III #JornadaBrossa

“Un pany de cel”El passat 10 de juliol va tenir lloc la III Jornada Educativa Joan Brossa. Judith Barnés, responsable del servei educatiu de l’entitat, obria la sessió titulada “Transvers-arts” amb la voluntat d’ampliar els límits de la paraula poesia, de promoure la reflexió i la creativitat a partir de l’experimentació poètica, de fomentar el desenvolupament de projectes interdisciplinars a l’aula i de mostrar exemples d’experiències artístiques i creatives transformadores. Partint de la premissa que Brossa considerava que els diferents gèneres creatius eren les cares d’una mateixa piràmide, Barnés aposta per un model educatiu que incorpori noves dinàmiques a l’aula que motivin els alumnes i que en fomentin l’autonomia i la cooperació. Incideix també en la importància que pren el procés creatiu més enllà dels resultats assolits i defensa el gran component didàctic que té l’obra del poeta pel seu caràcter innovador, analític, conceptual, interdisciplinar, reflexiu i creatiu. Així doncs, Brossa esdevé un model ideal per transgredir les fronteres creatives i per enfocar el procés de creació des d’una nova mirada polièdrica i transversal. Amb el poeta es generen fissures, es fa trontollar qualsevol convencionalisme i es potencia l’autoconeixement dels alumnes, a banda d’exercitar noves vies d’experimentació poètica.

20170710_093206

El primer bloc de la jornada “Arts. Cap a un model integrador i participatiu” el varen protagonitzar els professors universitaris Xosé Aviñoa, Fernando Hernández i Judit Vidiella, moderats per Dimas Fàbregas. En aquest punt s’incideix en la importància de crear espais de recerca artística que fomentin el diàleg, la mirada activa i el temps de reflexió. Hernández parla d’espais de trobada en què l’educador esdevingui un creador de circumstàncies i l’art n’esdevingui un possibilitador de coneixements.  Vidiella, en canvi, destaca la importància de documentar i visibilitzar processos per tal d’obrir l’educació a altres disciplines i formes de coneixement. Planteja també la creació d’escenografies d’aprenentatge i de partir d’exemples de vida per fer d’allò ordinari quelcom d’extraordinari. Aviñoa fa referència a la música visual i destaca la necessitat de baixar del pedestal i de democratitzar la cultura. Amb Fàbregas s’obre un debat molt interessant al voltant del paper del docent com un agent de cultura i de l’escola com un centre de coneixement viu que recuperi la imaginació pedagògica. També es proposa la necessitat d’involucrar més les famílies, de parlar i col·laborar amb altres companys i, fins i tot, de convertir l’avaluació en un esdeveniment creatiu. Es conclou considerant que l’educació és arreu, no només a l’escola, i que els centres educatius han d’esdevenir espais de delegació de responsabilitats.

En segon lloc, es donà pas a les “Escoles convidades”. Núria Matas i Anna Sala de l’Escola Cooperativa El Puig (Esparreguera) presenten dos projectes: “Pluja” i “Volem cuinar!”. Aquests projectes posen de manifest com l’art pot ser un punt de partida o més aviat el fil conductor d’un projecte educatiu. Si d’una banda, l’estudi dels processos de la pluja permet aprofundir en conceptes vinculats amb les matemàtiques, la tecnologia, la poesia o el cinema, l’experimentació amb tècniques de cocció pot donar lloc a propostes creatives visuals, a l’elaboració de receptaris, a la implicació de les famílies o a parlar de dietes saludables. El conjunt posa de manifest la voluntat de trencar fronteres, de deixar fluir els projectes a l’aula i de col·laborar en xarxa i amb especialistes en la matèria. D’altra banda, Irene Font i Maria Pujol, des de l’Escola Josep Maria de Sagarra (Barcelona), exposen de quina manera l’art impregna les aules de l’escola, en certa manera gràcies a la participació en el projecte “Escoles Magnet” promogut per la Fundació Jaume Bofill i al vincle que tenen amb el MACBA. La proposta “Excuses en tres actes” evidencia com d’important és interactuar amb equipaments culturals i de quina manera un concepte tant abstracte com el temps pot donar lloc a la creació d’un diccionari en portuguès o a una exposició al vestíbul de l’escola.

La tercera part va ser encapçalada per tres “Mirades creadores”. Primerament, Maria Canelles ens parla de la seva experiència com a dinamitzadora de rutes literàries per a escoles amb la companyia Els Pirates Teatre. A partir de la voluntat de l’Escola IPSE (Barcelona) de convertir la literatura en un eix transversal de currículum acadèmic del centre, Canelles destaca la importància de fer viva la literatura a través del teatre, de generar experiències vitals que no caricaturitzin els autors i de posar les paraules a l’escenari que és al carrer: un diàleg amb el territori, amb el temps i amb la col·lectivitat amb quinze anys de trajectòria. Tot seguit, Beatriu Daniel i Toni Jodar, d’Explica Dansa, presenten la dansa com un fet social i el cos com una forma de comunicació. Amb la voluntat de normalitzar la dansa (especialment la contemporània) i de formar públics, Explica Dansa proporciona eines per acostar-se al llenguatge del moviment contemporani i obrir-se a la hibridació. Joan Brossa i Merce Cunningham n’esdevenen dos referents claus. Per acabar, Núria Aidelman, de l’associació A Bao A Qu, presenta el web interactiu “Fotografia en curs” i dos vídeos realitzats en el marc del projecte “Cinema en curs”: “Un pany de cel” dels alumnes de p5 del CEIP Bordils (Bordils) com a manifestació de la capacitat expressiva i poètica que pot tenir el cel i “Memòries del mar i la ciutat sensible” dels estudiants de primer i segon d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona) que mostra la ciutat a través d’una finestra com a manera de relacionar-se amb el món i de fer-lo més proper i habitable.

La part més activa i participativa tingué lloc al final de la sessió amb el taller “Activart!”. Roser Ros i Magalí Homs, responsables del projecte Tantàgora, varen proposar els assistents de robar tres mots no gaire comuns d’uns versos de Maria Mercè Marçal. En diferents grups de treball es varen barrejar les paraules escollides, es van generar poemes prenent l’atzar com a premissa i finalment van ser posats en escena i representats.  Dir en veu alta, crear poesia, aprendre nous mots, interactuar amb la veu i el cos i desenvolupar la comunicació no verbal va ser les destreses que es van posar en joc per tancar la jornada.

Un èxit, vaja, amb uns ponents brillants i quaranta-tres participants engrescats, i ja amb la IV Jornada Educativa Joan Brossa en ment!

//

L’Hemisferi Dret i Joan Brossa

El Servei Educatiu del MACBA ha concebut una capsula formativa monogràfica dedicada a Joan Brossa per tal de treballar la transversalitat de la seva obra i la rellevància del fons documental del poeta que es troba al Centre d’Estudis i Documentació del museu.

L’experiència que ens proposen s’adreça a alumnes de secundària i és un recurs transversal a tot el currículum escolar que pretén convertir la vivència artística en una eina de reflexió sobre el món en què vivim.

El projecte s’articula en dues fases: la primera té lloc a l’aula i la segona al museu. El Servei Educatiu ha preparat una guia didàctica de suport per tal que el professorat pugui dur a terme la primera fase. També ha concebut una peça audiovisual per presentar el poeta d’una forma atractiva i suggerent i un joc de cartes per dinamitzar una activitat dialògica i interactiva a l’aula. Aquesta part no implica gaire preparació per part dels docents i pot realitzar-se durant l’hora destinada a tutoria.

La segona etapa del projecte, en canvi, es desenvoluparà a les sales del museu. En aquest cas, els joves, acompanyats d’un educador, es confrontaran directament amb les obres de la col·lecció per tal d’aproximar-se a la pràctica contemporània des de la vivència directa. D’aquesta manera, s’acostaran a l’art des d’un posicionament compromès que els permetrà donar sentit a dubtes, preocupacions, etc.

Si esteu interessats a dur a terme aquesta experiència amb els vostres alumnes o voleu rebre més informació, no dubteu a enviar un correu a educacio@macba.cat.

//

Poeta líquid, lector lliure, fundació didàctica

Joan Brossa, en tant que artista sintètic i poeta líquid, ofereix una infinitat de possibilitats pedagògiques a tots els nivells: des de la grandesa còsmica taoista, per exemple, a l’esforç de reproducció d’un gènere ja perdut per manca d’intèrprets capacitats com és el cas dels monòlegs de transformació. Ara bé, el poeta ens possibilita l’accés a la seva obra i al seu procés reflexiu d’una manera absoluta; això és, permetent la lliure interpretació del lector. És llavors que entra en joc la tasca didàctica de la Fundació.

El Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es basa en el profund coneixement de l’obra i el procés de creació poètica de Brossa. Però alhora, té ben presents les necessitats del públic (a fe que n’hi ha molts!) al qual s’adreça. I és que no podem pretendre que nens de cinc anys processin la identificació del poeta amb el Wotan wagnerià, de la mateixa manera que no tractarem de simplificar el deix existencialista del Poema visual transitable en tres temps per als adults.

El resultat d’aquesta combinació són un seguit de tallers, d’activitats dins i fora de l’aula, que emfasitzen un tipus de poesia brossiana concret en funció de l’edat dels alumnes però amb un eix comú, la clau perquè els estudiants (i, per tant, la següent generació) comprenguin la grandesa del poeta: l’homogeni procés reflexiu que el porta a la creació de l’obra en qüestió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Treballar Brossa amb nens (posem de 4 a 12 anys) és absolutament enriquidor i ho és per un motiu tan senzill com la fe: els nens creuen en la màgia, són impulsius, juguen. I és aquesta la raó per la qual estableixen una connexió instantània amb el món poètic de Joan Brossa; mentre els adults ens trenquem les banyes per tractar d’entendre racionalment la juxtaposició poètica d’elements, els nens es deixen endur i comprenen què és allò que vol dir l’obra poètica.

Ara bé, descobrir el poeta als adolescents té quelcom d’insòlit. En primer lloc perquè, per més que cridin i se’t rifin, se’ls cau la baba davant d’un pot ple de ceres de colors. I en segon lloc, perquè, si bé ja no connecten immediatament amb la poesia, sí que són capaços de sorprendre’s obertament un cop comprenen el sentit de la peça, que no deixa de ser l’efecte que el poeta desitjava.

Potser, de l’extensa oferta educativa de la Fundació, només per simple estima personal, destacaria el taller que parteix d’un quasi filosòfic llibre de poesia visual —Els etcèteres— així com l’activitat que, en col·laboració amb el Servei Educatiu de la Filmoteca de Catalunya, mostra el cinema hipnagògic que Brossa imaginà i que, malauradament, ningú ens ha ensenyat a valorar, encara.

És tota una art, l’educació. I sense pretendre de canviar un sistema acadèmic advers, el que proposa la Fundació Joan Brossa és plantar la llavor poètica de la revolta en aquells que, ben aviat, hauran de triar un seguit de models referencials en tots els àmbits. Cal comprendre i interioritzar l’obra brossiana per, aleshores, reproduir en qualsevol àmbit els valors humans que impregnaven la seva poesia. I la tasca de la Fundació és ajudar-hi. Ara només ens cal deixar-nos salvar.

Héctor Mellinas

Antic practicant i educador de la Fundació Joan Brossa

RR

“Joan Brossa” a l’Escola Pia d’Olot

L’Escola Pia d’Olot ens va sorprendre el passat 4 de març amb la inauguració de l’exposició “Joan Brossa” al pati de l’Hospici. Aquesta mostra, que es podrà visitar fins al 5 d’abril, recull més de vuitanta peces realitzades per alumnes des de P3 fins a 4t d’ESO. L’Escola se centra, cada trimestre, en un autor diferent i ho fa des d’una perspectiva transversal i interdisciplinària. D’aquesta manera, mestres i professors pretenen implicar tots els cursos i totes les assignatures.

Els estudiants van elaborar poemes visuals, poemes objectes, cal·ligrames, etc. i, fins i tot, es van atrevir d’acompanyar l’exposició amb música i alguna acció acrobàtica. Les peces exposades estan realitzades amb material reciclat i cap d’elles imita o copia les obres de Brossa. Així doncs, els alumnes parteixen de la poesia brossiana com una eina bàsica de treball que els permet inspirar-se i crear en llibertat. De fet, l’escola està apostant per fomentar la creativitat dels nens i dels joves atès que la consideren una qualitat fonamental per a la vida i l’aprenentatge.

Felicitats a tots els participants i als mestres i professors que hi han participat. Esperem que més escoles prenguin com a referent aquesta magnífica iniciativa!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

//

La màgia de Joan Brossa

Dediquem aquesta entrada als alumnes d’Infantil de l’Escola Víctor Oroval de Carcaixent (València), guanyadors de la XXXVI edició del Premi Baldiri Reixac que convoca anualment la Fundació Lluís Carulla.

A continuació, reproduïm les paraules dels mestres així com una mostra del material gràfic que ens han fet arribar arran de la nostra felicitació.

***

Al llarg del curs 2012-2013 l’alumnat d’Educació Infantil del CEIP Víctor Oroval de Carcaixent (València) va treballar el projecte que gira al voltant de la vida i obra de Joan Brossa. La motivació d’aquesta iniciativa va nàixer fruit de l’assistència a l’espectacle “Consonant” (basat en l’obra de Joan Brossa) de la companyia Maduixa Teatre, al teatre el Raval de Gandia.

Aixeta. Lletra Y

Aixeta. Lletra Y

Per tal de motivar l’alumnat, mostràrem imatges i vídeos d’aquest poeta i també poemes objecte i poemes visuals. Aquesta tasca fou en un principi un treball d’investigació per part de les mestres. Des del primer moment els va captivar la seua màgia quan en la primera assemblea conjunta de cicle vàrem visionar tot aquest recull, demanant  la intervenció dels xiquets i xiquetes perquè comentaren el que anaven veient. A partir d’ací va sorgir la pluja d’idees per començar a dissenyar i posar en pràctica tot el que allí decidírem.

Som conscients que els xiquets i les xiquetes tenen una gran capacitat per aprendre nous conceptes, i més encara si són treballats des de la significació i amb un enfocament metodològic que ens permet treballar el llenguatge de manera constructivista i des de la vessant funcional i comunicativa. Per això nosaltres apostem pels projectes de treball, amb una coordinació entre els diferents nivells del cicle per racons i tallers.

Un dels grans objectius que ens marcàrem fou el desenvolupament de l’àmbit d’aprenentatge dels llenguatges: comunicació i representació. Treballàrem el llenguatge oral, l’escrit, el plàstic, el corporal, el musical… Fins i tot tingueren la capacitat de mostrar a les famílies i companys/es tot el que havien aprés. Tot el que es treballa a les aules d’infantil s’ha de fer des de plantejaments basats amb la interacció entre els iguals i els adults, des de l’afecte i les emocions.

La tasca desenvolupada per l’alumnat de 3, 4 i 5 anys va consistir a fer una aproximació a l’obra d’aquest poeta tan polifacètic. A les aules, abans d’anar al teatre, realitzàrem un xicotet dossier per tal conèixer aquest autor. A més a més, per poder arribar millor al nostre alumnat férem ús de les noves tecnologies, entre elles la pissarra digital interactiva, dissenyant el propi professorat un conjunt d’activitats.

Seguint la mateixa dinàmica que Joan Brossa, nosaltres també jugàrem a ser artistes, aleshores confeccionàrem les nostres pròpies obres plàstiques:

  • L’arbre de les lletres

Donàrem a escollir d’entre distints estils d’una mateixa lletra la inicial del nom de cadascú. Lliurement la decoraren i amb les de tots els xiquets i xiquetes i mestres de l’escola confeccionàrem l’arbre.

  • Les claus dels nostres noms

Partint d’aquesta obra, cadascú va crear la seua pròpia clau. L’alumnat va ser capaç de treballar amb les lletres per construir el seu nom i cognoms. Després férem una composició per tal de mostrar-ho a tota la Comunitat Educativa.

L’obra de teatre “Consonant” ens va impactar. L’alumnat va interactuar al llarg de l’espectacle anomenant les lletres que apareixien, identificant-les amb allò treballat a l’escola. Recordem de manera especial alguns dels comentaris dels xiquets i xiquetes:

– “Mira…estan jugant amb les lletres com Joan Brossa”

– “ La mitja lluneta, la meua… és una lluna” (Carles)

Després, en acabar de dinar, els xiquets i les xiquetes de manera espontània trobaren lletres a la natura i es contagiaven uns als altres fins que quasi tots es dedicaren a la recerca de l’Alfabet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb motiu de la celebració de la XVII Setmana Cultural “Un bosc de paraules” l’alumnat de l’aula de 4 anys va confeccionar un conte col·lectiu de manera espontània i l’anomenaren “Tararí Tararó fem màgia amb la lletra O”.

A més proposàrem la possibilitat de dur a terme un espectacle basat en l’expressió corporal i els poemes visuals i els poemes objectes treballats anteriorment. L’alumnat acceptà la nostra proposta i el producte final d’aquesta tasca fou la representació per a tota la Comunitat Educativa a la sala d’actes del centre, dintre de les activitats de la Setmana Cultural. Ens basàrem en el treball d’Addaura Dansa anomenat Embrossa’t.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Volem destacar que a mesura que anàvem endinsant-nos en la màgia dels poemes visuals i poemes objectes de Joan Brossa, nosaltres també anàvem aprenent, emocionant-nos, descobrint… juntament amb el nostre alumnat i les nostres famílies. El compartir entre tots i totes aquests moments fa que l’aprenentatge siga més sòlid i durador. A més a més, és una altra manera de fer escola, on s’implica a tota la comunitat educativa, no sols al professorat i a l’alumnat del centre, sinó a les famílies i persones que participen.

Treball col·lectiu realitzat per l’Equip d’Infantil  del CEIP Víctor Oroval de Carcaixent:

M.Carmen Congost Camacho, Loles de la Asunción Rovira,

Marisa García Sebastià, Tona Huguet Capó

//

Sobre el teatre de Joan Brossa.

Som el Miguel, l’Andrea i la Sandra, estudiants de secundària l’IES El Calamot de Gavà. Estem fent un treball per a l’assignatura de llengua i literatura catalana sobre el teatre a Catalunya des de la fi de la guerra civil espanyola fins als temps actuals i hem decidit de fer la part pràctica sobre Joan Brossa, un dels autors més rellevants d’aquest període. Vam escollir aquest tema perquè ens semblava força interessant i de fàcil accés ja que coneixíem la tasca que desenvolupa la Fundació Joan Brossa i potser ens podrien ajudar. És per això que, quan la professora va acceptar el treball, la primera cosa que vam fer, va ser posar-nos en contacte amb la Fundació per explicar-los el que volíem fer.

El passat divendres 25 d’octubre a la tarda vam visitar la Fundació i ens va rebre la Judith Barnés. Vam estar parlant amb ella sobre la vida de Joan Brossa i també ens va explicar algunes anècdotes ben curioses. Ens va regalar quatre llibres que recullen algunes de les obres de l’autor i ens va recomanar altres llibres per aprofundir-hi i poder ampliar el nostre treball. Quan vàrem sortir de les oficines, vam fer un tomb per les instal·lacions del teatre La Seca Espai Brossa i vam fer algunes fotografies:

“Despullament”, 1991   –   Llibreria de la Fundació  –   “L’empleat”, 1989

Després de visitar l’exposició “A escena. Personatges brossians” al Col·legi d’Aparelladors i d’Arquitectes Tècnics de Barcelona, vam posar en comú les diferents opinions i contrastar-les. El nostre treball ha quedat molt més complet després d’afegir tota aquesta informació.

Les conclusions que vam extreure de tot plegat van ser que el teatre de la postguerra va estar molt reprimit per la dictadura franquista. Molt autors van haver de marxar per poder seguir la seva carrera literària però d’altres van abandonar el seu ofici com a escriptor o poeta o van seguir practicant-lo d’amagat. A Joan Brossa no el podem definir com un autor de poesia, o com un autor de prosa o de teatre, perquè Brossa no es va tancar a cap gènere, per a ell no hi havia límits. Brossa va anar més enllà dels gèneres tradicionals. D’una banda, va fer que la poesia superés els límits de la paraula impresa o recitada i la va convertir en teatre (poesia escènica). I d’altra banda, la poesia es va fer imatge i apareixen experiències com la poesia visual, la poesia corpòria en espais públics, etc. També va col·laborar amb músics i va fer una mena d’homenatge a l’actor transformista italià Leopoldo Fregoli mitjançant els anomenats “Fregolismes” o Monòlegs de transformació.

//

Joc, màgia, creació i transformació

Dimarts 12 de març, un grup de vint-i-cinc alumnes de 1r de primària de l’Escola Orlandai va visitar l’exposició “Joan Brossa: Escolteu aquest silenci”. Era un grup despert, curiós, i que s’havia informat sobre el poeta i les seves creacions poètiques.

Explorant poemes brossians

Explorant poemes brossians

El recorregut va començar al vestíbul de La Seca, on vaig rebre el grup davant del cartell de l’exposició, i els vaig fer algunes preguntes sobre la figura de Brossa. Les respostes del grup em van sorprendre i desconcertar una mica, ja que superaven força les expectatives que m’havia fet mentre preparava les activitats per a la visita. Tot seguit, els vaig fer observar el poema visual que mostra un antifaç amb totes les lletres de l’alfabet, davant del qual els vaig formular una pregunta que no haurien de respondre fins al final de la visita: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?”

L'empleat, 1989

“L’empleat”, 1989

Al primer replà, davant la instal·lació “L’empleat”, em van tornar a deixar bocabadada, ja que en reconeixien tots els elements; i de l’americana s’adonen que, enlloc de mans, té estreps. Vam continuar pujant i ens vam aturar a la instal·lació “Despullament”, en la qual van respondre, sense dubtar-ho ni un segon, que és un balancí, però que li’n falten parts. Em va fascinar especialment el comentari d’un nen que va dir: “És com si fos un arbre però com un balancí”, perquè va saber interrelacionar les fulles d’arbre de terra amb les parts que faltaven al balancí. També va afegir que el balancí estava despullat com un arbre sense fulles.

A la sala d’exposició, asseguts davant de la primera foto de Joan Brossa, la mateixa del cartell, a partir del barret que duia el poeta –era un barret de copa– vaig introduir un tret característic: la seva fascinació pel món de la màgia. I amb una foto de Brossa de quan era petit, els vaig parlar d’una altra afició del poeta que perduraria durant tota la seva vida: les joguines.

Explicant l'interès que Brossa tenia per la màgia.

Brossa i la màgia

Seguidament, vam anar descobrint alguns poemes objecte, visuals i escrits de Brossa:

  • Poemes objecte: “Senyor” i “L’ou del caos”, que els van meravellar, i els van suscitar comentaris com: El senyor que es posa el barret seria com un ninot, es mouria com les joguines de corda, no pensaria,... membre l’ou s’obriria i en sortirien unes potes de pollet, després de donar-li corda explotaria, caminaria amb les potes, no passaria res, l’ou és buit, etc.
  • Poemes visuals: la S en forma de pentagrama, la S en forma de peix i el poema “Lunar” posen l’èmfasi en com el poeta transforma les lletres en altres coses.
  • Poemes escrits: el poema “Guants”, el vam representar de manera conjunta amb uns guants invisibles per descobrir com juga el poeta amb les paraules i els números per tal d’arribar finalment a un engany com si fos un truc de màgia

La part més interessant de la visita, segons les valoracions del grup, va ser l’activitat de creació d’un poema a partir d’una lletra o d’un objecte. Per dur-la a terme, es va dividir el grup en dos subgrups i a cadascun se li va donar materials i instruccions perquè fessin un poema objecte o un poema visual. Un cop feta l’activitat, es va agrupar tot l’alumnat. Llavors, cada parella mostrava el seu poema visual o objecte a la resta del grup i els preguntava com el titularien. La seva imaginació es va disparar i van crear poemes realment impressionants. En canvi, els va costar una mica endevinar els títols de les peces creades pels seus companys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De camí a la sortida de la sala, a partir del comentari sobre sobre alguns poemes visuals més reflexius sobre el tema de l’alfabet, vam recordar conceptes treballats durant el recorregut: com Joan Brossa transformava les lletres, girant-les, afegint-hi elements, canviant colors; quin tipus de poemes feia (visual, escrita i objectual); quines aficions tenia el poeta (la màgia i les joguines, entre d’altres) i com aquests trets tan característics del poeta es podien observar en les  seves obres.

Vam acabar la vista on l’havíem començada, al vestíbul. Novament, davant del poema visual de l’antifaç, van respondre la pregunta: “Per què creieu que hi ha aquestes lletres dintre de l’antifaç?” Aquestes són algunes de les respostes que van donar: perquè Brossa feia poemes amb les lletres, perquè deia que l’abecedari era molt important, perquè la lletra més important per a ell era la A. També vam parlar del carnaval, on la gent es posava màscares i antifaços per convertir-se en altres personatges; del teatre, on els actors es transformaven; i dels espectacles de màgia, on els mags transformaven la realitat com Brossa ho feia amb les lletres. Aleshores em vaig girar per posar-me l’antifaç i jo també em vaig transformar en un personatge apassionat per la poesia que els convidava a seguir treballant el món de Joan Brossa.

Sorpresa i transformació a mode de cloenda!

Sorpresa i transformació a mode de cloenda

Va ser una experiència molt enriquidora fer la visita guiada a un grup d’alumnes de 1r de primària observadors, participatius, curiosos i desperts, que entenen a la perfecció conceptes propis de nivells més alts i que havien fet una preparació a la visita molt encertada tant a l’escola com amb els pares.

Cristina Vinagre

Educadora de la Fundació Joan Brossa

//