Bigotis

Visitar l’Escola Bressol Municipal La Rosa dels Vents de Cornellà de Llobregat és d’aquelles experiències que reconforten. Sempre hem encoratjat els docents a treballar Joan Brossa a tots els nivells educatius, a llegir l’obra del poeta a l’aula, a sensibilitzar els alumnes a partir de la poesia, a convidar-los a gaudir-ne sense replicar models.

Allò que no hauríem imaginat mai, però, és que un equip docent valent, compromès, motivat i voluntariós es veuria en cor de desenvolupar un projecte amb infants d’un i de dos anys a partir de l’univers creatiu de Joan Brossa. I és que La Rosa dels Vents creu en la importància de promoure la sensibilitat artística dels infants a partir del desenvolupament de projectes culturals. Així doncs, si varen començar amb la maleta pedagògica Expressart del MACBA, ara s’atreveixen amb l’obra de Brossa i, fins i tot, amb la poesia de Federico García Lorca.

Les docents expliquen que la clau de l’èxit consisteix a no generar gran expectatives atès que els infants sempre sorprenen. Tampoc no es marquen uns objectius específics. Es tracta de treballar la lliure associació d’idees i d’implicar a les famílies en els projectes seguint el ritme evolutiu dels nens. Evidentment, dur a terme aquest tipus de propostes requereix moltes hores de preparació i d’estudi. Les docents insisteixen que un dels problemes principals que van tenir amb Brossa va ser l’extensió de la seva obra i el fet de no saber per on començar.

El projecte cultural dedicat al poeta s’ha realitzat dues vegades: durant el curs 2015-2016 i durant el 2017-2018. De fet, la segona vegada va servir per millorar algunes dinàmiques i per reduir el número de materials que havien generat en el primer projecte. També van visitar l’exposició temporal Poesia Brossa per inspirar-se i poder agafar noves idees. Diuen que van quedar meravellades amb la instal·lació El planeta de la virtut, per exemple. Es van arribar a plantejar, fins i tot, visitar el MACBA amb els alumnes però el discurs expositiu i la manera com estaven disposades les peces no ajudava a la participació dels més petits.

L’eix que va articular el projecte al centre va ser el bigoti. Amb aquest element van generar diferents dinàmiques com, per exemple, fer que els nens es posin i es treguin un bigoti mentre es miren en un mirall. Es va intentar fer el mateix amb un antifaç però no funcionava igual perquè resulta més incòmode d’interactuar-hi. Per tal de desenvolupar el projecte Brossa es va crear una capsa brossiana de la qual s’extreien tots els materials amb els quals poder treballar: cada vegada que els alumnes veien la capsa, sabien que alguna cosa brossiana estava a punt de passar. Aquesta capsa tenia un bigoti a la tapa. El bigoti i Brossa van passar a formar part de la realitat quotidiana dels alumnes durant un curs.

Les dinàmiques brossianes podien o bé ser activitats puntuals o bé formes d’introduir algun concepte o idea de treball. En general, es pretén fomentar la manipulació i l’aspecte plàstic. Brossa s’integra en les dinàmiques del centre i no a la inversa. En cap cas es tracta de fer una setmana dedicada al poeta sinó més aviat fer que durant un curs sencer el currículum respiri Brossa. Plantejar dinàmiques que permetin jugar amb la forma de les lletres, treballar les parts del cos a partir de poemes objectuals, llegir poemes de Brossa amb un bombí al cap, etc. són algunes de les propostes plantejades. En aquest sentit, cal destacar la importància que donen a la lectura en el marc del projecte. Les docents llegien o cantaven poemes de Brossa sense esperar res a canvi, sense haver d’explicar què deia el poeta en aquells versos. En molts casos, la lectura d’un poema permetia introduir un tema o una activitat creativa però en cap cas es tractava d’intentar comprendre o crear a la manera del poeta.

La importància d’aquest projecte transversal i de llarga durada fa que l’equip docent expliqui el projecte a les famílies a l’inici de curs per tal d’involucrar-les al màxim en les propostes. A més, aprofiten el projectes per fer venir al centre experts amb els quals poder treballar altres disciplines. En aquest cas es va convidar la Mariona Trench per gaudir d’un contacontes brossià i a la il·lustradora Mercè Galí per crear un mural plàstic col·laboratiu amb els peus.

El més bonic de tot plegat és veure que, quan acaba un projecte, alguns elements queden instaurats per sempre més al centre fent que els creadors que els han inspirat passin a forma part de l’escola. El vell de Joan Brossa ens saluda des del lavabo de La Rosa dels Vents.

 

Vell, 1988

//

Brossa Art

El projecte educatiu “Brossa Art”, realitzat amb els alumnes de l’Escola Ponent de Terrassa i conduït per la Alba Garcia i Puig, està format per tretze propostes que parteixen de la màxima del transformista italià Leopold Frègoli “L’art és vida i la vida és transformació” que Brossa va apropiar-se i que va projectar en tota la seva trajectòria artística.

Aquestes són les tretze propostes de treball:

  1. AUTORETRAT BROSSIÀ
  2. MAPA CONCEPTUAL
  3. MURAL-HOMENATGE
  4. LLETRES BARCINO
  5. JOC de LLETRES
  6. BROSSA in English
  7. PERSONATGE BROSSIÀ
  8. BOSSA-BROSSA
  9. POESIA VISUAL
  10. RECORREGUT BROSSA
  11. RELACIÓ ALTRES ARTISTES
  12. RECOMANACIONS

Com podeu comprovar, cada exercici és una proposta creativa per tal que els nens posin en pràctica alguns coneixements brossians i n’adquireixin de nous a través del recorregut plàstic que planteja el projecte. Així, per exemple, la segona proposta incentiva els alumnes a la creació d’un autoretrat a partir d’elements brossians tot fent ús de la tècnica de la fotografia i del collage.

Un altre exemple destacat és la realització d’un mapa conceptual a partir del qual recollir conceptes rellevants i establir-hi relacions entre ells. Aquesta idea duta a terme amb una mirada diferent dóna com a resultat un homenatge a la figura del poeta que combina conceptes clau amb poemes visuals creats pels alumnes.

Les propostes de treball estan dirigides a alumnes de diferents nivells. Per aquest motiu, el grau de complexitat varia en funció de l’edat. D’aquesta manera, trobem propostes ben diferents com, d’una banda, documentar, analitzar i interpretar el poema urbà ‘Bàrcino’ creat per Joan Brossa l’any 1994 i, de l’altra, la proposta de jugar amb les lletres i crear personatges, animals, menjars, etc.

Una activitat que ha ajudat a completar aquest projecte és la realització de la ruta literària “L’esperit del carnaval” que els alumnes de quart de primària van fer amb la Bárbara Bayarri i l’Anna Solé, educadores de la Fundació Joan Brossa, per Ciutat Vella.

Gràcies per compartir amb nosaltres el vostre projecte!

//

Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors antipoemes

> #daualBrossa (desembre 2018 – gener 2018)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors poemes

//

Dues cares del dau, un món poètic

Una de les característiques principals de l’obra poètica de Brossa és la senzillesa. El poeta depura la realitat, sintetitza les paraules i deconstrueix les lletres, crea des del silenci, des del paper en blanc, per construir un corpus poètic minimalista, aparentment obvi en el resultat però lent i meticulós en el procés.

Brossa activa les antenes, viu en un estat d’alerta permanent. Receptiu a tot allò que viu i que sent, qüestiona el món en què vivim i ens ensenya a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. Si analitzem els poemes objecte brossians, és molt habitual veure-hi com la juxtaposició de dos elements quotidians dona lloc a una nova realitat. Però això no només passa amb els objectes. En els poemes visuals també podem trobar aquest joc de l’aparellament. I els poemes escrits tampoc no en són una excepció.  En aquest cas, és deliciós veure com Brossa és capaç d’escriure versos que generen imatges en la ment del lector. Paraula i visió es fusionen, desapareixen els gèneres, es transgredeixen els límits:

Un vidre

i un botó petit.

Vint-i-set poemes, 1956

Peu i mitjó

a la mateixa sabata: un món.

Ot, 1972

Una poma pintada

Uns cercles grocs i verds.

Poemes públics, 1974-1975

#Brossa95, #HaikuBrossa, #relatBrossa i #personatgesbrossians són les quatre experiències de cocreació poètica a Twitter que la Fundació Joan Brossa ha proposat als usuaris per celebrar l’aniversari de Joan Brossa. Enguany, amb motiu de l’Any Brossa per commemorar-ne el centenari, tanquem aquest cicle d’experiències amb la iniciativa #daualBrossa.

En aquesta ocasió, cada dia a les 9h., entre el 30 de desembre del 2018 i el 19 de gener del 2019, la Fundació penjarà a Twitter una fotografia amb la cara de dos daus: cada cara contindrà una imatge. Els usuaris, durant vint-i-un dies, i a la manera de Brossa, podran crear poemes molt breus, micropoemes, talment com si es tractessin de sentències, a partir de les dues imatges mostrades a les cares dels daus. Seran poemes escrits amb una forta càrrega visual, curts, essencialistes que remetin directament a la poètica de la imatge en ser llegits.

Esperem que participeu més que mai en aquesta iniciativa de cocreació que ha sabut alimentar i promoure una comunitat brossiana virtual molt activa. Agraïm tot el temps que ens heu dedicat i us esperem a Twitter a partir del 30 de desembre. És moment de tirar els daus… Hi jugueu?

//

Setmana literària Joan Brossa

Si fa uns dies presentàvem el projecte de l’Escola Pública Els Pinetons com una proposta estrella del curs 2017-2018, el projecte de l’Escola Font del Roure de Masquefa no es queda enrere. És un exemple de cohesió social i d’implicació de tota la comunitat educativa fora d’ordre. Aquesta escola va decidir dedicar la Setmana literària del curs a Joan Brossa i a la poesia visual i per això durant la setmana del mes d’abril que coincideix amb Sant Jordi va desplegar un seguit d’activitats a les aules, al conjunt dels espais de l’escola i amb les famílies.

La Setmana literària es va obrir amb l’espectacle “Amb B de Brossa” a càrrec del Teatre Aula. A partir d’aquí es va proposar a les famílies de participar a la VI marató de poesia i al VI concurs fotogràfic “Poesia visual. La màgia de les lletres” amb tres categories de participació diferents; a l’escola es va preparar una audició especial per indicar les entrades i sortides de l’aula o de l’escola amb poemes d’autors catalans musicats (Brossa hi figurava en tres moments amb els poemes “Apartat de la fila”, “Petita oda en dijous” i “Bufador de núvols”), es va organitzar una asseguda literària al pati de l’escola amb padrins lectors dels cursos superiors que ajuden i acompanyen els més petits, es va muntar un mercat d’intercanvi de llibres i es va fer un taller intercicle de creació de punts de llibre. Fins i tot els mestres van organitzar un amic invisible literari.

Pel que fa a les propostes poètiques desenvolupades a l’aula, el grup d’infantil va fer collage a partir de les inicials dels noms dels nens; primer, segon i tercer de primària van experimentar amb la transformació de les lletres; i, quart, cinquè i sisè es van atrevir a descontextualitzar lletres i objectes quotidians. Els treballs van ser exposats al vestíbul de l’escola tot creant una mena de quiosc on cada diari presentava el treball desenvolupat per una aula. També s’hi van exposar les fotografies presentades per les famílies al concurs en forma de postals, que, també varen ser premiades durant l’acte d’entrega dels premis dels Jocs Florals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’altra banda, els treballs poètics dels alumnes es van presentar a la setena edició del Premi Pissiganya de Poesia Escolar, un guardó en el qual també participa la Fundació Joan Brossa i que s’integra dintre de la Festa d’El Tinter de les lletres catalanes. Enguany s’hi varen presentar un total de 211 centres educatius i més de 18.000 alumnes. El Nil Esquivel de quart  va obtenir el primer premi amb el poema visual “Claustrofòbia” i l’Albert Amer de cinquè en va ser finalista amb la creació “Tresors de la butxaca”. Tot un gran reconeixement!

Per acabar, l’escola va apostar per sortir al carrer, tot escampant la poesia pel municipi, i va muntar una exposició a la capella del Roser formada per un cub de mirades que volia representar la importància del sentit de la vista a l’hora d’interactuar amb el món i comprendre l’entorn en què vivim.

//

Una tonteria molt Brossa

“Una tonteria molt Brossa” fou una proposta que s’emmarcà com a projecte d’investigació basada en les arts a l’assignatura ‘Expressions de la Cultura Contemporània’ de segon curs del Grau d’Arts Escèniques de l’escola Universitària ERAMescola Universitària ERAM (centre adscrit a la Universitat de Girona), a cura de la docent Judit Vidiella. L’assignatura s’inicià al setembre i finalitzà a inicis de febrer.

Coincidint amb l’Epicentre Brossa, organitzat per la Fundació Joan Brossa, i amb l’exposició Poesia Brossa al MACBA vam poder indagar en l’univers Brossa en la seva complexitat tot organitzant comissions de treball que recercarien la seva obra: posteatre, poesia, poemes objecte, peces musicals, ballets i òperes, fregolismes, estriptease i teatre irregular, normes de mascarada, etc. La visita a la botiga El Ingenio, ara ja tancada, així com també a l’arxiu del poeta i a l’exposició al MACBA, van acabar d’enriquir-nos de referents. També va ser molt interessant convidar a classe la historiadora de l’art i docent Pilar Bonet, especialitzada en l’obra de la Pepeta Tolrà, de qui Brossa tenia una estima especial. Un especial agraïment també a Glòria Bordons i Judith Barnés de la Fundació pels diversos feedbacks al llarg del procés, facilitant material i suggeriments.

Amb tot aquest material la idea era generar una sèrie d’accions performàtiques pròpies que, tot i partir de la inspiracció i de l’esperit Brossa, no necessàriament reproduïssin la seva obra però sí que tinguessin punts de contacte, almenys amb els elements que havíem vist: acotacions com la dramatúrgia de l’acció, hibridacions entre poesia objecte i estriptease, jocs de paraules, simbologia dels colors, etc. Així, abans de Nadal vam començar un procés de pluja d’idees per tal de començar amb el procés de creació col·lectiva de les accions que, gràcies a Tonina Cerdà i a la comissària Teresa Grandas, vam poder realitzar públicament el 5 de febrer a les 17h. com a cloenda de l’assignatura a l’Espai Torre del MACBA.

unnamed (5)

Amb el títol ‘Una tonteria molt Brossa’ vam presentar dinou accions. Entre les diverses idees sorgides destacarem l’acció 1 “contrACTE”, a càrrec d’Aram Pou, que llegeix el contracte de compromís que vam fer a l’inici de curs on cadascú escrivia les clàusules de compromís que volia en relació a tres elements:

  • Què espero? (de l’assignatura, de la docent, dels companys/es, etc.)
  • A què em comprometo?
  • Què puc aportar?

També l’acció musical número 3 titulada “Il·luminats” que parteix d’un fragment del text “De la sordesa del laberint” de Joan Brossa en el qual reflexiona sobre l’educació i que l’alumne Marc Ambite va adaptar i versionar a un tema de rap. I finalment, l’acció 15 “Poema Freestyle” amb poemes creats per l’estudiant Adrià Masbernat.

Judit Vidiella

//

Pinetons & Brossa

L’Escola Pública Els Pinetons de Ripollet ha fet un treball excepcional al voltant de la figura i de l’obra de Joan Brossa. Ens atreviríem a dir que ha estat la proposta estrella del curs 2017-2018. Després de realitzar diferents sortides amb el nostre servei educatiu, de visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA i d’organitzar una sessió formativa adreçada als docents i organitzada des de la Fundació, l’Escola va preparar una jornada de portes obertes per tal de compartir els resultats del projecte artístic de caire transversal desenvolupat durant el curs.

Aquell dia l’escola va esdevenir una galeria d’art composta per una trentena de propostes i/o instal·lacions artístiques desenvolupades per tota la comunitat educativa i per l’exposició temporal de la Fundació “En els seus tretze són tretze” al vestíbul de l’edifici d’educació primària, una exposició composta per tretze poemes visuals, en format facsímil, i per tretze poemes escrits de Brossa que dialoguen amb les imatges. En conjunt, el projecte va mostrar un fort interès pel vessant reivindicatiu, combatent del poeta, però  també per la faceta de prestidigitador, de mag transformador de la realitat que juga amb les paraules.

El desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques neix de la proposta educativa “En vers” impulsada en el seu moment des de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet. La proposta consistia a ocupar els espais públics del poble propers a les escoles i fer una mostra de treballs i propostes que s’havien elaborat amb els infants. Aquesta mostra abraçava diferents llenguatges expressius. Malauradament, per raons pressupostàries, l’Ajuntament va deixar de donar suport al projecte i l’Escola Els Pinetons va decidir assumir la continuïtat del projecte dins de l’àmbit de l’escola, tot donant-li un caire més transversal.

Així doncs, el treball que es planteja anualment l’Escola és el d’elaborar una instal·lació com a manifestació i expressió artística, lingüística i/o literària que es presenta i s’exposa al conjunt de la comunitat educativa en una data propera a la celebració de Sant Jordi i que pretén afavorir la participació de les famílies. L’Escola valora molt positivament el fet que aquest projecte visualitzi i consolidi el treball de llengua i literatura amb els infants de l’escola.

En general, els fonaments que articulen aquest projecte són: la transversalitat, amb la voluntat de participar de forma conjunta en la construcció i elaboració de les diferents propostes com a forma d’aprenentatge i de creació artística; la flexibilitat, per tal de concretar cada proposta de forma lliure i oberta; la interacció entre disciplines, amb l’objectiu de combinar expressions estètiques, artístiques, lingüístiques i literàries que consolidin aprenentatges essencials; la descoberta d’un artista, d’un museu o d’una proposta cultural concreta, per fomentar l’activació d’emocions, sentiments, observacions, etc; i la implicació de les famílies, amb la voluntat de generar espais de relació entre els alumnes, els docents i les famílies.

En definitiva, Els Pinetons parteixen de la mirada i de la perspectiva artística per comprendre el món en què vivim. Joan Brossa ha estat el motor d’aquest curs, la llavoreta que els ha activat les antenes per desvetllar-los una nova realitat.

Us seguirem de ben a prop!

//

Antenes d’artista

“Antenes d’artista” és una proposta de visual i plàstica que ha tingut lloc a les aules de tercer i quart de primària de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt. En Dimas Fàbregas va decidir presentar Joan Brossa als alumnes amb reflexió següent: “El que diferencia els artistes de la gent comú és que els artistes van pel món amb antenes”. Els nens van reflexionar sobre aquest pensament, en petits grups de treball i després de forma conjunta, mentre el mestre construïa un mapa conceptual a partir de les idees que anaven sorgint. Aquest mapa seria present durant tot el procés de creació.

Conversa_Mapa_conceptual

El taller d’art s’inicià amb aquesta pregunta: “Com serien unes antenes d’artista?”. A partir d’aquí es proposà la idea de dissenyar-ne unes. Cadascú les seves, amb llibertat absoluta tant pel que fa al disseny com als materials utilitzats però ressaltant la importància d’elaborar una bona planificació. Els resultats foren molt rics i variats. La idea de les antenes d’artista, en sentit figurat, els va fer pensar que els artistes tenen una mirada diferent envers la realitat. I va ser aleshores quan, mitjançant una presentació de diapositives, es presentà Joan Brossa, tot destacant-ne la poesia visual. Es mostrà també un exemplar de la revista Cavall Fort que li dedicava un monogràfic i la presència d’una exposició sobre el poeta al MACBA.

La segona part del taller creatiu va tenir les lletres com a protagonistes. La idea que la lletra, un element tan familiar a l’escola, pogués entrar en un joc poètic diferent i creatiu va ser molt atractiva per als infants. De seguida hi van connectar. La proposta concreta fou la de crear poemes visuals a partir de les lletres de l’alfabet. Es tornà a destacar la importància de fer una bona planificació i el fet de pensar bé les idees per desenvolupar-les el millor possible. Així doncs, es van preparar diferents esbossos previs a la creació de l’obra definitiva. Els poemes visuals dels alumnes van ser exposats per tal que tota l’escola i les famílies poguessin gaudir-ne.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

Codis de comunicació gràfica

Un altre institut que ha treballat aquest curs l’obra de Joan Brossa és l’IES La Bastida de Santa Coloma de Gramenet. Els alumnes de segon d’ESO, en el marc d’una optativa d’Educació Visual i Plàstica, varen treballar els codis de comunicació gràfica amb la Maria Paczkowski. Joan Brossa, Antoni Tàpies i Sophie Calle varen ser els creadors de referència durant quatre sessions en què diversos processos participatius van contribuir al desenvolupament de la capacitat de resoldre situacions de forma creativa. L’objectiu principal de l’experiència era el d’aprendre codis de comunicació gràfica mitjançant les paraules i els creadors escollits així com incorporar fonts metodològiques per a la creació i promoure la participació i la reflexió de l’experiència grupal.

En primer lloc, l’aproximació a l’obra dels creadors varen generar les primeres reflexions al voltant de la possibilitat d’incorporar lletres en les obres plàstiques i de la capacitat del llenguatge artístic per expressar significats poètics i creatius. El treball en grup i les metodologies inclusives varen fomentar la participació i l’aprenentatge vital. En una segona fase, i amb el suport de la maleta pedagògica del MACBA, es va gamificar l’experiència, tot debatent, compartint experiències, dialogant i establint consensos. La tria d’un objecte per part de cada alumne va donar lloc a la tercera fase del projecte que consistia a reflexionar sobre el perquè d’aquella elecció i a construir una imatge creativa a partir de la inicial de la lletra de l’objecte seleccionat. Així doncs, calia representar la idea que despertava l’objecte de manera visual i poètica. Per acabar, cada estudiant va explicar la seva creació tot contribuint a treballar l’autoconfiança i a reforçar els vincles comunitaris.

//

Res és el que sembla

La classe dels Vampirs de L’Escola Cooperativa El Puig ha estat treballant el projecte de curs 2017-2018 “Mirades”. Enguany proposàvem que els alumnes de primària fossin capaços de trobar lirisme en els objectes més quotidians, que poguessin convertir alguns elements simples, banals, en quelcom de poètic.

Així doncs, els alumnes de 6è de primària han sabut generar narratives lliures, flexibles i obertes, han concebut creacions evocadores a partir del diàleg, la reflexió i la imaginació. Els títols que han donat als poemes objectuals generats activen una realitat poètica plena de significats. El fet que poguessin visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA ha contribuït a crear autèntiques meravelles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquí en teniu alguns exemples!

//