Joan Brossa: fent volar la imaginació…

El 26 de febrer, quan tot just feia un mes que l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” s’havia inaugurat, m’estrenava com a educadora de la Fundació Joan Brossa amb una visita-taller adreçada a un grup de 4rt d’ESO de l’Escola Liceu Francès de Barcelona. El principal dubte que se’m plantejava era: “Si mai no ha estat de fàcil transmetre interès per la poesia a nois i noies adolescents, avui dia, amb l’era virtual, on res sembla que pugui existir sense tenir una pantalla al davant, deu ser impossible!”. Captar la seva atenció, doncs, se’m presentava difícil…

La meva sorpresa va ser veure com el caràcter juganer i desconcertant de la poesia de Brossa va enganxar, des del primer moment, els nois i noies que ja coneixien una mica l’obra del poeta. No els va costar gaire captar el doble sentit de la poesia de Joan Brossa, així com traslladar al camp més quotidià les interpretacions d’algunes obres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Certament, com més et submergeixes en l’univers brossià, més te n’adones de com els nois i noies en poden dir infinitat de coses, només cal fer-los creure en fer volar la imaginació i convèncer-los que tot el que puguin aportar de nou pot ser vàlid, ja que el poeta ens volia fer-nos pensar. Poc a poc, van veient com la vessant reivindicativa de Brossa encaixa amb la seva manera de protestar sobre les coses que no els agrada i veuen en ell un referent per fer les seves pròpies creacions.

Poema visual “Covardia” realitzat per una parella d’alumnes.

Creacions molt suggerents que demostren que l’enginy ben dirigit dels nois i noies d’aquesta edat pot donar grans resultats. Voldria destacar, per exemple, dos creacions fetes a partir de la lletra “C”.  La d’un grup de tres nois que la van convertir en el símbol de l’euro per parlar de la corrupció a través de noms com Bárcenas, Rajoy i l’alcalde de Sabadell, entre d’altres, i la d’un noi i una noia que, molt interessats pel llibre d’artista “El Bosc a casa”, la van fer destacar de la paraula covardia per reflexionar sobre la por de la gent a l’hora d’escollir els camins compromesos de la vida.

Les aportacions que van fer aquests nois i noies em van fer veure que tot és novament reinterpretable per les noves generacions sense que se’n perdi necessàriament el sentit original. Per exemple, em va fer especial gràcia la reflexió que alguns nois van fer del “Poema visual” amb el segell de Franco el qual deien que tenia una X a sota perquè Brossa volia mostrar que era tòxic, o bé el poema objecte “L’ou del caos” en què van justificar que es podia dir així perquè si l’ou es trenca, derivat de la clau que hi té encastada, hi podia sortir el rovell i crear un autèntic caos.

Algunes de les obres comentades durant la visita.

Algunes de les obres brossianes comentades durant la visita.

La veritat és que ha estat una gran experiència poder transmetre Joan Brossa, el millor que he sabut a tota la gent que ha visitat l’exposició, però especialment escoltar les reaccions dels diferents col·lectius d’edats. Reconforta pensar que encara hi ha interès per la poesia i per posicionar-se davant de qüestions que no ens semblen justes. Brossa ens pot ajudar a ser més crítics i despertar-nos davant una societat que no va per bon camí de la mateixa manera que succeïa seixanta anys enrere.

Laia Serrano

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//

Orientacions didàctiques: Secundària

Tot el que s’indica en l’apartat d’orientacions didàctiques per a primària és també vàlid per a secundària. De tota manera, hi ha alguns aspectes que caldrà tenir presents a l’hora de treballar Brossa amb adolescents.

En primer lloc, cal dir que les edats que comprèn la secundària són potser de més difícil motivació que les de primària. Per tant, s’ha de vetllar especialment per crear interès en l’alumnat. El fet de treballar amb poemes objecte es fa atractiu per als joves.

Al  costat de la motivació, però, ha d’agafar el mateix pes la reflexió. L’alumnat ha de ser conscient del que crea, com ho fa i per què ho fa. Per això, pot ser útil demanar als aprenents que omplin una fitxa sobre els poemes creats per ells amb el títol, el material emprat, la descripció i la interpretació que hi donen.

També és important de mostrar als alumnes treballs fets per altres promocions, a fi que vegin que no hi ha impossibles i que, si els seus companys van aconseguir de fer autèntiques obres d’art, ells no poden ser menys.

Les fases del procés de creació han d’estar ben planificades i han de ser conegudes per  l’alumnat abans de començar. La intuïció és vàlida, però hem de fer entendre que si se segueix el procés adequat i sobretot si es formulen les preguntes adequades, les respostes es troben més ràpidament. Per això és molt útil de seguir el procés col·lectivament, abans d’encarar-se a la creació individual. Fèlix G.Juàrez, en el resum sobre la seva experiència d’acostament dels adolescents a la retòrica i a la poesia més tradicional a partir del treball amb els poemes objecte de Joan Brossa, duta a terme a l’IES L’Olleria, proposa els passos següents:

  • Triem un sentiment, alguna cosa que vulguem expressar, com si féssim un poema tradicional: de què vull parlar?, què em preocupa?, què vull defensar o criticar?, etc.
  • Associem aquest sentiment a alguna cosa determinada: concepte, virtut, idea, etc.
  • Busquem objectes que puguin tenir alguna relació amb els conceptes triats.
  • Manipulem els objectes, els posem un títol que els representin.
  • Comentem les possibles interpretacions de l’obra que acabem de realitzar.

Un cop creat l’objecte individual és aconsellable de fer una exposició col·lectiva i, després, realitzar una votació per escollir els millors poemes, en la qual s’argumenti i es raoni l’opinió. D’altra banda, és bo que el professor/a avaluï els treballs tenint en compte diferents elements com: la planificació, l’elaboració, l’originalitat, la complexitat, la puntualitat del lliurament, tot allò que envolta el poema (disseny, títol, realització), el resultat i l’interès.

Dels objectes és més fàcil passar als poemes literaris. Per a la interpretació, cal anar especialment a intentar esbrinar els perquès del poeta, a preguntar-se què ens ha volgut dir amb aquelles imatges i paraules. El comentari de la forma és també important però sense quedar-se mai en aquest nivell. Cal fer comprendre a l’alumnat la supeditació de la forma al contingut i quins elements aporten les figures retòriques, la mètrica o la tria d’una determinada estrofa al significat expressat. Per això, és important començar el comentari per allò que cadascú ha interpretat del poema, de contrastar-ho amb els companys, per, després, completar la impressió inicial amb aspectes formals que poden ajudar a una millor comprensió de la totalitat. Per arrodonir aquest procés d’interpretació i comprensió, una bona eina és la de la comparació, ja sigui amb poemes del mateix Brossa o amb poemes d’altres autors, ja que aquest procediment permet eixamplar coneixements i entendre millor tant el context històric com el mateix text.

La creació de poemes literaris també es pot plantejar des de diferents òptiques. Cal tenir en compte que la creació és una forma més de comprensió ja que si s’aconsegueix un bon resultat a partir d’un poema de Brossa, voldrà dir que s’ha captat bé la idea i s’ha anat a l’essència del poema. Per això, és aconsellable no partir del buit i fer propostes de creació de poemes a partir de la imitació de models concrets o de la manipulació dels poemes de partida (canviant rimes, substituint paraules, etc.).

Finalment, creiem que qualsevol treball amb poesia a secundària s’ha de relacionar amb la vida de l’aprenent, a fi d’implicar-lo en allò que està estudiant. Només la implicació aconseguirà l’interès i la motivació.

//

Memòria de projectes brossians

Aquí teniu un recull dels power points, documents i materials educatius que diverses escoles que han treballat Joan Brossa a l’aula, entre el 1987 i el 2007, ens han fet arribar. És un recull de propostes adreçat a tots els nivells educatius.

Segur que trobareu propostes d’interès que us poden ajudar a preparar les vostres sessions!

  • Escola Roureda, Sabadell. Nivell: cicle mitjà de primària. Professores: Amèlia Herrero, Olga Egea, Conchi Duran i Carmen Díaz. 2007.

//

Una mirada pedagògica a l’obra de Joan Brossa

La contemporaneïtat de Joan Brossa possibilita un acostament de les noves generacions a la seva obra, gràcies a referències temàtiques i iconogràfiques properes en el temps. L’ús de la imatge o la grafia per expressar idees és proper al món actual, presidit pel missatge mediàtic, però a més, l’obra de Brossa força a la reflexió, perquè posa l’èmfasi en allò que hi ha al darrere del més evident.

La poesia visual de Joan Brossa camina cap a l’abstracció deixant de banda tot allò que és superflu per tal de comunicar els conceptes de la manera més pura possible. Aquest alliberament fa que els seus poemes visuals provoquin un fort impacte i reclamin el diàleg amb el receptor perquè és aquest qui acaba de donar sentit al poema. Per aquest motiu, treballar Joan Brossa a l’aula, tant a partir dels poemes de text com dels visuals o els objectes s’ha de convertir en una oportunitat de diàleg amb l’alumnat. Cadascú, des de les seves vivències, hi veurà un sentit o un altre: “El diàleg es desplega en mil plans diferents. Traieu-ne vosaltres mateixos el que més us plagui”[1]. Brossa ens regala la llibertat d’interpretar de la mateixa manera que ell crea en llibertat: “Entenc que l’art, en general, és un acte de llibertat”[2]. Per això mateix, interpretar poemes de Brossa o crear-ne a partir del que ell ha fet, no pot ser mai una imposició, sinó un exercici de la mateixa llibertat creadora.

D’altra banda, Brossa fa poesia a través del joc, l’atzar, la ironia i l’humor. D’aquesta manera va presentant sota una nova mirada la realitat i ens invita a reflexionar-hi. La feina del professor, doncs, serà la de conduir l’alumne a través d’aquesta reflexió, perquè, tot seguint Brossa: “No es pot ensenyar com fer coses interessants. Per això el vertader professor és el que ensenya l’alumne a ésser ell mateix”[3]. La primera orientació bàsica, doncs, és “cedir” la paraula a l’alumne i acompanyar-lo en la tasca d’interpretació i creació dels poemes.

En un segon estadi, caldria anar més enllà del sentit estricte del poema. El poema és el punt de partida per descobrir altres coses: qüestions socials, polítiques, històriques, aspectes de la quotidianitat, reflexions sobre l’acte de creació, la ciència o naturalesa, referents cinematogràfics, artístics, etc. El professorat ha d’aprofitar els temes i al·lusions dels poemes per convertir-los en una autèntica escola d’aprenentatge de la vida, de la història,  de la llengua i de l’art i per afinar el sentit crític davant el que ens envolta. Brossa era un apassionat de la llengua i sempre la treballà amb rigor. Però, a més, reflectí en la seva obra una gran reflexió sobre el significat de les paraules. Usà a bastament el diccionari i, per aquest motiu, el treball dels poemes a l’aula hauria d’anar acompanyat de la consulta freqüent al diccionari. Així mateix, la passió per la llengua el portà a recollir en la seva obra una gran quantitat d’expressions populars, refranys, girs, etc. Sempre que el poema s’hi presti, cal formular propostes que explotin aquest tresor patrimonial que avui dia lamentablement s’està perdent.

L’amplitud de temes i mecanismes que l’obra brossiana posa en joc permet connectar amb els gustos de l’alumnat i amb els objectius pedagògics de qualsevol dels nivells educatius. En qualsevol cas, creiem que el que no es pot perdre mai de vista en el treball amb poesia de Joan Brossa és l’aspecte lúdic i reflexiu alhora, que abraça la seva obra. El joc és un element fonamental per motivar l’alumnat, però sense oblidar mai l’altra faceta reflexiva, que ens permetrà fer créixer “intel·ligentment” el nostre alumnat.

[1] Presentació per a l’estrena d’Or i Sal al Palau de la Música Catalana, el 18 de març de 1961. Reproduïda a Vivàrium, Barcelona: Ed.62, 1972, p.34.

[2] Entrevista de M.Forasté: “Joan Brossa. Un poeta amb límits però sense dimensions”, El món núm.234 (17-10-1986).

[3] Declaracions al Diario de Mallorca (24-2-1994).

//