i van ser acollides per les persones de l’equip que col·laboren en aquest projecte.

En aquest cas, es van compartir alguns projectes desplegats per l’entitat situant alguns aspectes vinculats a maneres de fer, a partir dels eixos establerts en les preguntes compartides en els laboratoris. La trobada va acabar compartint un berenar i preguntant-se I ara què serà de nosaltres?, evidenciant moltíssimes ganes de continuar explorant, reflexionant, aterrant i duent a la pràctica conjuntament aspectes analitzats durant aquest breu però intens procés d’aprenentatge.

//

LA REVOLUCIÓ BROSSIANA A LES AULES

Des del passat mes d’octubre fins al mes de gener d’enguany la Fundació Joan Brossa va realitzar una formació dividida en quatre sessions adreçada a docents de cicle infantil i de primària que tinguessin un interès especial per la  figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes.

Així doncs, “Univers Brossa. El potencial educatiu d’un poeta polièdric” tenia com a objectiu principal posar en valor la creació artística a través del procés creatiu i de l’experiència individual i col·lectiva. Per aquest motiu, la metodologia es va articular prenent com a punt de partida la seva obra amb la voluntat i el desig d’obrir nous territoris creatius que defugissin de l’acostament superficial i simplista de la poesia brossiana en benefici de la sorpresa i de l’experimentació.

Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, van presentar la producció artística del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes creatius a l’aula. Cada una de les sessions va tractar un gènere creatiu practicat pel poeta des d’una perspectiva multidisciplinar tot combinant teoria i pràctica per tal de fomentar l’aprenentatge, la recerca i la reflexió, i alhora o justament a partir, del moviment, la sensibilitat i l’experiència. Aquesta obertura en les formes de relacionar-nos i d’expressar-nos és part inseparable del recorregut a transitar per comprendre, d’una banda, el procés creatiu de Joan Brossa i, de l’altra, per apropiar-nos-el i transformar-lo en una forma creativa pròpia.

La primera sessió va començar trencant amb la idea d’aula tot proposant fer un itinerari per Ciutat Vella i descobrir la poesia urbana que el poeta va deixar a Barcelona. La segona sessió combinava una primera part de visita a l’arxiu personal del poeta que es conserva al MACBA i una segona dedicada a materialitzar i fer quelcom corpori amb els coneixements i les eines adquirides. La tercera sessió tenia com a objectiu experimentar amb les diferents formes de la creació poètica (literària, visual i objectual) tot posant-les en relació i difuminant-ne les fronteres. La darrera sessió fou la més oberta i performativa, ja que després de veure la pel·lícula Foc al càntir, el guió de la qual va ser escrit per Brossa, es proposava experimentar amb la quarta dimensió del poema i produir, en format audiovisual, una creació col·lectiva.

Aquestes sessions van generar una onada expansiva que va arribar a les escoles dels docents que van realitzar aquesta formació. Ells, que són la clau amb la qual podem obrir nous mons a les aules, han sabut articular un projecte multidisciplinar fent ús de totes les eines de què disposaven per fer ballar la ment i les mans dels alumnes. I és que com deia el poeta, les disciplines artístiques són “cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt”.

Aquí teniu les diferents unitats didàctiques generades per alguns dels docents que van participar en el curs:

Les docents de l’Escola Voramar ha aplicat els coneixements adquirits a l’aula. Els resultats són un exemple magnífic sobre la importància que tenen els docents en la recerca i la creació de nous escenaris d’aprenentatge i experimentació.

//

L’APOTEOSI DE LA PARAULA

“L’apoteosi de la paraula” és el títol de l’espectacle que vam crear per celebrar el primer centenari del naixement de Joan Brossa a la nostra escola, La Salle Bonanova. Ens va semblar oportú que el dia de Sant Jordi fos el moment decisiu per fer sortir a l’escenari tota la feina creada per l’alumnat d’ESO durant les setmanes prèvies. No obstant, si volíem fer un espectacle per homenatjar a Joan Brossa no podia ser pas un espectacle convencional, i aquí ve el repte: pensar-ne la forma teatral avantguardista, irreverent, provocadora i digna per celebrar la figura d’aquest poeta polièdric.

Així doncs, vam pensar que els alumnes haurien d’intervenir en la creació. Cada curs, des de 1r fins a 4t d’ESO treballaria la figura de Brossa i l’aspecte de la seva literatura que més encaixés dins el currículum oficial (adaptant-ho en cada curs, és clar). Per tant, després de recuperar les obres del poeta i experimentà els processos creatius de l’avantguarda, configurarien plegats un petit espectacle d’univers brossià; cada curs hi participava amb la creació d’una escena-gag propi.

Així doncs, 1r d’ESO va treballar les característiques principals de l’obra de Brossa. A partir d’escenes amb una estructura molt simple, semblants al conte popular, donaven un “ensenyament” com la necessitat de cultivar la creativitat o bé ser capaç de tenir una altra mirada del món.

2n d’ESO s’hi va afegir amb una “batalla de galls” molt particular, ja que enlloc de poetes, qui competien per obtenir la màxima aclamació amb els seus versos eren els elements químics de la taula periòdica (i és que se’n celebra també aquest any el centenari!).

D’altra banda, 3r d’ESO va crear sonets per tal d’explicar la importància cabdal que va tenir aquesta forma en l’obra de Brossa; ara bé, per interpretar-ho únicament van fer de rapsodes dels millors sonets que havien escrit ells dins l’aula.

Els més grans de l’ESO van treballar la síntesi a través de la poesia visual i dels microrelats; és a dir, com explicar molt amb molt poc, paraula i imatge. I van configurar un “fotopoemari”: cada microrelat escrit a partir de la tècnica del “binomi fantàstic” i per parelles esdevenia un punt de partida per tal que una altra parella de la classe en fes una interpretació fins a generar-ne un poema visual com a resposta. El resultat va ser espectacular i com si d’unes fitxes de dominó es tractés, vam utilitzar-les com a projeccions durant l’obra de teatre que seria el fil conductor.

La Salle 1La Salle 2La Salle 3La Salle 4

I finalment, tot això va ser possible pel lideratge i implicació de la Comissió de Sant Jordi; un grup molt significatiu de 4t van presentar-se de forma voluntària per a esgarrapar hores i ser guionistes, vestuari, tècnics de so, etc. Durant les classes de català havíem treballat poesia visual, objecte i escènica, per tant, ja coneixien com calia ser Brossa damunt l’escenari (o al pati de butaques, clar!). Els vaig escriure l’argument i la primera escena, i a partir d’aquí van continuar ells escrivint i desenvolupant el fil conductor de l’obra. L’argument és el següent: els dos personatges principals, PARAULA i IMATGE, han de créixer i retrobar-se per tal d’esdevenir poesia, ara bé tot dependrà de si ART, ajudant qui representa la creativitat i també l’essència del poeta Brossa, i ADDICCIÓ, antagonista qui representa els estereotips i les convencions, estimularan o per contra evitaran que sigui possible aquest retrobament entre PARAULA I IMATGE. A més, els personatges d’ART i IMATGE també s’expressen musicalment.

És així com l’espectacle “L’apoteosi de la paraula” s’emergeix com una obra molt brossiana: incorpora el gag de “L’inrevés” del propi Brossa, és gairebé parateatral (hi intervenen la música en directe, les projeccions audiovisuals, el ball i la literatura) i vol ser teatre que mostra com fer-ne perquè explicava la història d’un director de teatre que vol fer una obra per celebrar l’aniversari del centenari del naixement de Joan Brossa. Ara bé, els propis personatges s’apropien del text fins a protagonitzar-ne un final sonat.

L’experiència ha valgut la pena i els personatges encara corren per les aules, doncs els propis alumnes no se’n volen desfer. Podríem dir doncs que el discurs ha calat fins al moll de l’os. Brossa hi és present i “l’altra mirada” ja la practiquen pel seu compte, l’experiència els ha transformat.

Anna Guim

Docent a La Salle Bonanova

//

V Jornada Educativa Joan Brossa

Enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Brossa i són molts els centres educatius que han treballat la poesia brossiana amb els alumnes. El servei educatiu de la Fundació va iniciar el curs amb la voluntat de proposar un programa més reflexiu, que propiciés el diàleg i la participació activa entre els docents i els educadors, entre Brossa i els alumnes. Des de la Fundació s’ha volgut posar de manifest que treballar Brossa a les aules és possible i que, a més, és necessari anar més enllà de la repetició de models. El poeta planteja noves maneres de relacionar-se amb els espais, d’entendre la creació poètica, de mirar el món.

La V Jornada Educativa Joan Brossa vol ser un espai participatiu on poder compartir experiències i donar veu als docents amb els quals hem treballat durant el curs. Durant la sessió es presentaran diferents projectes d’interès i programes de llarga durada que ajudaran a construir nous relats a les aules i noves maneres de relacionar-se amb la poesia brossiana. A més, presentarem la nova proposta educativa vinculada a l’espai: el Gabinet Brossa.

PROGRAMA

8.45h. Rebuda dels assistents.

9h. Presentació de la jornada ‘La clau de la clau’ amb Judith Barnés, responsable del servei educatiu de la Fundació Joan Brossa.

9.15h. ‘Variacions’. Creació de noves rutes literàries amb alumnes d’infantil i de primaria amb Cloe Masotta, educadora de la Fundació Joan Brossa; Carla Boza, docent de l’Escola Isabel de Villena (Esplugues de Llobregat); i Teresa Aparici i Maribel Cervilla, docents de l’Escola Mas Rampinyo (Montcada i Reixac).

10h. ‘L’art és vida i la vida transformació’. De les càpsules formatives a la implementació a l’aula amb Bàrbara Bayarri, educadora de la Fundació Joan Brossa; Marco Fragoso, docent de l’Escola Camins (Franqueses del Vallès); i Caterina Clos, Neus Medina i Marisol Toledo, docents de l’Escola Voramar (Barcelona).

10.30h. ‘Brossart’ Accions situades entre Joan Brossa, l’Escola de Bordils i Experimentem amb l’ART amb Experimentem amb l’ART; i Glòria Fernàndez i Núria Salvatella, docents a l’Escola de Bordils (Bordils).

11h. Pausa

11.30h. ‘Bigotis’. Un projecte singular a l’escola bressol amb Carol Besserer, Míriam Comino i Luz Recio, docents de l’Escola bressol La Rosa dels Vents (Cornellà de Llobregat).

12h. ‘Brossam’. Territori, cultura i educació amb Anna Mas, tècnica de cultura de l’Ajuntament de Granollers; Carles Masjuan, mestre de l’Escola Salvador Llobet (Granollers); Bàrbara Partegàs, artista i fundadora de Can Xic (La Garriga); i Martí Pujadas, Associació Cultural de Granollers.

12.30h. ‘Gabinet Brossa’ Visita performàtica a l’espai expositiu amb Jordi Ferreiro, artista i educador independent.

13.45. Cloenda de la jornada amb Cèlia Nolla, poeta i docent.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Data: Dimecres, 10 de juliol del 2019, de 9 a 14h.

Lloc: Seu de la Fundació Joan Brossa C/ La Seca, 2, baixos 08003 Barcelona

Inscripció: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

El període d’inscripció clourà divendres 5 de juliol.

Preu: gratuït les places són limitades

Destinataris: Docents de tots els nivells educatius, educadors, dinamitzadors culturals, creadors i persones interessades o vinculades a la innovació educativa. S’entregarà un certificat a tots els assistents.

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//

Bigotis

Visitar l’Escola Bressol Municipal La Rosa dels Vents de Cornellà de Llobregat és d’aquelles experiències que reconforten. Sempre hem encoratjat els docents a treballar Joan Brossa a tots els nivells educatius, a llegir l’obra del poeta a l’aula, a sensibilitzar els alumnes a partir de la poesia, a convidar-los a gaudir-ne sense replicar models.

Allò que no hauríem imaginat mai, però, és que un equip docent valent, compromès, motivat i voluntariós es veuria en cor de desenvolupar un projecte amb infants d’un i de dos anys a partir de l’univers creatiu de Joan Brossa. I és que La Rosa dels Vents creu en la importància de promoure la sensibilitat artística dels infants a partir del desenvolupament de projectes culturals. Així doncs, si varen començar amb la maleta pedagògica Expressart del MACBA, ara s’atreveixen amb l’obra de Brossa i, fins i tot, amb la poesia de Federico García Lorca.

Les docents expliquen que la clau de l’èxit consisteix a no generar gran expectatives atès que els infants sempre sorprenen. Tampoc no es marquen uns objectius específics. Es tracta de treballar la lliure associació d’idees i d’implicar a les famílies en els projectes seguint el ritme evolutiu dels nens. Evidentment, dur a terme aquest tipus de propostes requereix moltes hores de preparació i d’estudi. Les docents insisteixen que un dels problemes principals que van tenir amb Brossa va ser l’extensió de la seva obra i el fet de no saber per on començar.

El projecte cultural dedicat al poeta s’ha realitzat dues vegades: durant el curs 2015-2016 i durant el 2017-2018. De fet, la segona vegada va servir per millorar algunes dinàmiques i per reduir el número de materials que havien generat en el primer projecte. També van visitar l’exposició temporal Poesia Brossa per inspirar-se i poder agafar noves idees. Diuen que van quedar meravellades amb la instal·lació El planeta de la virtut, per exemple. Es van arribar a plantejar, fins i tot, visitar el MACBA amb els alumnes però el discurs expositiu i la manera com estaven disposades les peces no ajudava a la participació dels més petits.

L’eix que va articular el projecte al centre va ser el bigoti. Amb aquest element van generar diferents dinàmiques com, per exemple, fer que els nens es posin i es treguin un bigoti mentre es miren en un mirall. Es va intentar fer el mateix amb un antifaç però no funcionava igual perquè resulta més incòmode d’interactuar-hi. Per tal de desenvolupar el projecte Brossa es va crear una capsa brossiana de la qual s’extreien tots els materials amb els quals poder treballar: cada vegada que els alumnes veien la capsa, sabien que alguna cosa brossiana estava a punt de passar. Aquesta capsa tenia un bigoti a la tapa. El bigoti i Brossa van passar a formar part de la realitat quotidiana dels alumnes durant un curs.

Les dinàmiques brossianes podien o bé ser activitats puntuals o bé formes d’introduir algun concepte o idea de treball. En general, es pretén fomentar la manipulació i l’aspecte plàstic. Brossa s’integra en les dinàmiques del centre i no a la inversa. En cap cas es tracta de fer una setmana dedicada al poeta sinó més aviat fer que durant un curs sencer el currículum respiri Brossa. Plantejar dinàmiques que permetin jugar amb la forma de les lletres, treballar les parts del cos a partir de poemes objectuals, llegir poemes de Brossa amb un bombí al cap, etc. són algunes de les propostes plantejades. En aquest sentit, cal destacar la importància que donen a la lectura en el marc del projecte. Les docents llegien o cantaven poemes de Brossa sense esperar res a canvi, sense haver d’explicar què deia el poeta en aquells versos. En molts casos, la lectura d’un poema permetia introduir un tema o una activitat creativa però en cap cas es tractava d’intentar comprendre o crear a la manera del poeta.

La importància d’aquest projecte transversal i de llarga durada fa que l’equip docent expliqui el projecte a les famílies a l’inici de curs per tal d’involucrar-les al màxim en les propostes. A més, aprofiten el projectes per fer venir al centre experts amb els quals poder treballar altres disciplines. En aquest cas es va convidar la Mariona Trench per gaudir d’un contacontes brossià i a la il·lustradora Mercè Galí per crear un mural plàstic col·laboratiu amb els peus.

El més bonic de tot plegat és veure que, quan acaba un projecte, alguns elements queden instaurats per sempre més al centre fent que els creadors que els han inspirat passin a forma part de l’escola. El vell de Joan Brossa ens saluda des del lavabo de La Rosa dels Vents.

 

Vell, 1988

//

Brossa Art

El projecte educatiu “Brossa Art”, realitzat amb els alumnes de l’Escola Ponent de Terrassa i conduït per la Alba Garcia i Puig, està format per tretze propostes que parteixen de la màxima del transformista italià Leopold Frègoli “L’art és vida i la vida és transformació” que Brossa va apropiar-se i que va projectar en tota la seva trajectòria artística.

Aquestes són les tretze propostes de treball:

  1. AUTORETRAT BROSSIÀ
  2. MAPA CONCEPTUAL
  3. MURAL-HOMENATGE
  4. LLETRES BARCINO
  5. JOC de LLETRES
  6. BROSSA in English
  7. PERSONATGE BROSSIÀ
  8. BOSSA-BROSSA
  9. POESIA VISUAL
  10. RECORREGUT BROSSA
  11. RELACIÓ ALTRES ARTISTES
  12. RECOMANACIONS

Com podeu comprovar, cada exercici és una proposta creativa per tal que els nens posin en pràctica alguns coneixements brossians i n’adquireixin de nous a través del recorregut plàstic que planteja el projecte. Així, per exemple, la segona proposta incentiva els alumnes a la creació d’un autoretrat a partir d’elements brossians tot fent ús de la tècnica de la fotografia i del collage.

Un altre exemple destacat és la realització d’un mapa conceptual a partir del qual recollir conceptes rellevants i establir-hi relacions entre ells. Aquesta idea duta a terme amb una mirada diferent dóna com a resultat un homenatge a la figura del poeta que combina conceptes clau amb poemes visuals creats pels alumnes.

Les propostes de treball estan dirigides a alumnes de diferents nivells. Per aquest motiu, el grau de complexitat varia en funció de l’edat. D’aquesta manera, trobem propostes ben diferents com, d’una banda, documentar, analitzar i interpretar el poema urbà ‘Bàrcino’ creat per Joan Brossa l’any 1994 i, de l’altra, la proposta de jugar amb les lletres i crear personatges, animals, menjars, etc.

Una activitat que ha ajudat a completar aquest projecte és la realització de la ruta literària “L’esperit del carnaval” que els alumnes de quart de primària van fer amb la Bárbara Bayarri i l’Anna Solé, educadores de la Fundació Joan Brossa, per Ciutat Vella.

Gràcies per compartir amb nosaltres el vostre projecte!

//

Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors antipoemes

> #daualBrossa (desembre 2018 – gener 2018)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors poemes

//

Dues cares del dau, un món poètic

Una de les característiques principals de l’obra poètica de Brossa és la senzillesa. El poeta depura la realitat, sintetitza les paraules i deconstrueix les lletres, crea des del silenci, des del paper en blanc, per construir un corpus poètic minimalista, aparentment obvi en el resultat però lent i meticulós en el procés.

Brossa activa les antenes, viu en un estat d’alerta permanent. Receptiu a tot allò que viu i que sent, qüestiona el món en què vivim i ens ensenya a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. Si analitzem els poemes objecte brossians, és molt habitual veure-hi com la juxtaposició de dos elements quotidians dona lloc a una nova realitat. Però això no només passa amb els objectes. En els poemes visuals també podem trobar aquest joc de l’aparellament. I els poemes escrits tampoc no en són una excepció.  En aquest cas, és deliciós veure com Brossa és capaç d’escriure versos que generen imatges en la ment del lector. Paraula i visió es fusionen, desapareixen els gèneres, es transgredeixen els límits:

Un vidre

i un botó petit.

Vint-i-set poemes, 1956

Peu i mitjó

a la mateixa sabata: un món.

Ot, 1972

Una poma pintada

Uns cercles grocs i verds.

Poemes públics, 1974-1975

#Brossa95, #HaikuBrossa, #relatBrossa i #personatgesbrossians són les quatre experiències de cocreació poètica a Twitter que la Fundació Joan Brossa ha proposat als usuaris per celebrar l’aniversari de Joan Brossa. Enguany, amb motiu de l’Any Brossa per commemorar-ne el centenari, tanquem aquest cicle d’experiències amb la iniciativa #daualBrossa.

En aquesta ocasió, cada dia a les 9h., entre el 30 de desembre del 2018 i el 19 de gener del 2019, la Fundació penjarà a Twitter una fotografia amb la cara de dos daus: cada cara contindrà una imatge. Els usuaris, durant vint-i-un dies, i a la manera de Brossa, podran crear poemes molt breus, micropoemes, talment com si es tractessin de sentències, a partir de les dues imatges mostrades a les cares dels daus. Seran poemes escrits amb una forta càrrega visual, curts, essencialistes que remetin directament a la poètica de la imatge en ser llegits.

Esperem que participeu més que mai en aquesta iniciativa de cocreació que ha sabut alimentar i promoure una comunitat brossiana virtual molt activa. Agraïm tot el temps que ens heu dedicat i us esperem a Twitter a partir del 30 de desembre. És moment de tirar els daus… Hi jugueu?

//

Setmana literària Joan Brossa

Si fa uns dies presentàvem el projecte de l’Escola Pública Els Pinetons com una proposta estrella del curs 2017-2018, el projecte de l’Escola Font del Roure de Masquefa no es queda enrere. És un exemple de cohesió social i d’implicació de tota la comunitat educativa fora d’ordre. Aquesta escola va decidir dedicar la Setmana literària del curs a Joan Brossa i a la poesia visual i per això durant la setmana del mes d’abril que coincideix amb Sant Jordi va desplegar un seguit d’activitats a les aules, al conjunt dels espais de l’escola i amb les famílies.

La Setmana literària es va obrir amb l’espectacle “Amb B de Brossa” a càrrec del Teatre Aula. A partir d’aquí es va proposar a les famílies de participar a la VI marató de poesia i al VI concurs fotogràfic “Poesia visual. La màgia de les lletres” amb tres categories de participació diferents; a l’escola es va preparar una audició especial per indicar les entrades i sortides de l’aula o de l’escola amb poemes d’autors catalans musicats (Brossa hi figurava en tres moments amb els poemes “Apartat de la fila”, “Petita oda en dijous” i “Bufador de núvols”), es va organitzar una asseguda literària al pati de l’escola amb padrins lectors dels cursos superiors que ajuden i acompanyen els més petits, es va muntar un mercat d’intercanvi de llibres i es va fer un taller intercicle de creació de punts de llibre. Fins i tot els mestres van organitzar un amic invisible literari.

Pel que fa a les propostes poètiques desenvolupades a l’aula, el grup d’infantil va fer collage a partir de les inicials dels noms dels nens; primer, segon i tercer de primària van experimentar amb la transformació de les lletres; i, quart, cinquè i sisè es van atrevir a descontextualitzar lletres i objectes quotidians. Els treballs van ser exposats al vestíbul de l’escola tot creant una mena de quiosc on cada diari presentava el treball desenvolupat per una aula. També s’hi van exposar les fotografies presentades per les famílies al concurs en forma de postals, que, també varen ser premiades durant l’acte d’entrega dels premis dels Jocs Florals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’altra banda, els treballs poètics dels alumnes es van presentar a la setena edició del Premi Pissiganya de Poesia Escolar, un guardó en el qual també participa la Fundació Joan Brossa i que s’integra dintre de la Festa d’El Tinter de les lletres catalanes. Enguany s’hi varen presentar un total de 211 centres educatius i més de 18.000 alumnes. El Nil Esquivel de quart  va obtenir el primer premi amb el poema visual “Claustrofòbia” i l’Albert Amer de cinquè en va ser finalista amb la creació “Tresors de la butxaca”. Tot un gran reconeixement!

Per acabar, l’escola va apostar per sortir al carrer, tot escampant la poesia pel municipi, i va muntar una exposició a la capella del Roser formada per un cub de mirades que volia representar la importància del sentit de la vista a l’hora d’interactuar amb el món i comprendre l’entorn en què vivim.

//