#relatBrossa. Un escenari, un microrelat

Per a la Fundació Joan Brossa ja s’ha convertit en un clàssic el fet de commemorar la mort i el naixement del poeta a Twitter. És per això que, després de la gran participació obtinguda amb les iniciatives dels acròstics i dels haikús que han tingut lloc en els dos darrers anys, us proposem un nou repte: crear microrelats brossians a partir d’instal·lacions del poeta.

Així doncs, la iniciativa començarà el 30 de desembre de 2015 (dia en què es compliran disset anys de la mort del poeta) i acabarà el 19 de gener de 2016 (dia en què Brossa celebraria el noranta-setè aniversari). Com hem anat realitzant en les anteriors edicions, cada dia a les 9h., la Fundació publicarà una instal·lació del poeta a Twitter. A partir de llavors, tots aquells que vulgueu participar-hi, podreu publicar un microrelat que tingui lloc a l’escenari que us hem proposat. Per tant, nosaltres us donarem el títol del microrelat (que serà el títol de la instal·lació brossiana) i el lloc en què succeeix la història i vosaltres hi afegireu el contingut. L’etiqueta amb què haureu d’acompanyar els vostres microrelats serà #relatBrossa. Altrament, en aquesta edició comptem amb la participació especial de la plataforma Vull escriure. És per això que els vostres microrelats també poden anar acompanyants amb l’etiqueta #tweetrelat.

E130

Joan Brossa amb la instal•lació “Lot de lletres”, 1994. Fotògraf: Antonio Nodar

Les instal·lacions del poeta que publicarem durant la iniciativa varen ser realitzades durant els anys 90. De fet, una de les exposicions més interessants dedicada a l’obra de Brossa va ser “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”, que va tenir lloc a Barcelona, concretament al Palau de la Virreina, l’any 1994, i que estava formada per un total de vint-i-dues peces de gran format. La creació d’instal·lacions per part de Brossa a partir dels 90 és absolutament coherent amb la producció dels poemes urbans de grans dimensions que havia començat a desenvolupar a principis dels 80 amb la voluntat del poeta de dialogar amb els espais,  i l’entorn. Les instal·lacions de Brossa tenen un component escenogràfic que ens remet també a la seva incursió en el món del teatre. Pilar Palomer constata que:

“Brossa tracta l’espai com un espai escènic, complementari a l’objecte. Fa l’efecte d’una caixa espacial que tanca la generació del poema, és a dir, l’espai enclou els objectes i el públic es mou i dóna vida a la peça [1]”.

En aquest nou format poètic són molt presents les lletres i els insectes. La temàtica de la mort també n’és una constant. Brossa executa unes peces dures, crítiques, contundents, però no deixa d’afegir-hi l’humor, la ironia i el joc que el caracteritzen.

brossacoses_coberta_baixa

Catàleg de l’exposició “Joan Brossa, entre les coses i la lectura”

Amb #relatBrossa volem treballar el gènere narratiu tot explorant la poètica dels espais i establint connexions entre les paraules i els escenaris des d’un plantejament sintètic i contundent. D’aquesta manera volem continuar alimentant la nostra comunitat virtual amb noves propostes creatives de cocreació literària.

Esperem que hi torneu a participar amb energia i entusiasme.

Ens veiem a la xarxa!

[1] Extret del catàleg “Joan Brossa, entre les coses i la lectura” editat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Ministeri d’Afers Socials i Cultura del Govern d’Andorra l’any 1994, p. 23.

//

Una lletra, un poema visual

Si l’any passat us proposàvem que us féssiu una selfie a diversos poemes urbans que Joan Brossa va realitzar a Barcelona, ara us plantegem que passegeu pels carrers de la ciutat i que fotografieu aquelles lletres que us transportin a l’imaginari visual del poeta barceloní. I és que aquest imaginari és més present del que ens pensem. Les formes dels arbres, dels núvols o, per què no, dels objectes quotidians, poden esdevenir lletres si aprenem a mirar-les d’una altra manera.

De fet, Brossa, poeta però també prestidigitador, jugava amb la realitat, transformava l’entorn tot atorgant-li un nou significat, una nova mirada. En un procés d’anàlisi i de síntesi, el poeta evidencia com les lletres, més enllà de lletres, són signes que generen nous significats mitjançant la seva forma.

Indubtablement, les lletres esdevenen l’essència de molts poemes brossians; i no només parlem dels poemes visuals sinó també dels poemes escrits, dels corporis o, fins i tot, d’algunes accions-espectacle.

RETRAT LITERARI

La lletra A té dos traços rectes i inclinats que, partint

del punt més alt de la lletra, es dirigeixen

als extrems de la base; un petit traç horitzontal

completa el dibuix d’aquest signe.

Joan Brossa, Passat festes, 1993-1995

No cal dir que la protagonista indiscutible és la A, la porta d’entrada al coneixement segons els poeta. També la resta de vocals tenen cert protagonisme atès que sense elles no ens podríem comunicar i només podríem construir onomatopeies. Entre les consonants, destacaríem la B, la F, la M, la S, la T o la X.

Aquest exercici de despullament que fa el poeta demostra les infinites possibilitats que ens ofereix el fet de jugar amb les lletres, una forma de comunicació, en definitiva, que esdevé universal i, per tant, arriba a tothom.

Amb la voluntat, doncs, de jugar, de comunicar-nos, de crear noves realitats, de construir possibles significats, us proposem que durant la setmana Barcelona Poesia 2015, entre dimarts 12 i dilluns 18 de maig fotografieu aquelles lletres que trobeu a la ciutat i que us evoquin altres idees i/o conceptes. Si voleu, podeu posar un títol a les vostres creacions. Per tal de compartir-les amb nosaltres, publiqueu-les a Twitter o a Instagram emprant l’etiqueta #lletresbrossianes. El resultat de les vostres creacions serà compartit a la xarxa.

Joan Brossa amb el cartell de l'exposició realitzada a Céret, 1990

Obriu bé els ulls, prepareu els vostres mòbils, sigueu imaginatius, jugueu sense por i transformeu la realitat a la manera de Brossa. Omplim les xarxes de poesia brossiana!

//

 

#BrossAlícia

Els alumnes de primer de batxillerat de l’Escola Sant Miquel dels Sants de Vic han desenvolupat un projecte educatiu molt interessant durant el curs 2014-2015 en què han explorat les connexions existents entre la poesia experimental de Joan Brossa i el món imaginari de Lewis Carroll. La iniciativa va néixer de l’interès de les professores, que cada any treballen intensament la poesia brossiana, i de la celebració dels 150 anys de l’obra “Alícia al país de les meravelles” de Carroll. La plataforma educativa CCCB Educació ha donat suport al projecte.

Per tal d’introduir la temàtica als alumnes, les professores van presentar les avantguardes a Europa i a Catalunya d’una forma molt lúdica tot proposant un concurs de preguntes que va fomentar la participació activa i l’interès de l’alumnat. Arran d’aquesta primera aproximació, els alumnes varen aprofundir en la vida de Joan Brossa i en les possible connexions que podien establir-se entre el poeta català i l’escriptor anglès.

Com cada any, al mes de desembre els alumnes realitzaren una sortida a Barcelona amb l’objectiu de descobrir l’empremta del poeta al carrer a partir de la descoberta d’alguns dels seus poemes urbans. La ruta va finalitzar a la seu de la Fundació on vàrem explicar-los les dues instal·lacions de l’autor que hi ha a La Seca Espai Brossa: “L’empleat” i “El despullament”. Durant aquell dia, a més, vàrem seguir a Twitter el desenvolupament de la ruta monotoritzant l’etiqueta #ItinerariBrossa. A partir de l’experiència viscuda els alumnes varen elaborar un reportatge fotogràfic a Instagram, varen fer ús de les tècniques d’animació i, fins i tot, varen crear una ruta brossiana mitjançant l’aplicació Tramsloc.

Des de l’aula, i per tal de continuar explorant i experimentant amb l’obra de Brossa, els alumnes varen realitzar diversos tipus de videocreacions: un vídeo transmèdia, un muntatge dramàtic o l’animació de diversos poemes de l’autor en són alguns exemples. A la vegada, es varen atrevir a experimentar amb la realitat augmentada i, fins i tot, amb la tecnologia en tres dimensions.

Els resultats del projecte es varen fer visibles amb una exposició de poesia visual que els alumnes varen comissariar i inaugurar dissabte 7 de març a la sala d’actes de l’escola. De fet, hi vàrem assistir i vàrem poder gaudir d’un treball esplèndid i d’uns estudiants atents i molt il·lusionats amb els resultats assolits.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Només podem felicitar els alumnes per la creativitat i l’esforç desenvolupat durant tots aquests mesos i encoratjar les professores a continuar fomentant l’interès per la literatura i la poesia des de la innovació i l’exploració permanent de noves vies d’aprenentatge.

RR

Arbust Brossa. Llegir i mirar Joan Brossa

Amb la voluntat d’acostar la poesia brossiana als futurs mestres del país i d’explorar-ne les il·limitades possibilitats educatives que ofereix, la Fundació Joan Brossa va organitzar l’exposició “Arbust Brossa. Llegir i mirar Joan Brossa”, comissariada per Glòria Bordons i Judith Barnés, a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València en el marc del XV Congrés Internacional de la Sociedad Española de la Didáctica de la Lengua y la Literatura que va tenir lloc entre el 19 i el 21 de novembre del 2014.

Aquesta mostra, que es va poder visitar des del 18 de novembre fins al 20 de desembre, estava formada per cartells i poemes escrits del poeta que s’agrupaven en parelles per tal d’establir un diàleg o bé generar alguna connexió entre la imatge i la paraula. Amb aquest joc de correspondències es manifesta que visió i llenguatge són inseparables a l’hora d’interpretar el missatge que volia transmetre el poeta. A la vegada, l’exposició s’articulava en nou eixos temàtics que permetien comprendre la particular visió que el poeta tenia de la vida i de la creació poètica.

L’esperit inquiet i compromès de Joan Brossa fa que l’espectador i el lector prenguin un protagonisme molt especial a l’hora de donar sentit als poemes. És per això que la mostra va voler generar un alt grau d’interacció amb els visitants. En un faristol gegant la pregunta “Joan Brossa és…?” interrogava els assistents tot permetent-los respondre a la qüestió. Altrament, es podien fer piulades a Twitter amb l’etiqueta #ArbustBrossa per tal de reflexionar entorn al contingut de la mostra.

#ArbustBrossa

Allò que voldríem destacar especialment d’aquesta experiència expositiva fou la gran col·laboració dels alumnes de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera i l’Escola Gavina de Picanya. Durant el temps que va durar la mostra, vàrem penjar a Twitter cinc dels cartells que s’hi exposaven per tal que els estudiants compartissin amb nosaltres les seves impressions.

#ArbustBrossa1

Aquí us en deixem els enllaços per tal que pugueu copsar les interessants reflexions i l’important treball que varen desenvolupar a l’escola:

A tots ells, MOLTES GRÀCIES!

//

Un Haiku aniversari…

D’ençà que va acabar la iniciativa #Brossa95 sou molts els qui ens heu manifestat que trobeu a faltar els acròstics brossians que durant pràcticament tres setmanes varen revolucionar Twitter. És per això que estem preparant una iniciativa similar que tindrà lloc entre els dies 30 de desembre de 2014 (dia en què es compliran setze anys de la mort del poeta) i 19 de gener de 2015 (dia en què se celebraria el seu noranta-sisè aniversari).

Cadascun d’aquests dies, a les 9h. del matí, la Fundació publicarà un poema visual de Brossa a Twitter. A partir de llavors, tots aquells usuaris que vulgueu participar, haureu de piular un haiku que s’inspiri en el poema escollit. En aquest cas l’etiqueta que farem servir serà #HaikuBrossa.

Us donem les instruccions que haureu de seguir a l’hora de crear els vostres haikus:

  • Els haikus són poemes molt breus d’origen japonès. En general tenen disset síl·labes distribuïdes en tres versos de cinc, set i cinc síl·labes cadascun.
  • Els haikus han de ser senzills, clars, com si fossin la fotografia d’un instant.
  • Els haikus conviden a imaginar allò que s’explica, ens encurioseixen, ens fan veure el món d’una altra manera.

Us proporcionem un exemple a partir del poema visual de Joan Brossa “O amb gruta” de 1970-1975:

O amb gruta. 1970-1975

   L’inconegut món

  concentrat en un punt viu.

  Silenci en blau.

  #HaikuBrossa

Matsuo Basho fou un dels impulsors d’aquesta fórmula poètica. De fet, Joan Brossa coneixia i admirava l’obra d’aquest poeta i fins i tot creà formes molt semblants a la del haiku caracteritzades per la simplicitat i la condensació d’elements:

Muntanyes de llibres

   Papers per terra

Passa un home amb un barret negre.

<<Vint-i-set poemes>> (1956), dins Cappare, 1973

En paraules de Pere Gimferrer:

Com en la poesia xinesa de l’època Tang o en el Hai-ku japonès […], Brossa actua per condensació i eliminació d’elements: per concentració d’intensitat, en darrer terme. Cap transcendentalització i, alhora, la transcendentalització màxima: l’instant fugitiu es fa immòbil, el fet quotidià esdevé misteriós o màgic en isolar-lo i unes simples paraules de joia substitueixen odes i invocacions. El do metafòric de Brossa obre el ventall de les lletanies amatòries; satíric, el veiem confrontar la trivialitat amb el sublim, i semblant més que mai a Basho o Buson, els vells mestres nipons, coneix el valor taumatúrgic dels mots més senzills i la faç enigmàtica d’allò que, al profà, no li sembla que demani pas cap exegesi [1].

Amb aquesta iniciativa volem treballar el llenguatge, la imaginació, la concreció i la puresa creativa. Esperem que, com l’experiència passada, el #HaikuBrossa sigui tot un èxit!

[1] Pere Guiferrer explica la connexió existent entre la poesia escrita de Joan Brossa i els haikus al pròleg del llibre Cappare de Joan Brossa.

//

Fem una #SelfieBrossa?

S’ACOSTA LA SETMANA BARCELONA POESIA 2014!

És per això que la Fundació Joan Brossa us proposa un nou repte a assolir durant aquests dies a Twitter: donar a conèixer a tothom la poesia urbana de Joan Brossa. El poeta, molt interessat a fer-nos veure el món d’una altra manera, va sortir dels llibres i va traslladar la poesia al carrer. Trencant amb totes les fronteres possibles i fent evolucionar la pròpia creació, la poesia brossiana té una funció clarament social, humana.

Què us proposem?

Barcelona és plena de poemes corporis de Joan Brossa. Malgrat tot, molts són els qui encara desconeixen l’autoria d’unes obres que formen part del paisatge urbà de la ciutat.

Així doncs, volem que us acosteu a aquests poemes i que us els apropieu. Durant la setmana Barcelona Poesia (del 14 de maig al 20 de maig) publicarem, cada dia a primera hora del matí, una imatge del poema urbà del dia. El que pretenem és que, a partir de llavors, publiqueu una fotografia que plasmi la vostra particular mirada envers el poema. La fotografia pot ser poètica, suggeridora, evocadora, directa, realista, etc, podeu manipular el poema, fer un fotomuntatge si voleu, o bé representar l’emoció que us generi. Us deixem total llibertat de creació. Això sí: el poema urbà en qüestió i vosaltres mateixos hi heu d’aparèixer d’alguna manera. Volem posar-li cara als nostres seguidors més fidels!

Quan publiqueu la fotografia, podeu afegir-hi la informació o el text que vulgueu. No us oblideu, però, de mencionar la Fundació (@fundaciobrossa) ni d’emprar el l’etiqueta #SelfieBrossa.

Aquí en teniu un exemple: Bàrcino, 1994

“La poesia és fonamental i, entre la mentida i l’engany, ella esdevé el sol, el vent, la vida”. @fundaciobrossa #SelfieBrossa

Quin és el calendari de poemes previst?

Per tal de facilitar-vos la tasca, aquí teniu el calendari amb els poemes urbans protagonistes de cada dia. Així podreu planificar les vostres agendes per tal de fer tantes #SelfieBrossa com sigui possible.

  • Dimecres 14. “Homenatge al llibre”, 1994. Passeig de Gràcia.
  • Dijous 15. “Premi FAD Sebastià Gasch”, 1991. La Rambla.
  • Divendres 16. “Lletres gimnastes”, 1997. Botiga “El Ingenio” – Carrer d’en Rauric, 6.
  • Dissabte 17. “Faune” (poema visual de 1988), 2004. Interior d’illa Joan Brossa – C/ de Rosselló, 191.
  • Diumenge 18. “Poema visual transitable en tres temps”, 1983-1984. Velòdrom d’Horta.
  • Dilluns 19. “El llagost”, 1993. Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona – Carrer del Bon Pastor, 5.
  • Dimarts 20. “Bàrcino”, 1994. Plaça Nova.

Quin és el nostre objectiu?

Com comentàvem més amunt, volem acostar-nos a la poesia urbana de Joan Brossa, donar-la a conèixer. D’altra banda, pretenem interactuar amb totes aquelles persones que s’estimen l’obra del poeta, que l’admiren, crear una comunitat en xarxa.

Durant els dies que duri la iniciativa, anirem piulant algunes de les vostres fotografies i al final en farem un recull.

Esperem que sigueu ben actius a la xarxa i que feu difusió de la iniciativa. Ens veiem a la xarxa!

//

#Brossa95, un aniversari poc convencional

Segur que molts de vosaltres heu gaudit creant acròstics durant aquest mes de gener i ja els trobeu a faltar. La veritat és que n’hem rebut una infinitat durant les quasi bé tres setmanes que ha durat la iniciativa. Aquests dies ens hem encarregat de recollir totes les piulades que portaven l’etiqueta #Brossa95 i hem fet una selecció dels millors acròstics. La tasca no ha estat gens fàcil ja que hem rebut més de 1.800 piulades. Sense cap mena de dubte els resultats són increïbles. És per això que volem explicar-vos quin ha estat el desenvolupament de la iniciativa.

Com neix la iniciativa?

La proposta #Brossa95 neix amb motiu de la celebració del noranta-cinquè aniversari de Joan Brossa i amb la finalitat de dinamitzar, d’una forma interactiva i original, el Twitter de la Fundació. Les persones que han encapçalat la iniciativa han estat Judith Barnés, coordinadora de les activitats i de la comunicació de l’entitat, i Laura Mureddu, becària del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona.

La Laura, provinent de Sardenya i llicenciada en Literatura Moderna, va proposar de fer quelcom diferent relacionat amb un projecte italià batejat amb el nom de Twitteratura i concebut per @piervaccaneo, director de la Fundazione Cesare Pavese; @paolocosta, professor de la Universidad de Pavia; i @TorinoAnni10, expert en comunicació. A través d’aquest projecte es pretén estimular la lectura mitjançant elements que avui dia tots tenim al nostre abast: un llibre, una tauleta, un ordinador, internet i un perfil a Twitter. «La “twitteratura” no existeix. Però existeix la possibilitat de divulgar grans continguts aprofitant el potencial de Twitter i de la literatura: immediatesa, rapidesa, síntesi» expliquen els autors.

Quina era la nostra proposta?

A partir d’aquesta idea vam proposar un experiment poètic que segurament hagués agradat al poeta. A través de #Brossa95 us hem convidat a jugar creant acròstics a partir de dinou paraules brossianes. Tots vosaltres heu donat nous significats a les paraules, heu transformat les lletres en conceptes, us heu convertit en poetes durant dinou dies i heu pogut expressar-vos amb llibertat i creativitat. Així doncs, heu aconseguit potenciar la poesia i fer-la brillar. «La poesia és fonamental i, entre la mentida i l’engany, ella esdevé el sol, el vent, la vida», va dir Joan Brossa l’any 1961.

D’altra banda, però, #Brossa95 no ha estat únicament un joc sinó un exercici literari que us convidés a pensar, a recuperar lèxic oblidat, a compartir pensaments i a relacionar-vos d’una manera diferent a través de les xarxes socials.

Quina han estat els resultats?

Com us hem avançat al començament, hem rebut més de 1.800 piulades l’evolució de les quals queda plasmada en aquesta gràfica.

#Brossa95 a Twitter

La gran participació obtinguda ha estat una gran sorpresa atès que no teníem molts seguidors a Twitter i era la primera vegada que fèiem una proposta d’aquestes característiques. Un dels aspectes que més ens ha sorprès ha estat la diversitat d’idiomes amb què heu escrit els acròstics: català, castellà, italià, francès, anglès, portuguès, romanès i fins i tot llatí! També cal destacar la participació de dues escoles, una catalana i una italiana: l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera i l’Escola Randaccio de Cagliari. Pel que fa als adults, també trobem una gran diversitat de perfils: des d’estudiants fins a persones grans, treballadors de diversos àmbits i algunes institucions com la Universitat de Barcelona des del Twitter del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural, la plataforma educativa del CCCB, el Museu Picasso de Barcelona i l’Institut Cervantes. La novetat i l’impacte que ha generat aquesta iniciativa ha fet que la periodista Victòria Miró escrigui una crònica al digital de cultura Núvol i que la plataforma Tweeteratura ens faci una entrevista.

Per tal de compartir aquesta experiència i amb la finalitat de deixar-ne testimoni hem creat aquest llibre amb una selecció dels millors acròstics. Des de la Fundació Joan Brossa us agraïm la vostra participació i esperem que ben aviat endeguem un nou projecte amb una nova etiqueta!

//

Celebrem el 95è aniversari de Joan Brossa!

Per celebrar el 95è aniversari del naixement de Joan Brossa, us proposem de jugar amb les paraules i crear poemes a través de Twitter entre els dies 1 i 19 de gener de 2014, data de l’aniversari del poeta.

El joc consisteix a escriure un acròstic cada dia usant la paraula brossiana escollida per la Fundació. Aquí teniu el calendari amb les paraules clau:

  • 1 de gener: Poesia
  • 2 de gener: Lletra
  • 3 de gener: Catalunya
  • 4 de gener: Imaginació
  • 5 de gener: Màgia
  • 6 de gener: Joc
  • 7 de gener: Absurd
  • 8 de gener: Balancí
  • 9 de gener: Teatre
  • 10 de gener: Lliure
  • 11 de gener: Clau
  • 12 de gener: Llibre
  • 13 de gener: Ironia
  • 14 de gener: Alfabet
  • 15 de gener: Oníric
  • 16 de gener: Transformació
  • 17 de gener: Mirada
  • 18 de gener: Antifaç
  • 19 de gener: Brossa

A partir de les 9 hores, la Fundació publicarà cada dia una targeta a Twitter que donarà el tret de sortida a la paraula clau. A partir d’aquell moment podreu piular les vostres creacions. No us oblideu de publicar l’acròstic emprant l’etiqueta que hem creat per a l’ocasió: #Brossa95. Els millors acròstics que es facin durant aquest temps seran agrupats i publicats en aquest bloc una vegada finalitzi l’activitat.

Aquí teniu un possible acròstic realitzat pel mateix Joan Brossa:

JÚLIA

La jota és la jota de juny.

La u és la u d’Urània.

La ela és la ela de lila.

La i és la i d’imanta.

La a és la a d’aurora.

I no m’arrencareu d’aquesta base.

[Cant, 1954]

I aquest és un exemple que hem preparat nosaltres i que s’ajusta als paràmetres que demanem:

Jocs Onírics Arrosseguen Núvols, Ballen, Riuen, Obliden Ser Signes Alfabètics.

#Brossa95

Esperem que participeu en aquesta iniciativa i que pugueu gaudir-hi!

//