L’objecte i les lletres

“L’objecte i les lletres” és una unitat didàctica concebuda per Míriam Turró, i adreçada a alumnes d’infantil, especialment de p4 i p5, en què es vol treballar el desenvolupament afectiu, social i cognitiu dels alumnes a partir de l’obra de Joan Brossa.

La proposta s’organitza en quatre fases de treball que impliquen, d’una banda, l’organització de les accions de manera coherent i, de l’altra, el principi d’adaptabilitat que permet incorporar o suprimir elements o aspectes segons la diversitat de situacions que ens trobem a les aules.

L’exploració de les lletres i dels objectes quotidians són la base de la proposta. En aquesta línia, els alumnes crearan poemes objecte i poemes visuals i exposaran i compartiran els resultats obtinguts amb la resta de companys. “L’objecte i les lletres” fomenta l’observació, la comparació, la reflexió, la creativitat i el diàleg entre els participants.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

//

Les fases de la lluna

“Les fases de la lluna” és una unitat didàctica conceptualitzada per Mercè Sagrera i adreçada a alumnes del Centre de Normalització Lingüística. La proposta pretén: promoure la poesia en general i la visual i objectual en particular; conèixer la creació poètica de Joan Brossa; treballar aspectes meteorològics i més concretament les fases lunars; fomentar l’ús del català en la interrelació de l’alumnat; i treballar algunes categories gramaticals.

El desenvolupament de la sessió constarà de tres fases: la primera consistirà a reflexionar sobre les fases de la lluna, sobre el pas del temps i sobre els canvis meteorològics a partir del poema visual “Lunar” de Joan Brossa; la segona se centrarà en la creació de poemes visuals o objectuals dedicats a la lluna; en la darrera fase els alumnes reflexionaran sobre les diferents creacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

//

Una antologia poètica

“Una antologia poètica” és una unitat didàctica desenvolupada per Júlia Ferrer i adreçada a alumnes de segon cicle d’ESO. La proposta pretén treballar i analitzar amb els alumnes l’obra de Joan Brossa i les seves característiques més rellevants. A partir d’aquest estudi, l’alumnat s’apropiarà de l’obra del poeta i elaborarà una antologia personal d’obra brossiana en format paper. El resultat final es podrà penjar a la xarxa, fent ús de la plataforma MyDocumenta, amb l’objectiu de compartir experiències amb altres escoles.

El plantejament és totalment lliure i la seqüència proposada es pot desenvolupar en la seva totalitat o parcialment. Així, la primera fase és d’aproximació i anàlisi i pot constituir en ella mateixa una unitat didàctica; la segona fase requereix d’un treball més complex, de recerca i de documentació per part dels alumnes; i la tercera fase permet introduir-los a les comunitats en xarxa amb l’objectiu de destacar la importància que té l’intercanvi d’experiències en aquest tipus de plataformes.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

//

La màgia de Joan Brossa

Dediquem aquesta entrada als alumnes d’Infantil de l’Escola Víctor Oroval de Carcaixent (València), guanyadors de la XXXVI edició del Premi Baldiri Reixac que convoca anualment la Fundació Lluís Carulla.

A continuació, reproduïm les paraules dels mestres així com una mostra del material gràfic que ens han fet arribar arran de la nostra felicitació.

***

Al llarg del curs 2012-2013 l’alumnat d’Educació Infantil del CEIP Víctor Oroval de Carcaixent (València) va treballar el projecte que gira al voltant de la vida i obra de Joan Brossa. La motivació d’aquesta iniciativa va nàixer fruit de l’assistència a l’espectacle “Consonant” (basat en l’obra de Joan Brossa) de la companyia Maduixa Teatre, al teatre el Raval de Gandia.

Aixeta. Lletra Y

Aixeta. Lletra Y

Per tal de motivar l’alumnat, mostràrem imatges i vídeos d’aquest poeta i també poemes objecte i poemes visuals. Aquesta tasca fou en un principi un treball d’investigació per part de les mestres. Des del primer moment els va captivar la seua màgia quan en la primera assemblea conjunta de cicle vàrem visionar tot aquest recull, demanant  la intervenció dels xiquets i xiquetes perquè comentaren el que anaven veient. A partir d’ací va sorgir la pluja d’idees per començar a dissenyar i posar en pràctica tot el que allí decidírem.

Som conscients que els xiquets i les xiquetes tenen una gran capacitat per aprendre nous conceptes, i més encara si són treballats des de la significació i amb un enfocament metodològic que ens permet treballar el llenguatge de manera constructivista i des de la vessant funcional i comunicativa. Per això nosaltres apostem pels projectes de treball, amb una coordinació entre els diferents nivells del cicle per racons i tallers.

Un dels grans objectius que ens marcàrem fou el desenvolupament de l’àmbit d’aprenentatge dels llenguatges: comunicació i representació. Treballàrem el llenguatge oral, l’escrit, el plàstic, el corporal, el musical… Fins i tot tingueren la capacitat de mostrar a les famílies i companys/es tot el que havien aprés. Tot el que es treballa a les aules d’infantil s’ha de fer des de plantejaments basats amb la interacció entre els iguals i els adults, des de l’afecte i les emocions.

La tasca desenvolupada per l’alumnat de 3, 4 i 5 anys va consistir a fer una aproximació a l’obra d’aquest poeta tan polifacètic. A les aules, abans d’anar al teatre, realitzàrem un xicotet dossier per tal conèixer aquest autor. A més a més, per poder arribar millor al nostre alumnat férem ús de les noves tecnologies, entre elles la pissarra digital interactiva, dissenyant el propi professorat un conjunt d’activitats.

Seguint la mateixa dinàmica que Joan Brossa, nosaltres també jugàrem a ser artistes, aleshores confeccionàrem les nostres pròpies obres plàstiques:

  • L’arbre de les lletres

Donàrem a escollir d’entre distints estils d’una mateixa lletra la inicial del nom de cadascú. Lliurement la decoraren i amb les de tots els xiquets i xiquetes i mestres de l’escola confeccionàrem l’arbre.

  • Les claus dels nostres noms

Partint d’aquesta obra, cadascú va crear la seua pròpia clau. L’alumnat va ser capaç de treballar amb les lletres per construir el seu nom i cognoms. Després férem una composició per tal de mostrar-ho a tota la Comunitat Educativa.

L’obra de teatre “Consonant” ens va impactar. L’alumnat va interactuar al llarg de l’espectacle anomenant les lletres que apareixien, identificant-les amb allò treballat a l’escola. Recordem de manera especial alguns dels comentaris dels xiquets i xiquetes:

– “Mira…estan jugant amb les lletres com Joan Brossa”

– “ La mitja lluneta, la meua… és una lluna” (Carles)

Després, en acabar de dinar, els xiquets i les xiquetes de manera espontània trobaren lletres a la natura i es contagiaven uns als altres fins que quasi tots es dedicaren a la recerca de l’Alfabet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb motiu de la celebració de la XVII Setmana Cultural “Un bosc de paraules” l’alumnat de l’aula de 4 anys va confeccionar un conte col·lectiu de manera espontània i l’anomenaren “Tararí Tararó fem màgia amb la lletra O”.

A més proposàrem la possibilitat de dur a terme un espectacle basat en l’expressió corporal i els poemes visuals i els poemes objectes treballats anteriorment. L’alumnat acceptà la nostra proposta i el producte final d’aquesta tasca fou la representació per a tota la Comunitat Educativa a la sala d’actes del centre, dintre de les activitats de la Setmana Cultural. Ens basàrem en el treball d’Addaura Dansa anomenat Embrossa’t.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Volem destacar que a mesura que anàvem endinsant-nos en la màgia dels poemes visuals i poemes objectes de Joan Brossa, nosaltres també anàvem aprenent, emocionant-nos, descobrint… juntament amb el nostre alumnat i les nostres famílies. El compartir entre tots i totes aquests moments fa que l’aprenentatge siga més sòlid i durador. A més a més, és una altra manera de fer escola, on s’implica a tota la comunitat educativa, no sols al professorat i a l’alumnat del centre, sinó a les famílies i persones que participen.

Treball col·lectiu realitzat per l’Equip d’Infantil  del CEIP Víctor Oroval de Carcaixent:

M.Carmen Congost Camacho, Loles de la Asunción Rovira,

Marisa García Sebastià, Tona Huguet Capó

//

Lletres màgiques

“Lletres màgiques” és una proposta de Míriam Turró adreçada a alumnes de cicle inicial de primària. Els nens descobriran l’obra de Joan Brossa a partir de la màgia i de la sorpresa i jugaran amb les lletres i les paraules des d’un punt de vista lúdic però també crític envers allò que els envolta.

La proposta parteix d’una situació inicial de la qual es deriven quatre tallers que permetran explorar la força de les lletres, descobrir l’univers creatiu del poeta, crear poemes visuals i objectuals i compartir experiències i idees amb la resta de companys.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

>> DESCARREGUEU-VOS EL POWER POINT DE SUPORT <<

//

Joc, màgia, creació i transformació

Dimarts 12 de març, un grup de vint-i-cinc alumnes de 1r de primària de l’Escola Orlandai va visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”. Era un grup despert, curiós, i que s’havia informat sobre el poeta i les seves creacions poètiques.

Explorant poemes brossians

Explorant poemes brossians

El recorregut va començar al vestíbul de La Seca, on vaig rebre el grup davant del cartell de l’exposició, i els vaig fer algunes preguntes sobre la figura de Brossa. Les respostes del grup em van sorprendre i desconcertar una mica, ja que superaven força les expectatives que m’havia fet mentre preparava les activitats per a la visita. Tot seguit, els vaig fer observar el poema visual que mostra un antifaç amb totes les lletres de l’alfabet, davant del qual els vaig formular una pregunta que no haurien de respondre fins al final de la visita: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?”

L'empleat, 1989

“L’empleat”, 1989

Al primer replà, davant la instal·lació “L’empleat”, em van tornar a deixar bocabadada, ja que en reconeixien tots els elements; i de l’americana s’adonen que, enlloc de mans, té estreps. Vam continuar pujant i ens vam aturar a la instal·lació “Despullament”, en la qual van respondre, sense dubtar-ho ni un segon, que és un balancí, però que li’n falten parts. Em va fascinar especialment el comentari d’un nen que va dir: “És com si fos un arbre però com un balancí”, perquè va saber interrelacionar les fulles d’arbre de terra amb les parts que faltaven al balancí. També va afegir que el balancí estava despullat com un arbre sense fulles.

A la sala d’exposició, asseguts davant de la primera foto de Joan Brossa, la mateixa del cartell, a partir del barret que duia el poeta –era un barret de copa– vaig introduir un tret característic: la seva fascinació pel món de la màgia. I amb una foto de Brossa de quan era petit, els vaig parlar d’una altra afició del poeta que perduraria durant tota la seva vida: les joguines.

Explicant l'interès que Brossa tenia per la màgia.

Brossa i la màgia

Seguidament, vam anar descobrint alguns poemes objecte, visuals i escrits de Brossa:

  • Poemes objecte: “Senyor” i “L’ou del caos”, que els van meravellar, i els van suscitar comentaris com: El senyor que es posa el barret seria com un ninot, es mouria com les joguines de corda, no pensaria,... membre l’ou s’obriria i en sortirien unes potes de pollet, després de donar-li corda explotaria, caminaria amb les potes, no passaria res, l’ou és buit, etc.
  • Poemes visuals: la S en forma de pentagrama, la S en forma de peix i el poema “Lunar” posen l’èmfasi en com el poeta transforma les lletres en altres coses.
  • Poemes escrits: el poema “Guants”, el vam representar de manera conjunta amb uns guants invisibles per descobrir com juga el poeta amb les paraules i els números per tal d’arribar finalment a un engany com si fos un truc de màgia

La part més interessant de la visita, segons les valoracions del grup, va ser l’activitat de creació d’un poema a partir d’una lletra o d’un objecte. Per dur-la a terme, es va dividir el grup en dos subgrups i a cadascun se li va donar materials i instruccions perquè fessin un poema objecte o un poema visual. Un cop feta l’activitat, es va agrupar tot l’alumnat. Llavors, cada parella mostrava el seu poema visual o objecte a la resta del grup i els preguntava com el titularien. La seva imaginació es va disparar i van crear poemes realment impressionants. En canvi, els va costar una mica endevinar els títols de les peces creades pels seus companys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De camí a la sortida de la sala, a partir del comentari sobre sobre alguns poemes visuals més reflexius sobre el tema de l’alfabet, vam recordar conceptes treballats durant el recorregut: com Joan Brossa transformava les lletres, girant-les, afegint-hi elements, canviant colors; quin tipus de poemes feia (visual, escrita i objectual); quines aficions tenia el poeta (la màgia i les joguines, entre d’altres) i com aquests trets tan característics del poeta es podien observar en les  seves obres.

Vam acabar la vista on l’havíem començada, al vestíbul. Novament, davant del poema visual de l’antifaç, van respondre la pregunta: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?” Aquestes són algunes de les respostes que van donar: perquè Brossa feia poemes amb les lletres, perquè deia que l’abecedari era molt important, perquè la lletra més important per a ell era la A. També vam parlar del carnaval, on la gent es posava màscares i antifaços per convertir-se en altres personatges; del teatre, on els actors es transformaven; i dels espectacles de màgia, on els mags transformaven la realitat com Brossa ho feia amb les lletres. Aleshores em vaig girar per posar-me l’antifaç i jo també em vaig transformar en un personatge apassionat per la poesia que els convidava a seguir treballant el món de Joan Brossa.

Sorpresa i transformació a mode de cloenda!

Sorpresa i transformació a mode de cloenda

Va ser una experiència molt enriquidora fer la visita guiada a un grup d’alumnes de 1r de primària observadors, participatius, curiosos i desperts, que entenen a la perfecció conceptes propis de nivells més alts i que havien fet una preparació a la visita molt encertada tant a l’escola com amb els pares.

Cristina Vinagre

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//

Uns escarabats ben virtuosos!

Els alumnes de tercer i quart de primària de l’Escola Teresa Claramunt de Sabadell van visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” els dies 19 i 20 de març.

A banda de conèixer qui fou Joan Brossa i quina era la seva professió, van descobrir l’obra del poeta mitjançant unes ruletes amb diferents endevinalles que estaven relacionades amb els poemes de la mostra. La Laia Serrano, durant la realització de les seves pràctiques a la Fundació, va fer-nos aquesta proposta i es va encarregar de dissenyar tres ruletes: una per cada àmbit temàtic de l’exposició. Aquest recurs va resultar fantàstic. Tots els alumnes volien fer girar la ruleta i ser els primers a trobar els poemes. Si bé és cert que si tocaven sempre poemes escrits podia resultar una mica feixuc, en general la dinàmica plantejada va funcionar prou bé.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després d’aquesta descoberta, els alumnes havien d’assumir un repte molt important dividits en petits grups de treball: els escarabats de la instal·lació “El Planeta de la virtut” (1994) tenien diferents problemes i els alumnes havien de buscar-hi una solució, escriure un breu relat i compartir-lo amb la resta de companys. La seva mestra, la Dolors Moles, ens ha fet arribar tots els relats creats. Aquí en teniu alguns.

1. Els escarabats que perden la clau – Marc, Jordina, Pau, Maria i Victòria

Hi havia una vegada uns escarabats que estaven treballant. En tornar cap a casa se’ls va caure la clau en el cau d’un conill. Quan estaven a la porta de casa, es van adonar que no tenien la clau i es van posar a buscar-la. Finalment, van trobar la clau en el cau d’un conill, li van canviar per una pastanaga i van poder entrar a casa.

2. Un barret gran per a tots els escarabats! – Anna, Lua, Bru i Berta

Els escarabats han anat a comprar-se un barret de copa però a la botiga els han dit que no hi havia tants barrets per a tothom. Els escarabats, incansables, continuen la recerca dels barrets, tot i que a totes les botigues els diuen el mateix: “No hi ha tants barrets per a tothom”. Els escarabats, disposats a tenir cadascú un barret, ho consulten amb l’escarabat savi, que tot seguit digué: “Si voleu tenir un barret cadascú, repartiu-vos en uns quants grups i que cadascun dels grups agafi la punta del barret”. I així ho varen fer. Entraren en una botiga i demanaren un barret per a tothom.

3. La independència dels escarabats – Jarno, Joan, Òscar, Roger i Biel

Cinc escarabats perduts que es diuen Roger, Joan, Jarno, Òscar i Biel han sortit a manifestar-se contra l’ús d’insecticides però no saben on és la manifestació. Llavors es troben al Joan Brossa, que és l’única persona que pot parlar amb ells, i li diuen:

– Ei senyor Joan! On és la manifestació?

– Ja s’ha acabat.

Llavors els escarabats se’n van tornar cap a casa seva.

“El planeta de la virtut” (1994) a l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”.

//

El Liceu Francès explora l’obra de Brossa

Durant el mes de febrer tres grups de 4t d’ESO de l’Escola Liceu Francès de Barcelona van visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” acompanyats de la Júlia Ferrer, una professora molt brossiana que ens va ajudar a conceptualitzar les propostes educatives de la mostra.

Les nostres educadores van realitzar una visita-taller amb els diferents grups. De fet, la Laia fa un parell de setmanes ens va explicar com havia anat aquesta experiència. Ara donem la paraula als alumnes.

QUÈ VAM APRENDRE?

El dia 19 de febrer, amb la classe, vam visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” a la Fundació Joan Brossa, que es situa al teatre La Seca Espai Brossa, l’antiga fàbrica de moneda de la Corona d’Aragó. Joan Brossa era un poeta i dramaturg del segle XX  per al qual no existien fronteres entre els gèneres. Deia que “tots eren un costat de la mateixa piràmide”.

A l’exposició hem vist alguns exemples dels diferents tipus d’obra que feia: poemes escrits, poemes visuals, poemes objecte, instal·lacions i cartells. El que ens ha agradat més de l’obra de Brossa és el seu sentit de l’humor i veure la seva opinió reflectida en l’art que produïa.

Els alumnes reflexionen entorn a la instal·lació

Els alumnes reflexionen entorn a la instal·lació “Despullament”.

Hem trobat, per exemple, que la instal·lació “Despullament”, un balancí buit amb les fulles mortes a terra, estava molt ben pensada: transmetia una simbologia estranya, la de la mort, la solitud, etc. També hem apreciat el “Poema visual” que representava una balança amb les lletres de l’alfabet. Del costat més lleuger hi havia les vint-i-una consonants i de l’altre, les cinc vocals. Aquest poema ens va sorprendre perquè ens va fer valorar el gran paper de les vocals a la nostra llengua.

“Poema visual”, 1988.

No s’ha d’oblidar que Brossa, a part de ser un gran artista, també era un apassionat de la màgia. En el fons, percebem que les seves obres sempre contenen un toc de màgia, com si cada una fos un enigma que el públic ha de desxifrar. Un altre aspecte a destacar de l’obra de Brossa és que donava molta importància a l’alfabet, sobretot a la lletra A, per ser la primera i la que dóna accés al llenguatge.

Joan Brossa a l'estudi de Balmes l'any 1974. Fotògraf: Pau Barceló / Joan Brossa amb un barret de copa l'any 1977. Fotògraf: Antoni Bernad.

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1974. Fotògraf: Pau Barceló.            Joan Brossa amb un barret de copa l’any 1977. Fotògraf: Antoni Bernad.

Personalment, vam valorar molt l’exposició perquè ens va fer reflexionar sobre moltes coses de la vida diària que mai no ens havíem qüestionat. A més, ens va agradar molt l’estil de l’autor per la barreja de senzillesa i complexitat de les seves creacions artístiques.

Clea i Clara  (4t ESO-7)

Alumnes del Liceu Francès

COM VAM TREBALLAR?

El dia 19 de febrer vam fer una sortida a la Fundació Joan Brossa, a Barcelona. En aquesta exposició hi podíem trobar moltes obres d’aquest artista. La Cèlia, la nostra educadora, ens va ajudar a interpretar cadascuna de les obres. Després vam fer dues activitats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En la primera, ens van donar un full amb una sèrie de preguntes sobre una obra que nosaltres mateixos havíem de triar. Calia, especialment, explicar la interpretació que nosaltres li donàvem,  ja que cada persona podia tenir la seva.

En la segona activitat, ens van donar la possibilitat de crear una obra visual a l’estil de Brossa, d’aquestes que, a primera vista, potser no els trobes el significat, però que si t’hi pares a pensar, en poden tenir molt.

Els diferents grups de la classe van tractar diferents temes com ara l’homosexualitat, la llibertat, la igualtat entre l’home i la dona i molts altres temes d’actualitat. Algunes de les obres realitzades han estat penjades al bloc educatiu de la Fundació i al Facebook, d’aquesta manera les podem compartir amb tota la gent que visiti aquest web.

Aquestes activitats em van semblar molt interessants i trobo que ens van fer treballar d’una manera divertida i creativa. Va ser una sortida molt interessant i vam aprendre moltes coses sobre l’art d’en Joan Brossa i sobre la seva vida.

 Blanca (4t ESO-7)

Alumna del Liceu Francès

Després d’aquesta experiència,  els alumnes van muntar una petita exposició a la biblioteca que recollia poemes de Brossa acompanyats dels poemes visuals creats pels alumnes.

Mostra de l'exposició realitzada a la biblioteca de l'escola.

Mostra de l’exposició realitzada a la biblioteca de l’escola.

//

Joan Brossa: fent volar la imaginació…

El 26 de febrer, quan tot just feia un mes que l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci” s’havia inaugurat, m’estrenava com a educadora de la Fundació Joan Brossa amb una visita-taller adreçada a un grup de 4rt d’ESO de l’Escola Liceu Francès de Barcelona. El principal dubte que se’m plantejava era: “Si mai no ha estat de fàcil transmetre interès per la poesia a nois i noies adolescents, avui dia, amb l’era virtual, on res sembla que pugui existir sense tenir una pantalla al davant, deu ser impossible!”. Captar la seva atenció, doncs, se’m presentava difícil…

La meva sorpresa va ser veure com el caràcter juganer i desconcertant de la poesia de Brossa va enganxar, des del primer moment, els nois i noies que ja coneixien una mica l’obra del poeta. No els va costar gaire captar el doble sentit de la poesia de Joan Brossa, així com traslladar al camp més quotidià les interpretacions d’algunes obres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Certament, com més et submergeixes en l’univers brossià, més te n’adones de com els nois i noies en poden dir infinitat de coses, només cal fer-los creure en fer volar la imaginació i convèncer-los que tot el que puguin aportar de nou pot ser vàlid, ja que el poeta ens volia fer-nos pensar. Poc a poc, van veient com la vessant reivindicativa de Brossa encaixa amb la seva manera de protestar sobre les coses que no els agrada i veuen en ell un referent per fer les seves pròpies creacions.

Poema visual “Covardia” realitzat per una parella d’alumnes.

Creacions molt suggerents que demostren que l’enginy ben dirigit dels nois i noies d’aquesta edat pot donar grans resultats. Voldria destacar, per exemple, dos creacions fetes a partir de la lletra “C”.  La d’un grup de tres nois que la van convertir en el símbol de l’euro per parlar de la corrupció a través de noms com Bárcenas, Rajoy i l’alcalde de Sabadell, entre d’altres, i la d’un noi i una noia que, molt interessats pel llibre d’artista “El Bosc a casa”, la van fer destacar de la paraula covardia per reflexionar sobre la por de la gent a l’hora d’escollir els camins compromesos de la vida.

Les aportacions que van fer aquests nois i noies em van fer veure que tot és novament reinterpretable per les noves generacions sense que se’n perdi necessàriament el sentit original. Per exemple, em va fer especial gràcia la reflexió que alguns nois van fer del “Poema visual” amb el segell de Franco el qual deien que tenia una X a sota perquè Brossa volia mostrar que era tòxic, o bé el poema objecte “L’ou del caos” en què van justificar que es podia dir així perquè si l’ou es trenca, derivat de la clau que hi té encastada, hi podia sortir el rovell i crear un autèntic caos.

Algunes de les obres comentades durant la visita.

Algunes de les obres brossianes comentades durant la visita.

La veritat és que ha estat una gran experiència poder transmetre Joan Brossa, el millor que he sabut a tota la gent que ha visitat l’exposició, però especialment escoltar les reaccions dels diferents col·lectius d’edats. Reconforta pensar que encara hi ha interès per la poesia i per posicionar-se davant de qüestions que no ens semblen justes. Brossa ens pot ajudar a ser més crítics i despertar-nos davant una societat que no va per bon camí de la mateixa manera que succeïa seixanta anys enrere.

Laia Serrano

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//

Memòria de projectes brossians

Aquí teniu un recull dels power points, documents i materials educatius que diverses escoles que han treballat Joan Brossa a l’aula, entre el 1987 i el 2007, ens han fet arribar. És un recull de propostes adreçat a tots els nivells educatius.

Segur que trobareu propostes d’interès que us poden ajudar a preparar les vostres sessions!

  • Escola Roureda, Sabadell. Nivell: cicle mitjà de primària. Professores: Amèlia Herrero, Olga Egea, Conchi Duran i Carmen Díaz. 2007.

//