Pinetons & Brossa

L’Escola Pública Els Pinetons de Ripollet ha fet un treball excepcional al voltant de la figura i de l’obra de Joan Brossa. Ens atreviríem a dir que ha estat la proposta estrella del curs 2017-2018. Després de realitzar diferents sortides amb el nostre servei educatiu, de visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA i d’organitzar una sessió formativa adreçada als docents i organitzada des de la Fundació, l’Escola va preparar una jornada de portes obertes per tal de compartir els resultats del projecte artístic de caire transversal desenvolupat durant el curs.

Aquell dia l’escola va esdevenir una galeria d’art composta per una trentena de propostes i/o instal·lacions artístiques desenvolupades per tota la comunitat educativa i per l’exposició temporal de la Fundació “En els seus tretze són tretze” al vestíbul de l’edifici d’educació primària, una exposició composta per tretze poemes visuals, en format facsímil, i per tretze poemes escrits de Brossa que dialoguen amb les imatges. En conjunt, el projecte va mostrar un fort interès pel vessant reivindicatiu, combatent del poeta, però  també per la faceta de prestidigitador, de mag transformador de la realitat que juga amb les paraules.

El desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques neix de la proposta educativa “En vers” impulsada en el seu moment des de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet. La proposta consistia a ocupar els espais públics del poble propers a les escoles i fer una mostra de treballs i propostes que s’havien elaborat amb els infants. Aquesta mostra abraçava diferents llenguatges expressius. Malauradament, per raons pressupostàries, l’Ajuntament va deixar de donar suport al projecte i l’Escola Els Pinetons va decidir assumir la continuïtat del projecte dins de l’àmbit de l’escola, tot donant-li un caire més transversal.

Així doncs, el treball que es planteja anualment l’Escola és el d’elaborar una instal·lació com a manifestació i expressió artística, lingüística i/o literària que es presenta i s’exposa al conjunt de la comunitat educativa en una data propera a la celebració de Sant Jordi i que pretén afavorir la participació de les famílies. L’Escola valora molt positivament el fet que aquest projecte visualitzi i consolidi el treball de llengua i literatura amb els infants de l’escola.

En general, els fonaments que articulen aquest projecte són: la transversalitat, amb la voluntat de participar de forma conjunta en la construcció i elaboració de les diferents propostes com a forma d’aprenentatge i de creació artística; la flexibilitat, per tal de concretar cada proposta de forma lliure i oberta; la interacció entre disciplines, amb l’objectiu de combinar expressions estètiques, artístiques, lingüístiques i literàries que consolidin aprenentatges essencials; la descoberta d’un artista, d’un museu o d’una proposta cultural concreta, per fomentar l’activació d’emocions, sentiments, observacions, etc; i la implicació de les famílies, amb la voluntat de generar espais de relació entre els alumnes, els docents i les famílies.

En definitiva, Els Pinetons parteixen de la mirada i de la perspectiva artística per comprendre el món en què vivim. Joan Brossa ha estat el motor d’aquest curs, la llavoreta que els ha activat les antenes per desvetllar-los una nova realitat.

Us seguirem de ben a prop!

//

Collage amb objectes

En el marc del programa “En Residència” A Bao A Qu ens ha explicat que l’Institut Costa i Llobera també ha treballat Joan Brossa a l’aula gràcies a la presència del creador Antonio R. Montesinos.

En aquest cas la proposta se centrava a descobrir el collage amb objectes per tal d’entrar en el procés creatiu de Montesinos. Montesinos volia crear una peça amb els alumnes a partir de l’addició d’elements i el treball de Brossa és perfecte per comprendre aquesta manera de treballar. És per això que al desembre l’Institut va visitar la mostra “Poesia Brossa” al MACBA, una experiència que quedà resumida en tres paraules per part dels alumnes. Aquí en teniu alguns exemples:

LLIBERTAT, VIDA I REPETICIÓ

La llibertat l’he representada mitjançant el lleó ja que vol sortir del mur que significa la repetició, la rutina… Pel que fa a la vida està representada amb els animals, sobretot amb la papallona.

Llibertat, vida i repetició

ORIGINALITAT, GUERRA I IMAGINACIÓ

Jo crec que el meu collage és original i imaginatiu ja que es veuen 5 persones esquiant d’una manera molt peculiar. Sols una persona és normal la resta apareixen amb caps desproporcionats, sobretot destaquen el cap de robot i el que és exageradament gran que recorda la cara d’Adolf Hitler.

A sota he posat un mapa del món amb les banderes dels països que delimiten les seves fronteres, a vegades mitjançant les guerres, i un taüt que representa la postguerra.

Originalitat, guerra i inspiració

REBEL·LIÓ, VIOLÈNCIA I CÀSTIG

La rebel·lió l’he representat amb un llop rodejat de foc, perquè està molt enfadat, en canvi, la violència està representada amb trossos de papers tallats en tires els quals no representen les paraules sinó les accions violentes. Per últim, el càstig el simbolitza l’home que està assenyalant ja que representa la llei, la qual ha de tenir sempre la raó.

Rebel·lió, violència i càstig

DOBLE SENTIT, IMAGINACIÓ I CREACIÓ

El doble sentit ho identifico amb la paraula «JAY-JAY», la imaginació són les caixes amb cares i la creació ho representa el piano perquè pots crear amb ell, en aquest cas música.

Doble sentit, imaginació i creació

7 BELLES ARTS, JOC I IMAGINACIÓ

El meu collage representa bé les 7 belles arts perquè es veu molta llibertat, igual que en l’art. També representa el joc ja que semblen peces que puguis encaixar de formes molt diferents segons la teva imaginació.

Belles arts, joc i imafginació

TEMPS, VIDA I REPETICIÓ

Temps i vida ho he relacionat amb la nena, ja que representa les etapes per les quals passa una persona en la vida. La repetició ho simbolitza les diferents O.

Temps, vida i repetició

Arran de la visita a l’exposició, i una vegada els estudiants havien escollit un objecte personal, es van crear històries col·lectives d’objectes. I aquests en són els resultats:

Hi havia un gos que li van regalar una pilota de bàsquet pel seu aniversari. Estava corrent amb la pilota a la mà, la va tirar a la cistella i, justament quan l’estava llençant, va veure un avió blanc i blau. Va decidir dibuixar l’avió. I quan va començar a dibuixar-lo, va mirar cap al cel i va veure que al cel no hi havia res, ja no estava, però encara se’n recordava i el va dibuixar “perfecte”. De gran es va dedicar a ser pilot d’avió.

Gos

La història de l’escultura parla del nadal del 2010 en el qual una nena molt presumida celebrava el seu sisè aniversari. La seva mare va decidir regalar-li un gos, amb arracades perquè la nena era molt presumida. Aprofitant que era nadal, va deixar el gos a baix de l’arbre de nadal i perquè fos més sorpresa va embolicar-lo de manera delicada per no ofegar al pobre gos. Quan eren les 9 de la nit, un cop ja sopats, la mare es va disposar a donar-li el regal.

Quan va veure aquell peluix li va encantar potser fins i tot massa perquè va començar a agafar una obsessió amb el gos, tant que va deixar de menjar, i això va anar cada vegada a pitjor. Com que no va menjar durant molt de temps va emmalaltir i el 29 de febrer del 2010 es va morir.

Nadal

Hi havia una vegada un lluitador de lluita lliure que havia d’anar al ring que estava situat a l’altre costat del pont. Aquest combat era de vida o mort!

També hi havia un diable que havia d’anar a fer un correfoc urgentment. Els dos es van trobar creuant el pont el qual estava format per una garrofa flamboyant i dos guants de futbol. Baix del pont hi havia a una banda aigua (representada amb la cartolina blava) i a l’altra banda hi havia lava (la samarreta vermella).

Els dos volien passar perquè tenien coses a fer a l’altra banda però no ho podien fer al mateix temps ja que si un caminava l’altre queia a la lava. Malgrat això, van acordar creuar alhora amb tan mala sort per al lluitador de lluita lliure que es va desestabilitzar i va caure a la lava. El diable, en canvi, va seguir en el pont i va aconseguir arribar a l’altra banda on va poder arribar a temps per fer el seu correfoc tan important.

Lluitadir

Nosaltres hem fet una fotografia amb els quatre objectes inspirats en un moment de la pel·lícula de Ratatouille.

El moment exacte és quan l’avia esta perseguint al ratolí (el nostre cotxe) amb una escopeta, el ratolí agafa el llibre del seu cuiner preferit per fugir i utilitzar-lo com a barca (el nostre llibre). Haurà d’utilitzar una cullera (la nostra sabata) per remar en una claveguera per poder fugir de la senyora gran (el pint-art) que el vol matar.

Ratatouille

//

 

Antenes d’artista

“Antenes d’artista” és una proposta de visual i plàstica que ha tingut lloc a les aules de tercer i quart de primària de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt. En Dimas Fàbregas va decidir presentar Joan Brossa als alumnes amb reflexió següent: “El que diferencia els artistes de la gent comú és que els artistes van pel món amb antenes”. Els nens van reflexionar sobre aquest pensament, en petits grups de treball i després de forma conjunta, mentre el mestre construïa un mapa conceptual a partir de les idees que anaven sorgint. Aquest mapa seria present durant tot el procés de creació.

Conversa_Mapa_conceptual

El taller d’art s’inicià amb aquesta pregunta: “Com serien unes antenes d’artista?”. A partir d’aquí es proposà la idea de dissenyar-ne unes. Cadascú les seves, amb llibertat absoluta tant pel que fa al disseny com als materials utilitzats però ressaltant la importància d’elaborar una bona planificació. Els resultats foren molt rics i variats. La idea de les antenes d’artista, en sentit figurat, els va fer pensar que els artistes tenen una mirada diferent envers la realitat. I va ser aleshores quan, mitjançant una presentació de diapositives, es presentà Joan Brossa, tot destacant-ne la poesia visual. Es mostrà també un exemplar de la revista Cavall Fort que li dedicava un monogràfic i la presència d’una exposició sobre el poeta al MACBA.

La segona part del taller creatiu va tenir les lletres com a protagonistes. La idea que la lletra, un element tan familiar a l’escola, pogués entrar en un joc poètic diferent i creatiu va ser molt atractiva per als infants. De seguida hi van connectar. La proposta concreta fou la de crear poemes visuals a partir de les lletres de l’alfabet. Es tornà a destacar la importància de fer una bona planificació i el fet de pensar bé les idees per desenvolupar-les el millor possible. Així doncs, es van preparar diferents esbossos previs a la creació de l’obra definitiva. Els poemes visuals dels alumnes van ser exposats per tal que tota l’escola i les famílies poguessin gaudir-ne.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//

MIRADES. 2017-2018

Des del servei educatiu de la Fundació continuem apostant pels projectes de curs. És per això que, per tercer any consecutiu, impulsem una nova proposta per tal que els centres educatius es submergeixin en l’univers brossià. El títol de la proposta del curs 2017-2018 és “Mirades” i es centra a explorar la poesia objectual.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia eren eines al servei de la comunicació que ens havien d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. Els poemes objecte de Brossa són metàfores quotidianes tridimensionals que provenen de la realitat més propera i tangible; objectes senzills, despullats, que, en un joc d’unió i aparellament, generen altres significats. Així doncs, el poeta tendeix a unir elements inconnexos tot transformant la realitat i generant una de nova en un acte d’eixamplar la nostra mirada,.

El significat d’aquests tipus de poemes és ben divers: n’hi ha de crítics, d’irònics, de juganers, de lírics, etc. De vegades, els títols poden ser simplement una descripció, d’altres poden esdevenir autèntics poemes i, en molts casos, el títol “Poema objecte” fa que el poeta interpel·li l’espectador per tal que en completi el significat. Aquí l’espectador és un executant, participa de l’obra i la completa.

El procés creatiu esdevé clau a l’hora de comprendre la manera de procedir del poeta. Brossa descriu aquest procés des de la recerca, però també des de l’atzar i, fins i tot, des del somni. En tots els casos, però, no es tracta d’una associació banal sinó d’un treball reflexiu, d’anàlisi, de perfeccionament, que dóna lloc al poema. Aquesta manera de treballar s’haurà de tenir molt present a l’hora de desenvolupar el projecte “Mirades” a l’aula. Us hi apunteu?

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

Escacs, animals i colors

Som a punt d’acabar el curs 2016-2017 i ja tenim els guanyadors del projecte de curs “El meu llibre d’artista”. Un jurat format per Judith Barnés, coordinadora del servei educatiu de la Fundació, les educadores de l’entitat, Sandra Anitua, Bàrbara Bayarri i Ariadna Caballero, i Esther Vilà, coordinadora de la Galeria Esther Montoriol, han atorgat la següent puntuació:

  • “Ets un peó” d’Arnau Espona i Joel Juvany del Col·legi Sant Miquel dels Sants (25 punts).
  • “Història dels animals” de Maria Cormand de l’INS Euclides (17 punts).
  • “La vida, mil colors” de Marina Simón de l’Escola Cooperativa El Puig (12 punts).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La qualitat dels treballs presentats i la dificultat que ha tingut el jurat a l’hora de seleccionar-ne les peces guanyadores, ha fet que també s’hagi reconegut el resultat de les següents propostes:

  • “A poc a poc la vida va encaixant” de Marc París de l’Escola Cooperativa El Puig.
  • “Refugi” de Cesc Hernández de l’INS Euclides.
  • “Licem u lice” de Núria Colomer, Adina Elina i Alba Ribé del Col·legi Sant Miquel dels Sants.
  • “Fènix” d’Aida Mas i Clàudia Valls del Col·legi Sant Miquel dels Sants.
  • Mirant el passat i pensant en el futur” de Mireia Serradó de l’Escola Cooperativa El Puig.

Quatre han estat les escoles que han participat enguany en aquest projecte:

  • Els alumnes de cinquè de primària de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera). Hi han presentat 28 propostes.
  • Els alumnes de primer d’ESO de les Escoles Joaquim Rosselló del Col·legi Sagrats Cors (Sóller). Hi han presentat 3 propostes.
  • Els alumnes de primer de batxillerat de l’INS Euclides de Pineda de Mar. Hi han presentat 11 propostes.
  • Els alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. Hi han presentat 7 propostes.

La totalitat d’obres guanyadores i seleccionades seran exposades el 26 d’octubre a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. Els protagonistes del projecte ens explicaran, de primera mà, els resultats de l’experiència. Des del servei educatiu aprofitarem l’ocasió per presentar el projecte de curs 2017-2018 “Mirades”. Hi esteu tots convidats!

//

CAMINS AL PRIORAT

Un dels objectius del servei educatiu de la Fundació és el d’arribar a les escoles de tot el territori català i difondre l’obra de Brossa. És per això que ara fa quasi bé un any l’entitat va organitzar una trobada al Centre Quim Soler (El Molar) amb diferents docents vinculats al projecte educatiu de la Fundació per tal de conceptualitzar una proposta adreçada als professors del Priorat que pugui ser aplicada a l’aula. Patrici Batalla (Escola Cooperativa El Puig, Esparreguera), Jordi Clopés (Institut Euclides, Pineda de Mar), Glòria Jové (Universitat de Lleida), Enric Llevat (Institut Joan Amigó i Callau, L’Espluga de Francolí), Joan Marc Ramos (Institut Premià de Mar) i Olga Rodríguez i Raúl García (La Miranda School, Sant Just Desvern) van partir de la idea brossiana del camí per entrar en contacte amb el territori i explorar-ne les possibilitats poètiques que la temàtica ofereix.

Cartell

El proper 17 de juny tindrà lloc una jornada pedagògica a Addend (La Morera de Montsant) per tal de presentar el potencial educatiu de Joan Brossa i el blog de la Fundació. També es mostraran els continguts del projecte “Camins” i les dinàmiques de treball proposades per als diferents nivells educatius. La darrera part de la sessió estarà destinada a l’experimentació per part del professorat amb l’objectiu d’obtenir idees i recursos que els permeti desenvolupar el projecte de forma autònoma. Aquesta sessió formativa serà realitzada amb el suport del grup de recerca Poció. Poesia i Educació.

Esperem que l’experiència doni els seus fruits a partir del curs vinent…

//

III JORNADA EDUCATIVA. TRANSVERS-ARTS

Des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa volem anar més enllà de la rima i de la mètrica per ampliar els límits de la paraula “poesia”. És per això que, sense oblidar la paraula escrita, ens endinsem en el món de la reflexió i de la síntesi des de l’experimentació poètica en diferents formats.

Amb la finalitat d’incorporar metodologies a l’aula que permetin eliminar fronteres entre continguts i matèries i promoure el treball creatiu per projectes, us proposem una jornada educativa en què diferents professionals vinculats a la docència, a la formació, a l’art, a la literatura, a la dansa, a la música, al cinema, a la performance, al teatre, etc., ens explicaran la seva experiència.

Aquesta III Jornada Educativa s’adreça a docents de tots els nivells educatius, educadors, dinamitzadors culturals, creadors i persones interessades o vinculades a la innovació educativa. S’entregarà un certificat a tots els assistents.

DADES PRÀCTIQUES:

  • Data: dilluns 10 de juliol del 2017
  • Horari: de 9 a 15h.
  • Lloc: Auditori del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA.
  • Inscripció: fins al 6 de juliol. Inscripció obligatòria. Places limitades
  • Preu: 12€ per assistent
  • Contacte: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

D’un poema visual, un conte

En el marc de l’assignatura “Llengua catalana per a l’ensenyament” de la doble titulació de mestre de la Universitat de Barcelona, els alumnes de primer curs van haver de superar un repte: escriure un conte creatiu a partir de poemes visuals de Joan Brossa.

La responsable d’aquesta proposta fou la Glòria Bordons, vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa. Bordons va plantejar als alumnes que desenvolupessin la creativitat a partir de la reflexió i que inventessin un conte creatiu a partir d’un estímul plàstic i d’un indret concret o inventat. Per tal de posar en marxar la creativitat, va definir les característiques d’un conte, l’organització del text en diferents paràgrafs i la importància de connectar les idees per donar coherència i cohesió a l’escrit. A la vegada, va analitzar diferents textos narratius i va reflexionar sobre la creativitat i els elements que la integren.

I aquí teniu alguns dels resultats més destacats que en van sorgir:

  • Història dins d’una carpeta de la Mireia Terol i el Bernat Soler que explica el viatge d’un llapis cap a un món en què tot es transforma i cobra vida.
  • Sever del Jan Cabarrocas, la Clara Guasch i el Pau Reig en què es relata la història d’una cova misteriosa en què una A capgirada és la protagonista.
  • El misteri del far de l’Andrea Gasulla, l’Anna Moncunill i l’Amma Mulet que descriu la història del faroner de Sant Salvador.
  • L’empremta de sabó de la Clàudia Estruch, la Marta Mateo, la Clara Pardos i la Marina Poza en què una nena és absorbida per un sabó maligne.

Els alumnes van haver d’explicar oralment, i de manera semiespontània, els contes, tot mirant de captar l’atenció de l’audiència a partir d’una posada en escena dinàmica i juganera. També van haver de desenvolupar l’hàbit de revisar l’expressió oral i escrita i saber-ne valorar els diferents aspectes que hi intervenen. Per acabar, va haver de coavaluar-se.

Esperem que aquestes petites creacions hagin inspirat el futur professional d’aquests joves!

//

El llibre objecte

La Gemma Paricio, professora de secundària de l’Institut Euclides de Pineda de Mar, també ens ha fet arribar els treballs desenvolupats per l’alumnat de volum de primer de batxillerat artístic a partir del projecte de curs que vàrem proposar El meu llibre d’artista.

El projecte els ha donat l’oportunitat de desenvolupar les capacitats que proposa el currículum de la matèria de volum: cercar, per part de l’alumnat, una plasmació original d’emocions, obrir nous camins d’experimentació que estimulin la creativitat, i dirigir les nostres propostes de treball a l’entorn cultural, social i públic al qual pertanyem a partir de l’elaboració d’un objecte artístic.

El treball desenvolupat posa l’èmfasi en l’aprenentatge procedimental, sense obviar la teoria i la conceptualització.  S’han treballat conceptes relacionats amb l’experimentació de tècniques i mitjans expressius no convencionals com perforar, foradar, retallar, dibuixar, pintar a través del collage, decollage, assemblatge, ready-made, etc. i altres continguts relacionats amb la observació i la recerca com són la reflexió sobre els referents que condicionen el procés i el resultat que han estat les bases teòriques de l’exercici desenvolupat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A més, el projecte “El llibre objecte” els ha permès treballar diferents competències educatives específiques de volum com són:

  • La competència en el domini teoricopràctic de les tècniques i els procediments de la producció artística que incorpora un seguit d’actituds com la recerca, l’organització, l’anàlisi de la informació, el rigor, la destresa, la perseverança, la disciplina i el sentit crític.
  • La competència en la sensibilitat estètica per percebre i reconèixer les qualitats plàstiques de les formes de l’entorn per tal d’expressar-les i la poètica que inspiren les obres artístiques de diferents moviments, estils i èpoques.
  • La competència en la creativitat artística  que es manifesta en la recerca per part de l’alumnat d’una plasmació original dels propis pensaments i emocions.
  • La competència cultural artística per la capacitat de comprendre i saber analitzar des del seu context social i cultural, obres tridimensionals a partir del diferents codis artístics.

El contingut d’aquesta proposta s’ha treballat a partir de l’obra de diversos referents en el món de les arts visuals com són Munari, Zush, Dettmer o Brossa que treballen amb aquest suport (el llibre com a objecte artístic) descontextualitzat del seu origen primari, tenint en compte que allò que ens interessa d’aquestes creacions és la seva dimensió volumètrica i els lligams que puguem establir entre les seves implicacions estètiques i socials.  Per tal de desenvolupar aquest projecte, la seqüència de treball ha estat la següent:

  • Activitats dirigides al coneixement del llibre d’artista com a objecte artístic acompanyades de l’observació d’exemples d’obres de Brossa, Barceló, Zush, Dettmer, Laramee, etc.
  • El comentari d’obres i la recerca d’informació a partir del exemples exposats i d’altres nous aportats pels alumnes a partir de la idea de llibre d’artista.
  • Realització d’un o més treballs de creació i experimentació a partir de la realització de diversos esbossos previs i proves.
  • Activitats de presentació i avaluació en grup sobre els resultats dels treballs realitzats.

Els resultats finals, d’una delicadesa extraordinària, es van exposar del 10 al 27 de març a la Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar. L’enhorabona a tots els qui l’heu fet possible!

Cartell

//

//