Tots som poetes!

Des del Servei Educatiu de la Fundació volem fomentar la creativitat i la reflexió. És per això que, a partir de la poesia de Brossa, plantejarem diferents iniciatives, moltes d’elles a través de les xarxes socials, per tal de desenvolupar dinàmiques de cocreació poètica i de diàleg en què la paraula i la mirada juguin un paper rellevant.

Recullim totes les iniciatives que hem dinamitzat fins ara:

> Microrelats silenciosos (març 2013)

> #Brossa95 (gener 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors acròstics

> #SelfieBrossa (maig 2014)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: vídeo “Una #SelfieBrossa poètica”

> #ArbustBrossa (novembre – desembre 2014)

  • Resultats: reflexions de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Gravina

> #HaikuBrossa (desembre 2014 – gener 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors haikus

> #lletresbrossianes (maig 2015)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: àlbum fotogràfic “Mirada brossiana”

> #relatBrossa (desembre 2015 – gener 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors microrelats

> #Eldiaadia (març 2016)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: dinamització de la lectura compartida a partir del poemari “El dia a dia”
  • Resultats: storify amb els versos generats a partir del poemari “El dia a dia”

> #personatgesbrossians (desembre 2016 – gener 2017)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors antipoemes

> #daualBrossa (desembre 2018 – gener 2018)

  • Bases de la iniciativa
  • Resultats: llibre de piulades amb els millors poemes

> #Fotopoemari (desembre 2019-gener 2020)

 

//

Imatges que són poemes, poemes que són imatges

Com ja sabeu, Brossa és un poeta que dilueix les fronteres entre les arts i entre els diferents gèneres artístics. Per a ell, la poesia és una eina al servei de la comunicació i, per tant, qualsevol mitjà expressiu és vàlid per externalitzar una idea, un concepte, un sentiment. L’autor va demostrar una capacitat molt gran pel que fa al domini de la mètrica. Seguint els consells de J.V.Foix va començar a escriure poemes tot practicant el sonet. Però de seguida es va adonar que la mètrica i la rima generaven certa rigidesa expressiva. Mancava llibertat. De mica en mica, va ampliar els límits de la paraula poesia fins a arribar a crear poemes d’un sol vers, poemes sense cap tipus de rima o poemes fets amb imatges o objectes. Això no implicava, però, l’eliminació definitiva de les estructures poètiques més tradicionals. Brossa és un poeta que mai no exclou sinó que suma. Així doncs, continuà fent sonets, odes i sextines en el mateix moment que creava poemes visuals, poemes objecte, instal·lacions i poemes urbans.

Una altra de les característiques més destacades de l’obra brossiana és la tendència a la interdisciplinarietat, la voluntat de compartir, d’intercanviar i de col·laborar.  En aquest sentit, destaca la producció de llibres d’artista amb figures com Joan Miró, Antoni Tàpies o Eduardo Chillida. En aquests casos, Brossa expressa amb paraules allò que els seus col·laboradors comuniquen mitjançant un gest. La col·laboració amb Chema Madoz és un cas a part. Quan Brossa va descobrir les imatges en blanc i negre del fotògraf madrileny va afirmar que havia trigar setanta anys a conèixer el seu germà petit. Fruit d’aquesta descoberta va néixer el Fotopoemario, un diàleg deliciós entre la imatge i la paraula per part dels dos creadors.

Brossa_chema3_P

Seguint amb la nostra tradició de cocreació poètica a Twitter, enguany us proposem crear des de la imatge i des de la paraula. D’aquesta manera, entre el 30 de desembre del 2019 i el 19 de gener del 2020, la Fundació penjarà a Twitter, cada dia a les 9h. i en dies alterns, uns versos de Joan Brossa perquè els convertiu en imatge i unes imatges del creador visual Jordi Larroch (a qui agraïm enormement el fet de donar suport a aquesta iniciativa) perquè les convertiu en versos. Seguint amb el paral·lelisme esmentat anteriorment, Larroch podria ésser considerat un net de Brossa.

Tot traslladant el Fotopoemario al segle XXI, els usuaris, durant aquestes tres setmanes, experimentareu amb diferents registres expressius, captareu moments poètics, instants plens de poesia. Ja tenim ganes de veure com s’activa aquesta comunitat brossiana virtual que ens sorprèn any rere any. Preparats? Ens veiem a partir del 30 de desembre amb l’etiqueta #Fotopoemari.

//

Dues cares del dau, un món poètic

Una de les característiques principals de l’obra poètica de Brossa és la senzillesa. El poeta depura la realitat, sintetitza les paraules i deconstrueix les lletres, crea des del silenci, des del paper en blanc, per construir un corpus poètic minimalista, aparentment obvi en el resultat però lent i meticulós en el procés.

Brossa activa les antenes, viu en un estat d’alerta permanent. Receptiu a tot allò que viu i que sent, qüestiona el món en què vivim i ens ensenya a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. Si analitzem els poemes objecte brossians, és molt habitual veure-hi com la juxtaposició de dos elements quotidians dona lloc a una nova realitat. Però això no només passa amb els objectes. En els poemes visuals també podem trobar aquest joc de l’aparellament. I els poemes escrits tampoc no en són una excepció.  En aquest cas, és deliciós veure com Brossa és capaç d’escriure versos que generen imatges en la ment del lector. Paraula i visió es fusionen, desapareixen els gèneres, es transgredeixen els límits:

Un vidre

i un botó petit.

Vint-i-set poemes, 1956

Peu i mitjó

a la mateixa sabata: un món.

Ot, 1972

Una poma pintada

Uns cercles grocs i verds.

Poemes públics, 1974-1975

#Brossa95, #HaikuBrossa, #relatBrossa i #personatgesbrossians són les quatre experiències de cocreació poètica a Twitter que la Fundació Joan Brossa ha proposat als usuaris per celebrar l’aniversari de Joan Brossa. Enguany, amb motiu de l’Any Brossa per commemorar-ne el centenari, tanquem aquest cicle d’experiències amb la iniciativa #daualBrossa.

En aquesta ocasió, cada dia a les 9h., entre el 30 de desembre del 2018 i el 19 de gener del 2019, la Fundació penjarà a Twitter una fotografia amb la cara de dos daus: cada cara contindrà una imatge. Els usuaris, durant vint-i-un dies, i a la manera de Brossa, podran crear poemes molt breus, micropoemes, talment com si es tractessin de sentències, a partir de les dues imatges mostrades a les cares dels daus. Seran poemes escrits amb una forta càrrega visual, curts, essencialistes que remetin directament a la poètica de la imatge en ser llegits.

Esperem que participeu més que mai en aquesta iniciativa de cocreació que ha sabut alimentar i promoure una comunitat brossiana virtual molt activa. Agraïm tot el temps que ens heu dedicat i us esperem a Twitter a partir del 30 de desembre. És moment de tirar els daus… Hi jugueu?

//

#Brossa2017

La presència de l’exposició Poesia Brossa al MACBA entre el setembre del 2017 i el febrer del 2018 ha fet que moltes escoles descobreixin l’autor i s’interessin per una manera de fer poesia més oberta, lliure i flexible. El cas del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic és una mica diferent perquè la Sílvia Caballeria i la Carme Codina són una autèntiques seguidores del nostre poeta estimat. Així doncs, si ja és habitual que cada curs realitzin una visita pels diferents poemes urbans que Brossa va concebre al carrer, enguany la visita al MACBA ha servit per descobrir, en viu, l’ingent procés creatiu del poeta en tots els seus vessants.

IMG_3866.JPG

Mitjançant les xarxes socials i diferents aplicacions, els alumnes de primer de batxillerat han entrat a l’univers brossià, tot recollint impressions, idees, etc. de forma visual i creativa. I aquest recull ha estat la base per crear un poema corpori i visual que reflexionés sobre el món en què vivim.

Aquí en teniu els resultats. Com sempre bona feina!

1R A PRESENTORALResultats projectes

//

MIRADES. 2017-2018

Des del servei educatiu de la Fundació continuem apostant pels projectes de curs. És per això que, per tercer any consecutiu, impulsem una nova proposta per tal que els centres educatius es submergeixin en l’univers brossià. El títol de la proposta del curs 2017-2018 és “Mirades” i es centra a explorar la poesia objectual.

Joan Brossa considerava que l’art i la poesia eren eines al servei de la comunicació que ens havien d’ajudar a reflexionar i a veure el món des d’una altra perspectiva. Els poemes objecte de Brossa són metàfores quotidianes tridimensionals que provenen de la realitat més propera i tangible; objectes senzills, despullats, que, en un joc d’unió i aparellament, generen altres significats. Així doncs, el poeta tendeix a unir elements inconnexos tot transformant la realitat i generant una de nova en un acte d’eixamplar la nostra mirada,.

El significat d’aquests tipus de poemes és ben divers: n’hi ha de crítics, d’irònics, de juganers, de lírics, etc. De vegades, els títols poden ser simplement una descripció, d’altres poden esdevenir autèntics poemes i, en molts casos, el títol “Poema objecte” fa que el poeta interpel·li l’espectador per tal que en completi el significat. Aquí l’espectador és un executant, participa de l’obra i la completa.

El procés creatiu esdevé clau a l’hora de comprendre la manera de procedir del poeta. Brossa descriu aquest procés des de la recerca, però també des de l’atzar i, fins i tot, des del somni. En tots els casos, però, no es tracta d’una associació banal sinó d’un treball reflexiu, d’anàlisi, de perfeccionament, que dóna lloc al poema. Aquesta manera de treballar s’haurà de tenir molt present a l’hora de desenvolupar el projecte “Mirades” a l’aula. Us hi apunteu?

>> DESCARREGUEU-VOS EL DOSSIER DE TREBALL <<

//

Uns #personatgesbrossians que diuen poesia!

Ja tenim a punt la quarta proposta de cocreació poètica a Twitter que tindrà lloc entre el 30 desembre de 2016 i el 19 de gener de 2017. Aquesta vegada la dedicarem a la poesia quotidiana i als poemes objecte de Joan Brossa que representen personatges. Així doncs, la proposta se centrarà a retre homenatge al dia a dia, a humanitzar la paraula poètica.

I com ho farem? Cada dia a les 9h., la Fundació penjarà un personatge brossià a Twitter. A partir de llavors, aquest personatge prendrà la paraula, parlarà sobre allò que veu i que sent, sobre allò que el preocupa o que s’estima, sobre allò que l’envolta. Vint-i-un personatges i vint-i-un dies en què els usuaris de Twitter faran poesia quotidiana prenent personalitats múltiples: unes vegades serem animals, d’altres representarem un determinat ofici o, fins i tot, esdevindrem lletres o llibres.

I què significa fer poesia quotidiana? Una de les característiques més destacades de la poesia escrita de Brossa és la simplicitat, la utilització del llenguatge col·loquial. Molts poemes de l’autor tenen com a font d’inspiració la realitat, estan fets a partir de converses de carrer, de retalls de diari, de rètols, etc. El llibre Em va fer Joan Brossa de 1950 donà un gir cap a la realitat i la temàtica quotidiana i social.

El poeta exposa:

“Jo crec que una de les aportacions de la poesia literària actual –actual no solament per la cronologia- és la utilització de l’axioma que, en art, menys és més. S’intenta de superar la prosa tot extremant-la fins al seu límit, o sigui expressant els dalts pels baixos o, si voleu, filtrant la subjectivitat a través de l’objectivitat. Es tracta de poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l’efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament. O bé invertint la jerarquia de les coses, de manera que els fets mínims, els objectes intranscendents, apareguin a primer terme. O també fent ús d’un llenguatge purament administratiu, o de frases fetes, per relacionar-se amb la pròpia experiència. En resum, tota una altra òptica, més enllà del postsimbolisme i del realisme històric”. [1]

Des de la Fundació Joan Brossa us encoratgem durant tres setmanes a fer poesia sense rima, sense mètrica, sense estrofes. Us animem a fer poemes breus, senzills, que parlin amb el llenguatge del carrer. Us proposem de crear des del context quotidià, a generar poesia des dels textos, les imatges i les paraules que ens envolten.

poemes

Joan Brossa considerava que la poesia havia de ser una eina de transformació social que ens fes veure el món d’una altra manera, que ens fes pensar sobre el món en què vivim. Preparats?

[1] Fragment extret de la presentació per al llibre Poemas de Joan Brossa (Antología), edició bilingüe, traducció al castellà d’Andrés Sánchez Robayna i Mireia Mur, 1986. Publicat a Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA, 2013, p. 509-510.

//

TwitteraBrossa. Creació poètica a Twitter

“TwitteraBrossa” és una unitat didàctica concebuda per Judith Barnés que té com a objectius principals practicar l’escriptura des d’una perspectiva creativa i convertir Twitter en una eina de cocreació poètica. L’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) esdevindrà l’eix que articularà aquesta proposta atès que una de les característiques més destacables dels seus poemes és la recerca constant de la síntesi. Així doncs, malgrat que el poeta va escriure una infinitat de sextines, sonets, odes, etc. hi ha poemes que no arriben als 140 caràcters. Talment com si fossin sentències o aforismes, Brossa és capaç de dir molt amb poques paraules.

D’altra banda, el tarannà experimentador del poeta i la relació que estableix entre la paraula i la imatge converteixen Twitter en una eina ideal per generar poesia a la manera de l’escriptor. Cal tenir present que Brossa va crear la primera sextina cibernètica (o “poema proveta” en paraules del poeta) l’any 1977 i que defensava la poesia experimental: “Sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”[1].

sonet

“Sonet” dins Sonets de vaitot, 1965-1966

Amb la voluntat d’interactuar amb la poesia des d’una altra perspectiva i d’incorporar a l’aula noves plataformes d’experimentació, “TwitteraBrossa” esdevé una proposta dinàmica i juganera adreçada especialment a segon cicle d’ESO i batxillerat que vol posar de manifest que la poesia, més enllà de la rima, és una eina al servei de la comunicació. Així doncs, des del Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa es vol promoure la interacció i el diàleg poètic a través de les xarxes socials i acostar-se a les noves generacions.

>> DESCARREGUEU-VOS LA UNITAT DIDÀCTICA <<

[1] Fragment extret del text “La poesia en present”, discurs pronunciat per Joan Brossa als Jocs Florals de Barcelona de 1985. BORDONS, GLÒRIA (2013). Joan Brossa. Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA /La Magrana, pàgs. 555-562

 

II #JornadaBrossa

El passat 4 de juliol va tenir lloc la “II Jornada Educativa Joan Brossa” dedicada a la incorporació de nous processos educatius a l’aula. La primera part de la sessió es va centrar a analitzar com els canvis socials i tecnològics que s’estan produint en els darrers anys, contribueixen a canviar el model comunicatiu i educatiu. Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, iniciava la sessió amb la lectura d’un fragment del text “La poesia en present” que Brossa va escriure el 1985 en què es parla, entre d’altres coses, sobre l’estètica de la síntesi del vídeo-clip. En segon lloc, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, centrava la seva conferència en la possibilitat de construir camins educatius híbrids en què la tecnologia jugui un paper rellevant dintre de l’aula. Borràs considera l’experiència lectora com quelcom que “dura tota la vida” i incideix en el fet que el 45% de la població d’entre 18 i 24 anys empra el mòbil com a plataforma per a la lectura. Això fa repensar models i dinàmiques de treball. D’altra banda, el fet de viure en una societat accelerada i hiperconnectada fomenta excés d’informació i  manca temps per pair-la. En aquest context es fa necessària una lectura més social i la capacitat de saber seleccionar la informació i d’aprendre a llegir en altres codis com, per exemple, el visual. La comunitat booktuber és la representació d’una nova generació i d’unes noves necessitats que posa de manifest que els adolescents no estan en crisi. Finalment, Magalí Homs i Roser Ros explicaven l’evolució dels vint-i-cinc anys de treball poètic a Tantàgora. Per a elles treballar poesia requereix experimentació i atreviment, construir espais, fomentar l’imaginari poètic, evitar associacions simplistes i posar obstacles en el procés per tal d’alliberar la ment. L’impacte tecnològic les ha portat a desenvolupar una nova línia de treball dedicada a la poesia electrònica en què s’explora el moviment, la tridimensionalitat, les possibilitats visuals del so i el fet que el receptor esdevingui, alhora, creador. “Lletres a raig”, “És ben cert…”, i “El concert de les paraules” en són alguns dels projectes.

En el segon bloc de la jornada es van convidar diferents docents per tal que presentessin projectes innovadors desenvolupats a l’aula. En primer lloc, Núria Cervera i Anna Pérez, de l’Escola Collaso i Gil de Barcelona, presentaven el projecte “Somnis i drets”, una proposta desenvolupada a cicle superior de primària en què els alumnes varen crear un poema musicat a ritme de rap i van elaborar-ne un videoclip. Seguidament, Joan Marc Ramos, de l’Institut Premià de Mar, ens parlava sobre “Expopoètica”, una exposició virtual creada pels alumnes de quart d’ESO mitjançant infografies dedicades a diversos poetes catalans. Per la seva banda, Montserrat Soldevila, de l’Institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, exposava diferents projectes de poesia en digital que ha realitzat amb els alumnes de secundària a través de la plataforma MyDocumenta.

La darrera sessió de la jornada va estar dedicada a diferents eines i plataformes que poden ésser introduïdes a l’aula. Si bé és cert que l’any passat es va presentar l’aplicació “Escolteu aquest silenci” dedicada a interactuar amb la poesia de Joan Brossa, enguany era el lloc de Miquel Martí i Pol i de Joana Raspall. Així doncs, Montse Caralt i Roger Canadell varen mostrar com transitar per la creació poètica de Martí i Pol mitjançant l’aplicació “L’univers poètic de Miquel Martí i Pol”, una eina digital inclusiva que pretén educar en el bon ús de les eines digitals i Ernest Cahué presentava el projecte “Un món de poesia” en què s’explora l’obra de Raspall d’una forma lúdica, interactiva i gamificada. A banda de l’aplicació, el projecte disposa d’un compte propi a Twitter i del desenvolupament de tallers de poesia interactiva a l’aula. Per acabar, Judith Barnés, responsable del servei educatiu i de la comunicació de la Fundació Joan Brossa, plantejava diferents iniciatives de cocreació poètica que la Fundació ha impulsat des de Twitter i que han acabat derivant en la creació del taller d’escriptura creativa “TwitteraBrossa”.

Un total de cinquanta-vuit persones van assistir a aquesta sessió. Esperem que l’any vinent el número d’interessats continuï creixent!

//

II Jornada Educativa. Poesia + Educació + TIC

Per segon any consecutiu, el Servei Educatiu de la Fundació Joan Brossa està preparant la II Jornada Educativa. Si l’any passat la protagonista de la sessió va ser la creació poètica del poeta i les possibilitats que ofereix en l’àmbit educatiu, enguany ens centrarem a analitzar processos d’innovació educativa en l’àmbit poètic i literari a partir de l’ús de les TIC.

Brossa deia que “sóc dels qui creuen que no hi pot haver una cosa per a tots els temps, sinó un temps per a cada cosa”. És per això que des de la Fundació apostem per un projecte educatiu que s’adeqüi al context de transformació social en el qual ens trobem immersos. Sense oblidar els suports d’aprenentatge tradicional, és fonamental conèixer quines eines i recursos tenim a la nostra disposició per explorar la poesia amb els nostres alumes i de quina manera els podem implementar a l’aula.

Aquesta II Jornada Educativa s’adreça a personal docent, educadors i dinamitzadors culturals que tinguin interès per la literatura, la poesia i la innovació educativa.

DADES PRÀCTIQUES:

  • Data: dilluns 4 de juliol del 2016
  • Horari: de 9 a 14h.
  • Lloc: Palau Marc (La Rambla, 8. 08002, Barcelona)
  • Inscripció: fins al 29 de juny. Inscripció obligatòria. Places limitades
  • Preu: 10€ per assistent
  • Contacte: jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat / 93 458 99 94

>> DESCARREGUEU-VOS EL PROGRAMA DE LA JORNADA <<

//

Llegir des de la virtualitat

Tal com us vàrem avançar, entre el 14 i el 20 de març i amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, va tenir lloc el nostre primer club de lectura en línia amb el suport de Què Llegeixes? dedicat al poemari de Joan Brossa El dia a dia. Per a nosaltres suposava un autèntic repte atès que combinava l’experiència que tenim en la dinamització de clubs de lectura amb la voluntat de generar contingut a la xarxa d’una forma dinàmica i participativa.

La lectura compartida sobre Joan Brossa havia generat força expectativa. De tota manera, l’Ester F. Matalí ja ens va avançar que la poesia sempre costa i, de fet, dels 33 inscrits a la lectura, només hi varen participar 10. Això sí: d’una forma constant i molt activa.

La primera part de la lectura va servir per introduir-nos a l’univers del poeta a partir del visionat d’una interessant entrevista que va fer-li Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo. Aquesta entrevista ens havia d’ajudar a comprendre el significat que la poesia tenia per a Brossa i per què era necessari obrir la poesia a altres mitjans d’expressió. Per tal de generar debat, vàrem proposar als lectors que escollissin la frase que millor resumís el contingut de l’entrevista. Aquestes eren les opcions que els vàrem proporcionar:

  • “Veo la poesía o el arte como una aventura. Son un salto al vacío.”
  • “Detesto la fantasía. Lo que me interesa es la imaginación que es el desdoblamiento de la realidad.”
  • “Las diferentes expresiones artísticas de una época son diferentes partes de una pirámide que en el punto más alto se juntan.”
  • “El pedestal son los zapatos.”
  • “El alma del teatro es el carnaval.”
  • “La inspiración llega trabajando. Hay que forzar la situación y no repetirse.”

A més, a través d’un Storify realitzat per Què Llegeixes? es van recollir els moments més destacats.

Durant la segona sessió ens vàrem centrar en el contingut general del llibre: el títol, la disposició dels poemes dintre del recull i l’estructura de cada poema. A través de diferents preguntes els usuaris anaven donant la seva opinió. Des de la Fundació es mirava d’enriquir el contingut proporcionat amb altres poemes de Brossa que hi tinguessin relació, sempre combinant la paraula i la imatge.

L’Albert Carol sintetitzava el contingut del poemari amb el vers “M’assec en un balancí i miro per la finestra”, l’Ester F. Matalí optava per “No tinc temps per perdre” i “Continuo escrivint”, mentre que la Dolors Vergaray n’escullia “El mirall a la pista”. Maria Clara Camps ens proposava, fins i tot, un nou títol: “Contemplo la vida així que me n’allunyo”.

image008

Joan Brossa a l’estudi de Balmes l’any 1985. Fotògraf: Colita

Reflexionàvem plegats sobre el cicle vital i sobre la importancia de saber mirar. Imaginàvem també com seria el procés creatiu del poeta. L’Albert Carol el veia així:

El poeta seu al balancí, davant d’ell una finestra, a les mans un diari per fullejar, unes tisores per retallar. A més té la seva imaginació. Amb només això en fa prou i de sobres.

A la tercera sessió plantejàvem analitzar el contingut específic dels poemes a partir de les diferents temàtiques que es tracten: notícies d’actualitat, crítica a la societat, l’ofici d’escriptor, el valor de les lletres i del llenguatge i el pas del temps. El diàleg generat ens permetia parlar sobre la llengua catalana, sobre l’actitud activa del lector, sobre el paper de l’educació i de la religió a la nostra societat, sobre el capitalisme i el consumisme, sobre la lletra A. Alguns dels versos que van destacar els nostres lectors són:

Som una societat endarrerida que només es posa al dia en els símbols externs. Maria Clara Camps

La competició, moda salvatge, veu com un dòlar més la humanitat. Maria Jesús

Voldria fer poemes que no generessin / llenguatge sinó que en suprimissin. Albert Carol

Arribats a aquest punt, els lectors interactuaven cada vegada més. Els seus comentaris enriquien els nostres, havien perdut la por. I és que com diu l’Albert Carol, Brossa: “Com a lectors no ens vol com a simples espectadors, ens vol fer reflexionar i prendre part”.

Lletra-ull

També començàvem a fer reflexions molt interessant com aquesta de la Maria Jesús arran del poema visual “Lletra-ull” que apareix al llibre:

La poesia visual no té una funció representativa tradicional, sinó més aviat connotativa. Com diu Brossa, la A deslligada de la paraula és el principi de l’alfabet, la porta d’entrada a la literatura, però si la girem, es converteix en un bou que és el símbol en totes les religions de la vitalitat, de la mateixa manera que l’ull en el cristianisme és la mirada de Déu Pare que tot ho veu i, en canvi, a Egipte l’ull d’Horus simbolitza la salut, la prosperitat, la capacitat de renéixer. Com a curiositat també vull remarcar que el van ferir en ull a la guerra i per aquest motiu no va tornar al front i va passar la resta de la guerra a l’hospital i a la rereguarda. No sé si algun d’aquests fets tenen relació amb aquesta poesia visual. Si renéixer de la guerra i recuperar la salut li van permetre submergir-se en la literatura i en l’Art.

A mi em suggereix la mirada, el punt de vista de l’espectador sobre la literatura, sobre el principi del coneixement.

La Maria Clara Camps concloïa aquesta part:

Tot escriptor i poeta vol comunicar-se amb el lector. I Brossa va més enllà, ja que la seva comunicació és reversible. Davant d’un poema, sigui escrit o visual, nosaltres com a lectors reaccionem, ens divertim, pensem en el que vol dir, ens enfadem o riem o ens entristim, o tot alhora. Brossa provoca amb dolenteria i amb frescor. Ens ofereix la seva mirada envers tot el que l’envolta: política, societat, sentiments, vida i mort perquè la compartim o la rebutgem, però perquè hi reflexionem, hi reaccionem i no quedem impassibles, que és el pitjor que podem fer. La seva actualitat ens demostra que hem canviat ben poc.

I després de reflexionar, tocava crear. Aquest era el propòsit de la darrera sessió. Així doncs, es proposava als usuaris que creessin a la manera de Brossa tot fent poemes escrits que generessin una imatge mental, un aspecte que apareix en el poemari. Aquí teniu les creacions de l’Albert Carol, l’Ester F. Matalí i la Maria Jesús.

 

En paral·lel a totes aquestes creacions, durant el Dia Mundial de la Poesia, vàrem piular versos incomplets d’El dia a dia a Twitter per tal que els usuaris els completessin amb les seves paraules. 19 usuaris van generar 72 nous poemes gràcies a la participació de la plataforma Vull Escriure.

I per acabar aquesta lectura compartida, una trobada amb la Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes ben poètica, dolça i brossiana.

Un plaer poder dinamitzar la xarxa amb lectures brossianes i amb la participació d’uns lectors 2.0 fantàstics!

//