MIRADES. 2017-2018

Des del servei educatiu de la Fundació continuem apostant pels projectes de curs. És per això que, per tercer any consecutiu, impulsem una nova proposta per tal que els centres educatius es submergeixin en l’univers brossià. El títol de la proposta del curs 2017-2018 és “Mirades” i es centra a explorar la poesia objectual.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia eren eines al servei de la comunicació que ens havien d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. Els poemes objecte de Brossa són metàfores quotidianes tridimensionals que provenen de la realitat més propera i tangible; objectes senzills, despullats, que, en un joc d’unió i aparellament, generen altres significats. Així doncs, el poeta tendeix a unir elements inconnexos tot transformant la realitat i generant una de nova en un acte d’eixamplar la nostra mirada,.

El significat d’aquests tipus de poemes és ben divers: n’hi ha de crítics, d’irònics, de juganers, de lírics, etc. De vegades, els títols poden ser simplement una descripció, d’altres poden esdevenir autèntics poemes i, en molts casos, el títol “Poema objecte” fa que el poeta interpel·li l’espectador per tal que en completi el significat. Aquí l’espectador és un executant, participa de l’obra i la completa.

El procés creatiu esdevé clau a l’hora de comprendre la manera de procedir del poeta. Brossa descriu aquest procés des de la recerca, però també des de l’atzar i, fins i tot, des del somni. En tots els casos, però, no es tracta d’una associació banal sinó d’un treball reflexiu, d’anàlisi, de perfeccionament, que dóna lloc al poema. Aquesta manera de treballar s’haurà de tenir molt present a l’hora de desenvolupar el projecte “Mirades” a l’aula. Us hi apunteu?

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

 a partir//

Uns #personatgesbrossians que diuen poesia!

Ja tenim a punt la quarta proposta de cocreació poètica a Twitter que tindrà lloc entre el 30 desembre de 2016 i el 19 de gener de 2017. Aquesta vegada la dedicarem a la poesia quotidiana i als poemes objecte de Joan Brossa que representen personatges. Així doncs, la proposta se centrarà a retre homenatge al dia a dia, a humanitzar la paraula poètica.

I com ho farem? Cada dia a les 9h., la Fundació penjarà un personatge brossià a Twitter. A partir de llavors, aquest personatge prendrà la paraula, parlarà sobre allò que veu i que sent, sobre allò que el preocupa o que s’estima, sobre allò que l’envolta. Vint-i-un personatges i vint-i-un dies en què els usuaris de Twitter faran poesia quotidiana prenent personalitats múltiples: unes vegades serem animals, d’altres representarem un determinat ofici o, fins i tot, esdevindrem lletres o llibres.

I què significa fer poesia quotidiana? Una de les característiques més destacades de la poesia escrita de Brossa és la simplicitat, la utilització del llenguatge col·loquial. Molts poemes de l’autor tenen com a font d’inspiració la realitat, estan fets a partir de converses de carrer, de retalls de diari, de rètols, etc. El llibre Em va fer Joan Brossa de 1950 donà un gir cap a la realitat i la temàtica quotidiana i social.

El poeta exposa:

“Jo crec que una de les aportacions de la poesia literària actual –actual no solament per la cronologia- és la utilització de l’axioma que, en art, menys és més. S’intenta de superar la prosa tot extremant-la fins al seu límit, o sigui expressant els dalts pels baixos o, si voleu, filtrant la subjectivitat a través de l’objectivitat. Es tracta de poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l’efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament. O bé invertint la jerarquia de les coses, de manera que els fets mínims, els objectes intranscendents, apareguin a primer terme. O també fent ús d’un llenguatge purament administratiu, o de frases fetes, per relacionar-se amb la pròpia experiència. En resum, tota una altra òptica, més enllà del postsimbolisme i del realisme històric”. [1]

Des de la Fundació Joan Brossa us encoratgem durant tres setmanes a fer poesia sense rima, sense mètrica, sense estrofes. Us animem a fer poemes breus, senzills, que parlin amb el llenguatge del carrer. Us proposem de crear des del context quotidià, a generar poesia des dels textos, les imatges i les paraules que ens envolten.

poemes

Joan Brossa considerava que la poesia havia de ser una eina de transformació social que ens fes veure el món d’una altra manera, que ens fes pensar sobre el món en què vivim. Preparats?

[1] Fragment extret de la presentació per al llibre Poemas de Joan Brossa (Antología), edició bilingüe, traducció al castellà d’Andrés Sánchez Robayna i Mireia Mur, 1986. Publicat a Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013, p. 509-510.

//

TwitteraBrossa. Creació poètica a Twitter

“TwitteraBrossa” és una unitat didàctica concebuda per Judith Barnés que té com a objectius principals practicar l’escriptura des d’una perspectiva creativa i convertir Twitter en una eina de cocreació poètica. L’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) esdevindrà l’eix que articularà aquesta proposta atès que una de les característiques més destacables dels seus poemes és la recerca constant de la síntesi. Així doncs, malgrat que el poeta va escriure una infinitat de sextines, sonets, odes, etc. hi ha poemes que no arriben als 140 caràcters. Talment com si fossin sentències o aforismes, Brossa és capaç de dir molt amb poques paraules.

D’altra banda, el tarannà experimentador del poeta i la relació que estableix entre la paraula i la imatge converteixen Twitter en una eina ideal per generar poesia a la manera de l’escriptor. Cal tenir present que Brossa va crear la primera sextina cibernètica (o “poema proveta” en paraules del poeta) l’any 1977 i que defensava la poesia experimental: “Sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”[1].

sonet

“Sonet” dins Sonets de vaitot, 1965-1966

Amb la voluntat d’interactuar amb la poesia des d’una altra perspectiva i d’incorporar a l’aula noves plataformes d’experimentació, “TwitteraBrossa” esdevé una proposta dinàmica i juganera adreçada especialment a segon cicle d’ESO i batxillerat que vol posar de manifest que la poesia, més enllà de la rima, és una eina al servei de la comunicació. Així doncs, des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es vol promoure la interacció i el diàleg poètic a través de les xarxes socials i acostar-se a les noves generacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

[1] Fragment extret del text “La poesia en present”, discurs pronunciat per Joan Brossa als Jocs Florals de Barcelona de 1985. BORDONS, GLÒRIA (2013). Joan Brossa. Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA /La Magrana, pàgs. 555-562

 

II #JornadaBrossa

El passat 4 de juliol va tenir lloc la “II Jornada Educativa Joan Brossa” dedicada a la incorporació de nous processos educatius a l’aula. La primera part de la sessió es va centrar a analitzar com els canvis socials i tecnològics que s’estan produint en els darrers anys, contribueixen a canviar el model comunicatiu i educatiu. Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, iniciava la sessió amb la lectura d’un fragment del text “La poesia en present” que Brossa va escriure el 1985 en què es parla, entre d’altres coses, sobre l’estètica de la síntesi del vídeo-clip. En segon lloc, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, centrava la seva conferència en la possibilitat de construir camins educatius híbrids en què la tecnologia jugui un paper rellevant dintre de l’aula. Borràs considera l’experiència lectora com quelcom que “dura tota la vida” i incideix en el fet que el 45% de la població d’entre 18 i 24 anys empra el mòbil com a plataforma per a la lectura. Això fa repensar models i dinàmiques de treball. D’altra banda, el fet de viure en una societat accelerada i hiperconnectada fomenta excés d’informació i  manca temps per pair-la. En aquest context es fa necessària una lectura més social i la capacitat de saber seleccionar la informació i d’aprendre a llegir en altres codis com, per exemple, el visual. La comunitat booktuber és la representació d’una nova generació i d’unes noves necessitats que posa de manifest que els adolescents no estan en crisi. Finalment, Magalí Homs i Roser Ros explicaven l’evolució dels vint-i-cinc anys de treball poètic a Tantàgora. Per a elles treballar poesia requereix experimentació i atreviment, construir espais, fomentar l’imaginari poètic, evitar associacions simplistes i posar obstacles en el procés per tal d’alliberar la ment. L’impacte tecnològic les ha portat a desenvolupar una nova línia de treball dedicada a la poesia electrònica en què s’explora el moviment, la tridimensionalitat, les possibilitats visuals del so i el fet que el receptor esdevingui, alhora, creador. “Lletres a raig”, “És ben cert…”, i “El concert de les paraules” en són alguns dels projectes.

En el segon bloc de la jornada es van convidar diferents docents per tal que presentessin projectes innovadors desenvolupats a l’aula. En primer lloc, Núria Cervera i Anna Pérez, de l’Escola Collaso i Gil de Barcelona, presentaven el projecte “Somnis i drets”, una proposta desenvolupada a cicle superior de primària en què els alumnes varen crear un poema musicat a ritme de rap i van elaborar-ne un videoclip. Seguidament, Joan Marc Ramos, de l’Institut Premià de Mar, ens parlava sobre “Expopoètica”, una exposició virtual creada pels alumnes de quart d’ESO mitjançant infografies dedicades a diversos poetes catalans. Per la seva banda, Montserrat Soldevila, de l’Institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, exposava diferents projectes de poesia en digital que ha realitzat amb els alumnes de secundària a través de la plataforma MyDocumenta.

La darrera sessió de la jornada va estar dedicada a diferents eines i plataformes que poden ésser introduïdes a l’aula. Si bé és cert que l’any passat es va presentar l’aplicació “Escolteu aquest silenci” dedicada a interactuar amb la poesia de Joan Brossa, enguany era el lloc de Miquel Martí i Pol i de Joana Raspall. Així doncs, Montse Caralt i Roger Canadell varen mostrar com transitar per la creació poètica de Martí i Pol mitjançant l’aplicació “L’univers poètic de Miquel Martí i Pol”, una eina digital inclusiva que pretén educar en el bon ús de les eines digitals i Ernest Cahué presentava el projecte “Un món de poesia” en què s’explora l’obra de Raspall d’una forma lúdica, interactiva i gamificada. A banda de l’aplicació, el projecte disposa d’un compte propi a Twitter i del desenvolupament de tallers de poesia interactiva a l’aula. Per acabar, Judith Barnés, responsable del servei educatiu i de la comunicació de la Fundació Joan Brossa, plantejava diferents iniciatives de cocreació poètica que la Fundació ha impulsat des de Twitter i que han acabat derivant en la creació del taller d’escriptura creativa “TwitteraBrossa”.

Un total de cinquanta-vuit persones van assistir a aquesta sessió. Esperem que l’any vinent el número d’interessats continuï creixent!

//

II Jornada Educativa. Poesia + Educació + TIC

Per segon any consecutiu, el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa està preparant la II Jornada Educativa. Si l’any passat la protagonista de la sessió va ser la creació poètica del poeta i les possibilitats que ofereix en l’àmbit educatiu, enguany ens centrarem a analitzar processos d’innovació educativa en l’àmbit poètic i literari a partir de l’ús de les TIC.

Brossa deia que “sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”. És per això que des de la Fundació apostem per un projecte educatiu que s’adeqüi al context de transformació social en el qual ens trobem immersos. Sense oblidar els suports d’aprenentatge tradicional, és fonamental conèixer quines eines i recursos tenim a la nostra disposició per explorar la poesia amb els nostres alumes i de quina manera els podem implementar a l’aula.

Aquesta II Jornada Educativa s’adreça a personal docent, educadors i dinamitzadors culturals que tinguin interès per la literatura, la poesia i la innovació educativa.

DADES PRÀCTIQUES:

  • Data: dilluns 4 de juliol del 2016
  • Horari: de 9 a 14h.
  • Lloc: Palau Marc (La Rambla, 8. 08002, Barcelona)
  • Inscripció: fins al 29 de juny. Inscripció obligatòria. Places limitades
  • Preu: 10€ per assistent
  • Contacte: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//

Llegir des de la virtualitat

Tal com us vàrem avançar, entre el 14 i el 20 de març i amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, va tenir lloc el nostre primer club de lectura en línia amb el suport de Què Llegeixes? dedicat al poemari de Joan Brossa El dia a dia. Per a nosaltres suposava un autèntic repte atès que combinava l’experiència que tenim en la dinamització de clubs de lectura amb la voluntat de generar contingut a la xarxa d’una forma dinàmica i participativa.

La lectura compartida sobre Joan Brossa havia generat força expectativa. De tota manera, l’Ester F. Matalí ja ens va avançar que la poesia sempre costa i, de fet, dels 33 inscrits a la lectura, només hi varen participar 10. Això sí: d’una forma constant i molt activa.

La primera part de la lectura va servir per introduir-nos a l’univers del poeta a partir del visionat d’una interessant entrevista que va fer-li Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo. Aquesta entrevista ens havia d’ajudar a comprendre el significat que la poesia tenia per a Brossa i per què era necessari obrir la poesia a altres mitjans d’expressió. Per tal de generar debat, vàrem proposar als lectors que escollissin la frase que millor resumís el contingut de l’entrevista. Aquestes eren les opcions que els vàrem proporcionar:

  • “Veo la poesía o el arte como una aventura. Son un salto al vacío.”
  • “Detesto la fantasía. Lo que me interesa es la imaginación que es el desdoblamiento de la realidad.”
  • “Las diferentes expresiones artísticas de una época son diferentes partes de una pirámide que en el punto más alto se juntan.”
  • “El pedestal son los zapatos.”
  • “El alma del teatro es el carnaval.”
  • “La inspiración llega trabajando. Hay que forzar la situación y no repetirse.”

A més, a través d’un Storify realitzat per Què Llegeixes? es van recollir els moments més destacats.

Durant la segona sessió ens vàrem centrar en el contingut general del llibre: el títol, la disposició dels poemes dintre del recull i l’estructura de cada poema. A través de diferents preguntes els usuaris anaven donant la seva opinió. Des de la Fundació es mirava d’enriquir el contingut proporcionat amb altres poemes de Brossa que hi tinguessin relació, sempre combinant la paraula i la imatge.

L’Albert Carol sintetitzava el contingut del poemari amb el vers “M’assec en un balancí i miro per la finestra”, l’Ester F. Matalí optava per “No tinc temps per perdre” i “Continuo escrivint”, mentre que la Dolors Vergaray n’escullia “El mirall a la pista”. Maria Clara Camps ens proposava, fins i tot, un nou títol: “Contemplo la vida així que me n’allunyo”.

image008

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1985. Fotògraf: Colita

Reflexionàvem plegats sobre el cicle vital i sobre la importancia de saber mirar. Imaginàvem també com seria el procés creatiu del poeta. L’Albert Carol el veia així:

El poeta seu al balancí, davant d’ell una finestra, a les mans un diari per fullejar, unes tisores per retallar. A més té la seva imaginació. Amb només això en fa prou i de sobres.

A la tercera sessió plantejàvem analitzar el contingut específic dels poemes a partir de les diferents temàtiques que es tracten: notícies d’actualitat, crítica a la societat, l’ofici d’escriptor, el valor de les lletres i del llenguatge i el pas del temps. El diàleg generat ens permetia parlar sobre la llengua catalana, sobre l’actitud activa del lector, sobre el paper de l’educació i de la religió a la nostra societat, sobre el capitalisme i el consumisme, sobre la lletra A. Alguns dels versos que van destacar els nostres lectors són:

Som una societat endarrerida que només es posa al dia en els símbols externs. Maria Clara Camps

La competició, moda salvatge, veu com un dòlar més la humanitat. Maria Jesús

Voldria fer poemes que no generessin / llenguatge sinó que en suprimissin. Albert Carol

Arribats a aquest punt, els lectors interactuaven cada vegada més. Els seus comentaris enriquien els nostres, havien perdut la por. I és que com diu l’Albert Carol, Brossa: “Com a lectors no ens vol com a simples espectadors, ens vol fer reflexionar i prendre part”.

Lletra-ull

També començàvem a fer reflexions molt interessant com aquesta de la Maria Jesús arran del poema visual “Lletra-ull” que apareix al llibre:

La poesia visual no té una funció representativa tradicional, sinó més aviat connotativa. Com diu Brossa, la A deslligada de la paraula és el principi de l’alfabet, la porta d’entrada a la literatura, però si la girem, es converteix en un bou que és el símbol en totes les religions de la vitalitat, de la mateixa manera que l’ull en el cristianisme és la mirada de Déu Pare que tot ho veu i, en canvi, a Egipte l’ull d’Horus simbolitza la salut, la prosperitat, la capacitat de renéixer. Com a curiositat també vull remarcar que el van ferir en ull a la guerra i per aquest motiu no va tornar al front i va passar la resta de la guerra a l’hospital i a la rereguarda. No sé si algun d’aquests fets tenen relació amb aquesta poesia visual. Si renéixer de la guerra i recuperar la salut li van permetre submergir-se en la literatura i en l’Art.

A mi em suggereix la mirada, el punt de vista de l’espectador sobre la literatura, sobre el principi del coneixement.

La Maria Clara Camps concloïa aquesta part:

Tot escriptor i poeta vol comunicar-se amb el lector. I Brossa va més enllà, ja que la seva comunicació és reversible. Davant d’un poema, sigui escrit o visual, nosaltres com a lectors reaccionem, ens divertim, pensem en el que vol dir, ens enfadem o riem o ens entristim, o tot alhora. Brossa provoca amb dolenteria i amb frescor. Ens ofereix la seva mirada envers tot el que l’envolta: política, societat, sentiments, vida i mort perquè la compartim o la rebutgem, però perquè hi reflexionem, hi reaccionem i no quedem impassibles, que és el pitjor que podem fer. La seva actualitat ens demostra que hem canviat ben poc.

I després de reflexionar, tocava crear. Aquest era el propòsit de la darrera sessió. Així doncs, es proposava als usuaris que creessin a la manera de Brossa tot fent poemes escrits que generessin una imatge mental, un aspecte que apareix en el poemari. Aquí teniu les creacions de l’Albert Carol, l’Ester F. Matalí i la Maria Jesús.

 

En paral·lel a totes aquestes creacions, durant el Dia Mundial de la Poesia, vàrem piular versos incomplets d’El dia a dia a Twitter per tal que els usuaris els completessin amb les seves paraules. 19 usuaris van generar 72 nous poemes gràcies a la participació de la plataforma Vull Escriure.

I per acabar aquesta lectura compartida, una trobada amb la Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes ben poètica, dolça i brossiana.

Un plaer poder dinamitzar la xarxa amb lectures brossianes i amb la participació d’uns lectors 2.0 fantàstics!

//

El dia a dia de Joan Brossa

Des del Servei Educatiu de la Fundació continuem apostant pel desenvolupament d’iniciatives de dinamització cultural a la xarxa. És per això que, a partir de dilluns 14 de març, podreu participar en el club de lectura en línia que hem organitzat al Què Llegeixes?, el fòrum de lectors de la Institució de les Lletres Catalanes, dedicat al poemari El dia a dia de Joan Brossa. Per tal de participar-hi, caldrà que us hi inscriviu prèviament.

Brossa-Marti-Gasull-ACN-Gassull_655744527_17736873_1000x1298

Joan Brossa escrivint algunes notes l’any 1998. Fotògraf: Martí Gasull

Aquesta lectura compartida serà dinamitzada per Judith Barnés, gestora cultural i coordinadora del projecte educatiu de la Fundació, i finalitzarà diumenge 20 de març. Durant aquests dies s’aniran penjant diferents temes de discussió i activitats que ens permetran interpretar plegats la poesia brossiana. La Fundació Joan Brossa ha dinamitzat diferents clubs de lectura a biblioteques del país però aquesta serà la primera vegada que ho farà des de la virtualitat. De tota manera, dimecres 23 de març a les 19h tindrà lloc una tertúlia a la seu de la Institució de Lletres Catalanes conduïda per Glòria Bordons, directora de la Fundació i gran especialista en l’obra del poeta, per tal de concloure la lectura del poemari.

Bibliografia6

Poema objecte “Lectura”, 1989

Amb El dia a dia el poeta inicia una etapa marcada per l’escepticisme i la introspecció sense abandonar els tocs d’humor habituals en la seva producció. Algunes de les temàtiques més comunes d’aquests poemes són la societat, la vida i l’ofici d’escriure. Les crítiques a la publicitat, al capitalisme o a la política també són ben habituals. Amb poemes que esdevenen sentències, Brossa és conscient d’estar al final de la seva vida i deixa testimoni de la seva especial mirada sobre la vida i l’univers.

20080515-El dia a dia

Si voleu començar a introduir-vos en la matèria, podeu llegir la biografia de Joan Brossa o bé veure algunes dels vídeos que tenim penjats a Youtube. Altrament, també un podeu descarregar la selecció de poemes del poemari que hem escollit per a l’ocasió.

A banda de la dinamització d’aquest club de lectura i coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), la plataforma Què Llegeixes? ha plantejat una mena de qüestionari de preguntes relacionat amb l’autor (la pregunta del dia) que podreu anar responent durant tot el mes de març al web. Entre tots els qui participeu es sortejarà un llibre de poesia de Joan Brossa i un facsímil amb un poema visual.

I ja per acabar, us informem que dilluns 21 de març durem a terme una iniciativa des del Twitter de la Fundació amb la participació de Vull Escriure. La proposta que us fem és la de completar versos brossians que figuren al poemari El dia a dia. Així doncs, des de les 9 fins a les 21h, anirem publicant versos inacabats que hauran de completar-se amb les vostres paraules emprant les etiquetes #Eldiaadia i #Tweetrelat. Els millors versos seran impresos i enganxats en el mural que penjarem al Bar L’Horiginal amb motiu de la marató de poesia brossiana que hem preparat allí per homenatjar el poeta en el Dia Mundial de la Poesia.

Cartell_participants

Poesia, molta poesia, ens espera aquest mes de març!

//

#relatBrossa. Un escenari, un microrelat

Per a la Fundació Joan Brossa ja s’ha convertit en un clàssic el fet de commemorar la mort i el naixement del poeta a Twitter. És per això que, després de la gran participació obtinguda amb les iniciatives dels acròstics i dels haikús que han tingut lloc en els dos darrers anys, us proposem un nou repte: crear microrelats brossians a partir d’instal·lacions del poeta.

Així doncs, la iniciativa començarà el 30 de desembre de 2015 (dia en què es compliran disset anys de la mort del poeta) i acabarà el 19 de gener de 2016 (dia en què Brossa celebraria el noranta-setè aniversari). Com hem anat realitzant en les anteriors edicions, cada dia a les 9h., la Fundació publicarà una instal·lació del poeta a Twitter. A partir de llavors, tots aquells que vulgueu participar-hi, podreu publicar un microrelat que tingui lloc a l’escenari que us hem proposat. Per tant, nosaltres us donarem el títol del microrelat (que serà el títol de la instal·lació brossiana) i el lloc en què succeeix la història i vosaltres hi afegireu el contingut. L’etiqueta amb què haureu d’acompanyar els vostres microrelats serà #relatBrossa. Altrament, en aquesta edició comptem amb la participació especial de la plataforma Vull escriure. És per això que els vostres microrelats també poden anar acompanyants amb l’etiqueta #tweetrelat.

E130

Joan Brossa amb la instal•lació “Lot de lletres”, 1994. Fotògraf: Antonio Nodar

Les instal·lacions del poeta que publicarem durant la iniciativa varen ser realitzades durant els anys 90. De fet, una de les exposicions més interessants dedicada a l’obra de Brossa va ser “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”, que va tenir lloc a Barcelona, concretament al Palau de la Virreina, l’any 1994, i que estava formada per un total de vint-i-dues peces de gran format. La creació d’instal·lacions per part de Brossa a partir dels 90 és absolutament coherent amb la producció dels poemes urbans de grans dimensions que havia començat a desenvolupar a principis dels 80 amb la voluntat del poeta de dialogar amb els espais,  i l’entorn. Les instal·lacions de Brossa tenen un component escenogràfic que ens remet també a la seva incursió en el món del teatre. Pilar Palomer constata que:

“Brossa tracta l’espai com un espai escènic, complementari a l’objecte. Fa l’efecte d’una caixa espacial que tanca la generació del poema, és a dir, l’espai enclou els objectes i el públic es mou i dóna vida a la peça [1]”.

En aquest nou format poètic són molt presents les lletres i els insectes. La temàtica de la mort també n’és una constant. Brossa executa unes peces dures, crítiques, contundents, però no deixa d’afegir-hi l’humor, la ironia i el joc que el caracteritzen.

brossacoses_coberta_baixa

Catàleg de l’exposició “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”

Amb #relatBrossa volem treballar el gènere narratiu tot explorant la poètica dels espais i establint connexions entre les paraules i els escenaris des d’un plantejament sintètic i contundent. D’aquesta manera volem continuar alimentant la nostra comunitat virtual amb noves propostes creatives de cocreació literària.

Esperem que hi torneu a participar amb energia i entusiasme.

Ens veiem a la xarxa!

[1] Extret del catàleg “Joan Brossa, entre les coses i la lectura” editat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Ministeri d’Afers Socials i Cultura del Govern d’Andorra l’any 1994, p. 23.

//

Una lletra, un poema visual

Si l’any passat us proposàvem que us féssiu una selfie a diversos poemes urbans que Joan Brossa va realitzar a Barcelona, ara us plantegem que passegeu pels carrers de la ciutat i que fotografieu aquelles lletres que us transportin a l’imaginari visual del poeta barceloní. I és que aquest imaginari és més present del que ens pensem. Les formes dels arbres, dels núvols o, per què no, dels objectes quotidians, poden esdevenir lletres si aprenem a mirar-les d’una altra manera.

De fet, Brossa, poeta però també prestidigitador, jugava amb la realitat, transformava l’entorn tot atorgant-li un nou significat, una nova mirada. En un procés d’anàlisi i de síntesi, el poeta evidencia com les lletres, més enllà de lletres, són signes que generen nous significats mitjançant la seva forma.

Indubtablement, les lletres esdevenen l’essència de molts poemes brossians; i no només parlem dels poemes visuals sinó també dels poemes escrits, dels corporis o, fins i tot, d’algunes accions-espectacle.

RETRAT LITERARI

La lletra A té dos traços rectes i inclinats que, partint

del punt més alt de la lletra, es dirigeixen

als extrems de la base; un petit traç horitzontal

completa el dibuix d’aquest signe.

Joan Brossa, Passat festes, 1993-1995

No cal dir que la protagonista indiscutible és la A, la porta d’entrada al coneixement segons els poeta. També la resta de vocals tenen cert protagonisme atès que sense elles no ens podríem comunicar i només podríem construir onomatopeies. Entre les consonants, destacaríem la B, la F, la M, la S, la T o la X.

Aquest exercici de despullament que fa el poeta demostra les infinites possibilitats que ens ofereix el fet de jugar amb les lletres, una forma de comunicació, en definitiva, que esdevé universal i, per tant, arriba a tothom.

Amb la voluntat, doncs, de jugar, de comunicar-nos, de crear noves realitats, de construir possibles significats, us proposem que durant la setmana Barcelona Poesia 2015, entre dimarts 12 i dilluns 18 de maig fotografieu aquelles lletres que trobeu a la ciutat i que us evoquin altres idees i/o conceptes. Si voleu, podeu posar un títol a les vostres creacions. Per tal de compartir-les amb nosaltres, publiqueu-les a Twitter o a Instagram emprant l’etiqueta #lletresbrossianes. El resultat de les vostres creacions serà compartit a la xarxa.

Joan Brossa amb el cartell de l'exposició realitzada a Céret, 1990

Obriu bé els ulls, prepareu els vostres mòbils, sigueu imaginatius, jugueu sense por i transformeu la realitat a la manera de Brossa. Omplim les xarxes de poesia brossiana!

//