EL POTENCIAL EDUCATIU D’UN POETA POLIÈDRIC EN TEMPS DE CONFINAMENT

Des del mes de gener la Fundació Joan Brossa ha realitzat, com cada any, la formació adreçada a docents de cicle infantil, primària i secundària amb un interès especial per la figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes. Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, pretenen presentar l’univers creatiu del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes transversals a l’aula. La formació consta de quatre sessions presencials que es duen a terme entre els carrers del centre, l’arxiu del MACBA i la seu de la Fundació. Aquesta edició, però, no s’ha pogut dur a terme tal com estava pensada, ja que poc després de l’inici es va decretar l’estat d’alarma sanitària. Tot i estar confinades, continuàvem en actiu i amb l’inesperat repte de traslladar el contingut de la formació al format digital.

La primera sessió, ‘Pels camins de Joan Brossa. Itinerari per Ciutat Vella’, va funcionar amb normalitat. El punt de trobada va ser la Plaça dels Àngels, a la porta del Centre d’Estudis i de Documentació del MACBA. El recorregut per Ciutat Vella presenta el poeta i les diferents maneres en què creava poesia, tot posant de manifest el vincle que tenia amb indrets com ‘El Teatre Poliorama’ o la botiga ‘El Rei de la màgia’. L’última parada va ser l’Antic Espai Escènic Joan Brossa on vàrem aprofitar l’escenari públic que hi ha al carrer Allada Vermell per representar alguns poemes escènics brossians. Marc Magrinyà, docent de l’Institut Ernest Lluch de Barcelona i alumne nostre, va traslladar el recorregut al format digital i en obert, de forma voluntària. Així doncs, ara l’itinerari es pot seguir des de casa a partir d’aquesta ruta virtual.

dav

Uns dies més tard va començar el confinament. Primer ens vàrem dedicar a pensar com podíem continuar la formació a distància sense perdre ni la proximitat ni la qualitat dels continguts i de les dinàmiques creatives. Com que no esperàvem aquesta situació, vàrem crear una nova proposta que no estava inclosa en la formació i que vàrem titular ‘Entre sessions’. La idea era establir diàlegs poètics entre Joan Brossa i altres creadors contemporanis com Jordi Larroch o Chema Madoz. Amb els diàlegs que van crear els docents vàrem pensar que podíem donar una volta al retorn clàssic de resposta mitjançant un correu electrònic. I va ser com, després de valorar alternatives diverses, vàrem optar per maquetar els diàlegs tot creant punts de llibre. Com que Sant Jordi estava a prop, els vàrem compartir aquell dia amb els docents i ells amb tothom gràcies a les xarxes socials.

Amb els dies extra de marge que ens va donar la proposta ‘Entre sessions’, vàrem actualitzar la formació per continuar-la des de casa. Així doncs, vàrem prendre la decisió d’ajornar la segona sessió, ‘Arbust Brossa. Visita a l’arxiu del poeta’, atès que consistia en una visita al l’arxiu personal de poeta dipositat en el MACBA, a la qual la Glòria Bordons (vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa) mostra i explica com eren els processos creatius de Brossa. Veure de prop els escrits i altres documents de Brossa és quelcom insubstituïble. Cal afegir-hi que aquesta sessió finalitza amb un taller creatiu. Per aquest motiu, la sessió tindrà lloc quan sigui possible accedir a les instal·lacions de l’arxiu, a mode de cloenda d’aquest procés col·lectiu d’aprenentatge.

La tercera i la quarta sessió, ‘El poeta de la paraula i de la imatge’ i ‘La quarta dimensió de Joan Brossa’, van ser dutes a terme en línia. Per compartir tot el contingut i per rebre les creacions dels docents vàrem habilitar un Google Drive compartit. Tot i perdre la posada en comú en viu, el fet de compartir els treballs ha donat accés a la feina dels companys i a poder-la consultar en qualsevol moment. Aquest avantatge ens ha fet reflexionar sobre si pot ser enriquidor per a edicions futures crear novament un espai digital on compartir contingut i creacions. Per dinamitzar els continguts de les dues sessions hem tractat de generar propostes diverses com gravacions de veu properes al podcast, retorns creatius de la feina feta pels docents o eines de maquetació per fer més atractiva i clara la informació escrita. D’aquesta manera, el retorn de la tercera sessió, dedicada a la paraula i a la imatge, l’hem fet creant una constel·lació poètica amb el Canva en què cada estel vermell dona lloc a la creació d’un dels docents. Una part de l’esforç que hem fet ha estat destinada a buscar vies de connexió, és a dir, a fer que tothom sentís que a l’altra banda de la pantalla hi ha algú que l’escolta i que l’acompanya amb cura i atenció. A la darrera sessió, alguns docents van realitzar videocreacions a partir d’algunes escenes de la pel·lícula ‘Foc al càntir’, d’altres van donar vida a alguna de les seves escenes o, fins i tot, n’hi ha que van fer la seva pròpia adaptació.

Contel·lació poètica

Finalment, la darrera entrega de la formació consisteix a la crear una unitat didàctica aplicada a l’aula a partir de l’experiència viscuda. En aquest cas, el canvi ha estat mínim, atès que és una part pensada per fer-se de forma individual i no presencial. La Lídia Llorca de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona i la Marga Araguas de l’Escola Octavio Paz, també de Barcelona, presentaran les unitats didàctiques generades, titulades ‘M’agrada la A’ i ‘Una capsa de Joan Brossa’ respectivament, a la VI Jornada Educativa Joan Brossa ‘A partir del silenci’ que celebrarà la Fundació el 2 i 3 de juliol, de forma virtual.

Aquesta etapa ens ha impulsat a reinventar-nos, ens hem vist avocats a pensar fora de la capsa. Pel camí, hem fet ús d’eines digitals que coneixíem i d’altres que hem descobert i que ens han permès de generar altres maneres d’aprendre i de compartir. Ara hem de continuar reflexionant sobre de quina manera afectarà aquesta experiència a les edicions formatives futures i què podem incorporar a la formació presencial per fer-la, encara, més enriquidora. Els interrogants s’obren pas i, amb ells, altres formes de creativitat possibles.

//

LA REVOLUCIÓ BROSSIANA A LES AULES

Des del passat mes d’octubre fins al mes de gener d’enguany la Fundació Joan Brossa va realitzar una formació dividida en quatre sessions adreçada a docents de cicle infantil i de primària que tinguessin un interès especial per la  figura del poeta català però, sobretot, per la manera en què creava els seus poemes.

Així doncs, “Univers Brossa. El potencial educatiu d’un poeta polièdric” tenia com a objectiu principal posar en valor la creació artística a través del procés creatiu i de l’experiència individual i col·lectiva. Per aquest motiu, la metodologia es va articular prenent com a punt de partida la seva obra amb la voluntat i el desig d’obrir nous territoris creatius que defugissin de l’acostament superficial i simplista de la poesia brossiana en benefici de la sorpresa i de l’experimentació.

Les diferents sessions, conduïdes per Bàrbara Bayarri, van presentar la producció artística del poeta amb la finalitat de facilitar les eines necessàries per desenvolupar projectes creatius a l’aula. Cada una de les sessions va tractar un gènere creatiu practicat pel poeta des d’una perspectiva multidisciplinar tot combinant teoria i pràctica per tal de fomentar l’aprenentatge, la recerca i la reflexió, i alhora o justament a partir, del moviment, la sensibilitat i l’experiència. Aquesta obertura en les formes de relacionar-nos i d’expressar-nos és part inseparable del recorregut a transitar per comprendre, d’una banda, el procés creatiu de Joan Brossa i, de l’altra, per apropiar-nos-el i transformar-lo en una forma creativa pròpia.

La primera sessió va començar trencant amb la idea d’aula tot proposant fer un itinerari per Ciutat Vella i descobrir la poesia urbana que el poeta va deixar a Barcelona. La segona sessió combinava una primera part de visita a l’arxiu personal del poeta que es conserva al MACBA i una segona dedicada a materialitzar i fer quelcom corpori amb els coneixements i les eines adquirides. La tercera sessió tenia com a objectiu experimentar amb les diferents formes de la creació poètica (literària, visual i objectual) tot posant-les en relació i difuminant-ne les fronteres. La darrera sessió fou la més oberta i performativa, ja que després de veure la pel·lícula Foc al càntir, el guió de la qual va ser escrit per Brossa, es proposava experimentar amb la quarta dimensió del poema i produir, en format audiovisual, una creació col·lectiva.

Aquestes sessions van generar una onada expansiva que va arribar a les escoles dels docents que van realitzar aquesta formació. Ells, que són la clau amb la qual podem obrir nous mons a les aules, han sabut articular un projecte multidisciplinar fent ús de totes les eines de què disposaven per fer ballar la ment i les mans dels alumnes. I és que com deia el poeta, les disciplines artístiques són “cares d’una mateixa piràmide que es troben al punt més alt”.

Aquí teniu les diferents unitats didàctiques generades per alguns dels docents que van participar en el curs:

Les docents de l’Escola Voramar ha aplicat els coneixements adquirits a l’aula. Els resultats són un exemple magnífic sobre la importància que tenen els docents en la recerca i la creació de nous escenaris d’aprenentatge i experimentació.

//

JORNADA PEDAGÒGICA JOAN BROSSA

El passat 21 de maig la Fundació Joan Brossa va acollir una jornada adreçada a personal docent i organitzada des del Departament d’Educació en el marc de l’Any Joan Brossa. Aquesta sessió volia ser un punt de trobada entre docents que han desenvolupat projectes educatius amb els alumnes dedicats al poeta i, a la vegada, mostrar noves formes d’experimentar amb la poesia brossiana.

Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa, va fer la conferència ‘Joan Brossa o la fugida de la sordesa dels laberints’. Bordons va explicar de quina manera Brossa concebia el sistema educatiu. El poeta considerava que a la vida s’aprèn però no s’ensenya, que l’escola no hauria de transmetre coneixements sinó més aviat contribuir a ser persona, que s’haurien de canviar les dinàmiques i les rutines i que el mestre hauria de despertar interès entre els alumnes i hauria de ser el portador del fanal tot implicant-se en el projecte i participant en els processos d’aprenentatge per tal de crear una comunitat d’interpretació. La poesia de Brossa, crítica, quotidiana i irònica, hauria, doncs, de fomentar el diàleg, la reflexió, la creació, la recerca i, sobretot, la capacitat d’emocionar-se. També hauria d’explorar nous llenguatges comunicatius i introduir les xarxes socials amb la voluntat de posar l’estudiant en el centre. Bordons parlava de la necessitat de generar un aprenentatge significatiu, que vagi més enllà, amb aules vives i despertes. Finalment, Bordons va destacar que Brossa era poeta i que, per tant, tant important és la poesia visual com la poesia literària a l’hora de treballar-lo a l’aula.

Després d’aquesta conferència, diferents docents i alumnes van presentar experiències desenvolupades en els centres educatius:

Algunes d’aquestes experiències posaven de manifest la necessitat d’introduir les noves tecnologies a les aules, la importància d’implicar i fer emocionar els alumnes i les possibilitats que ofereix Brossa en clau interdisciplinar. Un aspecte a destacar fou el fet que el poeta esdevé un punt de partida per explorar el món que ens envolta.

Per acabar, Judith Barnés explicà de quina manera s’està treballant a la Fundació Joan Brossa amb els centres educatius. En destacà la necessitat de generar projectes de llarga durada amb les escoles, de formar els docents en matèria poètica i brossiana i de defugir de les unitats didàctiques per generar projectes experimentals. Per la seva banda, Laia Torrents, del col·lectiu Cabosanroque, presenta la guia educativa que acompanya la instal·lació visual i sonora ‘No em va fer Joan Brossa’.

//

Una antologia poètica

“Una antologia poètica” és una unitat didàctica desenvolupada per Júlia Ferrer i adreçada a alumnes de segon cicle d’ESO. La proposta pretén treballar i analitzar amb els alumnes l’obra de Joan Brossa i les seves característiques més rellevants. A partir d’aquest estudi, l’alumnat s’apropiarà de l’obra del poeta i elaborarà una antologia personal d’obra brossiana en format paper. El resultat final es podrà penjar a la xarxa, fent ús de la plataforma MyDocumenta, amb l’objectiu de compartir experiències amb altres escoles.

El plantejament és totalment lliure i la seqüència proposada es pot desenvolupar en la seva totalitat o parcialment. Així, la primera fase és d’aproximació i anàlisi i pot constituir en ella mateixa una unitat didàctica; la segona fase requereix d’un treball més complex, de recerca i de documentació per part dels alumnes; i la tercera fase permet introduir-los a les comunitats en xarxa amb l’objectiu de destacar la importància que té l’intercanvi d’experiències en aquest tipus de plataformes.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

//

Sobre el teatre de Joan Brossa.

Som el Miguel, l’Andrea i la Sandra, estudiants de secundària l’IES El Calamot de Gavà. Estem fent un treball per a l’assignatura de llengua i literatura catalana sobre el teatre a Catalunya des de la fi de la guerra civil espanyola fins als temps actuals i hem decidit de fer la part pràctica sobre Joan Brossa, un dels autors més rellevants d’aquest període. Vam escollir aquest tema perquè ens semblava força interessant i de fàcil accés ja que coneixíem la tasca que desenvolupa la Fundació Joan Brossa i potser ens podrien ajudar. És per això que, quan la professora va acceptar el treball, la primera cosa que vam fer, va ser posar-nos en contacte amb la Fundació per explicar-los el que volíem fer.

El passat divendres 25 d’octubre a la tarda vam visitar la Fundació i ens va rebre la Judith Barnés. Vam estar parlant amb ella sobre la vida de Joan Brossa i també ens va explicar algunes anècdotes ben curioses. Ens va regalar quatre llibres que recullen algunes de les obres de l’autor i ens va recomanar altres llibres per aprofundir-hi i poder ampliar el nostre treball. Quan vàrem sortir de les oficines, vam fer un tomb per les instal·lacions del teatre La Seca Espai Brossa i vam fer algunes fotografies:

“Despullament”, 1991   –   Llibreria de la Fundació  –   “L’empleat”, 1989

Després de visitar l’exposició “A escena. Personatges brossians” al Col·legi d’Aparelladors i d’Arquitectes Tècnics de Barcelona, vam posar en comú les diferents opinions i contrastar-les. El nostre treball ha quedat molt més complet després d’afegir tota aquesta informació.

Les conclusions que vam extreure de tot plegat van ser que el teatre de la postguerra va estar molt reprimit per la dictadura franquista. Molt autors van haver de marxar per poder seguir la seva carrera literària però d’altres van abandonar el seu ofici com a escriptor o poeta o van seguir practicant-lo d’amagat. A Joan Brossa no el podem definir com un autor de poesia, o com un autor de prosa o de teatre, perquè Brossa no es va tancar a cap gènere, per a ell no hi havia límits. Brossa va anar més enllà dels gèneres tradicionals. D’una banda, va fer que la poesia superés els límits de la paraula impresa o recitada i la va convertir en teatre (poesia escènica). I d’altra banda, la poesia es va fer imatge i apareixen experiències com la poesia visual, la poesia corpòria en espais públics, etc. També va col·laborar amb músics i va fer una mena d’homenatge a l’actor transformista italià Leopoldo Fregoli mitjançant els anomenats “Fregolismes” o Monòlegs de transformació.

//